Hola! Aqui os dejo mi tocho:
UNA RETROBADA AMB BARCELONA
Després de la meva tercera marató de Barcelona fa 4 anys, em vaig dir a mi mateix que mai tornaria a fer-la. Sempre em passava igual, la temperatura de les últimes edicions, també en part pel canvi de data (abans es feia el primer diumenge de març) em festigejava bastant.
Però ves per on em va tocar una inscripció per sorteig 2 setmanes abans, quan tant sols feia una setmana que havia fet una marató amb expectatives de baixar de 3h10' i temps final de 3h17' llargs. Aixi que el que tenia clar que el que no faria seria patir, però un amic em va dir d'acompanyar-lo i volia fer vora els 3h10!. 3 setmanes després em semblava una bojeria, a més mai he fet 2 maratons tant seguides, les mes properes que havia fet era amb 2 mesos de diferència i no sabia com respondria el cos.
En lloc de fer cas als que deien que fessi rodatges suaus i com a molt ritmes marató, vaig repetir les dues ultimes setmanes de la meva marató anterior, amb el resultat que 10 dies abans vaig patir una forta contractura muscular de la qual em vaig recuperar 5 dies després, encara més dubtes! Jo, que sempre planifico bastant les maratons...
En ftorner i jo ens situem a la sortida en un dia radiant i fresquet i ens desitjem sort, no he vist a la famosa barqueta de 3h10' i aixo que no faig mes que mirar cap amunt a veure si veig en Dennis.
Sortida! No estic ni he estat nerviós, no m'ha donat temps. Sortim al ritme pactat, la primera mitja una mica per sobre de 4'30”/km, després ja veurem. No hi han cops de colze ni empentes, sembla mentida que una marató de 20000 persones la sortida sigui semblant que l'anterior de 400...
Als pocs km's ens agafa pel darrera en Curat i diu d'acompanyar-nos, just en el moment que en Carles22 i en Dennis ens avancen a tota pastilla per l'altre banda del carrer Creu Coberta. Anem xerrant, mentres les llebres sub3h cada cop s'allunyen mes fins que finalment les perdem de vista.
Cap a l'Av Madrid en Curat ja tira cap endevant i ja encarem les primeres pujades del Cam Nou, hi ha molta eufòria entre els corredors; tots anem frescos. El pas pel km 5 es aprox de 4'32”/km de mitjana.
Gairebe al final de la Diagonal abans de girar, ens passa la barqueta de 3h10' en bloc que venia d'un altre calaix amb els Fisiologic al capdevant i en guiri i en Per enganxats amb ella, finalment si afegeix en sergi que l'he enviat jo cap alla tot just quan m'ha preguntat. Ara toca una mica de baixada fins plaça Espanya per anar relaxant les cames.
En aquestes ens agafa en Stone-apo que va amb un company i el meu company de barqueta també agafa uns metres al devant. A mi el parcial em continua sortint igual i a la Gran Via em fa mandra accelerar per agafar al ftorner; de mentres l'Stone-apo va fent la goma degut a una parada tecnica jeje.
Emfilem passeig de Gracia amb molta animacio, budistes, i sort de tot aixo perque el ritme es fa mes feixuc . Tot i el munt de gent que m'envolta vaig sol amb els meus pensaments que no son mes que constants txequetjos insconcients del meu estat fisic, barrejats amb flashos en forma d'imatges de tot alló que m'envolta. En el tram de 10-15km trobo que em passa molta gent, potser esperonada pels molts anims que ens trobem en aquesta zona; pero jo vaig be.
Meridiana amunt i el gran Zenon que aixeca les celles ¡¡Hola!!, l'escridasso com si el no parlar impliques no sentir-me...
En David 77 em saluda meridiana avall, com pot ser que m'hagi vist amb lo rapid que va! Veig a en Lucius amb el seu estil peculiar de patidor, l'elegancia del Ivanko, la força d'en Danistal i sense adonar-me ja ha acabat la pujada, dono lavolta de nou amb molta animacio i a veure com van les cames, l'ultima de Barcelona la cintilla iliotibial em va donar pel sac en aquest tram. Arribant a la mitja marato un amic que m'acompanya una estona em diu que el meu company ftorner el tinc a 30 segons devant. Vale! No em preocupa si l'agafo mirare d'anar amb ell. Mitja marato en 1h36'30”, no em veig fent la segona mitja més ràpid però si per a seguir a aquest ritme. Em despedeixo de l'amic i ens citem per a Glories- Diagonal.
Com sempre faig al final de la meridiana que hi es ladona, li dono els guants que encara portava, soc fredolic de mans. Per Valencia i la zona de Prim veig molta gent pel devant, quina festa! Sembla que ens em ajuntat tots plegats a l'acabar la baixada. Els parcials de cada 5km ja son mes alts, cada cop estic mes lluny de l'objectiu, però m'ho estic passant be.
Un cop arribat a la Diagonal començo a passar gent i cap el 30 em trobo un amic meu caminant que havia sortit a buscar el sub3h. Molt aprop d'ell estar en ftorner amb el seu fill, ha baixat molt el ritme i diu que tiri endevant, que no pot seguir el ritme, els pocs entrenos li han passat factura.
Diagonal avall no fa massa calor, començo a estar cansat pero els gels van funcionant, fins aquí m'he trobat molta gent animant-me: jorditogores, Erta, Alex, Squash, agj73, Lluis74, Zaldivia, Chute, Txell, molts voluntaris t'animen pel teu nom. Es curios, no veig tanta gent caminant pel litoral, la gent ara ve mes preparada?
Arrivant a la vora de l'arc del triomf les forces ja van justes, els parcials de cada 5km ja excedeixen del minut, en aquest moment m'agafant i m'engoleixen les llebres de 3h15' i la dona que esta alla m'encoratja a que m'agafi a ells però la voràgine m'escup, tot just he anat amb ells 200-300m , les forces no donen per a mes. Ja estic en mode supervivencia, a 10-15”/km mes lent que el ritme inicial. Baixant portal de l'Angel agafo a en Ignasi65 i quan vaig a saludar-lo veig que va amb els ulls tancats, caram! Va pitjor que jo.. L'avituallament correcat anima molt però jo no soc gaire efusiu amb ells, sera que em falten forces. El meu cunyat guardia urba em saluda a l'alçada del carrer Ferran i ja queda molt poc per a arribar al Paral.lel. D'aci en amunt ja fant molt mal les cames, aixeco molt el cap per a correr i intento corregir la postura varies vegades. Vinga., que aixi correras millor!, penso.
Quan arribo al 42 veig que fare mes o menys el mateix temps que l'anterior marató, miro d'acelerar, extenc la ma per a xocar amb el speaker waterpoler, pero si tu no t'atanses jo no puc, la ma queda a l'aire. Finalment, miro el crono, un minut menys! Gairebe he fet el mateix temps i estic satisfet, clar! Les meves expectatives eren pitjors; m'agradat aquesta marató...