BIKE: Vaig pujar a la bici molt concient que aquest era el determinat de l'Ironman. Si et passes ets un cadàver després però tampoc t'havies de dormir. Sé que tinc una "bona" bici i tot i no fer molts kms funciono bé sobre la cabreta en aquest cas. En línies generals vaig disfutar moltíssim pedalant i pedalant tenint paciència, menjant, fent-me Chekings cada dos per tres per veure com estava veient que tota l'estona la mitjana era superior a 36km/h i sense tenir la sensació d'apretar, només pedalant amb cadència i essent intel.ligent treient el plat i fer "molinillu" quan ho havia de fer....baixant a la T2 amb 5h02' i començant a córrer amb 6h10' de carrera....tot anava com la seda....
(només vull dir una cosa més de les moltes que s'han dit sobre el drafting a aquesta prova....sé que és un circuit estret però els triatletes també ho fant perquè volen i només pensen en fer un gran parcial de bike i a més comença a córrer fàcilment "haven-sa" aprofitat dels pelotons. És una merda total però és el què hi ha- La gent s'enganya i molt a ells mateixos i als del seu cercle ja que viuen en una mentida total. Fins a 6 pelotons de més de 25 unitats em van passar i cada un obsessos xupant roda a 2/3 metres del de davant i jo dient-lus de tot i ells ni moure un gest, realment la gent està malalta per l'ego i el "què dirant" d'ells i s'obliden del què és important en aquestes proves: TU contra TU. I alguns espanyols a la primera volta parlant amb ells del drafting i al primer peloton o segon enganxar-s'hi... fàstic).
En fi, tornem a la carrera. Era a la T2 però val a dir que a la bike vaig tenir un petit baixón al km 90 a Sant Andreu de Llavaneres, però un company que em va passar al veure'm em va dir menja menja i veu i si, em vaig fotre un gel amb cafeïna i em vaig tornar a concentar i enxufar i disfrutar menjant kms...un altre però és que al km 50 se'm va trencar un radi de la roda de davant i vaig patir molt tot el segment perquè no se'm trenqués un altre i no dir adéu al IM a més de ser un festival sonor pels triatletes que passava o em passaven de clic clic clic... però vaig arribar!!!!
RUN: a la T2 vaig canviar-me els mitjons i vaig anar a pixar que fèia 100 kms que necessitava i no sortia....coi...no sortia!!!! em va costar ben bé un minut a sortir...tot i que molt groc no era (vaig prendre sals a la bici cada 45'). Al començar a córrer el garmin marcava 4'20" i tot voler-me frenar les cames no frenaven....al final vaig aconseguir-ho passant el 10mil en 46'50" i menys de 7h de carrera però la cosa ja feia kms que no funcionava de cap.....des del 6 que no volia fer res més...volia parar...vaig poder lluitar fins al 18 quan vaig veure l'avituallament i vaig parar dient-me a mi mateix que m'havia merescut parar després de tantes hores i 7h36' d'estrés... va ser la meva "mort" diumenge....a partir d'aquí un CA-CO en toata regla fins a la meta que vaig creuar en 10h33'. La recta final increïble, caminant i plorant per la setmana que havia passat i tots els entrenaments que havien passat, ja sóc FINISHER!!!!
La setmana posterior està essent durilla però sobretot per no poder descansar (no sóc un PRO
) i això ha fet que tingui unes cames d'elefant retenint líquids però buenu...això és una altra història!! :winktongue:
Ara descansar i el 26 "s'antornem-hi"!!!