37 Zurich Marató de Barcelona 2015 (15/03/15 - 8:30)

Hola ... com ja he dit  al fil del Repte ... ja fare cronica quan tingui temps i amb tranquilitat ... ... pero volia abans felicitar-vos a tots per les grans maratons que heu fet.

En el meu cas era la meva vuitena marato ... la sisena seguida a Barcelona i si be totes m'ho he passat força be aquesta ja ha estat euforica ... m'ha sortit la matato que tots previsualitzem unes hores abans.

Objectiu Sub 3:45

Primer psrcial: 1:52:08
Segon parcial: 1:52:05

Primera Mitja i Segona Mitja calcades ... a ritme del primer metre a l'ultim  

Temps total: 3:44:13

.... 15 minuts de retallada a la MMP  

SOM,

ja tens la marató somiada que tothom vol correr alguna vegada. Enhorabona! 

Hola i felicitats a tots...., aquesta ha estat la meva primera marató i he quedat molt satisfet.......

El meu objectiu era fer 3:38 i al final he fet 3:32 , a la segona part m'he trovat tant bé que inclús he pensat que podría fer un sub 3:30 i he apretat una mica, finalment no ho he aconseguit pero estic molt content...

primer parcial: 1:46:36
segon parcial: 1:45:34

L'ambient ha estat fantástic.....l'any que bé repetiré.... :

Per començar felicitats a tots els que veu acabar-la i sobretot als que la van fer per primera vegada!
Com em va dir jaume86 just abans de la sortida, que anes a gaudir de la meva primera marató, que era molt jove, així ho vaig fer. Vaig passar pels 10km als 47:35, la mitja en 1:40:31, i tot i així crec que vaig tornar a anar massa ràpid al inici. Al tram de la tornada de la diagonal i despres tot el litoral fins Colóm, sem va fer molt dur i llarg, i vaig perdre uns quants minuts, però per sort no vaig tenir tan males sensacions com a la pasada Maratest. Un cop arribat al Paralel, sabent que era ja el final, vaig tornar a agafar ritme i fins al final amb molta emocio, passant per la linia de meta amb 3h 30' 31", un temps que tampoc vaig sortir a buscar, de fet no portava ni rellotge, sino que em guiava per sensacions, així que molt molt content!
Tambe felicitar al meu pareKim per haver acabat la seva primera Marato tambe! Felicitats!!

Kurt, company debutant maratonià ja fa uns anyets. Gran MMP, però amb cafeïna o sense?   :wink2:

  Al final... amb!

  Resulta que em vaig deixar els gels a casa, a sobre la taula  Tan donar-li voltes, per deixar-me'ls a casa... els nervis d'abans de la cursa.

  Per sort havia comprat un parell de tubets de gel (amb cafeina) el dia abans a la fira del corredor (a precio de pelo de demonio  :erf:) tot i que no tenia intenció de fer-los servir perque no els havia provat i no sabia si em sentarien bé, però al final van ser tot el que vaig tenir a mà... i els vaig complementar amb algun més que vaig agafar d'aquests que posa l'organització...

  Al final vaig acabant fent 'inventos' el dia de la marató, que és just lo que volia evitar, però ahir tot estava de cara i em va sortir bé la jugada. 

  Salut!
  Kurt.-

Que puc dir de la meva primera Marató:

Abans de res, que vull repetir l'experiència de córrer 42,195km més.

Nervis, ganes, eufòria abans de sortir, amb en SOM buscant el millor lloc del calaix aprop de les llebres, anem avançant a punt de passar per l'Arc de la Sortida, no tinc temps de pensar en res més quan amb donc compte ja estem per la Crta. de Sants, hem començat.
Anem còmodes a una distància de 100m de les llebres, van passant els Kms, en SOM sembla que s'avorreix te temps i ganes de parlar amb les noies que té al voltant, un crack  :mdr: Al Km 16 em trobo amb la Susanna x donar-li un petó fugas (es la meva parella) s'hem quedarà gravat la cara d'il.lusió que possa quan em veu i amb carrega les piles. Anem complint els temps quan passem pels diferents punts de control i em trobo molt còmoda al ritme establert x fer la Marató. Passem la 1/2 marató, algun incident en l'avituallament, encreuament de corredors desesperats x agafar líquid, es nota l'experiència d'en SOM xq em dirigeix cap al centre de carrer i em recomana que agafi líquid més endavant xq la majoria ho vol fer al principi. En aquest punt ja estem en el Km 27,5 aprox. i un "flat" inoportú amb fa minorà el ritme i li dic en SOM que tiri, que no m'esperi. Arribant el Km 30 (on tornava a veure la Susanna) ja m'havia passat el "flat", petonet, somriure i a continuar. Al Km 32 les cames m'avisen amb uns dolors bastant forts el genolls i els tendons, a partir d'aquí el ritme cau a 6:35 i em mantinc així fins al Paral·lel que amb poso quasi a 7:00 :mdr: A partir del km 37 noto que hi ha més presencia de gent animant i això fa que no defalleixi malgrat els dolors a les cames. Tot pujant el Paral·lel m'anava trobant amb Correcats als borals animant, donant forces per arribar. Recordo arribant a la meta, cansat, adolorit i satisfet x la gesta.

És una experiència forta en tots els sentits, és enriquidora en l'àmbit personal, et puja fins al cel x deixar-te caure i tornar a remuntar....és addictiu això, collons!!!!
Millor que el moment que l'acabes, són les hores vinents, que gaudeixes del record dels sentiments viscuts, de les imatges que et passen pel cap, tornes a viure la Marató (la meva primera) com una pel·lícula i et dónes compte que vols més.

Lucius, molt bona marató company, patint molt. Però el teu objectiu era Roma, oi? 

curat gràcies per el seguiment i els teus comentaris  :yes:
estic preparant Marató de Paris 12/04 i la Trailwalker 18/04

per cert si algú vol fer alguna aportació (qualsevol quantitat ens ajuda) gràcies
trailwalker.oxfamintermon.org/es/equipos...ha/BCN2015/G296/arla

també aprofito per agrair al danili que ens feia el seguiment, només el vam veure un parell de vegades, però va fer un gran esforç per ajudar-nos!

Algunes fotos més de la Marató

picasaweb.google.com/1061203152530339494...hMaratoBarcelona2015

No sé el que heu escrit però us llegiré a tothom.
Passo per dir-vos que estic en un núvol i després de 48 maratons i quasi 51 anys he fet, de nou MMP, baixant més d'un minutet: 03:07:19  

Gran mèrit d'aquesta marca és del pòquer de llebres que hem tingut a la nostra disposició la barqueta: JordiRio i ManoloM des de la sortida, RugbyMan des de la mitja i en Stelvio des del 30,   Heu sigut molt grans ens heu mimat com mai, ens heu cuidat, ens heu tapat el vent, ens heu avituallat,...menys córrer per nosaltres l'heu fet tot. Moltes gràcies amics!!!
Aquesta generositat de pastanagues ajudant a pastanagues és el que fa gran aquesta associació que formem entre tots.  :love: :love: :love:

Dia espectacular per córrer i pluja de MMPs.
Fantàstic, excepcional, brutal, estratosfèric, magnífic, impressionant  

Estimo la marató de Barcelona  i estimo CoRReCaTS  :love: :love: :love:

Zenon gràcies per estar a la Merdiana, que sàpigues que m'ha donat molta força veure't i el petó que t'he donat.
Ets molt gran i t'admirem. M'has emocionat company  :love: :love:

Zenon gràcies per estar a la Merdiana, que sàpigues que m'ha donat molta força veure't i el petó que t'he donat.
Ets molt gran i t'admirem. M'has emocionat company  :love: :love:

em van avisar que hi era al voltant de Navas amb Meridiana,
però vaig tenir la mala sort de no veure'l i a la tornada pensava que no hi era!
zenon si em llegeixes, una gran abraçada! i molta força!

Emocionant llegir les vostres cròniques, sembla que per a tots ha estat una Marató molt bona, com emocionant va ser veureus abans de començar, tot i que com a la Grimi em vau fer mooooolta enveja! Ara a saborejar aquest somriure imborrable que et queda durant uns dies!
Veig que això de donar cervesa als últims kms és una tradició...
Guiri, impressionant temps en una primera Marató, com en Dani75, moooolt bon debut!!!!
Jorfer  Olé!!!! Sabia que algun dia ho aconseguiries!!!
Mario.cat, m'ha encantat aquesta historieta que ens has explicat!
Carla D, la progressió continua, qué bé!  :yipi:
Lucius, a recuperar-se que la ciutat de la llum t'espera!
Gràcies als fotògrafs per fer-nos viure aquests moments!
Moltes Felicitats a tots per haver-la fet, i si a més heu aconseguit MMP, ja és la bomba!!!
                 

Hola a tothom,

Que dir de la meva primera marató!

Doncs dir que es va convertir en tota una fita de coratge i patiment! Venia de fer 2:48 a la Maratest i tot un any preparant el moment per poder fer un temps respectable. Cal comentar que en la Maratest vaig acabar amb un mal de genoll que no em va fer cap gràcia i ves per on, al final com veureu es va convertir en el meu pitxor mal son.

Va començar la Marató, jo tot il·lusionat i al km 3 em va començar a molestar el genoll esquerre, em vaig començar a preocupar (anteriorment em vaig fer unes sessions de massatges i prou repòs), estaba bastant tranquil, portava un suport retulià que al final no va servir de res. Km 12 aprox. i començar a passar d'un malestar a unes punxades prou importants per pensar "haig d'abandonar?", però continuo. Km 21, el dolor es ja insoportable, torno a pensar "haig d'abandonar?", però com soc cuadrat, continuo. A partir d'aquí ja va ser un calvari, de tant en tant, tenia que parar i fer-me uns massatges al genoll, tot i que parar encara em resultava pitxor, però el dolor m'ho demanava. Al km 32 vaig enviar a fer punyetes el suport rotulià i semble que la cosa va millorar (que graciòs! vaig pensar) i el ritme que portava ja feia bastanta pena, però tota l'estona vaig pensar en que la meva filla m'estaria esperant a 200 metres de la meta i això em va emputjar fins al final, que va ser una tortura, al km 40 creia que el genoll explotaria. Total, que arrivo no se com al final i em trobo a la meva filla a mig de la pista  :love: :love: :love: i l'agafo i correm junts 20 metres i em diu: no vull correr! apa, a bracitos, o sigui, per acabar la épica, vaig creuar la meta amb la meva filla en braços.

Quina experiència senyors i senyores! Crec que mai a la meva vida he patit tant, lo que no entenc es que tot i arrivar a la meta amb aquestes circustàncies, no estic content! suposo que esperaba fer-la en 4h i no pas en 4h 46min. La meva dona em diu que la vaig acabar i amb aquelles circunstàncies prou orgullòs haig d'estar. Suposo que sí, que te raó.

Em sembla que torno a la montanya on no es pateix tant de genolls, tot i que no descarto el proper any tornar-la a fer.

Això si, a veure si vaig a trauma i em miren que punyetes tinc al genoll.

Gràcies a tots els companys que em vaig trobar pel camí i em van donar forces per continuar.

Sou genials!!!  

Salut i kms!

Jorditogores, ets un anarco, però que gran que ets! 

Per mi era la meva vuitena marató I ha estat la primera marató somniada. 
La trobada a la foto correcat va ser un moment emocionant. Vaig conèixer algun company
de barqueta i poder saludar companys que tan sols venien a animar (danili, josep58, dani,
crica, Carlescat, Mona,...) que grans! arribar a les 7.45. Menció especial per l’abraçada (no virtual)  al
company ToniVLC que se’ns havia escapat a València. 


En els dies previs havíem muntat  una barqueta molt gran per intentar baixar de 3h30.
La barqueta sub 1h35 de la mitja de Barcelona va funcionar molt bé i vaig pensar que
podíem repetir l’experiència a la marató. La meva idea era que si en arreplegàvem
una dotzena de corredors a la sortida, encara que en anéssim separant, sempre tindríem
algun company a prop.
Al final del calaix 3h15-3h30 ens n’hem reunir  Guiri, xevifisio, Lluis74, Koose, Esquimal,
JJ_SBD,  Guillem Gandol, sandmannn,  Boix, apintu, jramon  i alguns companys més del
que no recordo el nom. A última hora va aparèixer el  Mattu càmera amb mà i va comentar
que faria els primers km. amb nosaltres.  La tàctica era molt clara: anar junts i tranquils els
primers quilòmetres de pujada i recuperar després a la baixada i passar la mitja en 1h43 i
pico per tenir un petit marge final.
La sortida va ser neta i ens n’hem trobar al carrer de Sants una mica encaixonats, però vam fer
el dos primers km. a 5’10 i el km5 en 25’08. A partir d’aquí varem anar accelerant.
A la Meridiana vaig estar buscant al Zenon al costat equivocat i no el vaig veure fins a la
tornada (l’unica pega de la marató! ). N’hem atrapar la CarlaD que portava bon ritme en solitari
( felicitats per la marca!;el crack del AmadeuD estava per tot arreu).    Ens vam plantar a la mitja
en 1h43’14 tal com estava planejat.
El Mattu, guiri, esquimal van quedar pel davant i jo em vaig quedar amb en Boix, Koose, Lluis74,
JJ_SBD, Guillem i apintu. En cada avituallament em quedava enrederit perquè vaig beure en tots
ells, i després tornava a atrapar els companys. Al arribar a la Diagonal vaig veure que anava prou
bé i a partir del km30  ens vam quedar amb en  JJ_SBD i xevifisio avançant corredors. Arribant al
arc del Triomf ens vam comentar que teníem 2 minuts i mig de marge i vaig pensar que el meu
desig inconfessat era fer 3h28. 
Arribant al avituallament correcat vaig trobar a la Peti :love: i vaig intentar no entretenir-me;
us dec una abraçada, companys. 
Al Paral•lel em vaig quedar sense companys però vaig pujar bastant còmodament i fer un temps
final de 3h27’34 “ . El més sorprenent  va ser la sensació de no estar esgotat com sempre m’havia
passat al acabar una marató.  :glasses:  Tinc alguna teoria del perquè que un dia explicaré...


Finalment , agrair molt especialment al animadors que ajudant tant en una prova com aquesta i
per citar alguns que recordo  aurelian, jord1, kasumei (i gos), amadeuD, Danigoal, Dani, XaviPapell,
Orri, RamonBeltra, Josep58, Ferry i molts més que em descuido.... :love:

La meva crònica es resumeix en: avançar gent durant tota la marató gaudint i sense patir, para todo lo demás, Mastercard!  :beurk:

El meu objectiu era fer sub 3:40, així que hem sortit amb el Toni VLC  i l'Homorunnig a 5:10 els primers 7km. Hem anat xino-xano molt animats. En Toni deia que anàvem molt ràpid i l'Oriol no acabava de tenir bones sensacions però com jo no parava de xerrar i animar, han seguit per no sentir-me (crec  ).

Subidón al km 38, on hem perdut l'Oriol perquè ha parat a estirar i posar-se Reflex. Regulant fins el Paral·lel, on he trepitjat una ampolla  :grrrrrr: i se m'ha pujat el bessó. No m'havia passat mai i he cridat de dolor i he anat coixa uns minuts, però no he volgut parar perquè em feia por no poder arrencar  :'( En Toni m'ha estat esperant una mica i al final hem entrat quasi plegats  :yipi:

Així que he patit una mica al final. Però quan he passat la meta i se m'ha abraçat en Toni agraïnt que li hagués fet de llebre (si jo no he fet res, company, has corregut tu  !) i minuts més tard ha entrat l'Oriol, se m'ha passat tot.

M'ho he passat tan bé i he gaudit tant!  Sense dolor, sense mur, sense patiment, sense lesions... Tan diferent del 2013!!!

Al final 3:35 Vaja, que ja estic pensant en la propera i en baixar de 3:30. Que m'he deixat escapar la barqueta dels guapos  :love: com diu en Xevifisio.

Moltes gràcies als fotògrafs, a tots els correcats que ens han animat i al fantàstic avituallament del km38.

I què dir de'n Toni VLC? Doncs que sí, que ja som amics i que tinc moltes ganes de que ens tornem a trobar, preferiblement en una altra marató, València? I així em fas tu de guia turístic  :rofl: Que sàpigues que ha estat un plaer córrer al teu costat. Ets molt gran!  :love:

Hola companys, moltes felicitats per les vostres curses. Us deixo unes fotos que vaig fer al Paralel (cantonada carrer Lleida

picasaweb.google.com/1169798260521550689...er=0&feat=directlink )

Tenim una gran marató

Que et facin mal les cames, però estar content. És el sentiment majoritari l’endemà d’una marató. Content per la marca assolida, o per haver-ho donar tot… I jo crec que en aquest cas podem estar contents també de la GRAN marató que tenim. L’organització es va perfeccionant amb el temps. Segur que hi ha coses a millorar, però no hi ha errades greus. I l’ambient al carrer és extraordinari, ahir crec que es va fer un salt de gegant en aquest sentit. Insòlit fins ara a Barcelona, que diferent de fa només 7 o 8 anys.

Hi té a veure, crec, el fet que els mitjans ja aposten decididament per la marató, més que mai. Ahir retransmissió en directe per TV3, per primer cop (millorable segur, però és un primer pas fonamental. Per cert, m’han dit que el nostre amic i gran atleta Pol Guillén van fer un esplèndid paper de comentarista). Periodistes que fan la marató i en fan cròniques vivencials (molt bé l’Empar Moliner a l’Ara). Molts mitjans entrevistant atletes a l’arribada. Grans fotos als diaris  l’endemà. Tot plegat es retroalimenta (més ambient, més gent, més interès mediàtic i així successivament) i el resultat és que la marató creix i es consolida. I això és un orgull per als que ens agrada aquest esport i aquesta prova. Avui els nostres companys de feina sabien que ahir hi havia marató i no només perquè la vam fer nosaltres, sinó perquè ho han vist als mitjans. A mi gent que no és, ni de tros, aficionada a l’atletisme m’ha dit que el Castillejo és un crac o que quina llàstima la Maria Vasco. Em sembla genial.

És cert que el circuit podria ser més ràpid. I també és veritat que la marató no pot créixer gaire més amb el traçat actual, perquè els carrers ja van molt atapeïts. Podria haver-hi primeres figures mundials que fessin 2h05, en comptes de 2h08. O més atletes del país destacats (el segon després del Castillejo, “només” 2h27, la primera dona 2h44). La samarreta podria ser més maca. I el preu podria ser més barat. Però el fonamental està molt ben muntat. Quin munt d’avituallaments i que ben disposats; quina quantitat de grups d’animació; quina bona organització a la zona de sortida i arribada… Quina immensa tasca logística i d’organització que funciona bé.

I com deia, quina passada l’ambient. Jo ahir no anava forçant la màquina al límit i per tant en alguns trams vaig tenir l’oportunitat de fixar-me en la gent. Posar atenció en el que cridaven, llegir les pancartes d’ànim, veure les cares d’emoció. Se’m posava la pell de la gallina. Perquè jo ho tinc això, no sé què tenen les maratons que m’emocionen, i ahir em va passar moltes vegades.

Voldria felicitar tothom qui va ser-hi, competint, ajudant, animant, o fent fotos. I especialment la gran quantitat de companys que vau fer MMP. Em deixaré gent i no poso noms, però per alguns me n’alegro d’una manera molt especial.

Jo ahir vaig completar una “quatrilogia” de llebrejades: 10-21-30-42 km (Nassos, Mitja BCN, Maratest i Marató BCN). Últimament, en cursa gairebé només he corregut amb banderola. Content d’haver posat el meu granet de sorra a la nostra marató i d’haver pogut ajudar alguns companys a assolir l’anhelat sub3h. Una experiència molt maca, fer de llebre, que recomano a tothom algun cop a la vida. La barqueta sub3h d’ahir era realment espectacular i molts van arribar. El clima va ser extraordinari (difícil que tinguem gaire més aquesta sort), fins al punt que jo crec que ahir es veia moltíssima menys gent que altres cops que havia petat. Potser és una impressió meva.

Per molts anys a la nostra marató. Ens hi veiem el 2016!

Hola bona tarda estimats companys.

Felicitats a tots i totes per haber aconsegit cumplie em exit la Nostre. Totes les croniques son molt macas, i prou interesants, ara va la meva. Primer he de dir, que tot el que m'habia proposat de fer i experimetar en mi mateix, res de res, jejeje, en casa del herrero cuchara de palo,,,aixo diuen.

I aquets pensament reflexiu , se centra en les mevas reflexions astrologicas. Ara no se o no m'enrecordo, que vaig pensar de posar una advertencia en una aportacio anterior, -i que vaig borrar com es costum- volia dir , compte nois em l'aspecte negatiu de la Lluna en Capricorn, que pot desenvolupar emocions i sentiments negatius i que aleshores us pot fer malbaratar els vostres projectes,....bueno dons jo mateix vaug caure enel meu parany,,ala si senyor.
.

Be despres tambe volia desenvolupar o mes ben dit ; encaixar, els 42195 metres en la doctrina filosofica del Tao, i per tant en el Ying i el Yang,,,dons res de res,,,resulta que tot el rato vaig anar en modo Ying, i negatiu,,,,¿ i com pot ser aixo ? us preguntareu.

Dons ara o entec,,,va ser per culpa de la part del cos mes Ying que tenin, els peus que estan en contacte permanent em la terra, negativa . jejejeje toma toma.

Resulta que corria em unas bambes ia molt desgastades, ( ying negatives ) la naturalesa esencial de l'energia negativa Ying es l'absorcio, l'energia del Yang positiu es la penetracio, -voila amics- aqui o tenim, dons em vaig equivocar al estrenar uns mitjons d'aquets que apreten la pantorrilla uns compresor "burruuuu mes que burrruu" i de color yang !!!!!bermelll"!!!!

Tate les dues energies duals, Ying Yang estaben descompensades per un exces de Yang,,el bermell i el fet de ser nous ,cagada pastureta ,,com diu la meva dona ,,i mira que u diuen diuen diuenm ---no estreneu res de res el dia de la marato .

Ja quant pujabem per la carretera de Sants ja em vaig aturar a manipular el futut mitjo, que m'apretaba un xic masa, el peu esquerra, pero es que no t'ho perdis, estic delicat dels peus, vaig em plantillas ortopedicas + separadors de dits de silicona,

no m'ho hages tingut qu posar.mels, bueno ia esta fet......Quant enfilaban la Meridiana amunt em feian mal els dits del peu esquerra, de cames anaba be, pero el dolor m'he estaba fent la  guitza. I en aixo que vaig arribar al punt clau,,resulta que se m'acosta un xicot i em diu, iep corredor saluda al Zenon que esta aqui devant,,,i tot content vaig respondre ! i tant ! pero ai quant vaig veure al Zenon, em vaig quedar de pasta de boniatu,,no sabia gens de la seva enfermetat, i quina careta que te, tot ilusionat de estar al lloc, jo mes aviat no sabia que dirli, el vaig tocar amorosament :love:,, i al reanudar la marxa, pensaba cony, et fa mal el peu, El Zenon que li agradaria estar aqui correns i fruin de la cursa,,dons vaig pensar,,Zenon et dedicu el meu esforç per tu, ai aquet sentiment, era aleshores, d'un efecte Ying/Yang total, dons vaig sentir alegria pero tambe tristesa, tot junt, i ara ja quant ja estic descansant i relaxat, penso que sens dubte aquesta experiencia vital de trobarme i coneixer la realitat de l'enfermetat del Zenon, ha sigut lo que volia experimentar ; la cursa del Tao. Bueno dons aixo.

Quant arribaba en el tram de la Torre Agbar, alla tambe s'em va fer pesat, dons es molt llarga, i veus com els altres corredors pasan per l'altre banda -Ying nagatiu- per contrarestar aquesta emocio negativa, vaig cambia al carril del costat, per la via del tranvia, de terra, un Ying negatiu pero aleshores sua, i no tan dur. Una vegada pasada l'alfombreta de control, ja vaig caminar, i es que els peus .tots dos- em feian mal, i aleshores sen sobrecargaban lles cames, vaig tornar a pasar una altre alfombreta, pensaba per animar.me bueno un altre al sac,jejejej.

Durant tot el paseig vaig patir, pero no fins el punt d'abandonar, vaig trocar a la meva dona i filla, que m'esperaban al Paral'lel per ferlis 5 centins de la situacio, i perque no perdesin lo que es diu L'uremus, ¿no?,, ei que estic petat, pero vaig fent.

Vaig arribar al km38, la fita mes important, i la veritat es que no tenia mases ganas de jolgorio, perdoneu ¿vale?,,,,,,,,

Pero goita tu, al arribar a l'alçada de les rambles , de cop i volta, sense saber com, vaig cambiar de modo cansino, i derrotado, a modo de marxa atletica, i va funcionar, perque el contacte dels peus es mes suau, punt seguit e de dir que la marxa s'em dona be, m'agrada, i no descarto millorar.la, vale, dons aixi d'aquets modo marxa, vaig fer quasi tot el carrer del Paralel, pero ja quant arribaba a la curva, vaig cambiar al estil normal,,

En total vaig arribar en un temps bastan elevat, pero ara penso, que tambe a sigut positiu Yang.

Ara va la reflexio planetaria. La veritat es que desde que vaig començar l'entrenu, i he estat una mica mandros, a sigut per l'influx negatiu Ying d'un planeta tambe de naturalesa Ying, Saturn, si be d'alguna manera el savi i guardia de la cova Saturn em va premiar em la consolidacio i premi d'arribada a meta el dia 22 de gener un dia despres del meu aniversari, vaig pasar a pensionista, no em puc queixar, soc afortunat, un privilegiat, dons tinc una pensio raonable, 45 anys cotizats, Saturn t'obliga o et fa fer el que tens que fer, malament si no ho fas, et fot trompada,Aixo em sona a Marato ¿no?

Bueno prou, esper que us hagi agradato que hageu pasat una estona Yang positiva,,,,,ara vaig a fer una mica de Ying :yes: :yes:

Que puc dir de la meva primera Marató:

Recordo arribant a la meta, cansat, adolorit i satisfet x la gesta.

És una experiència forta en tots els sentits, és enriquidora en l'àmbit personal, et puja fins al cel x deixar-te caure i tornar a remuntar....és addictiu això, collons!!!!
Millor que el moment que l'acabes, són les hores vinents, que gaudeixes del record dels sentiments viscuts, de les imatges que et passen pel cap, tornes a viure la Marató (la meva primera) com una pel·lícula i et dónes compte que vols més.

Tot això està molt bé, però no expliques si has arribat amb el cos cap endavant o "ben tieso"   :yipi:  :mdr:

Felicitats per la teva primera Marató  

Bé, aquí ve la meva ….

Després de poder tenir l’oportunitat de ser pare de veritat, vaig aprofitar i endinsar-m’hi. Ai Sergi on t’has posat … 

Al juliol 2013 neix la Nora, i veig que la cosa no és tan fàcil. Per preparar les maratons hi ha llibres, plans d’entrenaments, clubs d’atletisme on trobaràs entrenadors que t’orientaran i et sabran guiar per assolir un objectiu més o menys factible segons la teva progressió. 

Això de ser pare d’una fantàstica criatura, no és així. Ho tenia mooollllttt oxidat, doncs ja ho era actualment d’una fantàstica noia adolescent, que per molta experiència i documents que puguis llegir, cada petit és diferent, i això ho tinc molt clar !!!  :yes:

Vaig decidir no fer la marató 2014, doncs ja veia que no arribava a tot, Això sí, vaig estar present a la sortida com un espectador més, i em vaig quedar xof després de no poder-la ni preparar ni disputar.  :'(

Així ha estat, que després de l’estiu vaig començar a córrer amb regularitat per tal de preparar la marató 2015, cosa bastant complicada al començament, però que amb una preparació més que justa em va portar a la sortida, lògicament no sense incidències com a tothom que no val la pena explicar. Tampoc es qüestió de lamentar-se.  :sarcastic:

Barcelona té una marató que va a més, i és un no parar. No ja per el nombre d’inscrits, que més o menys ja s’ha estabilitzat, si no per la repercussió que té a la ciutat, doncs ara es pot dir que ho viu de veritat, cosa que els participants ho agraïm de tot cor.  :love:

Amb molta il•lusió, però sabedor de les meves possibilitats, em vaig inscriure al calaix de 3:30 – 3:45. És així, aquí no hi ha trampa ni cartró, segons el que has entrenat i el que has pogut assimilar al llarg del mesos, tens el resultat, encara que el dia “D” pot fer que canvï una mica el crono final, a coses alienes a la nostre voluntat. Per això m ‘atrau tant aquesta prova.  :yipi:

Respecte la meva marató, la primera mitja va ser 1:46 i la segona 1:57. Total 3:44:01 que ja ho diu tot. Vaig sortir amb les ganes de fer els millors dels pronòstics marcats, i en canvi, quasi m’equivoco de calaix de sortida. Sí, no és la meva millor marca personal, però quasi (per poc) assoleixo el meu pitjor registre.  :winktongue:

A més, avui tinc les cames molt pitjor de quan vaig debutar en aquesta distància al any 2000,  però estic molt content i segur que sóc molt més feliç que altres participants que han completat la marató amb molt millor temps que jo. 

Fins aviat, i ens veiem a la 38 edició de la marató de Barcelona. Tinc mooolllttt de temps per millorar el resultat d’aquest any. :mdr:

NOTA: La imatge que m'emporto com a record de la meva marató, és haver pogut abraçar gràcies al gran Agus  , al estimat Zenon  :yipi: