34. ADAC Marathon Hannover (12/04/2026 10h)

aurelian va escriure: Moltes gràcies Danigoal per tot el seguiment, fotli kanya a la marto de Praga

Moltes gràcies a tu per compartir el procés de la preparació i la crònica de la cursa.
Abans de que escriguis la teva reflexió jo tinc una idea i la solució: Entrenador dimissió!!! . És broma
Com el Dennis, també pensava que els primers kms a 4'18 aniries control·lant i gaudint de la marató, així que ni idea de què va poder passar.
L'important és que estiguis bé i aviat amb ganes de nous objectius, siguin els que siguin

Bona tarda CoMPanYS!

Això s'allarga una mica. Tinc una teoria, però m'agradaria confirmar-la i per no fer una gran turra pues hare dos hoy una parte pero prometo volver cuando tenga mas respuestas (10-14 dias).

Me alegra mucho haber creado este hilo en el foro y asi tener una constancia de como ha ido la preparacion, tanto en lo fisico como las sensaciones. Gracias a todos por seguir, comentar, leer.

La verdad es que no soy de competir mucho y elijo dónde gastar mis balas con mucho cuidado. Tampoco tengo planteado hacer X maratones en mi vida (donde X es un numero lo mas grande possible y redondo) como para pasar de uno a otro como si fuera uno más. Por eso me gusta entender qué pasó y qué puedo aprender de cara al futuro.

Desde el principio mi idea era de hacer una buena cursa y he definido lo que significa esto: he buscado llegar en la parte final de la maraton, cuando notas que vas justo de fuerzas pero los kilometros siguen cayendo al mismo ritmo que al principio. Es algo muy dificil de hacer, da igual el tiempo que uno busca. No se trataba de arriesgar aunque la tentacion de ir a conseguir una marca redonda era muy grande.

El plan de entrenamiento, teniendo el NSM como guía, bien, súper buena idea! Seguiré entrenando de la misma forma. Además, repetir entrenos (cuántas veces he hecho el 3x10'/1'?) es algo que también me gusta: soy un hombre de rutinas, no quiero pensar demasiado. Lo de la cinta en el gym, también de 10! Quizás sea por la parte rutinaria o por no estar súper obsesionado con un ritmo.
Mi perfil de corredor necesita tener sesiones controladas más largas de lo que manda el NSM. La planificación la he tenido dividida en dos: hasta la Mitja de Santako, y la segunda parte un poco más enfocada a la distancia.

Tengo muy claro que he sobre-estimado mi estado de forma. Aunque ajuste desde el principio el resultado y como me he sentido indican que no ha sido suficiente. Mi cursa se acabo dos veces mas antes de llegar a la meta: en el 5 (cuando me parecia esprintar a 4:14) y en el 16 (cuando el 4:17 parecia ritmo de 10km). Dicho esto y dando las circumstacias mi gaseosa ha sido progressiva

Un poco irónico que en mi propia evaluación haya dicho que:

Llego bien de forma, quizás la misma que tuve antes de Tokio el año pasado.

Irónico porque en Tokio pasé la media en 1:31:37, casi clavado con lo del domingo (1:31:31), pero la segunda parte se me fue a 1:41 en tierras niponas, comparado con 1:37:57.

Como siempre: Mejoras y progreso a base de hostias!

Sobre el futuro: seguire corriendo pero tengo que hacer una pausa de maratones ya llevo 15 y me parece un numerito grande, bonito y redondo.

Aurelian potser ja ho has explicat però que significa el NSM? Ara m'he quedat en blanc.

La marató no són matemàtiques exactes i tenim moltes circumstàncies internes i externes que fa que tot se'n vagi a la m...o vagi tot rodó, en part és el seu encant. I mai tenim dues iguals. Jo cada cop aprenc alguna cosa i ja en porto unes quantes.

Jo també sóc de rutines i ja esic pensant en la de la tardor que dubto entre vàries: Màlaga, Granada (si al final es fa) o Alacant. Ja veurem.

A aprendre lliçons noves i a continuar amb perseverança i optimisme.

Ei Jorfer, perdona, si el NSM (Norwegian Singles Method) tenim fil en el foro!

Merci el mètode noruec

No és per nosaltres jorfer, que nosaltres estem casats

Torno a dir, que la gasosa no va ser tant, ehh.. vas mantenir el ritme prou bé fins al final!!

Evidentment, sóc el pitjor exemple (que no entreno bé... ni sé què faré avui mateix), però sí em dóna la sensació que en el meu cas, una marató em serveix per fer la següent una mica millor.
(Jo mai miro de fer la màxima quantitat de maratons, ni números rodons, però fem maratons per el simple gust de fer-les)

Veurem les respostes d'aquí 2 setmanes!!

Havia entrat el dia de la cursa i vaig llegir la crònica, avui he llegit bona part del fil. Aurelian, ets un tio amb una personalitat singular que admiro en molts aspectes, m'ha agradat molt llegir reflexions teves i comentaris diversos. Gràcies pel temps que has dedicat a nodrir aquest fil, enhorabona per la preparació i per la pròpia marató

Hola, Aurelian,
recordo que vam coincidir a Pisa, tu feies la marató i jo la mitja.
Malgrat no hagis quedat prou satisfet del teu resultat, crec que és una passada.
Jo,ara ja per l'edat, però en el passat també per fugir d'excés de pressió i estrès, quasi sempre he anat a les curses en modalitat "participació", en lloc de modalitat "competició". Conec de prop parents i amics que, com tu, són competitius, i es prenen les curses i l'entrenament previ amb un rigor que respecto i admiro. Chapeau!!
Jo sí, soc d'aquells que ja ha arribat a un punt que prefereixo anar sumant, i cuidar el motor. A més, el meu motor sempre ha estat un diesel molt corrent, i no vol massa sorpreses.
Espero que t'agradés Hannover. La plaça de l'ajuntament i el propi ajuntament són tot un símbol. En la seva plaça he gaudit de concert a l'aire lliure, salsitxes i birres. Molt xulo.
A veure si tornem a coincidir una altra vegada en alguna cursa d'algun altre país...

Bon dia. Aprofito per donar-vos les gràcies pels vostres missatges. Tant als regulars que heu passat per aquí des del principi o els nouvinguts Josep i Hansi.

Després de 2 setmanes avui he tornat a córrer per fer un relleu a la marató per equips. M’ha tocat el segon relleu i he fet la primera volta a 4:28 (mitjana 171 ppm) i la segona a 4:18 amb una mitjana de 181 ppm.

No he tornat a córrer fins ara perquè vull deixar al cos el temps necessari per arribar a l'homeòstasi (l'equilibri) abans de fer unes proves per validar la meva teoria i els marcadors que m'interessen triguen a equilibrar-se.

Us deixo una foto, aixo deu ser el km 22-23.



Tornaré per contar-vos.

Aurelian ets un crack! Arxivo aquest fil per motivar-me amb la teva constància i aconseguir ser igual de crític i sincer amb mi mateix com ho has estat tu amb aquesta prova. A seguir gaudint dels processos! I felicitats per una supermarató més.

Bon dia correcats!

Por fin tengo noticias:
La parte buena es que mis analíticas han salido bien. Eso quiere decir que estoy bien de salud. Super-bien de hecho, todo un toro
La parte mala y para no volver a repetir los mismos erores aún no tengo claro lo que paso en Hannover.

Quizás he sobreentrenado, o aunque poco probable algunos marcadores (ferritina / vitaminas) estaban bajos y en 5 semanas han vuelto a niveles normales.

Dándole vueltas a la preparación, es cierto que ha tenido dos partes: hasta la mitja de Santako con un nivel de fitness que iba ++++ y a luego todo ha ido de mal a peor. La semana posterior a la mitja debería haber sido suave y debería haber bajado mucho más el volumen o descanso total un día. A partir de ahí me he encontrado cada vez más cansado y con deudas que se acumulaban en cuanto a la recuperación.

El cuerpo me mandaba señales: después de cada entrenamiento largo o tiradas controladas, notaba la zona lumbar muy cargada y la zona del piramidal derecho supercargada, lo que me hacía cambiar de zancada y cargar otras partes de la musculadura. Me noto raro corriendo como que mi lado derecho iba descontrolado. Esto me pasó tambien en la cursa y es lo que quise decir cuando hablé de problemas de "mecánica".

El segundo señal: entrenaba mas tiempo, pero mi peso ++++ . Me peso cada 10-15 dias y cada vez +++. Quizas el cuerpo se preparaba para la apocalipsis

Es cuando me doy cuenta que algo no va de todo fino, luego los ritmos de mis tiradas suaves eran cada vez y los entrenos controlados me costaban. No puede ser que estoy haciendo una mitja en 1:27 pero voy con el cuchillo corriendo 1 hora en El Prat . Que si el viento y no se que no se cuantos...

Mi cabeza intenta esquivar lo que estaba pasando y voy pensando en todas las cosas chulas que voy a hacer a partir del lunes post-maraton. Lo que decia estanis: que has perdut una part d’il·lusió amb la marató, quizas si, la motivacion ha seguido alla pero ganaba la ilusion de lo que vendra despues.

Con esto, ejecuto un buen taper y ajusto el ritmo de cursa ya que se que el estado no era el mismo que en febrero.

La marató no són matemàtiques exactes

Tal cual, Jorfer. Mi disfrute viene de la intención de controlar lo incontrolable, de pensar en todos los detalles y ver cómo reacciono cuando me encuentro algo nuevo.

Sobre el futuro: he entrado en el sorteo para la maratón de Londres 2027. Pocas probabilidades. No tengo planteadas otras cursas, me gustaria volver a la Merce o preparar un buen 10k, quizas en Sant Antoni. Ha llegado el momento de hacer todas las cosas guays que tenía pensado hacer.

Venga, hasta la proxima, gracias por leer.

Aurelian gràcies per compartir les teves reflexions.
Internament necessitem saber que ha fallat per a continuar. Amb el pas del temps arxivem a la memòria la marató i ens motivem per a la següent.

Londres crec que n’hi ha més d’un millió de persones aputades. Buff!!

Doncs a gaudir d’altres curses.

Una abraçada crack

Aurelian, crec que has fet una molt bona anàlisis/autocrítica y segur que et servirà per un futur

Primer de tot me'n alegro que la salut estigui perfecte. Potser una bona idea per la propera seria planificar aquest anàlisis de nivells de ferro/ferritina, vitamines, hemoglobina unes 5-6 setmanes abans de la marató per saber si tot va bé i en cas de que no, tenir una mica de temps per corregir-ho.
Jo era dels que quan feia períodes exigents d'entrenaments tenia els nivells de ferro/ferritina per terra i amb un mes de suplements receptat pel metge, realment ja em notava molt millor (aquesta vegada ho vaig fer pel meu compte, cosa que no s'ha de fer )

El tema del cansament i descans adequat, sempre molt important, és veritat que a les últimes setmanes d'una preparació dura ens és difícil de ser objectius i és fàcil autoconvencer de que no ens estem passant i posar "excuses" sobretot si el clima no és l'ideal (més vent o més calor a mesura que pasen les setmanes), principalment perque no volem quedar-nos curts i no arribar als objetius que creiem possibles

Està clar que físicament no vas arribar al 100% i vas fer bé en reajustar
En el tema del pes no hi entro

I per últim, tots sabem que el tema mental també influeix moltíssim en el rendiment i s'enten que al veure que no arribaves al nivell que volies, el repte no fa tanta il·lusió (la distància per gent com tu experimentada, ja saps que la pots completar d'una forma o d'una altra)

Salut, kms i a disfrutar de les coses guays que tens en ment

Bona reflexió Aurelian!!

De fet, sempre havia pensat que tu eres dels pocs maratonians "natos", que de manera natural ja us sortia una marató perfecta (parla de tu, de l'Estanis, l'OscarBolo75 i del Jorfer).

Ara veig que tu tampoc ho rebies regalat i que havies de posar moltes hores i esforç per aconseguir-ho!

Jo també, com el Danigoal, penso que la ment és molt poderós.

I potser també ha perjudicat jugar-ho tot a una sola carta.
Jo sempre he pensat que les maratons s'entrenen fent-les!

(Evidentment, no com ho faig jo, que ja sé que sóc un pèssim exemple, però p.e. com ho fa el Jaume86!)

Bé, segueix gaudint del córrer, les distàncies que vulguis, i sempre està bé saber que estàs bé de salut.
Tot i que a vegades gairebé desitges que tens una cosa (light), per trobar un motiu d'un resultat sub'optimal.