- Missatges: 18488
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
Mágradaría compartir amb tots vosaltres la crónica de la meva marató de Barcelona
dlopezcar1978.blogspot.com.es/2015/04/ma...15-de-marzo-del.html
desitjo que us agradi
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
Amb quasi 53 anys, van parlar-me d’una SENYORA que cada any visitava pels voltants de la primavera, la ciutat de Barcelona. Els que van parlar-me d’ella, van dir-me que m’agradaria i que gaudiria molt amb ella. No ho entenia, ja que estic feliçment casat amb la millor dona del món i tenim un fill la mar de” bon nano”, però ells insistien que havia de conèixer-la i estimar-la una mica. :glasses: :glasses: :glasses:
Tant varen parlar-me d’ella que poc a poc van anar convencent-me de que havia de veure com era aquesta SENYORA i si realment era tan maca i atractiva com deien. El que no varen dir-me és que per poder veure-la, primer havia de fer una sèrie de preparatius tres mesos abans que vingués a Barcelona i que per a que no em veiés lleig i poc atractiu, havia de posar-me en forma i presentable per rebre-la.![]()
![]()
I dit i fet, el dia 1 de desembre de l’any passat, vaig començar tots els preparatius que un atleta havia escrit en un full de ruta setmanal, i quina va ser la meva sorpresa, que allò no parlava de posar-se guapo comprant un traje del Hermenegildo Zegna i una corbata de seda ben maca i llampant. No, tant sols parlava de fer molts quilòmetres corrent, fer una cosa que li deien sèries, una cosa que li deien canvis de ritme, i que al final tindria que fer una altra cosa anomenada “tapering”. :grrrrrr: :grrrrrr: :grrrrrr:
Bé vaig pensar jo, almenys anirem de tapes i a prendre unes cervesetes al final de tants quilòmetres.![]()
![]()
I després de fer 700 quilòmetres amb sol, pluja, de dia, de nit, després d’estar cansat de treballar cada dia i haver de sortir a preparar-se per rebre a aquesta SENYORA, va arribar una prova que deien que havia de fer que es deia Maratest. La vaig fer amb molta força i empenta, fins que al dia següent vaig lesionar-me i no podia ni caminar per problemes al bessó i a la part frontal de la tíbia de la cama dreta. I és clar, vaig tenir que deixar de córrer i deixar de fer aquell pla d’entrenament que van dir que havia de fer per rebre a aquesta SENYORA. :grrrrrr: :grrrrrr: :grrrrrr:
Tres setmanes a molt baix ritme, amb poques sortidetes, per veure si quedàvem una mica guapot per rebre-la. :sarcastic: :sarcastic: :sarcastic:
I així, vaig arribar al diumenge 15 de Març, que era quan deien que arribava aquesta dama a Barcelona, amb molts temors per la parada que havia fet i que a ella no li agradés. Amb por, però convençut de que havia fet tot el possible per estar en condicions. :yes: :yes: :yes:
I així, a les 8:30 del matí estava a la línia de sortida, ja que també m’havien explicat que per rebre-la, havia de fer abans 42,195 metres per tornar al mateix lloc on estava. Molta gent que no és corredora i que parlava amb ella, no ho entenien que havia de córrer això, però jo sabia que havia de fer aquesta distància per poder conèixer a la tan difícil de veure SENYORA a Barcelona.![]()
![]()
Durant aquesta distancia, he gaudit, he patit, he cantat, he pensat en mil i una coses, i fins i tot, en el quilòmetre 38, m’he trobat a tots els grans COMPANYS que m’havien dit de conèixer-la. Ha estat genial passar per la Catedral i trobar-te’ls allà. Fins i tot, m’han gravat i fotografiat mentre passava, i uns altres han corregut uns metres amb mi i preguntant-me fins i tot, com anaven les meves cames. Això sí, m’han banyat d’aigua. :gasp: :gasp: :gasp:
Ja quedava poc per trobar a la desitjada dona, i tan sols devia encarar el Paral·lel. Realment estava molt cansat i tenia ganes de veure-la i comprovar si era tan maca com tothom deia. Arribo a la Plaça del país del costat, giro lleument a la esquerra, i la veig allà al fons, amb una gran diadema de color blau i blanc, amb un rellotge digital al seu coll, esperant-me a que arribés. Només em faltaven 195 metres per conèixer-la i veure si m’abraçava. Estava convençut de que sí, de que li agradaria. Situació de “gallina de piel” amb un gran ambient de gent que cridaven: “va, que ja la tens”. I sí, ja la tenia, ja la coneixia. Era molt, però que molt maca. He mirat el Garmin per veure quan temps m’havia fet esperar avui, i he comprovat que he trigat 03h, 59m i 49 segons en conèixer-la. És a dir, que quasi 4 hores, però que a això li diuen sub-4.![]()
![]()
Contentíssim de haver-la conegut, però quina estat la meva decepció que quan m’he recuperat una mica del esforç fet, i al preguntar per ella, m’han dit que havia marxat i havia deixat un missatge per mi de que fins l’any que ve ja no tornaria. I per que no m’enfadés amb ella, em deixava una medalla commemorativa del nostre encontre. :'( :'( :'(
No sé si el proper any podré tornar a conèixer a aquesta dama, ja que els meus genolls no estan per tirar masses coets, però del que sí estic segur, és que tot l’esforç que he fet durant aquestes darreres setmanes, han valgut la pena. Avui he tingut una experiència difícil d’explicar, però que el resum final seria que al fi i amb 53 anys, he pogut fer la meva primera SENYORA.![]()
![]()
I'm finisher !!!! :yes: :yes: :yes:
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
Please Entra or Crear compte to join the conversation.