37 Zurich Marató de Barcelona 2015 (15/03/15 - 8:30)

ManoloM
Te trasmito la felicitacion de un compañero del CNS que corrio con vosotros le gusto mucho como lo llevates y le he pregunatado ai contaba chistes tambien  :he:

Heyy voy por la pag 74 y lo acabo de ver. Merci Miguel si ayudé un poco a tu amigo, me alegro mucho. ese era mi objetivo principal 




:smile: :smile: :smile: :smile: :smile:

jaume86, encara no has canviat la signatura...

Ostres, gràcies!! Fet!!

Ara tocarà intentar baixar la de 10k 

Encara no he pogut començar ni a llegir-vos ni a fer la crònica.
Estic amb les notes....

Encara no he pogut començar ni a llegir-vos ni a fer la crònica.
Estic amb les notes....

Així doncs, per inèrcia, ja podràs punturar el que llegeixis... :intello:
No vindrà ara d'un dia la teva crònica, després del temps que hi has esmerçat a preparar la marató, podem esperar sense presses com has viscut la nova, i perseverant, MMP 

...
Moltes gràcies Lucuis, bona part del mèrit el té el Carles #22!! Que mentre anava escrivint i no trobava com presentar-ho va penjar la seva, que és molt millor, i vaig copiar!!!!

mmmm.. Barquetes de crònica?

Moltes felicitats jaume,

En el moment que vaig veure que pujaves i baixaves del grup sense cap problema em vaig donar compte del tot que tenies el sub3h a la butxaca, igual que quan vaig veure al Dela, David77, Lucius i Car-Pat que anaven molt fàcil en Meridiana. I quasi tots ho vau aconseguir. Marcón i molt ben treballada la cursa.

Salut, companys.

Bufa!! Encara no m’ho acabo de creure. :surprised: He fet una marató!! :surprised: :surprised:
Llegint-vos us envejo  :love:, i em costa de veure el pq. Llegeixo històries de grans gestes, d’heroïcitats, paraules de superació, esforç i patiment, de reguitzells d’emocions i d’objectius assolits, llegeixo una vegada i una altra sobre la marató que vaig fer, salvant els temps clar, i en cadascun dels vostres escrits hi veig un trosset de la meva marató. I tot i això em feu enveja. :oh: sana,eh? 
Tinc tantes ganes de viure cadascuna d’aquestes històries, que em sembla que hauré de seguir fent maratons per viure’n al menys una cada vegada. 
Felicitar a tots aquells que heu fet MMP, als que no l’heu fet, als que heu fet els 42,195km i als que només n’heu fet un tros. 
Agrair a tothom, a la gentada que animava, als avituallaments, als grups de tabalers i els músics repartís pel recorregut. :yipi: :yipi:
Especial agraïment als fotògrafs que es passen hores i hores per deleitar-nos amb instantànies que estan plenes de vida i moviment, que ens porten altre cop a la glòria. :love:
Per  l’avituallament del km38 no tinc paraules, tot i arribar mort, va ser impressionant,  :surprised: una injecció d’energia i una Voll  .  Trobar-me a mig es-k-mot vallesà, al Pau que venia de ves a saber on, FerRun i tensi, en Pinelli, socanna, en krlos que m’avançava tot animant-me, ostres, la llista és llarguíssima i no vaig tenir temps de veure ho tot i a tothom, la plaça de la catedral bullia de crits i animació...bufa!! ‘gallina de piel’  :love:

Gràcies per un dia tant especial!! 

volia escriure una crònica, però em segueixo emocionant llegint les vostres, no sé si arribaré

Des de ben petit he gaudit escrivint, durant tota la meva vida, i realment he escrit molt i molt (generalment de poca qualitat, suposo, perquè en cas contrari seria professional de la literatura :he:). Però aquests dies, posant ganes per oferir-vos una crònica de la meva marató de Barcelona, he vist que no tenia la inspiració per redactar la seqüència dels fets.
Com que sí que em faria il·lusió compartir amb vosaltres algunes sensacions del fantàstic dia que vaig tenir el 15 de març de 2015, faré una espècie de crònica "en imatges", una burda imitació del fotoperiodisme, utilitzant breus frases inconnexes que siguin com "flaixos" de les meves vivències. Espero que em disculpareu si no queda massa reeixit .



Instantànies de la marató de Barcelona 2015

5,25h Ulls oberts, ment desperta. No he dormit prou, però fa setmanes que l'estrés m'ha alterat el cicle del son i ja és habitual desvetllar-me abans del so del despertador. Avui no és excepció.

6,30h Faig passes dubitatives per l'andana de l'estació de Ferrocarrils de Sant Cugat. Havia quedat amb l'Esrafiki per anar junts i sento la seva veu que em crida i m'orienta cap al banc on està assegut. Primera cara amiga del dia :love: oferint-me el seu afable somriure de bona persona.

7,20h Escales davant de les torres venecianes. Amics i companys correcats van arribant i saludant. Noto que els dubtes per la meva salut de les darreres dues setmanes em tenen una mica bloquejat i potser no sóc tan comunicatiu com desitjaria. L'R_3 em fa una broma seva habitual en les curses que surto a fer marca personal i em fa riure sonorament :love:.

7,45h Foto correcat. Per poc me la perdo, estava entretingut parlant amb companys. Impotència al veure que gairebé no puc saludar o xerrar ni amb la quarta part dels que voldria.

7,50h Neguit per anar al guardaroba. No podré conèixer en persona al ToniVLC, un dels meus objectius del dia, no tinc més temps! :'( L'any passat hi havia cua i no vull fer tard. La que em trobo aquest any és pitjor encara! :grrrrrr: La companyia de l'esrafiki i l'ergofo és apaivagadora de l'emprenyament.

8,15h Xerrant amb el Koose sortim del pavelló, fem un riu contra una paret i anem cadascú al nostre calaix.

8,18h Baixant cap al calaix m'he creuat amb un home corpulent amb barba que vestia la samarreta correcat del Jorfer :oh:. Que estrany! Qui deu ser? Fins moltes hores després, llegint-ho al fòrum, no descobreixo que acabava de veure en persona al gran ToniVLC. Atzar capriciós! :happy: Llàstima no haver-me aturat a presentar-me :ouch:.

8,20h Entro al calaix sub3h acompanyat de l'esrafiki, que tira endavant per cercar el seu objectiu, jo enrere perquè he de ser dels més lents del calaix.

8,21h Molts correcats de la barqueta sub3h: Joan33, Jaume86, Car-Pat, ERIC, Dela, Dabit,...els saludo, ens desitgem sort i quan els miro als ulls, intueixo que no estic per seguir el ritme d'ells, el meu cos ha patit darrerament i potser hauré d'abandonar en aquesta marató. Fora inseguretats, ja es veurà a cada km.

8,23h Em troben al calaix el Khryz i el Koldo. No la faran sencera, potser 25 km, potser 28, vénen a entrenar, però vénen també per estar amb mi, per ajudar-me :love:. No em fa res córrer una marató sencera en solitari (ho vaig fer a Donosti fa poc), però l'alegria de tenir a prop dos dels amics que més estimo transforma el meu sentiment. Sóc a casa. Fora inseguretats!

8,32h Tret de sortida. Això és la marató de Barcelona, amic meu! Passo amb un somriure la catifa, al cap de gairebé 1 minut, molt lluny de les llebres de 3h, que només seran una referència visual molt llunyana, molt més del que jo havia planificat. Adéu, Joan3, amic que m'havies volgut ajudar :arf:. El grup ansiós de corredors al voltant de les 4 o 5 llebres, que corren juntes, em fa angúnia inclús vist a 100m. No vull córrer allà al mig.

km1-2 Passem la barqueta de sub3h08', amb el Jorfer, ManoloM i un sel·lecte grup de correcats, a qui desitgem la millor de les sorts. Força, companys!

A cada avituallament El Khryz i el Koldo em protegeixen, m'agafen la beguda, em pregunten si vull isotònica, em mantenen en línia recta sense haver-me de desviar i em donen a la mà la beguda... :love:

km 13-14 Gran Via, veig el Jaume86 a l'esquerra d'on estic, corre amb un estil eteri. No havia corregut mai amb ell, i aquest xaval transmet la sensació que farà molt bones marques, té bona fusta.

Pujades diverses de la primera mitja marató (C/Numància, pas del Camp Nou a la Diagonal, Passeig de Gràcia, trams de Meridiana)  Perdo segons per no desgastar-me. Noto que a la meva musculatura el pendent cap amunt li costa més del que és habitual. M'ha estat passant els darrers 15 dies, des del dia que em vaig trobar malament. Al pla i les baixades corro com els àngels sense esforç i recupero sense proposar-m'ho.

km 23 Una pujada abans d'enllaçar amb Gran Via em deixa les cames notablement tocades.

km 24-25 El gran danili em canta una projecció de 2h59'2X", però paradoxalment aquí és on sé amb certesa que avui no baixaré de 3 hores. Rodo fàcil per sota de 4'15"/km a Gran Via i Rambla Prim, però la meva experiència maratoniana em diu que hauria d'estar encara més còmode per arribar al km 32-35 i no perdre ritme.

km 26-27 M'ho he callat, però com que de seguida plegaran i ens separarem, ja és moment d'avisar als meus amics Koldo i Khryz del retoc als plans que he fet un parell de km abans. "No faré sub3h ni de conya, però si no estic molt malament, lluitaré per fer marca" (tenia 3h04'47").

km 28 El Khryz i el Koldo s'aturen, han acabat el seu entrenament. Diria que l'han allargat una mica més del compte per donar-me companyia durant més estona. Que grans que sou, amics! :love: M'animen a lluitar fins al final i encaro el que m'agrada tant de la marató: un repte que sé que dependrà de la meva fortalesa mental, en solitari i minvant les forces físiques. Sóc maratonià, cada cop més fins a la medul·la, i m'hi enfronto amb l'estímul de guanyar un cop més la partida a la marató, tot i saber-me afeblit.

km 29-km 30  Em sento com un ocell volant sol, però no afluixo. Estic encara a ritme de sub3h. La Diagonal en aquesta part sempre se'm fa dura a nivell mental i també físic.

km 30- km 35  Molt cansat ja, tot i que el ritme és entre 4'15"/km i 4'20"/km. Amb el meu amic i conseller Chute havíem planificat que aquesta marató servís per agafar experiència competint el màxim de km a ritme de sub3h. Em recordo d'ell :love: i m'enorgulleixo de poder-li dir que n'hauran sigut 35!

km 34  La meva amiga Elena se m'afegeix, una altra gran persona que desitja ajudar-me :love:. Li explico que encara estic en temps, però que a cada km ja perdré segons i no faré sub3h, però si no m'enfonso, tindré nova marca personal.

km 36-km 37 L'Arc de Triomf i la Ronda de Sant Pere sempre em senten malament :he:. La meva passa, que fins el km 35-36 era llarga, ja em fa la sensació d'arrossegar les cames. L'Elena m'anima, m'aconsella com pensar en positiu, no mirar tant el crono, ser optimista.

km 38-km 39 Baixant Portal de l'Àngel i Via Laietana no sóc capaç d'agafar rapidesa :oh:, els km amb prou feines baixen de 4'40". Un cop més, arribo a l'immens avituallament correcat de la Catedral massa fet pols i no puc correspondre com es mereixen tantes ovacions, tant afecte de tots aquests companys i companyes que em volen donar ales. Gràcies, correcats! :love: L'únic que aconsegueixo tal com desitjava és mirar al gran Pirata Agus :love: i enviar-li un fatigat petonet a distància.

km 40 És pla i tot i així arrossego les cames! :'( L'Elena em transmet el seu esperit de lleona lluitadora (és una crack, una roca davant de tot desafiament que es proposa, va fer sub3h fa dos anys aquí mateix), però em temo que al Paral·lel aniré a 6'/km i se m'escaparà la marca personal.

km 41 Constato que el primer km de Paral·lel és més pla del que recordava :he: i el passo més ràpid que el 40! La marca personal està garantida si no se m'enrampa cap dels 4 o 5 músculs que em fan més mal :mdr:. Els crits d'ànim del grupet d'amics correcats que allà estan em fan una empenta. Estic tan cansat que només focalitzo la mirada en el Dani, els seus ulls en els meus i un enorme somriure se'm dibuixa a la cara :love:.

km 42 Aquest sí que pujava, però ja està fet, i només falta la recta de la glòria, últims ànims de l'Elena, els arcs, el sol lluent amb el MNAC al fons, una gentada cridant com si fossis el guanyador, els speakers...que bonica és aquesta arribada maratoniana! M'adono que baixaré la marca més de dos minuts , no només baixo de 3h04', també de 3h03' i sobrat! La mare que em va parir! :happy: :happy: :happy: Somric i somric al llarg dels 195 m finals, aixeco els braços, sóc molt feliç! He completat la marató, m'he sentit bé de salut sense cap seqüela, i a sobre he rebaixat dos minuts llargs la meva marca! :yipi: :yipi:





Vaja, sembla que l'àlbum de fotos m'ha quedat més gros del que pretenia quan he començat... :smile: :smile:

Hoola xat@s!! :
Sou kollonuts !!  Gracies per compartir  las vostres cronicas, las vostres vivencies de la Marato ,
el patiment i l'alegria, el dolor, la fatiga i la gloria...No em vull perdre cap ..
Per la meva part també arrossego molèsties des de diumenge, tot i que no vaig córrer .... Segueixo gairebé sense veu dels crits que vaig donar a la catedral  :he: :he:  va ser un luxe veure-us passar, hauria anat amb més d'un de vosaltres uns kms ... Reconec que em van caure un munt de llàgrimes, és irremeiable, sóc molt "bambi"  :he: ...Adalpu, ara que no ens "sent" ningú .... la teva abraçada em va arribar a l'ànima, Gracies.. :love:
Veient les fotos, llegint les cròniques, m'adono   que aquesta "família" és Im-pre-sio-nant .... Les fotos de molts de vosaltres amb el Zenon, no tenen preu, passar del crono per demostrar l'afecte que li teniu , no té adjectius per valorar-vos ... :love:
!!!Viva la madre que os pario!!!...
Hansi,  :love: Ets molt gran, Si algún día torno a córrer una marato, te la dedicaré ...

AMICS, CONEGUTS I SALUDATS

¡No dic jo que la samarreta de Jorfer ha donat per a milantamil anècdotes!

Hansi, moltes gràcies per les teues paraules i enhorabona per la marató. La veritat, jo també anava força nerviós. La meua experiència als guardarrobes és molt dolenta (a València, una ratonera m'impedí fer-me la foto amb els correcats). A mí també m’havera agradat molt xerrar una miqueta amb tu (xé, quina ràbia!), així com amb altres corecats que encara no conec personalment, però amb qui compartim alegries i decepcions, nervis i dubtes.

Esta vegada a Barcelona vaig passar primer per la foto, però el temps es tirava a sobre... No obstant, vaig saludar i fer una sentida abraçada amb molts (de tots us vaig agafar un poquet d’energia positiva per a la carrera): Jorfer, amic, Jaume86, Joan33, Carles22 (qui fa unes setmanes em va inscriure al grup d'Strava), Tiny (esta vegada sí, amb foto inclosa i que me presentà al “fotógraf oficial”), Ignasi65, ManoloM, Kalimero (amb qui vaig coincidir a la recordada gran marató de València del 2012), Antirco, Tottu (cordant-se les vambes un minut abans d'accedir al caixó i amb qui vaig una compartir estoneta prèvia)...

Ja sabia que no podria vore al meu admirat i col·lega Joan3, en feina de llebre oficial, però amb qui m'he comunicat via telemàtica (estic segur que coincidirem en alguna altra ocasió). També sabia que no voria al triatleta Periku, amb qui guarde una de les coincidències més difícils del món del córrer (el vaig reconèixer una matinada a les 6:30 del matí, en una zona vertaderament obscura, entrenant al riu Túria) i que sempre té alguna paraula d'ànim, a l'igual que No Surrender (també vaig llegir que no estaria enguany i ben greu que m'ha sabut).

A Danigoal (també de la marató de València 2012) el vaig saludar a l'stand de Sabatilles Solidàries i també en el k41 que amb un gran crit de "vinga Toni" afegí gasolina a una marató inoblidable. En meta també doní la mà a Krlos (impressiona en persona tant com en l'avatar), que venia de fer el cap de setamana anterior 115k per la muntanya i ara acompanyava a la seua cunyada.

Per suposat, durant la carrera, vaig compartir hores, kilòmetres, rises i plors amb la gran Grinta i el seu Homorunning (ja ho contaré tot a la crònica). Pels carrers de Barcelona saludàrem i ens animàrem mutuament amb una gran quantitat de corrects, com molts dels que feien fotos o animaven i que cridaven ben fort al reconèixer la samarreta. Què grans!

Ja he dit en altre moment, la motivació que suposa el gran avituallament carabassa del k38. És inimaginable el miracle que suposa per a les cames i els caps dels corredors saborejar tanta emoció als peus de la catedral.

Amb altres coincidírem al dinar, com Polgi, Pol26, MK30, Angelman i altres. En el dinar, a més a més, tinguèrem ocasió de saber una miqueta més uns dels altres, ja que alguns anàvem acompanayts de parelles, fills, o pares. Per cert, Jaume86, la meua Carmen em diu que et diga que tens uns pares extraordinaris, cosa que corrobore.

Amics, no sabeu el que ha suposat el detall que tinguéreu amb mí durant el dinar, i més per fer-ho davant dels meus fills i esposa. M'ho fet crèixer molt com a corredor, però més com a persona. Sóc un privilegiat. Gràcies, gràcies i mil gràcies.

He volgut fer un esforç per recordar-vos a tots. Desgraciadament, sóc molt mal fisonomista i tinc molt mala memòria i, per tant, és més que possible que em deixe algú (demane sinceres disculpes).  Us seguixc, us llig, us admire...

Finalment, vull tenir, com molts ho fet en les cròniques, un recordatori especial per Zenon. Em va causar una grata alegria vore’l cap al km20 a qui vaig llençar un gran crit. Precisament, estava en un troç del circuït on un amic valencià em va dir que és dels més lletjos de la marató, per això de pujar i baixar pel mateix lloc. En canvi, per a mí, va suposar tot el contrari. Em va motivar més, per la inspiració que suposa per a molts dels corredors. En el meu cas, compartírem xarradeta prèvia i foto a l’inici de la ja comentada marató del 2012. Molts de vosaltres sou amics de debó o teniu moments de compartir més estones, però no cal ser molt llest per comprovar al fòrum el que suposa Zenon per a l’associació i les persones que la conformen, i a qui presente el meu respecte més sincer.

Nota: A vore si no passa massa estona i puc completar la crònica.

ToniVLC  :love:, moltíssimes felicitats per la teva Marató. La teva constància i treball han fet que a cada Marató hagis guanyat una mica més en temps i en altres aspectes... :yes:...esperarem amb ganes la teva crónica, que supòs serà molt curta  .
Ens veiem  día 15 de Novembre a la sortida, a tu jo ja no t'atraparé mai!  .

7'45 del matí, cares de espectació entre tots els correcats, fem la foto i al guardaroba, impaciencia al fer una cua que sembla que no avança. Entrem al calaix i ens anem ajuntant els de la barqueta, hi ha nervis, però entre tots ens els fem pasar.
Comença el festival: cap al carrer de Sants, tenim al Mattu al capdavant de la barqueta, quin luxe, filma, canta els temps, passa aigua...
Sense adonar-me'n hem arribat a Diagonal i practicament no hem perdut temps, adelantem uns quants solidaris que porten fills o companys amb cadira de rodes, aplaudim, s'ho mreixen. anem baixant i els km passen rapid, cap al km 15 m'adono que estem ananat més rapid del previst,decideixo deixa la barqueta i seguir al ritme previst inicialment, intento avisar al Koose perquè la idea era anar junts, però esta uns 20 metres mes endavant i no em sent. Poc despres em trobo al mister del repte, en Sergi i em fa 4 recomanacions. Gràcies love. M'atrapa en Xavier-C, parlem una miqueta però rapidament va endavant, somric, com m'agrada la seva mecánica minimalista yes.
Passem per la Sagrada Familia i me la miro com cada any, poc a poc va avançant, com nosaltres avui, com la vida...Arribem a Meridiana i trobo a faltar quelcom, i els Dire Straits? no hi son? No passa res, al seu lloc hi ha en Zenón, no el conec personalment, però si no fos per ell jo no tindria els mitjos correcat que uso per les curses. Una "L" ben gran a la mà i a seguir. Als vint i pico scanejo com està el cos, de moment sembla que molt bé.
Al pujar Diagonal veig l'antiga barqueta per davant meu, al acostar-me veig que no van massa fins, caps que es mouen molt, braceig descontrolat... decideixo tirar endavant. Al començar a baixar enganxo al Tiny i JJSBD, amb aquests si que farem una kilometrada junts. Sento un crit llunyà d'anims, és la Grinta! li torno els anims i deixem Diagonal per començar la cursa de veritat.
Poc a poc trobem algún corredor fent estiraments, que malament ho passen, jo ho vaig patir una vegada i no li desitjo a ningú, però que hi farem, aquesta cursa té això. Ens apropem a Arc de Triomf, que diferent es veu quan vas corrent. A partir d'aquí vé la traca final, al Corte Inglés la dona i les nenes amb un aquarius, anem a buscar la Catedral com si fossim els bous dels Sanfermines, al 38 el millor avituallament del mon, corredors que no entenen què son tants crits d'anim, i jo orgullos com mai de ser Correcat. Arribem a Paralel i trobo al Koose, si puguessim arribar junts... però veig que tinc un cartutx més a la recamara i el vull aprofitar, última curva i allà està en waterpoler (que no el conec de res!) però sé que quan la seva veu canta el meu nom puc aturar el crono.
He gaudit, he patit, he plorat i he sigut molt feliç una vegada més.
El temps  3h 26'
L'andemà molt content de veure que en Jorfer ha fet marca. Segons ell, cincuanteja, porta casi 50 maratons , i fa marca. Tinc marge de millora Wink

Ja porto unes quantes llegides i les que en falten, som una bona colla, gracies per compartir-ho tant les bones com les males experiències, totes ens ajuden molt.  :love:

Guiri, Felicitats ja ets maratonià i en bon començament.
atmos, fer la primera en sub 4 es començar molt be, benvingut al club
Tiny ¿encara no ho entens!?, anaves tope motivat i molt be preparat, enhorabona
Guillem Gandol es donat el màxim amb intel•ligència, pasar el llisto a vegades es difícil de aconseguir, per mil circumstancies
Buff! una mes el sac, un experimentat en la matèria, sense rellotge per sensacions i aconseguint el temps que ja sabies.
ergofo superant les expectatives, 16 setmanes de preparació tenen el seu premi, felicitats per la marca
ergofo felicitats mer la MMP
jorditogores Menuda genètica, yo quiero ser como tu, entrenar como tu
Ignasi65 la marató sempre et posa a puesto eh¡¡, felicitats , gran millor 2ª MMP
ivanlazaro Quan no es pot no es pot, encara eixí molt bon registre, el 3:20 caurà aviat
Jorfer Que dir-te que no te hagin dit ja oi ¡¡, metòdic, perseverant i gran persona, enhorabona, ja no per la marca als 50 anys sinó per la teva regularitat
Frank63 Ja ens em saludat durant la marató, que be t’ho passaves, gran labor i bon exemple la que feu.
Kurt Sempre buscant la marató perfecte, i sempre ho aconsegueixes.
mario.cat indudablement has fet historia, has afegit un altre nom a la marató LA SENYORA, la has buscat i la has trobat amb el temps desitjat,
JoanDeGracia gran progressió i encara pots fer-ho millor, nomes falta que t'ho creguis una mica mes i el sub 4 al tens.
ERIC no se com ho fas no me has volgut mai explicar el secret, però a cada any superes el anterior, quina fusta ¡¡¡¡
jaiol millorant la darrera, el teu físic no ha de ser impediment, entrenant es millora ho has pogut comprovar
Dabit Caray 3:04 i sense está del tot be, quina enveja
Rafa Barrachina Llàstima la paradeta de mes de un minut, tens les 3h a les cames.
Lucius I qui segueix la planificació ? al final el que mes o el que menys acaba tirant de sensacions, a vegades surt be i altres no tant.
Darth Vader No es fàcil que la segona mitja surti mes rapida, hi te ha sortit felicitats.
TOCIBDN Un altre del grupillo maco.
al lesionat i tot corres ?, be està si be acaba, i te ha sortit força be.
Toni VLC El tractoret del Túria, pin pan pin pan, i al final a sortir el millor de tu
MIGUEL SBD & Jaume Bajo Quin duet mes maco ¡¡¡
jcros Aquest any no tocava, el que passa que no ho sabies o a vegades no ho volem veure, de totes formes has demostrat un punt de honor a la segona mitja de autèntic lluitador.
SOM Quina precisió premi a la regularitat.
alacal Torero a pecho descubierto y arrasando, quien fuera joven.
Grinta Xapó Corra amb aquesta alegria, gaudint i aconseguint objectiu, no es pot demanar mes.
Joan3 Impressionant ¿com ho fas per que el córrer sembli tant fàcil?, pedazo liebre
Altair Ying Yang, Astres, faries migas amb el meu cunyat, jo toco mes de peus a terra, entrenes força i be = resultats positius.
Sergi42195 Poc a poc Sergi has tingut seny i bon pronòstic, això de ser pare ja se sap.
Car-Pat Com ja se ha dit per qui el puto mite 3h, i realment de 3:10 a 3:05 o el 3:00 son tres mons, cal situar-se.
Oriol_R Carrerón molt ben portat, felicitats
Polgi Des de aquella Maratest que ven fer junts has progressat moltísim, enhorabona, es veu que estàs molt motivat, el teu fill Pol te aguda molt.

Contiuem...

Començo a comentar la pàgina 67 i he començat a fer la crònica... :wink2:

Jord1, aurelian, AnRoL58,  :love: :love: :love: moltes gràcies per les vostres felicitacions. M'ha sortit tot rodó, una marató per a emmarcar.  :yes: :yes:

Guiri moltes felicitats per aquest gran debut maratonià. Has gaudit i ja tens ganes de més i, això, és el més important.  :yes: :yes:

STELVIO no és la primera vegada que ens acompanyes i espero que no sigui la darrera, però seguir-te és tota una garantia d'èxit. Totalment d'acord amb les paraules que li dediques al ManoloM que és un fora de sèrie.  :yes: :yes: Sens dubte, Santiago, sense tu, hauria arribat uns segons més tard.

Antirco

moltes gràcies per el teu comentari 

Gracies Antirco, volies fer 3:45 i finalment vas rebaixar 10 minutets  , pero  lo millor son les bones sensacions que t´endus al cos,bona senyal de que encara tens molt marge de millora company.Molts coincidim que el temps,l´ambient etc anaven a favor nostre.

CRÒNICA FALLERA DE LA MARATÓ DE BARCELONA
“¿Com que te’n vas en plenes Falles a córrer a Barcelona?”, em va dir un company de feina quan vaig comentar que havia decidit que la meua cinquena marató seria el 15 de març –el dia de la plantà- a la capital de Catalunya.

Ara, puc dir que han estat les millors festes falleres, viscudes a Barcelona estos dies.

LA CRIDA
La crida és la convocatòria a participar de la festa. En el meu cas fou el mateix dia de la marató de València del 2014. Havia millorat marca, corregut feliç pels carrers del cap i casal, però dintre meu hi havia res que no estava a gust, tot i que estava molt content d’haver completat la meua quarta marató. Crec que m’havia faltat punx, fam, sentir-la meua... Eixa mateixa nit de novembre em vaig inscriure a la marató de Barcelona.

I també he de reconèixer que en la Crida definitiva tenia molt de pes tornar a coincidir amb els amics de Corredors.cat. Ja ho sabeu: el caloret Correcat.

LA PLANTÀ
Durant este temps he entrenat la marató com sempre faig: de forma conscient i obsesiva, amb una elevada acumulació de kms i seguint el pla fil per randa. Però, en esta ocasió el primer mes d’entrene (fins la primera setmana de gener) la vaig dedicar a intentar rebaixar marca personal en 10K (cosa que vaig aconseguir). Això em llevà “pressió” a l’hora de preparar tan seguit una altra marató i m’evità fer massa volum kilomètric les primeres setmanes.

A partir del 13 de gener, ja em vaig posar seriós amb els meus entrenes de cinc dies a la setmana i vaig encarar molt positivament i amb ganes el 15 de març, el dia de la plantà. Abans havia fet marca personal en la mitja marató quatre setmanes abans, que junt a un “maratest” en solitari em donaven confiança suficient per intentar sub3h40. I, a més, en tot eixe periode cap lessió, cap aturada imprevista, cap molèstia muscular, cap contratemps important...

Prèviament, el 6 de gener, els Reis d’Orient em regalaren la inscripció a Corredors.cat. Motivació extra.

L’artista faller havia plantat la falla tal i com estava esboçada, el 15 de març el monument es trobava als peus del palau de Montjuïc. No era la falla més gran ni la més bonica, però tampoc era una falla experimental ni feta amb quatre trastos vells. Una falla feta amb molta voluntat i constància, a base de sèries, carreres a ritme, rodatges i tirades llargues, amb estiraments i certs sacrificis.

LA INDUMENTÀRIA
Tothom ho sap, les festes falleres beuen de la tradició i en eixa tradició està la indumentària. En esta falla de Barcelona el vestit ha estat cabdal. Color carabassa li diguem a València, color pastanaga li diuen més a nord.

Una equipació que, com he dit en altres llocs, ha estat possible per què altre faller, un dels ànima mater de la comissió, Jorfer, va tenir a bé cedir-me-la. Sens dubte un dels grans encerts. Durant la carrera vaig sentir què suposa ser Correcat. Crits d’ànim i aplaudiments dedicats de forma especial i constant, per què són molts els que en vore les quatre barres i el color identificatiu et llancen l’alé que necessites. He de dir, que no sols per als correcats hi ha ànims, he comprovat com la gent de Barcelona vol fer seua la marató. Recorde una xica que animava de forma incondicional amb llàgrimes als ulls per Arc de Triomf molt emocionada.

I menció especial per als fotógrafs. Mai m’havien fet tantes fotos corrent, no sé si donaré coll per vore tots els álbums. Gràcies a tots.

LA CERCAVILA
Barcelona té una gran marató, per què té una gran ciutat. És cert que molts reclamen un circuït més planer i, altres, que també hi ha, un més dur perquè voldrien acabar a l’estadi Olímpic. Però, és un circuit per fer cercaviles de 42kms únic. Travessa molts barris, els monuments i llocs més emblemàtics... I té una aribada genial, indescriptible. Ja m’ho va avançar Joan33 i li done tota la raó.

Igualment, Joan3 en la seua crònica també hi parla: els avituallament perfectes, cada 2,5km, que fa que pugues hidratar-te amb tranquilitat, els voluntaris, l’animació, l’organització...

Tan sols li posaria estos peròs: el guardarroba, la samarreta i el nom massa xicotet del dorsal. La resta, francament, ho he trobat digne d’una grandíssima marató.

LA DESPERTÀ
Un dels moment més complicats per a mí. Quan sona el despertador constate que he dormit quasi 7 hores seguides. Bé.

A partir del desdijuni, els nervis i jo som tot un i, com sempre, la part més difícil i que em duu més problemes és anar a ca Garcia.

Tinc la bossa preparada, m’acomiade de Carmen i li torne a assenyalar els tres punts on ens vorem durant la cercavila (València, Torre Agbar i Arc de Triomf). Li recorde que la samarreta no serà la groga habitual del nostre club, sinó la carabassa. La gorra, com sempre, la blava. Beset i cap al metro.

El metro és runner total. I sí, som fallers, molt fallers, tots els que hi anem cap a l’eixida...

LA FALLERA MAJOR
A Barcelona he tingut el privilegi de córrer del bracet de la Fallera Major. Sí, senyors, perquè cal ser molt gran per fer una marató com la que va fer Grinta. S’ha de saber.

Després de la foto continue com un gat nerviós, em sembla vore una gran gentada a la porta del guardarroba. Jaume86 em presenta a Grinta, que està junt a Homorunning, i tenen idea de fer sub3h40. Ells, ja preparadets, em diuen que van cap al calaix i que es posaran cap a la dreta. Allí ens veurem. Pense: “Impossible que ens trobem”.

Una vegada passada la part del guardarroba, de camí, veig a Tottu i em diu que és la seua primera marató d’asfalt, que lo seu és la muntanya. Després, m'he enterat que també em vaig creuar amb Hansi, llàstima no vore'ns. Entrem al calaix i allí estan Eva i Oriol. Durant la marató hi haurà vàrios moments de perdre’ns i trobar-nos.

Mentre esperem que sone “Barcelona”, reconec tres falleres-runners que desfilen habitualment pel riu Túria, la meua principal zona d’entrenament. Són tres xicones inmigrants que formen part d’un club molt estimat: Pioneros de Sudamérica, format per gent d’Amèrica Llatina que les circumstàncies els han portat a València. Al saludar-les (qué fort que no ho faça a casa), immediatament em posen al mig per fer-nos una foto.

A la tercera vegada que Caballé i Mercuri canten “Barcelona” eixim nosaltres. Quan passe per l’arc cride i em senye; ara sí, comença la marató. Cap, pit i collons, com alguna vegada he llegit per ací. Però, el meu sentit pessimista es fa present des del primer metre.

La fallera major duu una pulsereta d’Asics amb els temps de pas (3h36) que vol fer, una igual que la meua (amb un agosarat 3h39). Per a mí, internament, eixos 3 minuts són tot un món, tenint en compte, a més a més, que Barcelona no és plana (frasse que he escoltat en 4 mesos milantamil vegades).

Això fa que, ho reconec, que els primers kilòmetres comence a escriure mentalment la crònica d’un fracàs, que hauré de penjar al fòrum. Alguna cosa així: “Toni, contravenint totes les seues normes des de l’inici de la carrera, va signar la seua sentència de mort per voler seguir a una lleona. Es deslligà del màstil i va caure inmisericorde atrapat pel cant de les sirenes i bla bla bla...”. Però, no.

La fallera major, no obstant, ho té tot previst. Sap on regular, on apretar, on aguantar. Sembla que tinga al cap eixe post del Blog Maldito on metre a metre explica com és el circuït, gran blog, per cert.

Per matar els nervis vaig xerrant i, de quan en quan, salude algun valencià que reconec per la samarretes. Increïblement, el càrdio em va sensacional i també les cames. Arribem al Nou Camp, on es perden les maratons, segons els experts.

A l’estoneta toca apretar i, ale, darrera la fallera i Oriol, que em sembla de poques paraules, però totes asenyades (o tal vegada que no el deixem xerrar...).

A estes alçades, he decidit deixar-me portar, he tancat els ulls i confiat en la fallera major, que va marcant el ritme de forma segura en una cercavila inoblidable, ens enfilem cap a la Sagrada Família.
Ritme mitjà:
Kms. 0-5:     5:09m/km
Kms. 5-10:   5:00m/km
Kms. 10-15: 4:54m/km

M’ho estava passant genial, corrent sense cap problema, tot perfecte... però, baixar de 5:00 no entreva en els meus plans. Així que, tot i que jo també ho necessitava, decidixc seguir quan la fallera major diu que s’atura una miqueta a la trona del 15. Moment que, i mira que em sap greu, descanse un poc, aminore la marxa per gaudir de la Sagrada Família i de la gasolina que em dona la meua família que esperen en el carrer València, com no! Besos per a tots, fotos, i a seguir.

Kms. 15-20: 5:04m/km (vaig molt bé, però estic contagiat pel ritmet).

En la Meridiana reconec Zenon, a qui salude amb un crit i agafe un munt de força. Però, alto. Per darrera sent una veu coneguda, és l’Eva que ja la tinc al damunt. “enyor, si Vos ho voleu, que així siga”... Altra vegada, junts. Oriol va una miqueta tocat, però no insistix. Seguix fent feina sense cap mala paraula. Amunt!

Passem la Mitja en 1h47m09s. Dos minuts més ràpids que el que marcava la meua pulsereta, que a hores d’ara ja fa el ridícul total. És el moment d’avaluar danys, diu la fallera major. Decidim que anem molt bé, així que a seguir.

Kms. 20-25: 5:01m/km

Cap a la Torre Agbar. Seguim avançant corredors, si trobe algun valencià, un “amunt València” ben fort, si duen la samarreta correcat tampoc falten els ànims.

Però, alguna cosa m’ocorre, vaig bé, però Grinta ha posat un puntet més i veig que és preferible seguir al meu ritme, els mantinc a la vista, a uns metres, prudent... “Millor, fer la teua carrera, Toni”. En el km29 està Carmen i els xiquets, fotos i ens citem a l’Arc de Triomf, li dic que vaig genial.

La gasolina de la família m’ha tornat a enxufar i poc a poc mossegue l’asfalt fins que de nou veig la samarreta correcat i el cabell al vent de Grinta, que em recorda el famós capítol on Murakami descriu l’hipnotimse que li produix vore el balanceig de la cua de caball d’una estudiant al córrer pel campus. “Amunt València!, ja estic ací, de nou”, cride per darrera.

Kms. 25-30: 5:07m/km. Per tant, faig marca de 30km: 2h32m32s

LA MASCLETÀ
Tota mascletà és “in crescendo”. El soroll estruendós va en augment fins el terratrémol final, on els espectadors al·lucinen. És un espectacle que cal gaudir alguna vegada.

Jo el vaig viure este diumenge a Barcelona sense necessitat de pólvora. Anem eufòrics, ens trobem perfectes, el dia és magnífic per córrer i ho estem aprofitant. No és complet per què ara ja constatem que Oriol renqueja, però ahí el tenim al nostre costat. No defallix.

Les sensacions són úniques, la fallera major s’ha convertit en pirotècnica també i va tirant cohets de totes les potències imaginables. ¡Com mana a l’asfalt! Pel litoral, enfilada cap al terratrèmol del km38, on espera la seu neboda, serà la seua gasolina particular. ¿On està el mur?

Kms. 30-35: 5:07m/km (Té raó Carsobe, he anat fent laps cada 5km al Garmin i este tram mesura una miqueta més; en canvi, del 35-40 una miqueta menys).

Arc de Triomf, recorde que ací acaba la Mitja Marató, que vaig córrer en el 2012 i de la que guarde un record preciós. No puc evitar que l’eufòria m’arrossegue i anime la gent. Entre els espectadors, els meus quatre preferits, en passar l’Arc. Allí em donen la senyera de Sueca, el meu poble, que duré plegadeta fins meta.

I, per fi, eixa mascletà ressona al terratrémol Correcat als peus de la Catedral. Reconec alguns pels seus avatars, altres m’és impossible, desgraciadament. No sols servixen aigua o istònica, animen com ningú, i algú fa cara de sorpresa al llegir Jorfer a la meua samarreta... És indescriptible per a un corredor que va bé les ales que donen i per a algú que vaja un poc pijor l’alé que suposa.

Kms. 35-40: 5:06m/km (no he vist cap parcial per sobre de 5:10, el temps més agosarat al que estava disposat a anar de mitjana).

LA CREMÀ
En l’avituallament Correcat, s’ha quedat Oriol, per què li posen rèflex i estirar. Pregunte a Grinta si cal esperar, mentre hem afluixat un poc. Cal seguir, ja no queda res i hem d’encarar el Paral·lel, però ser prudents. Les forces no ens han abandonat. Naturalment, les cames couen, duem 40 kms i sabem que ens falten els dos més durs, on l’acumulació es fefaent. Anem a ser prudents i no deixar-nos portar per l’eufòria.

Amunt xiqueta! A conquerir Barcelona, hui cremem la falla. Em tranquilitza saber que faré sub3h40, però cal estar alerta: no digues gat fins que estiga ben lligat. I, efectivament, en l’avituallament del km40 Grinta xafa una ampolla i el bessó li fa una mala passada. Això és com si et marquen un gol en el l’últim minut.

Avaluem sense parar, pujant, agafant-nos a l’asfalt. Jo vaig una miqueta per davant, uns pocs metres, vaig girant-me constantment i ahí esà la fallera, al bell mig del Paral·lel, acaparant aplaudiments i paraules d’ànim. Sí, les falleres reben molt més piropos que no els fallers. I esta es la Fallera Major, ja ho sabeu.

I seguim corrent, i m’arrime a la dreta, la gent llig el teu nom al dorsal i anima, sí, vull quedar-me amb totes les emocions... Grinta no afluixa... ¡Qué valenta! La tinc al darrera, no vull soltar-me, m’ha dut 40 kms al seu ritme, eixos metres que ens separen crec que a Eva li servixen per no despenjar-se, va a véncer a la marató, anem a véncer-la. La falla va a cremar, irremeiablement,...

Girem a esquerra i ahí està la meta, desplegue la senyera de Sueca, és com la bandera de Dinamarca però amb les lletres Svheca a cada quadrant, i entre cridant, eufòric, feliç... 3h35m49s. 10 minuts menys que a València 2014 i 50 minuts menys que al 2011, la meua primera també a València.

Em gire emocionat al creuar la meta i ahí està Grinta, la nostra Fallera Major. Ens fonem en una abraçada. I plore d’alegria... Tres minuts després arriba Homorunning i Grinta es penja d’ell. M’ho mire d’una manera discreta, molt content, feliços. Ara, Oriol sí es queixa i ha d’estirar. Les emocions afloren... Això és una marató.

Falla cremada i, de seguida, un reporter de TV3 es dirigix a Grinta per entrevistar-la.

EL NINOT INDULTAT
El ninot indultat no ha cremat. Com marca la tradició hi ha un ninot de la falla que es salva del foc. Eixe ninot temerós, conservador, un pèl pessimista i agorer ha rebut una gran lliçó en això del córrer. I rebre lliçons no està gens malament. M’he salvat de la crema, m’han salvat Oriol i Eva als carrers de Barcelona, la meua Fallera Major m’ha tret de les flames...

EL SENDEMÀ
La falla ja està cremada i sobre les sendres, encara enceses de la marató, els fallers pensem en un nou monument...

Toni VLC ahir tornavem del Camp Nou amb el meu pare quan vas penjar el teu comentari, li vaig fer llegir i va estar molt content! Moltes gràcies :love: I com es nota que ets periodista, pedazo de crònica  :surprised: :surprised:

Hansi crec que la 1a vegada que vaig correr amb tu va ser entre les vinyes de St Llorenç d'Hortons l'1 de setembre de 2013 si no recordo malament. Jo anava força cansat i em vaig engantxar darrera teu que protaves un bon ritme. Per variar, a l'arribada al poble l'últim km vaig fer la meva apretadeta final típica   Clar que allà encara estava en procès de conèixer l'associació, a La Mercè13 vaig intentar seguir el ManoloM o a la Mitja de St Joan Despí la barqueta d'1h40...

Aquest any portes un estat de forma espectacular, recordo a les 24h que estafes content i les bones marques que has anat fent d'ençà, inclosa aquesta marató! Moltes felicitats per la MMP i espero que la propera vegada que correm junts tinguis millors circumstències  

Dabit va ser genial posar-te cara desprès de 2 anys de llegir-te pel teu blog, que fins i tot els meus pares llegeixen des del sofà :beurk: Segur que aquest any cau el sub2h55' que busques!!

Tottu m'encanta escoltar-te o llegir-te, és genial! No tan sols comparteixo el que comentes sinó la manera desenfadada i divertida de dir les coses que tens! Parles des de la passió, n'estic segur que ja ets un autèntic ambaixador de l'associació   Moltes felicitats per la primera marató d'asfalt  :yipi: :yipi:

Buff aviat farem barqueta amb en Carles #22 però de correr, que és un paio excel·lent

Gràcies Antico

Zurich MARATÓ de BARCELONA 15/3/2015
Dedicada a 4 grandes runners
Toni,Jose,Marc y Pau
Titulo: la septima la mejor
Crónica:
Aún recuerdo aquella mañana,aunque solo ha pasado 3 dias,me levanto y con sigilo abro la ventana,no quiero sobresaltos, la noche anterior llovia a cantaros y no admitiria sorpresas,queria ver el cielo azul y que un rayo de sol traspasara mi habitación y asi fue ,acto seguido desayuno bien y aún siendo mi septima maratón los nervios aparecen de forma natural,me voy vistiendo lentamente con la camiseta de SENGLARS TEAM ,voy pensando en esos 42195 mts. pero lo tengo en mente hoy voy a disfrutarla a tope,me recoge Toni Arbonès con el que hemos preparado esta prueba durante 16 semanas,pasando frio y dias en los que mejor se estaba en casa,pero nunca hemos fallado,siempre dispuestos a afrontar nuevos retos,a las 7:00 un.numeroso grupo de varios clubes de Sant Boi quedamos en la estación de tren y en 20' nos plantamos en Barcelona,una matinal fresca,alli mismo nos preparamos y dejamos la mochila y nos preparamos para tomar posiciones en nuestro cajón 3:45/4:00 horas
HOUSTON tenemos un problema, se nos despista por parada técnica Gaspar Lisón Porcel que me llama al móvil le indico posición,y el grupet de jose José Luis García Colomo entra en el cajón de 3:45 aqui Toni Arbones se pierde entre el gentio y entra por el cajón de las 4 horas instante donde aprovecho para saludar a Mari Carmen Gallego y nos hacemos un selfie, pues bueno ahora el que se pierde soy yo,a Toni no le veo,al resto tampoco,al final logro pasar al grupo de 3:45 y Alberto me ve por fin a 5' de la salida ya estamos todo el grupo con Xavi Gómez Medina una de mis liebres,Toni no aparace y me preocupa y me sabe mal,el que queria venir con nosotros lo hace solo ,despues de perder 10' hasta pisar la alfombra del chip,salimos compactados y a un ritmo algo más alto para ver si Toni contacta con nosotros,pasamos el primer 5000 en 28´06",pero pasan 7 kms. y no le vemos, en ese punto 2 runners hacen parada técnica y logran verle, se unen los tres a la caza y captura de nuestro grupo,nosotros seguimos adelante esperando que se nos unan,pero en la bajada por Diagonal nos embalamos miro el crono en el km.10 nos marca 54´´20" sin darnos cuenta y con cronos de 4'45/5' km. nos marcamos los primeros 15 kms.1:20´08" esto a la postre lo pagaria ya que el propósito era ir a 5'20/5'30 km,si es que cuando arranco no paro je je.
El público anima al igual lo hacen grupos musicales etc. ellos son pieza clave en este tipo de pruebas,mas adelante con su gopro se nos une Manuel Tamayo González que saluda a más de 1000 personasmano a mano, a mi me contagia y hago el pique de manos con padres,madres y niños,esto es una gran fiesta,en los avituallamientos nos hidratamos al 100x100.Alberto Carnero , Xavi Gómez me llevan en volandas y nos encarrilamos hacia la Av. meridiana con bastante público animando, este año he visto muchas más personas que en otras ediciones, es de agradecer, es la maratón donde mejor lo he pasado, en la recta hacia el km. 19 me comenta Tamayo que ha visto a Zenón Cubillas González lástima no haberte visto y darte un gran abrazo, aún recuerdo cuando me hicistes de liebre en la mitja marató de Mataró, así pues nos plantamos a mitad de carrera en 1:52´51" aunque el Garmin daba un desfase de 300 mts. y marcó un minuto menos,proseguimos con la ingesta de geles, fruta,frutos secos, isotónica y agua (geles el primero en el km.7 barrita km.14 gel en el km.22, gel en el km.30 y último gel km. 36) entramos en la U de la zona torre Agbar/Forum y se nos van Alberto y Tamayo, ya en el km. 26 los tenia a 200 mts. acto seguido nos cazan Jose Luis y Gaspar en el km. 27, ahi en ese punto nos esperan otras 2 liebres Jose Guirado que le informo espere a Toni que viene por detrás e Israel Domínguez me acompaña junto a Xavi Gómez , casualidad los 3 llevamos la camiseta de SENGLARS TEAM proseguimos a un buen ritmo para llegar a la torre Agbar un punto que me gusta mucho y donde el público es ensordecedor, paso como una bala, como me animo,ja ja Xavi e Israel me dicen que no hable tanto,pasamos el km.30 según lo marcado
en 2:42´16" aqui en el último parcial del 15000 le metó dos minutos más y el 3:45
peligra acercandome ya a pasar de las 3:50, comienzo a pagar el ritmo impuesto entre los kms. 7/15 pero es lo que hay, salimos ya por Diagonal Mar donde algunos ven EL MURO , siempre digo que yo veo algún ladrillo y pequeño ja ja, pero noto un bajón desde el km.30 al 36 una vez llegamos al Arco del Triunfo en esa curva mágica abarrotada de animación me vuelvo a animar y salgo a 5´el km. pensando ya en llegar a LA CATEDRAL punto estratégico donde está el avituallamineto de CORREDORS.CAT del que soy socio y por 4ª año consecutivo me bebo un VOLL-DAMM que me entrega en mano Fernando Perez , gracias a todos los que estais alli,un placer saludar a Cris Huerga Martinez, Anna Cos Morera Sergio Aragon Flores , que bien me sentó esa birra que me llevó fino hasta el km.40 donde enfilamos hacia arriba la Av. Paralelo, subo mi agotado el km.41 donde me animan Òscar Sànchez, Sara Miralles y su hijo que me acompañan unos metros animandome de lo lindo, gracias chic@s, y llega la sorpresa, no me lo esperaba pero a 400 mts. de meta veo a mi hija Jéssica Jm, Juan Carlos Fernández Mogeda y mis 2 nietas Ainhoa y el bichito Carla, parada obligada para besarlas y salir embalado hacia la meta brazos en alto y dando palmadas con mis liebres para agradecer al público todo su apoyo,cruzo la meta con un crono final de 3:55´04"
posición final 8365 de 19000 atletas y el 350 de mi grupo de edad que no es poco jiji, al llegar espero a Toni y Jose y hacemos foto de grupo.
ESTA MARATÓN VA DEDICADA A ZENON CUBILLAS- TONI ARBONES-MARC BRIK-JOSE GUIRADO Y PABLO SUAREZ
Agradecer a toda la ciudad el gran apoyo,también a la organización,voluntarios, grupos musicales y de animación,policia,cruz roja y todos que de alguna manera han colaborado en este gran acontecimiento y que recordaré como mi mejor maratón, puesto que ha sido mi última prueba en esta distancia, no digo que no, pero en 2016 haré de liebre a mi grupo, dar las gracias también a tod@s mis amigos y conocidos que gritaron mi nombre y que en algunos caso di las gracias y en otros es imposible por cansancio o despiste.
1.000.000 de gracias.
19/3/2015
Manolo Jiménez Fuentes