37 Zurich Marató de Barcelona 2015 (15/03/15 - 8:30)

Quan fa dos anys vaig fer de voluntari de l’avituallament de corredors a la marató és quan vaig sentir que algun dia faria aquesta prova. Però no ha estat fins aquest any en que  ha aparegut  la possibilitat de participar en el repte de marató , que m’he decidit en fer-la.
Porto uns 5 anys corrents mig en serio. Sempre li he tingut molt de respecte i he pensat que el dia que la corrès ho faria amb un mínim d’entrenaments o garanties.
Vaig començar els entrenaments a l’endemà d’acabar una prova de 45 km de muntanya, però que no té res a veure amb la marató d’asfalt.

Han estat 4 mesos d’entrenaments i pensaments al voltat de la prova,  amb fred, pluja, matinant, petites lesions, compromisos familiars...res que no sabeu, ja que tots estem igual.
Deu ser per això que diuen que presentar-se a la línia de sortida ja és un èxit. Ho crec 100 per cent.

La setmana prèvia a la prova ha estat la més llarga de la meva vida. Semblava que no passessin els minuts, les hores i el dies per arribar a diumenge.  Mil dubtes al cap, i totes les incògnites i il•lusions de qui debuta en aquesta prova.

Per fi diumenge. Els rituals previs a les curses.  Dorsal, guarda-roba, foto, i al calaix.

Allà em trobaria amb molts companys  del repte, i amb el Toni_Varela, amb qui compartia ritme de carrera. Els entrenadors m’havien dir sortir a 4.50. Sobre el paper assumible, però era un debut, i les teories de vegades no es compleixen.

La sortida, espectacular, encara no em crec que estigui allà. I comença la prova. Ja a carretera de Sants em trobo el que serà la tònica de tota la cursa, i que no oblidaré mai. La gent animant. Increïble.

La part de les corts i camp del Barça una mica més buida, però tornant a pl Espanya una altre vegada un espectacle de gent. Passeig de Gracia, Sagrada família, Meridiana, ....la gent te fan sentir protagonista. El meu pas per la mitja 1, 42, em trobo bé, tot i que començo a sentir petites punxades als turmells. A Meridiana em trobo amb la meva família, dona, fills, sogres... quina passada.

Al km 25 és quan començo a tenir sensacions més fortes de cansament. Decideixo deixar distància al meu company. Fins aleshores m’ha ajudat moltíssim, marcant ritme, agafant aigües pels dos,...genial.
Del 25 al 30 van ser per a mi els kms més difícils, gran via, prim , diagonal. He de lluitar per no deixar-me anar, els pensaments són traicioners. Curiosament en sortir de Diagonal, torno a recuperar una mica de ritme, o al menys de sensacions.  Continuo perdent una mica de temps, però no em trobo malament,  aprofito tots els avituallaments i dutxes,  i ara els kms ja els conto de baixada.

Arc de triomf, un passadís de gent. Una altre vegada pell de gallina.  I a més ja nomé penso en passar el km 38, allà estan els cracks animant. Tinc tantes ganes de passar per allà que se’n fa super curt, però m’ha donat prou forces per encarar l’últim tram.
I arribem al paral.lel, m’ho prenc amb calma, miro el crono i veig que tinc un coixí de temps,però no em puc despistar. Em dona la sensació que apreto, però el crono diu que no.  Un altre vegada la gents, molts companys de corredors.cat, criden el meu nom, fan fotos, aplaudeixen...buff.

Gir a meta, decideixo apretar,  últim esforç,  ho dono tot i faig els últims 500 metres a tope.

Temps final 3h 29 min, 21s.

Només entrar em trobo a quasi tots els companys de la barqueta de 3h30, genial. Tots ho hem aconseguit.

A buscar la família i a celebrar-ho. Tinc emoció continguda.

Ahir quan tornava de la feina  i vaig passar per pl.Catalunya es quan em vaig emocionar de veritat.  Ha estat el colofón, la festa final, un premi a tots aquests mesos.

M’ha sortit una crònica nyonya nyonya, però  és la primera marató. S’ho mereix.

Moltíssimes gràcies a tots els que heu anat animar i a fer fotos, és un record fantàstic.

I com diu l’amic Polgi....Continuem.

Us deixo dos enllaços d'uns vídeos del tram que vaig acompanyar del meu company de Fondistes de Sant Feliu.

Va fer MMP i em va donar les gràcies per al meu suport, que segons ell, això va ser motiu per no afluixar el ritme a partir d'Arc de triomf. Per mi és un orgull rebre aquestes paraules i sentir aquestes sensacions que en fan transmetre després de tan mesos de llevar-se ben d'hora els caps de setmana per fer tirades llargues, d'entrenar amb molt de fred, de saber portar una preparació amb les nostres responsabilitats laborals i familiars i sobretot d'aguantar els nervis que comporta la pressió d'aconseguir l'objectiu esperat en la Marató.

Per mi vosaltres teniu més mèrit i no els de l'elit que fan batre records, els hi donen tot ja fet amb més facilitats, i no han de cuidar d'una família, ni aixecar-se a les 6 del matí per treballar, ni passar per les dificultats i responsabilitats que s'ha de portar al dia a dia.

Em deixa molt feliç i satisfet d'ajudar a la resta d'aconseguir els seus reptes, i fa que cada dia m'estimi més aquest esport.

Felicitats a tots els "maratonians" per la vostra marató!

Quin goig llegir tantes cròniques amb les vivencies personals de la marató 

Joan3, una radiagrafia perfecte de la marató de Barcelona  :yes: :yes: :yes: La critiquem els que la coneixem perquè al sentir-la nostre li exigim molt, però és una gran marató. 19.200 inscrits, 15.900 a la sortida i 15490 arribats. No es pot demanar més, Un èxit de participació i d'organització.

Polgi, amic JB,  a pesar d'alguns entrebancs has fet una preparació maratoniana perfecte i això ha donat els fruits el gran dia. Ets un crac i no et rendeixes mai  :love: :love: :love:

Dani75, gran debut amb grans prestacions 

Crònica de la meva 11 marató totes a BCN
Madrugon, bon esmorzar i cap a Plaza Espanya, la andana del metro sant Andreu bastant plena de corredors i ja trobo vells coneguts habituals a la cita, i a mida que ens apropem el vagó es posa a rebentar, quin ambient mes maco, cadascun explica la seva historieta objectius etc.. el viatge es fa curtíssim.
Ja a Plaza España encontre amb els companys correcats y foto (aquest any un xic menys que altres anys, poder per que molts ja estaven a Catedral o a diferents punts del recorregut), la climatologia in millorable i el escenari  esplandit, la musica de ambient ens posar a tots les piles i als pels de punta.
Els resultats de aquesta temporada no prometien acostar-me massa a la meva millor marca, però els entrenaments en estat bons i confio arribar amb 3:45 , En posiciono al calaix (3:30 3:45) just darrera de les llebres 3:30, Potser per això o per que ja duia les cames calentes de les corredisses prèvies al guarda-roba per intentar recuperar el chip, el meu ritme es mes rapit del que teòricament tindria que portar, però en trobo molt be e intento no tira de les llebres, ni me les miro de aquesta forma retinc una mica el meu ritme a 5:02, quan tindria que anar a 5:20. Els kilòmetres sumen ràpidament i cap a la diagonal en trobo algun correcat Gabriel, EDUBDN i segurament algun altre, disculpeu,per  la meva deficiència visual a vegades en costa definir qui sou. No miro el crono, de fet nomes el vaig mirar dos cops, al pas per la mitja i a meta , el ritme va molt per sobra i ho porto molt be, per tant (mientras dure dura, tira millas)
El pas per el meu barri Sant Andreu gallina de pell, petonada a la family i continuem, pas per la mitja 1:46:30, proper objectiu sobrepassar el fatídic km 28 a on vaig abandonar el any passat, ja estic al 29 i en trobo be eixí que prova superada i satisfet de anar molt millor que el any passat, el ritme mes o menys al mantinc però no les tinc totes vull amarra el èxit i afluixo un pel, vull passar el mur sobrat i gaudir de la marató sense patiments, arribant al arc de triomf comencen a notarse els kilòmetres però ara be al millor ambient i fixo objectiu KM 38, caray com ajuda això. gracies companys. Despues del subidón el bajón de Via Laietana, aquí torno afluixa un altre pel, no per anar malament vull tornar a asegurar la pujada del Paral•lel, no he mirat el crono però se que vaig sobradíssim, els dos kilòmetres final sen fan una mica llargs, tinc ganes de arribar sort que en el darrer el ambient es bestial i es fa sol, finalment premo el stop del crono  3:35.59, i les cames senceres, molt content .
En quedo en la sensació de haver fet una marató correcte i molt constant, no se quines han estat les posicions parcials ni finals ja que no duia chip (per descuit) però sempre he tingut la sensació de avançar a mes corredors que no pas me avancessin.
I el que mes me a agradat de aquesta marató en diferencia a les anteriors ha estat el fabulós ambient i veure les cares del públic tant engrescat

Hola a tothom!

Bé, aquí va idò sa meua crónica d'aquesta marató  :^^: Bé, no tenc paraules, va sortir tot molt bé, perfecte, fantàstic… no me'n sé avenir. Estic exageradament content amb com va sortir sa marató es diumenge. Per moltes coses, i pes últims mesos de sacrifici on havia de donar-li sa volta a tot, as meu estat anímic, de forma, de pes, etc… a contrarellotge fins es 15 de març… i ho he aconseguit. Sa sensació és inexplicable, no sé, estic ple de joia  :yes:

Vaig acabar en un temps de 4h13'14" que és sa meua millor marca en marató, mai havia corregut 42,195 km tan de pressa… molt i molt content, sa veritat. Aquest diumenge era sa meua 4a marató (després de fer Barcelona 2013 i 2014 i València 2014), a ses quals sa meua millor marca va ser l'any passat ara fa un any a Barcelona amb 4h38'55" i s'última marca amb un estat de forma que ja era francament dolent es passat novembre a València amb 4h52'41" (es meu pitjor temps de ses 3 maratons). Per tant, aquet diumenge vaig fer 25 minuts menys que sa meua MMP de fa un any, i 40 minuts menys que fa tan sols 5 mesos a València  :surprised: . Estic molt content, després d'uns mesos durs en es tema personal que van influir-me molt també en es meu estat de forma i físic, i tenir sa satisfacció que he assolit sa fita i de sobres  :smile:

S'objectiu inicial era córrer amb bones sensacions i intentar no arrossegar-me, i pensant molt poc en es temps, però sí que tenia clar que un objectiu era intentar baixar sa meua MMP de l'any passat de 4h38'55", donats es temps que venia fent a ses 3 últimes mitges (Granollers 1h54' - Barcelona 1h52' MMP - Gavà 1h49' MMP i sub1h50' per primer cop); i un objectiu idíl·lic que no em veia amb cap obligació d'intentar assolir intentant valorar que venia d'on venia (de començar a caure dins es pou a València 2014 i tocar fons a Sitges amb 2h05' i arrossegar-me miserablement)… era és d'intentar baixar de 4h30'. Mai de la vida se m'hauria ocorregut pensar que podria ni tan sols apropar-me a 4h15'… i finalment van ser 4h13' !!!!!! Encara no m'ho crec… estic molt feliç.

Bé, vaig anar-hi amb dos amics meus que debutaven en sa distància, i que els hi va anar molt bé, i amb un d'ells dos vam dir d'intentar anar junts i fer una mini-barqueta (o potser un kayak millor dit no? jeje  :mdr: ) per provar d'anar a 6'00"/km es primers 30 km i reservant prou per lo que pogués passar. Bé, doncs ell va voler que li fes de llebre perquè deia que jo ja en haver-ne corregut tres abans ja tenia sa distància més interioritzada que no pas ell que debutava, i vam anar a 6'00" com un rellotge a "rajatabla" durant es primers 30 km, fins es final des tram de tornada de Glòries fins a Diagonal Mar. Ell volia tirar més perquè tenia sa sensació d'anar molt a poc a poc, però jo ja li deia que ja ho trobaria després i que havíem de ser lo més precabuts possible i que necessitaríem energia per as darrers 10km i que no era bo malgastar-la abans. Bé, doncs com un rellotge vam anar a ritme constantíssim fins es 30 km… només vaig haver de parar unes quantes vegades a "fer un pipi". Després a partir des km.30 ell va començar a baixar molt es ritme perquè ja no podia més, i em va dir que tirés en solitari… em va saber molt de greu, però sa veritat és que ell ja començava a anar a 6'30"-7'00" i jo em trobava molt bé… res que as km.30-32 me vaig trobar beníssim de forces i m'ho vaig prendre com una cursa de 10K i vaig començar a tirar a 5'20"-5'30"/km… més de pressa que es 30 km anteriors… no m'ho creia… estava fent sa marató somiada per jo en es millor des somnis… i tot això, només vaig beure aigua i isotònic, a tots es avituallaments això sí, no me'n vaig saltar cap, i no vaig menjar res de sòlid, res! Ni una barreta, ni un gel, ni una peça de fruita… perquè notava que si me'n prenia m'hauria caigut malament… i vaig arriscar-me a provar a tirar només amb aigua i isotònic, i sa jugada em va sortir molt bé… ah bueno, i una "voll-damm" as km.38 que estava boníssima!!!!  :wink2:

Bé, doncs vaig encarar ronda litoral, arc de triomf, urquinaona, catalunya, barri gòtic, catedral (km.38…  :love: ), paral·lel… en molt bones condicions… i vaig fer sa marató totalment de menys a més, des des principi fins as final. Ho recordaré sempre…  :yipi: :^^:

Em va encantar trobar-me amb tants i tantes correcats tant corrent, com animant, fent fotos i a s'avituallament (increïble… ja ho he comentat as fil corresponent  :wink2: )… molt grans en Ramon_B, en Xeix, en dabit, en CarlesCat… moltes gràcies per ses fotos a tots… hi tendrem feina suposc a trobar-nos perquè n'hi ha moltes!!!  :surprised: :biggrin:  i fa molta il·lusió Ramon_B trobar-te amb sa samarreta pastanaga a punts tan diferents de sa marató com es km.4-5 a Numància i es km.40 a Paral·lel…  i també me va fer molta il·lusió es amics i amigues que van venir a animar, en especial a na Marta M. una molt molt bona amiga i que va llevar-se ben d'hora ben d'hora un diumenge per donar-me ànims as principis de sa marató a Travessera de les Corts, me va encantar aturar-me i poder donar-te dos petons  :^^: i també a na Maria R., que estava donant-t'ho tot a sa batucada des km.18-22 aprox. as principi des tram d'anada i tornada de Meridiana, ets molt crack i me va encantar poder-te saludar… i també es que no van poder venir i que volien venir tan sí com no, i que l'any passat alguns d'ells sí que van venir (segueix sense oblidar-ho mai, lo de l'any passat va ser increïble  :yes: ), i que per algun motiu o altre no van poder venir… em refereixc a na Irene V. (que l'any passat era esperant-me a Glòries i va córrer un kilometret amb jo que no oblidaré mai, però que va tenir una feina a última hora a sa mateixa hora de sa marató, però que me tenia es meu avituallament personalitzat preparat i tot  ), en Carlos B. (que tenia a sa mateixa hora concert amb sa OBC a s'Auditori i que l'any passat es va presentar per sorpresa vestit de cur a Ronda Litoral per fer uns km. amb jo quan estava literalment mort) i na Flor A. (que es va posar malaltona a última hora… recúperate pronto). També va ser una sorpresa molt grata trobar-me amb una companya de col·legi major de fa molts anys, uns 7-8 anys, quan acabava d'arribar a Barcelona, na Mariona T., i que no havia vist més pràcticament… i va ser molt polit poder xocar-li sa mà  :smile: També vull agrair es suport a na Maria Antònia S., companya correcat també i que no va poder venir as final…… I ja menció molt molt molt especialíssima per es meu germà, en Joan,  que era esperant-me as km.41 per córrer s'últim quilòmetre amb jo… i que ho va fer de putíssima mare… moltes gràcies germà!!!!!  Sense ell animant-me i estirant de jo… no hauria fet ni de conya es sub4h15'… m'hauria posat a caminar s'últim km, perquè ja no podia més… vaig arribar as límit de ses meues possibilitats.

Ara sí, menció a part… vull fer una menció molt i molt especial per a una persona molt i molt especial per a tots naltros. Lo que vaig vore as sopar correcat de l'any passat no ho oblidaré mai, encara se'm posa sa pell de gallina. És sa prova que som es resultat de ses nostres actituds, es nostros comportaments, i sa manera de vore, encarar la vida, ses coses no tan bones i ses bones… Aún recuerdo, cuando en esa primera cena correcat que fui, cuando hacía muy poco que me había asociado a corredors.cat, a la que me acompañó mi compañero de piso y uno de mis mejores amigos, tú nos acogiste de una manera más agradable y dulce posible… no lo olvidaré jamás… Zenon, iba por la Meridiana mirando a lado y lado, tanto subiendo como bajando, sobretodo por el km.19 y el medio maratón, por la zona de tu casa, a ver si te veía con tu mujer… para saludarte, quería pararme y agradacerte todo lo que haces, lo que eres y el ejemplo de vida que nos das a todos nosotros. Desafortunadamente, no conseguí verte… y pensé que a lo mejor te encontraría más adelante en el avituallamiento del km,38 un año más… pero ya he visto en alguna foto con ManoloM y Xeix que sí que estabas en Meridiana y no conseguí verte… fue el punto más negativo y que más lamento de mi maratón del pasado domingo… incluso le dije a Paco, el compañero que corría conmigo y que debutaba que en cualquier momento, si veía que me salía a un lado, que él tirase que ya le cogería… por mala suerte, no conseguí verte… supongo que como todos los correcats que estábamos corriendo, corríamos ese maratón por ti, que no para ti (que también), sino por ti, por la fuerza descomunal que nos transmites… pese a que no he tenido la ocasión de coincidir demasiadas veces contigo, muchísimas menos de las que me gustaría… pero que son más que suficiente para ver de lejos que clase de compañero de vida tenemos todos los correcats. No olvidaré en mi vida el avituallamiento del km.38 del maratón de Barcelona 2014.

Res, una marató fantàstica per ses meues expectatives i molt i molt content per sa meua 4a marató, i amb moltes ganes de seguir i tirar endavant!  :yes: Moltes gràcies a tots es companys i companyes correcats, amb especial menció a na G3mma, companya correcat que m'ha animat a seguir entrenant en es meus moments més baixos i on he estat a punt de plegar, aquesta marató que vaig fer també hi tens part (a part de s'extraordinària marató que vares fer tu…  )… i res, que amb moltíssimes ganes de tirar més km!

En últim lloc vull agraïr molt i moltíssim, i molt fervorosament, a tots es companys correcats de s'avituallament mític i llegendari des km.38… en Sufridor, wolves, miqueljardi, cristina, profe, i tots es demés i que éreu allà, perdonau que no recordi tots es noms… i en Ferny que me va donar una Voll fresqueta fresqueta fresqueta que estava boníssima!!!!  :mdr: Es altres corredors i sa gent des públic per sa Via Laietana jo crec que flipaven bastant amb s'entusiasme amb es que me bevia sa Voll mentre corríem jaja  :rofl:

També vull donar sa meua més sincera enhorabona as meus dos amics i companys, que van debutar sobradament en una marató aquet diumenge i que van completar per primera vegada 42,195 km… en Paco P. i en Jordi L. que van acabar en temps de 4h33' i 4h18', respectivament. Mi más sincera enhorabuena compañeros!!! Sois enormes!  Jordi nos vemos en la próxima maratón…  :wink2: y Paco P. … y si nos volvemos a hacer compañía en Valencia…??  (como me pique el gusanillo… tengo una espina clavada con ese maratón…)  :arf:

Bé, ara sí, i per últim últim ja, no m'he pogut llegir encara ses vostres cróniques… perquè n'hi ha moltes i són llargues també, i pareixen molt interessants, i les aniré llegint poc a poc, perquè val molt la pena disfrutar-les i saborejar-les com es mereixen…  però per lo que he pogut veure a primer cop d'ull… hi han hagut magnífiques maratons i han caigut un bon grapat de MMPs!!!!!!  :yipi:   Lo que dic ho he vist a primer cop d'ull… però sí que per molt per sobre que es miri, m'ha cridat molt s'atenció sa MMP des capitaníssim Jorfer… sa meua més sincera enhorabona… fas més honor a sa paraula constància, esforç i regularitat que sa pròpia paraula en ella mateixa… i sa magnífica marató d'en ManoloM per lo que he vist que és tot lo que qualsevol corredor pot desitjar i molt més en qualsevol marató o cursa… formidable, per lo que he vist… y las fotos con Zenon, de lo más bonito que he visto en mi vida. Enhorabona a totes i tots plegats!!!!

Bé idò… [move]salut i km!!!! [/move]  :yipi:

Pego de mi Facebook:

El año pasado le perdí el respeto al maratón. No me lo tomé en serio, no entrené cómo debía, le di más importancia a la cantidad que a la calidad y el señor del mazo se encargó del resto. Porque si algo hay que tener claro es que el maratón siempre te pone en tu sitio. SIEMPRE.
Después de lo que pasó en Castellón tenía claro que algo debía cambiar. Lo sucedido este domingo es un ajuste de cuentas que tenía con el maratón. Con él y conmigo. Se lo debía. Me lo debía.
Empecé a entrenar el 23 de diciembre. Carreras continuas, farleks, algunas series y muchas tiradas largas. Todo esto unido a un cambio de hábitos alimenticios. Adiós a la bollería (sic), al patateo y picoteo (doble sic), a los refrescos y reducción en el consumo de lácteos. El resultado: casi 5 kg menos.
El tema ampollas y rozaduras ya no era un problema porque de tanto estamparme ya sabía cómo remediarlo. El objetivo inicial era rebajar mi marca pero sobretodo afrontarla en buenas condiciones y no acabar arrastrándome como sucedió el año pasado. Pero en mi vida se han ido cruzando gracias al running una serie de personas maravillosas que son las que sin darte cuenta le van dando sentido a todo esto.
Personas como Carolina Areste, cuya gran carrera en Castellón sirvió para herir mi orgullo de corredor picón al superar mi marca y así espolearme. O como ese personaje que es Pere Rodríguez, que me llenó la cabeza de cantos de sirena con ese sub 3:30. O como Moisés Pérez, por hacerme disfrutar del placer de ayudar a alguien a conseguir sus propias metas. O como…
Y entre entreno y  entreno llegamos al día 15. Llego con la seguridad de haber hecho bien los deberes pero con la incerteza de si el objetivo no es demasiado ambicioso (Pera, te odio). Estamos la vieja cuadrilla de Asics: Toni Marín (mi hermano de batallas), Iván Vallejo (compañero de tiradas largas y vermuths), Eduardo Sola (el único Murciano de fiar) y Marta Runner (incombustible y siempre con una sonrisa en su cara).
Salgo en un grupo de Corredors.cat comandado por Mattu acompañado de Eduardo, que lleva dos semanas nefastas por culpa de un resfriado, dispuestos a ir juntos hasta meta.
Salimos perdiendo tiempo pero al llegar a Diagonal ya hemos recuperado lo perdido. Oigo que gritan “ESQUIMAAAL” y veo de pasada a Jesús Moreno. Me alegra enormemente verle. Sin darnos cuenta vamos acelerando el ritmo. Llegamos a la media en 1:42:42, con más de 2 minutos de margen y hace rato que he perdido a Eduardo de vista. Más tarde me entero de que iba un poco detrás de mí.
Hasta el 35 aguanto el ritmo que me marcan pero es demasiado para mí. Llevamos casi 5 minutos de margen y mis piernas dicen que así no pueden seguir y tengo que parar en seco. Consigo reordenar la cabeza y saco la calculadora. Sigo corriendo y aflojo el ritmo a 5:15.
En el avituallamiento me encuentro con Alberto Moreno que sale corriendo con un gel en la mano para ofrecérmelo. Me pregunta si voy en tiempo y me desea suerte. Un kilómetro más tarde es Judith Llavero la que sale corriendo a mi lado al verme. Va con un subidón que ya lo quisiera para mí en ese momento. Me da ánimos y me grita como cuando era mi entrenadora. Hay buenas costumbres que nunca se pierden.
Paso Arc de triomf y el objetivo es llegar sin parar hasta la catedral donde está el avituallamiento de Corredors.cat. Justo al llegar paro. Necesito refrescarme sin prisa porque el calor me está matando. Menos mal que dijeron que el día iba a ser nublado. Cris Huerga me da agua y se preocupa por mi estado, pero le digo que no se preocupe, que estoy bien. 
Enfilo Via Laietana y antes de llegar a Colon Eva Fontecha se desgañita dándome ánimos y me dice que apriete los dientes que viene el Paral•lel. Hay, el Paral•lel. Daría para escribir páginas enteras. Esos poco más de 2 kilómetros marcan la diferencia entre la euforia y la frustración. Por suerte el hombre del mazo solo me ha podido dar una pequeña tarascá y he podido irme de rositas.
Aprieto el culo y consigo mantener el ritmo. Paso antes del 42 frente a mi padre que está mirando a Cuenca. Me dejo la garganta gritando pero no se entera de nada. Este hombre no tiene arreglo. Y avisto a lo lejos la línea de meta. Que larga se hace la jodida.
Aprieto dientes, doy lo último que me queda y se acabó. 3:29:27. Con el paso del tiempo descubres que lo importante no es llegar a meta sino el camino recorrido hasta cruzarla. Sensación de vacío y soledad absoluta. Hasta que me encuentro a los Bunicus. No pondré nombres porque no quisiera olvidarme a ninguno, sería un fallo que no me perdonaría.
Se lo debía. Me lo debía.El maratón pasa. Las personas quedan.
Un sentido abrazo a todos.

Dons si! Quina gran marató que tenim i si la comparem amb el 2007, la primera marató, el salt que ha fet és brutal. I tots nosaltres, els correcats, encara la fem més gran. Ja no és només l'avituallament correcat que és orgàsmic sino tots els diferents companys animant  per totes les parts del circuit, el munt de companys fent fotogràfies, i els diferents companys fent de llebre. I la feina del gran Danili, cantant els parcials, menys l´últim que com ja anava de devallada no me´l va cantar i només em va animar. Ja podem anar pel món a millors maratons o maratons més ràpides però tot això no ho tindrem.

I per la meva part i com diu el topic, no va ser el meu dia. Anava convençut de les meves posibilitats de baixar les 3 hores, ho veia justet però creia amb les meves possiblitats, ja que estava més fort que mai i el clima era perfecte. Però ja en el km.10 les sensacions no eren bones, no tenia poblemes per mantenir el ritme però havia alguna cosa que no rutllava. Passant la mitja noto un petit mal de panxa, però no li donc importància, ja que corro normalment. Tot així tinc quilómetres euforics com el 25 o el 33, inclús aquest em poso a 4'07 corrent junts amb l'Enric i el JosepJaipur, però van ser una flor d'estiu. Arribant al 35 llenco la toallola i arribo com puc fent 3:04'52'', ni el pitjors del meus pronòstics entrava aquesta marca. I allà a l'arribada m'espero i saludo a diferents companys com el Jorferquina alegria la teva MMP,el Jaume86menja a part.. sub'3 sense despentinar-se, ManoloMla millor llebre del món,mk30,Amicque amb lo yayo que és quina marcases que fa Alvar i molt més companys. Jo en canvi estic desfet com mai..sobretot fisicament, saludo a la dona i els peques i les primeres paraules de la meva filla són:Papa has tret un notable!!! un dels millors moments de la marató. Però jo encara estava grogui i vaig al guardaroba com puc. Després vaig el sr.Roca i en aquell moment s'obre el cel... Ja estic com nou, dutxa i cap el fantàstic dinar post marató.

Continuarem i buscarem l'excel.lent, però ho deixe'm pel 2016

Anims Joan33 el sub 3 va a caer

Hola ... com ja he dit  al fil del Repte ... ja fare cronica quan tingui temps i amb tranquilitat ... ... pero volia abans felicitar-vos a tots per les grans maratons que heu fet.

En el meu cas era la meva vuitena marato ... la sisena seguida a Barcelona i si be totes m'ho he passat força be aquesta ja ha estat euforica ... m'ha sortit la matato que tots previsualitzem unes hores abans.

Objectiu Sub 3:45

Primer psrcial: 1:52:08
Segon parcial: 1:52:05

Primera Mitja i Segona Mitja calcades ... a ritme del primer metre a l'ultim  

Temps total: 3:44:13

.... 15 minuts de retallada a la MMP  

Tenia pensat fer el comentari en la crónica ampliada però com potser trigare encara uns dies i entre avui i ahir alguns de vosaltres s'han posat en contacte amb mi força preocupats ... només dir que l'ensurt que vaig patir un cop acabada la prova afortunadament va quedar nomes en aixo ... en un susto

Durant tota la cursa em vaig trobar perfecte ... (vosaltres millor que ningu sabeu que ningú que no acaba sencer es imposible que la segona mitja dobli el temps de la primera) ... en el video surtire entrant somrient a meta amb els braços en alt ... en acabar no em vaig parar de cop ... vaig continuar caminant ... de seguida em vaig posar el ponxo ... vaig agafar la medalla ... em vaig avituallar amb fruita i liquid en arribar ... vaig parlar amb diferents companys que vaig trobar ... vaig anar al guardarroba ... em vaig canviar de roba seca ... i vaig anar a buscar la familia ... fins aquí tot perfecte i cap señal de mínim malestar ...

... estant en la Plaça Espanya ... quan feia aproximadament una hora que ja haviem fet meta i a punt ja de marxar ... de cop se'm va la vista li dic al meu germà que em marejo i no record més ... vaig caure ... em va atendre la creu roja, mica en mica vaig anar recuperant fins a acabar una estona despres menjant un bon entrepà de llom i una coca cola en un bar de las Arenas

... gracies als que us heu interesat  :love: ... des de llavors em trobo perfectament ... de totes formes demà passat passo per can metge per fer un chequeo complet   :yes:

... 

Ostres Pere, primera noticia, celebro que estiguis bé, una abraçada company  :yes:

SOM content que al final no hagi estat res !

He llegit un twitter que diu:

Avui a les 21.30h, programa especial sobre la #ZurichMaratoBCN per @esport3

per si alguna persona està interessada en reviure la festa.  :yipi: :yipi:

Després de llegir les vostre cròniques (més d'un periodista li agradaria tenir la vostra forma de redactar), un altre que us explicarà la seva primera Marató.

Comença malament el dissabte quan no trobo la samarreta correcat que tanta ilusió em feia portar.
Després de la decepció inicial vaig asumir que no la enduria ja que estava localitzada però lluny de Barcelona  :frown:

El diumenge m'aixeco i cap a plaça Espanya falta gent. Com vaig amb la familia, arribo justet per escalfar una miqueta i entrar al calaix 3h30-3h45.
Sortida amb la pell de gallina i intento no emocionar-me gaire a nivell de ritme, ja que el meu objectiu era acabar-la sense caminar.
Vaig corrent a un ritme còmode i van passant els quilòmetres sense gaire patiment. 
Baixem carrer Tarragona, salutació a la familia i enfilem el centre de Barcelona molt fresc.
Enfilem meridiana, passo la mitja en 1h43m i afluixo una miqueta. AL final de la meridiana, em passa la marabunta que acompanyàven les llebres sub 3h30m 
No obstant, els segueixo fins a la gran via, on m'aturo ja que notava rozaduras al peu dret. M'aturo, em trec el mitjó, tot en principi correcte, però em coloco un Comspeed, per si de cas.
Arribo a Rbla.Prim, giro Diagonal, amb els pares animant (subidon) i quan estem de tornada, començo a notar el cansament de veritat. 
Altre cop els ànims dels pares al acabar la Diagonal, i apreto les dents mentalitzant-me que només queden 12km. Música a tope i a tirar.
Arribem a Arc del Triomf, Pça Catalunya, baixem fins a la Catedral i superavituallament Correcat.
Tercer Subidon i ja penso que està fet. Baixo via Laietana on animo al Sandmann que el veig caminar.
Passeig Colón, Paral.lel (no em sembla tan dur como altres cops) i cap a la meta , aturant el rellotge en 3h39m42s.  :yipi: :yipi:

Supercontent amb la meva primera marató, molèsties a dojo durant diumenge tarda i ahir, i amb ganes de tornar-la a fer l'any que ve 

Hola COMPANYS.

Muchas felicidades a todos simplemente por haber estado ahí, pudiendo disfrutar de la gran fiesta y del excelente día que nos hizo.

No quiero nombrar a nadie en especial porque simplemente por poder ponernos en la salida ya es especial para todos. Y además  no me quiero olvidar de nadie, aunque sé que han habido muchas MMP incluida la mía 03:38:28 :yipi: y algunas de ellas muy sonadas, esperadas y supongo que celebradas. ¡¡¡ENHORABUENA!!!.

Una mención también a todos los compañeros que habían a lo largo de todo el recorrido apoyando, animando, haciendo fotos, acompañando unos metros..... y algunos de ellos situados a conciencia o por azar en puntos ya un poco delicados y que al nombrar tú nombre o un vinga Correcat te daban un impulso brutal. Y aunque personalmente no conozco a Zenón me conmovió verlo en la meridiana.

Y que decir del avituallamiento del KM. 38 inyección total de moral y de cariño. Y Pinelli31 no es que se me viese bastante bien, fué un subidón llegar a la catedral y veros porque llevaba ya algún KM. ya un poco justillo de fuerzas.

Y al final pasó lo que tenia que pasar Km. 40 y las piernas me petaron tuve que hacer los 2 ultimos Kms. medio corriendo, medio andando lástima de  6 minutos que perdí en los últimos 2 Kms. y pico me hubiese acercado bastante al 03:30:00. Pero da igual estoy super de contento.

La única pega al día si es que se le puede poner alguna es no haberme acercado a la valla de la última curva a darle un beso a mi mujer Rosa Mari y no haber cogido a mi hija Alba para que hiciera conmigo los últimos metros como el año pasado, pero llegué sin fuerzas para dar pasos de más y calambres en los isquios. (lo siento)

Y mención también a la gente en general que había por las calles animando que había momentos que te hacia poner la gallina de piel  con sus voces y aliento y eso que no somos Messi, eso también hace esta maratón más grande de lo que es.

[move]MOLTES GRÀCIES CORRECATS, MOLTES GRÀCIES MARATÓ[/move]

SOM m'en alegro de que no hagi sigut res  :wink2:

Són les 3:00 del matí a Kuala Lumpur. El jet-lack no em deixa dormir. Així que què millor que dedicar uns minuts a recordar la marató de diumenge i escriure unes paraules. Tot comença a finals de Setembre després de la marató de Berlín. Objectiu Barcelona. Per la meva feina, que passo 140 dies fora de casa, la planificació ha d’ésser flexible. Tocaria entrenar en llocs molt freds (Noruega i Rep. Txeca), en llocs molt càlids (Rio de Janeiro i Abu Dhabi), en llocs a temperatures normals (EEUU, Anglaterra i a casa quan no estigui de viatge) i llocs on impossible córrer al carrer (Egipte, Indonesia i Xina). Aquest últims totes les sessions en cinta de gimnàs i especialment interessant quan toca tirades llargues. Més d’una vegada he hagut de fer més de 20kms seguits sobre d’una cinta. Però bé, tot i que la meva feina és un mal de cap a l’hora de planificar, també és la raó principal de què sigui runner. Masses restaurants i esmorzars d’hotel i moltes hores sol han fet que el running sigui la forma de cremar les calories  extres i alliberar l’estrès. No em puc imaginar la maleta sense les sabates de córrer. Això cal sumar que de principis de Novembre a mitjans de Desembre vaig haver de parar completament per problemes en un genoll. A finals de Desembre tenia clar que m’oblidava de Barcelona. Però al posar uns quilos de més al estar parat més els que ja habitualment poso a sobre per Nadal van fer que tant bon punt el genoll va respondre em posés a entrenar.  Al Gener ja estava entrenant amb normalitat intentant treure el sobrepès. Entrenar sense objectiu de cursa ho fa molt més difícil. Així que vaig recuperar l’objectiu descartat i em vaig apuntar a Bcn. Els entrenament anaven sortint a bon ritme. Tirades llargues als ritmes pensats. Així que em va fer ser optimista i apuntar-me a la barqueta de sub 3h 30min. Més que una barqueta una barcassa. L’únic problema era el no haver fet cap cursa des de la Marató de Berlin i arribar amb uns 4kgs de més. Tot i així pit i cullons (no sé si aquesta és una màxima massa recomanable per a una marató). Jo diria més bé inconsciència.
La cursa comença neta i tranquil•la, capitanejat pel Mattu que encara té temps d’anar gravant amb la càmera i de no callar ni un moment. Un luxe de barqueta (agraït de compartir kms amb tots vosaltres, no us cito per no deixar-me a ningú, però amb esment especial al Boix, que vam passar els kms de 25 al 35 junts (et vaig haver de deixar ja que no et seguia el ritme)).
La mitja en 1h43min i pico. Massa ràpida al meu parer. Però les pulsacions anaven bé i les sensacions tot i no ser collonudes tampoc patia en excés. Fins al 30 cap problema. Tot i ja haver deixat el Mattu i el grupet de seguidors sobre el 25 i quedar-me amb el Boix a un ritme més “normal”.  Del 30 al 35 el passem dignament tot i sortir un parcial un pèl per sobre de 5’/km (però teníem marge). La pujada a l’arc de triomf se m’atraganta una mica i el Boix tira endavant. Al Km 36 sento una punxada molt forta al dit petit del peu esquerre. La ungla a decidit fer una DUI i emancipar-se del dit sense permís. Aquesta ungla estava partida, i juntament  amb una elecció no encertada dels mitjons han fet que l’ungla finalment decidís emprendre el seu camí. Els propers 2 kms només tenia ganes de parar-me pel dolor, però tot i afluixar el ritme segueixo sense caminar. Gràcies al company de feina Rafa que es posa al meu costat uns Kms i a més ara venia l’avituallament en majúscules. El de la catedral amb els amics Correcats. Vaja “subidón”. Passem Laietana avall sense caminar però amb un ritme inferior al desitjat. La bamba esquerre comença a estar ensangrentada per fora, però decideixo que tot i que la marca de sub 3h 30min es tornarà a resistir, hem d’acabar la marató dignament i sense caminar. Velocitat de creuer durant tot el paral•lel i creu-ho la línia d’arribada parant el crono en 3h 32min 59seg. La meva segona millor marca en 9 maratons. Content per haver salvat la marató dignament després de tots els contratemps i dificultats durant l’entrenament i posteriorment en cursa, però una mica frustrat doncs el sub 3h 30min es resisteix més de la compte.
Felicitar a tots els voluntaris, fotògrafs i gent animant incansablement al carrers així com a tots aquells que vau fer MMP, la vau acabar o senzillament vau prendre la sortida, que com bé és diu, això ja és tot un èxit. 

    Enhorabuena a todos, tanto los que han hecho marca personal, como los que han conseguido llegar a meta, que no es poco!!!!

    Es una pasada correr, con tanta gente en la calle animando, había momentos que parecía que volabamos con tanto ruido y ánimos de todo el mundo.

    Es mi cuarta Maratón, y mi cuarta marca personal. Este año sabía que estaba mejor que nunca, y dudaba entre la barqueta de 3h30 o salir con la de Polgi de 3h20.... al final tanto dudar, preferí salir a mi aire e ir haciendo yo solo.(las cuatro maratones que he hecho, siempre he ido solo).
    Sobre el kiómetro 10 me pasó Ergofo, y durante unos segundos pensé en seguirle. Menos mal, que en esos momentos todavía me llegaba la sangre al celebro y preferí seguir solo... viendo el marcón que ha hecho, hubiera sido un suicidio.

    Chino-chano, iban pasando los kilómetros, y cada vez iba mas cómodo.... la temperatura ideal, aunque para un Zamorano como yo, cuanto mas frio mejor  . 

    La verdad, que se me ha pasado volando todo el recorrido, salvo la zona de Villa Olímpica, esa zona es horrible... menos mal que había unos cuantos correcats de espectadores y con sus saludos y animos se ha hecho un poco menos pesada.

      Del avituallamiento del km 38, qué decir, una auténtica pasada!!!!!!
   
      Resumiendo; la primera media en 1h42'41" y la segunda en 1h40'14". Al final 3h22'55", rebajando mi marca personal en casi 5 minutos!!!!!

      Saludos a todos, un placer pertenecer a esta comunidad corrrecat. :love: :love: :love: :love:

     
   

Brutal Javier !!!

Que markón!!!

Enhorabuena makina!!! 

CRÓNICA DE UNA MARCA ANUNCIADA   ¡Ojo, Tocho. Estáis avisados!


 Esta ha sido mi cuarta maratón. Y ha sido la primera que he podido mantener el ritmo previsto hasta el final.



-LA PREPARACION

  Creo que no ha sido por casualidad, sino gracias al plan de entrenamiento, que decidí seguir de 12 semanas, de la web:

www.soymaratonista.com/4449/plan-de-entr...ento-para-correr-42k

El de sub 4 horas, variándolo mínimamente para poder incorporar en él la Mitja de Granollers y la Maratest,  para acabar de afinar el ritmo a llevar en carrera.

 He de comentar también, que venía de hacer la maratón de Valencia el 15N y que  al empezar dicho plan, partía con una buena base.
 He tenido suerte, ya que durante todo este tiempo no he tenido problemas de salud, solo mencionar un pinchazo que tuve en la rodilla izquierda, haciendo un fartlek  a finales de enero, que me obligó a bajar la intensidad y que me ha acompañado durante todo el mes de febrero.
 Afortunadamente, con un calentamiento muy suave antes de cada sesión, desaparecía casi del todo.
 Eso sí, me hizo tener muchas dudas y temer lo peor. :beurk:

 A parte del contratiempo de la rodilla, en la mayoría de sesiones de tiradas largas, series, cuestas y rodajes a ritmo me he sentido muy cómodo y siempre los he realizado  con mucha solvencia. Además en la Mitja de Granollers bajé mi MMP de 1h49' a 1h42' y en la Maratest  con 2h44’, en progresión, haciendo los últimos kilómetros a tope (el 30 en 4’20) y acabando con la sensación de poder hacer 12 más.

 Sumando a todo esto que, a dos semanas de la maratón, desaparecen por fin las molestias de la rodilla, y que me encuentro mejor que nunca, me doy cuenta de que, hay que aprovechar el momento y ser un poco más ambicioso.
 Después de muchas cábalas decido que el ritmo a llevar desde la salida será de 5’30” que me daría un crono final de 3h52'04" y solo a partir del 32 y si las fuerzas lo permiten aumentar un poco el ritmo.
 Tengo que decir aquí que mi mejor marca es de 4h00'09" hecha el año pasado también en Barcelona y sufriendo los últimos cinco kilómetros.
 También creo que es importante resaltar, que en esta ocasión he podido coger unos días de fiesta en el trabajo, que me han venido de maravilla para poder llegar descansado y relajado a la gran cita.
 En cuanto a la dieta de los días anteriores creo que también lo he llevado bien con buenas ingestas de carbohidratos sobre todo en la comida y en la cena del sábado, siendo el desayuno del domingo no tan fuerte como en otras ocasiones.



-LA CARRERA

 Consciente de los más que probables problemas que puede haber en el guardarropa y que el día aunque promete ser ideal, a primera hora la temperatura es de 5º no me apetece estar pasando frío y decido ir en coche, saliendo temprano de casa para poder aparcar cerca y esperar la hora relajadamente escuchando música.
 El precio a pagar, que no es poco, es perderme la foto y la previa correcat.  :grrrrrr:

 Salgo del coche sobre las ocho, estoy a poco más de un kilómetro de la salida y me dirijo hacia el cajón de 3.45 a 4 que es la cuarta salida, colocándome entre los primeros.
 Me encuentro allí con JoanDeGracia y con solteron, nos saludamos y veo que mi ritmo previsto de carrera no encaja con el de ninguno de los dos. Por tanto nos deseamos suerte y aunque salimos juntos, en seguida los pierdo de vista.
 Creo que en definitiva me gusta más correr en solitario, o si se quiere decir de otra forma conmigo mismo. Ah y por supuesto con mi inseparable música. En esta ocasión preparé una grabación de cuatro horas con temas variados, unos más kañeros que otros, de diferentes estilos editada por mí con el audacity en la cual introduje cada 5'30" una señal que me cantaba cada kilómetro en su preciso instante, de esta manera no tenía ni que mirar el crono. Friki que es uno, he de decir que me fue de maravilla. :yes:

 Los primeros kilómetros un poco más lentos, los pude compensar sin darme cuenta en las bajadas de Diagonal , Urgell y Tarragona e incluso sacar algún segundo de margen. No quería ir más rápido e iba regulando el ritmo.
 Como he dicho en otro post anterior y para no repetirme solo diré que el ambiente me pareció en algunos momentos espectacular, haciéndome sentir orgulloso de la maratón de mi ciudad. :love:

 Sin darme cuenta, me planto en la media maratón con un tiempo de 1h55'13". Voy cojonudo.
 
 Me he ido avituallando bien con un poco de agua en todos los puntos y con medio plátano creo que en el 20. En el 25 me pillo un gel y sigo al ritmo previsto clavando bastante todos lo kilómetros.

 En el km. 28 subidón al encontrarme con mi familia animando a todos los corredores. eso me da todavía más fuerza y moral para encarar el último y decisivo tercio de la prueba. :love:

 Paso por el 30 donde me dan otro gel que me guardo para más adelante ya que creo que si lo tomo en el 34 me dará la suficiente fuerza para llegar a meta.
 Sigo aprovechando todos los avituallamientos donde solo cojo agua pero bebiendo solo unos cuantos sorbos de cada la botella.
 Me dirijo hacia la ronda de Sant Pere, punto clave para mí, ya que en las dos ocasiones anteriores fue el principio del bajón de energía. Lo paso a ritmo sin más problemas, incluso pruebo de aumentarlo algo pero en seguida lo descarto ya que tampoco voy tan sobrado y me parece arriesgar demasiado.
 Me centro entonces en llegar a la Catedral, a ver si esta vez llego más entero que en las otras ediciones.
 Gallina de piel en el 38, veo a un montón de amigos y voluntarios que se están dejando el alma animándonos a todos. Muchísimas gracias a todos una vez más.
 Esto es el empujón final que necesitaba para irme decidido a encontrarme con la "Señora" de... Mario?... fuera bromas, a partir de aquí aprovechando la bajada de Vía layetana donde me sale el km. más rápido 5'08".

Llego al Paralel donde empiezo a subir sin darme cuenta, con el mayor sentimiento de felicidad y a la vez de emoción que he sentido nunca corriendo, se me saltan las lágrimas y todo. No noto nada de cansancio ni de dolor, nada de nada solo una sensación indescriptible de mezcla de sentimientos que me hacen llegar a meta, eufórico, casi sin darme cuenta. Es increíble, estoy acabando y disfrutando a la vez mi maratón soñada.


  Al final 3h 50' 33" primera media en 1h 55' 13" segunda media en 1h 55' 20".  
Creo que era el mejor tiempo que podía conseguir, si hubiera arriesgado un poco más al principio lo hubiera pagado al final y aunque hubiera ganado algún segundo, seguro que esas sensaciones tan bonitas de los kilómetros finales se hubieran escrito de otra manera.
Gracias a los que habéis llegado hasta aquí y perdón por el tocho y el tono ñoño que me ha salido, pero es lo que me ha dictado el corazón. Además la redacción no es mi fuerte.

Las Maratones se ganan en los entrenamientos. :yes:



 Pd. Habéis sido muchos los compañeros y amigos correcats que estábais animando o haciendo fotos durante todo el recorrido. Es por eso que no os puedo nombrar a todos, siempre me dejaría a alguien. GRACIAS A TODOS !!!!!
 Pero permitidme que sí nombre a nuestro más querido correcat ZENÓN, le he visto justo cuando pasaba por delante suyo y no he podido saludarle como me hubiera gustado. Gracias por estar ahí y recibe un abrazo muy grande. :love:

¡¡¡ VISCA CoRReDoRS.CaT !!!

Felicitats Carsobe