Komando kanyero 2015(el relevo ya está aquí)

cachirulo muchos ánimos ya veo que lo llevas bastante bien.
Rubén andreu felicidades por vuestros halfs estáis hechos unas fieras.
Ayer coincidí con del@haciendo de liebre.  La mía era muy cómoda,  al final 50'04".
Este sábado voy a la matagalls Montserrat con unos amigos " viejas glorias" del atletismo,  no le llegan al la suela del zapato a triniti pero andaban por 2h40 en maratón hace pocos años. Lo que pasa que han entrenado bastante menos que yo, así que no se si bajaremos de las 11h o rondarémos las 14h; queremos llegar juntos

Tengo que llevarlo bien a la fuerza,no hay otra.
Hoy 10'7km en 50'33(4'43) y 130med/142max.

Molt bé Rubén pel teu temps a Berga, encara que faltin alguns km són pocs i està clar que el sub 5 hores el tenies al sac 

Tonivet, molta sort a la Matagalls segur que us va molt bé. Jo vaig fer-la caminant els anys 2003, 2004 i 2005, però després no he tornat mai a fer-la. 2.40 en Marató ja és córrer, així que segur que anireu a bon ritme i fareu un bon temps  :yes:

Jo ahir vaig fer un rodal en 70' sense gps, així que no us puc dir el ritme. Se'm va fer de nit  :grrrrrr:

cachirulo, hoy me he leído tu crónica berlinesa de 2008 !!. No recordaba que fuese hace tanto tiempo. Que desembarco correcat hubo aquel año  . Como ves tu experiencia, siempre es una buena referencia.

No queda otra como tu dices, así que al mal tiempo buena cara y a capaear este asunto lo mejor que se pueda. Muchos ánimos, igualmente  :yipi: :yipi:

Yo estoy ultimando detalles del viaje, logísitica, táctica, etc...y no quiero agobiaros con entrenamenientos, pero estan saliendo cojonudamente  :yes:. Me queda mi clásico controlado de 10 km a buen nivel y ya habré liquidado el último entrenameinto potente. Ya sólo restan 7 entrenamientos y nos vamos para Berlín  :yes: :yes:

ruben6, andreurruner, que buenas competiciones  :yes:. Cuando vuleva de Berlín, tengo ganas de ver como van a ir esos IM 

Segur que faràs una molt bona cursa a Berlín Kilometer 

Ahir vaig tornar a trepitjar les pistes i segueixen igual  :'( :'( . Era tardet i vaig fer sèries de 200m amb les pistes gairebé per mi sol. A ritme tranquil que són les primeres i crec que durant aquesta preparació intentaré no emocionar-me en ritmes curts i tractar de rendir més en les llargues o escurçar els temps de recuperació.

2 (6 x 200m) amb la recuperació entre sèries creuant al trote en diagonal per l'interior de la pista i entre blocs fent el mateix caminant. Les del primer bloc entre 37"50 i 38" i les del segon entre 36" i 36"50. Vaig fer-les pel tercer carril que el gir del segon està força pelat.

Merci nois, diumenge vaig disfrutar moltíssim i sobretot controlar tota l'estona la cursa i com estava en cada moment. Una vegada acabat no em feia mal res, em notava cansat però no pas com altres vegades i em vaig sentir que podia està molt més "dale que te pego", bona senyal ja que els entrenaments van encaminats a Barcelona.

A l'aigua vaig sortir fortet els primers metres per després posar velocitats de creuer i sempre separat del gruix de triatletes que es van desviar una mica i jo vaig fer una recta recta entre boyes. El Garmin em va marcar 1930m, per tant distància correcte. La bici forta anar agafant gent i on només em va passar el Sergi Escobar i dos equips de relleus. Un cop arribat a la T2 no sabia com estaria al córrer perquè realment vaig anar sempre fortet tot i que els útlims 8kms de bike vaig baixar força el pistó. I a la tercera part de la cursa em vaig sentir poderós (dintre de les meves possibilitats): controlant tota l'estona on a les pujades (circuit molt trencacames) apretava i a les baixades em deixava anar. Molt content pel ritme i acabant amb força i ganes de més kms (van sortir 18 i picu). Els números són importants però el què més són les sensacions pel dia 4 on tot es basarà en el cap (la condició física la tinc seguríssim). Per tant espero i desitjo tenir un cap com el del diumenge i concentrar-me tota la cursa.

Dilluns i dimarts vaig rodar amb la bike i avui si que m'ha sortit el cansament del diumenge...però s'ha fet l'entreno de run que tocava amb molt de cap i patint el mínim escoltant el cos.

Apa, a seguir entrenant i tu Kilometer molt de gas a Berlín!!!! :yipi: :yes:

Pues si kilo,7 años ya y que grandes recuerdos de mi mejor maraton. Ahora es tu turno y como te dije que te de lo que te quito en NY.
Dela ese carril 2 lo he debido pelar yo. :he:

Hoy entreno progresivo con cambio cada 3km. Sigo sin pasar de 145ppm. Los 12km en 54'19(4'32)(134med/144max) así:
3km a 4'53(126med/135max)
3km a 4'40(136med/140max)
3km a 4'22(136med/139max)
3km a 4'11(141med/144max)
El miércoles que viene me ven en arritmias del Tauli.

Hola kanyerus,

primer de tot, desitjar-te cachirulo que es trobi solució a l'arrítmia per a que puguis seguir donant-li kanya  :smile:

veig que en kilometer està en la recta final de la preparació, que ha estat molt bona  :yes: ara a guardar forces i segur que faràs una gran marató a Berlín  :yes:

Els triatletes (AndreuRunner i ruben6) estan que es surten. La fareu ben grossa 

Tots els altres seguiu fotent-li molta kanya.

Salut!

PS Jo, com el Guadiana, apareixent i desapareixent, però feliç de poguer correr de tant en tant  :wink2:

Kilometer ya te queda poco ahora a recargar las pilas y hacer aflorar el entreno con descanso.
Curart, mica en mica, la pica s'ompliara.

Yo ayer tocaba un poco de series, la verdad es que tenía muchas dudas porque todavía me notaba cansadillo del domingo, pero no salieron mal del todo:
- 3000 en 11:15 a 3:45
- 8x400 (1:22,1:21,1:20,1:21,1:21,1:21,1:21,1:20)
- 1000 a 3:27

Todo con un 1' recup a trote suave.

Ahora ya suave hasta el domingo, aunque el sábado tocan 120km en bici.

Jo Rubén que entreno mas chulo.
Como ayer entrene por la tarde,hoy por la mañana rodaje muy y suave. Han sido 8'7km en 45'17(5'12)(120med/132max).
Irreconocible,rodando por encima de 5'00, vaya rollo. :winktongue:

Hola.

Kilo ya estas en la recta final, seguro que has un carreron, con que te salga lo que has entrenado te ira genial.

Los triatletas fuertes, fuertes...

Por mi parte ayer salida con el grupo de la tienda 8X1000m descando 1'30" no tenian que ser a tope, estamos en fase de carga de trabajo, las hicimos en paralelo autopista Can Gambus, una para arriba o otra para abajo, me permiti hacer las tres ultimas a mi ritmo 3'24" un poco durillo de piernas, pero bastante bien.

Cachi un poquito de paciencia....

Saludos

curat, tu ja saps que tens palça reservada aquí, així que t'esperem aviat en mode maratonià 

Bé nois, doncs aixó ja gairebé està fet i s'agraeixen i molt els ànims, que tant m'agradaria tenir allà. Sembla un clàssic que els últims dies les coses es compliquin, peró crec que forma part d ela litúrgia maratoniana  :mdr:. Dimecres la meva dona treballava al matí i no em va quedar una altre que aixecar-me a les 5:00 per anar a córrer i poder arribar abans de les 7:00 per que ella marxés, dutxar-me i deixar el nen amb els avis i marxar a treballar. Pel camí va caure 1h15 a 4:24/ km. Pensava que descansaria més per la tarda, peró no va poder ser tant com volia i aquesta nit tampoc. L'escola bressol és el que té, que possa malalts als nens  :mdr: :mdr:. I en un cop de tos el nen va començar a vomitar en un parell d'ocasions i vinga a canviar-lo a ell, al llit. Si us dic que a les 2 de la matinada estava fregant el terra, no menteixo  :no:. En fi, que a les 6:30 diana i últim entrenament de qualitat, un controlat de 10 km. Encara peró tenia un regalet al matí, la ciclogènesi explosiva aquesta i quin vent que fotia, donant el conyàs tota l'estona. Al final 16 km amb 10 de controlat en 36:23 a 3:38/ km. Potser una mica artefactat pel GPS peró el dono per bo, amb tots el condicionants que tenia i per que les cames tiràven bé, quan no tenia vent de cara. Així que molt content, per que ara aixó ja comença a baixar i podrem començar a descansar bé 

Per cert, avuí em venia de gust escriure una mica, així que us deixo una precrònica berlinesa per entretenir-vos...

Llegia fa uns dies l’entrevista del Joan3, i havia un moment que tocava un punt en el que havia de donar-li la raó i que ja va sent bastant ostensible, i que és la menor utilització del fòrum. Cada cop l’anem utilitzant menys (en general), i no saps per on para un o l’altre, que fa la gent o que vol fer, etc…. Enyoro de vegades aquelles mítiques llistes de barquetes de no fa massa temps.

Creixen subgrups, es potencien les xarxes socials, ens fem grans, augmentem les famílies, tot evoluciona…peró l’essència està aquí i m’agrada mantenir-la en la mesura que m’és possible.

És per això que he anat madurant fa dies escriure aquesta pre-crònica de la marató de Berlín. Em ve de gust, i necessito alliberar una mica o en part, tot el que m’ha conduït al preludi d’aquesta magnífica marató. Podria començar dient que fa anys que em mentalitzo per preparar aquesta marató i els últims anys hem estat fent simulacres del que seria entrenar la marató durant l’estiu. Peró no ens anirem tant lluny. Potser el punt de partida l’hauria de posar al final d’una altra gran marató com va ser Nova York, el novembre passat.

Aquella marató com molts sabeu, no va sortir com jo esperava i desitjava i em va deixar una espineta clavada, que encara avuí en dia fa mal. Quan vaig tornar no deixava de donar-li voltes al resultat i als per que, i els entrenaments sortien molt irregulars en sensacions, uns dies millors, altres pitjors. Mancava confiança, tranquil•litat. Pel camí em vaig trobar el Joan3 a Mataró, que em va ajudar a traure tot el que tenia dintre i a fer una bona mitja, la meva segona millor marca de tota la vida. Peró continuava sense el bon tarannà necessari per entrenar a tope. I a Nassos, tot i fer una bona cursa i un bon resultat, tampoc em va deixar satisfet. Vaig canviar el xip a principis d'any, peró tot i entrenar molt dur a la mitja de Barcelona, tampoc vaig estar fi. No estava sent el meu any. La setmana següent va ser la Maratest, de la que guardo un bon record fent de llebre sub 3h. Al dia següent em vaig lesionar, tot és complicava. L'isquio de la cama esquerra feia mal i no em deixava córrer.

Ho vaig intentar 2 cops aquella setmana i no va haver manera, així que vaig decidir deixar-ho estar, fer vacances 3 setmanetes i tornar-hi després. I així va ser, peró passats uns dies va ser el soli de la cama dreta el que va començar a fer mal. Contínues parades, visites la fisio, peró res a fer, als pocs dies, als pocs km, tornava a recaure. Un altre paradeta, ara de 2 setmanes i em vaig plantar al maig. Semblava que tot anava bé, portava gairebé 3 setmanes, corrent per aquí, per allà, per la muntanya, recobrant la felicitat i la continuïtat, quan vaig tenir dues caigudes. A la primera, un bon cop al maluc dret i un esquinç al canell dret. La següent, dos dies després, va ser pitjor, esquinç de grau II del turmell dret. Jo crec que encara ressona a Collserola, el meu crit de dolor i de ràbia.

S'apropava la data de l'inici de la preparació per Berlín i no tenia la confiança d'haver fet una bona temporada, ni la confiança en el meu físic, que es trencava per aquí, per allà i patia més que mai. La recuperació de l'esguinç pintava complicada i em plantejava si podria arribar a Berlín. Em vaig portar molt bé, novament parat 15 dies. El dia 8 de juny hauria d'haver començat la preparació, peró per contra, encara continuava amb el peu embenat. Finalment vaig començar el dia 9, encara sense l'alta mèdica i amb un tape de protecció al turmell. Aquella setmana vaig fer només 4 dies. Estava en baixa forma, la calor apretava i fort, el turmell no estava encara bé i els entrenaments és feien llargs i feixucs. A sobre em mancava il•lusió. Estava fred, cada dia feia el que tocava amb patiment i no pensava més enllà. Seguia el plantejament que havia fet de la preparació, tot i no arribar com hagués desitjat. Cada dia m'aixecava, em posava un tape al turmell i a córrer, i cada dia sense descans feia exercicis d'enfortiment i de propiocepció. Cada dia era una batalla guanyada, peró la guerra era molt llunyana. Sortint de lesió, amb un curt bagatge els últims mesos, en baixa forma, amb les onades de calor a tope. Cada dia era una lluita i tot i que em mostrava fred, no deixava de treballar amb el turmell i de lluitar els entrenaments. Vaig fer 5 dies la segona setmana i ja 6 la tercera, amb un petit cop de calor diumenge. Llavors van arribar les vacances i allà a Platja D'Aro, vaig fer la primera tirada de 2h, l'últim dia que vaig posar-me un tape al turmell. Va ser el punt d'inflexió, era la 4arta setmana.

Allà vaig estar dues setmanes entrenant molt bé i vaig conèixer una família alemanya d'Ahlen que em van donar molta energia positiva. Peró encara mancava el més difícil, superar el més d'agost, treballant als matins, amb la calor de l'estiu i amb entrenaments més durs. Les 5-5:30 del matí era la meva hora. Entrenava i després a treballar i després amb la família. Dia a dia, vaig anar superant aquests dies i vaig fer el mes més prolífic de la meva carrera. Van haver entrenaments brutals com un 3 x 4000 a les 5:30 amb una bona pluja. Amb esforç, amb sacrifici, m'havia plantat al setembre, ja estava molt a prop i ara si, ara si que estava il•lusionat i amb ganes.

No sé el que passarà a la marató, per que aquesta cursa és com és, peró el que si sé, és que em sento molt orgullós d'aquesta preparació en la que partia de la pitjor manera que he afrontat mai una preparació. En baixa forma, amb gairebé 4 mesos de molta irregularitat, moltes lesions i pocs quilòmetres, iniciant aquesta preparació a l'hora que em recuperava d'una lesió. En ple estiu, amb les onades de calor, i després a l'agost, treballant i corrent a hores intempestives, robant-les al llit, per somiar despert mentre corria. No ha estat gens fàcil, inclús hauria de dir que, més difícil que mai, per que tampoc podem oblidar que el meu fill, també m'exigeix una gran dedicació. Tot i aquests condicionants em sento licitat per dir (com així ho mostren els números), que he fet la millor preparació que mai havia fet, més ràpid, més lluny, més fort, més dur...partint de la pitjor situació que mai m'havia trobat.
Ara si, puc dir, que aniré a Berlin, amb totes les ganes i la il•lusió que sempre hi he posat, per que crec que aquest treball, que aquest esforç i aquest sacrifici, ha de donar fruits. Tancaré aquestes línies amb una cançó, que crec s'ajusta bastant al que he anat sentint els últims temps i que tindré present el dia 27 a la línia de sortida...



Sabes que hoy todo puede ser...

Las cosas siempre ocurren por algo Kilo. Ese esguince,esta temporada con tanto paron... ha sevido para que cojas esta maraton con unas ganas tremendas. Ademas no has empezado viniendo de un gran estado de forma y eso es bueno(aunque al principio parecia que te pasabas algo). Pero creo que llegas en el momento dulce. Ahora estos diez dias que no te coman los nervios y no entrenes nada que no debas.
No se muy bien a cuanto vas a salir pero hago la lectura que un sub2h40 no es exagerado. Si eres mas amarrategui a 1h21 la primera media y a verlas venir.

Kilometer, he seguit la teva preparacio i ho faràs molt bé,  vaja com sempre has fet¡¡¡; la patacada de new york, probablement, va ser per estar tres horas allà tirat esperant el tret de sortida amb la fred de new york; et sortiràs a berlin , jo no ho dubto ets un valor segur

Kilometer jo també penso que pels entrenaments que has fet aquest estiu faràs una molt bona marató a Berlín  , ara a afrontar la baixada de km, a agafar energies per la cursa i esperar que aquell dia tot vagi de cara, que és el problema més gran de la marató.

Kilometer cuando te falten piernas, te llagará con el corazón, te saldrá genail.

Nosotros empujamos desde aquií.

curat, tu ja saps que tens palça reservada aquí, així que t'esperem aviat en mode maratonià 

En fi, que a les 6:30 diana i últim entrenament de qualitat, un controlat de 10 km. Encara peró tenia un regalet al matí, la ciclogènesi explosiva aquesta i quin vent que fotia, donant el conyàs tota l'estona. Al final 16 km amb 10 de controlat en 36:23 a 3:38/ km.

Ja m'agradaria a mi dir que puc fer controlats de 10 km a 3'38"/km  :'(, estàs molt fort 

Ahir vaig tornar a les pistes a fer sèries de 1000 a un ritme controlat i en petita progressió. Novament a darrera hora que s'està molt tranquil i amb una bona temperatura per córrer. El vent no molestava gaire.

20' d'escalfament, 5 x 1000m amb 1'30" de recuperació activa (3.36.50, 3.36.08, 3.35.46, 3.34.00 i 3.32.61) i 10' per refredar

cahirulo, ya he contactado con Kimetto para que me haga de liebre hasta el 32 más o menos y luego ya cambiaré de ritmo y me la jugaré sólo... :mdr: :mdr: :mdr:. A uno le entran dudas al final de que hacer, pero para no marearme demasiado me digo y digo que quiero hacer el mejor maratón que he hecho nunca. Vamos a ver, allá voy...

ERIC, ostres moltes gràcies. La confiança de fora, sempre reforça la teva. M'animen molt les teves paraules. Moltes gràcies.

DEL@, gràcies  . Esperem que tot vagi de cara, esperem  :wink2:

Kilometer cuando te falten piernas, te llagará con el corazón, te saldrá genail.

Nosotros empujamos desde aquií.

ruben6, que palabras  :yipi:. No sé si lo has sacado de algún sitio, te lo ha dicho alguien o ha sido inspiración propia, pero estoy por tatuármelas  . Nada resume mejor el espíritu maratoniano que lo que has dicho. Me han llegado  :yes: y a buen seguro que las tendré muy encuenta cuando haya que tirar de corazón y de raza  :wink2:

La semana que viene voy a Zgz y como hay un 10k con la celebración de la maraton me he apuntado con la idea de hacerlo por pulso. Ahora estoy con no pasarme mucho de 145 así que he ido a las casas García y me he hecho un 10k. Para los que lo conocen de la salida al 5 y luego en sentido contrario.
Los 10km en 40'48(4'05)(142med/147max).
Cada 5k: 20'43(4'09)-20'05(4'01). El pulso que me resulta más interesante el del segundo 5k:144med/147max
Así que creo que puedo estar en 40' peladetes sin pasarme de pulso.