37 Zurich Marató de Barcelona 2015 (15/03/15 - 8:30)

Enhorabona Carsobe !! 

Grandíssim carsobe !!!!   
Ja et vem dir a la Fira que anaves sobrat pel Sub 4h.... has corregut amb molt de seny i tu mateix ja t'has fet el millor resum.... i es que has fet el temps millor que podries fer.... felicitats!!!

Bufff quin atracon de cròniques que porto  :surprised: :surprised: :surprised:
Si us palu deixeu d´escriure uns minuts per poder fer la meva  :rofl:  porto desde diumenge tarda intentant-ho i és impossible...
Hi han crònique boníssimes, entre aquest fil i el propi del repte Marató BCN 2015 del qual he format part ... brutal!  :eyes:
Més d´un periodista esportiu quedaría enlluernat  :yes:

Enfí, no en comentaré cap en concret perquè totes tenen el seu què.
Sabeu que també sou MOLT Grans  :love: escrivint!  :yipi:

Aquí va el meu totxo...
La història ja va començar un pèl torta Diumenge matí quant en posar-me la samarreta veig que el dorsal el vaig posar darrera  :beurk: primera vegada que em passa  :rofl: :rofl: :rofl: ja era indicatiu que la cosa aniría de cul  :rofl: :rofl: :rofl:  :he:
Arribo just per la foto de grup general (ho sento però vaig fer tard a la del grup del repte  :'( )
Allà acabem de definir l´estratègia amb l´Amic i el Oriol R  a 4:30/km perdent uns segons a la pujada i recuperant a la baixada.
Tot perfecte fins al km 10 (45:51)  on veig que els segons que hem perdut no els recuperem, anem a ritme de 4:35  molt còmodes però no recuperem baixant ni en el pla de la Gran via. A la pujada de passeig de gràcia intentem no perdre gaire però cauen uns 5 segons més, alla saludo ma mare que dona el primer avituallament de moral  :love:
Cap al 17 m´espera la meva dona Cris  :love: i la meva  filla Clàudia  :love: amb els primers gels i petons  :love: :love: :love:
Gran espitjada per continuar cap  a la Meridiana on veure el nostre amic Zenon em dóna ànim i m´entristeix alhora (li dedico un crit de Que grande eres Zenon!) mes endavant passem la mitja tots tres plegats en 1h 37´04" ja son 2 els minuts que perdem fins aquesta zona    Li comento als companys de barqueta que vaig molt còmode i que hauriem d´anar fent via per poder fer el 3h10´desitjat però el Rafa diu que continuará al mateix ritme i l´Oriol que ja va bé  a 4:35 així que decideixo continuar a 4:35 i penso que ja apretaré al 30, que mes val reservar 
Al 23, 28 i 29 més anims i gels de la família i d´uns amics, fins aquí tot ok i arribo al km30 en 2h 18´ 17" 3 minuts de més i a punt de caducar el plà B que era fer MMP (Actualment en 3h13´) ja tenía clar que 3h 10 era inassumible  mira que vaig enrecordar-me vegades del Sergi (el nostre míster junt a la Mª Luisa), que per cert ens va acompanyar i animar pujant passeig de gràcia  :love:
Aquí el Rafa ja s´havia quedat una mica enrera i l´Oriol anava uns metres davant meu, l´anava veient.
A partir d´aquí, la zona fòrum i litoral ja no sé que va passar... :intello: van començar a caure els segons de més a cada km i no podia fer res, algún tornava a baixar ritme sobre l´anterior (uns segons) però de seguida tornava a defallir en el següent, com fent la goma 
Al 35 em passa la barqueta oficial del 3:15, miro de seguir-la però s´escapa moooolt lentament (m´atropella directament que collons  :rofl:)
Però a partir del 37 la cosa es va posar sèria, vaig intentar mantindre la compostura però els quadriceps i els isquios amenaçaven de quedar-se enrampats, es una sensació que feia molts anys que no tenía  :surprised: no m´ho podia creure  :eyes: a ritme de 4:45  4:50 i la musculatura volent fer boicot  :surprised:  Esto es un festivaaaaaaaaaaaaaaaal 
Ja no em va quedar mes remei que ser molt conservador i no forçar més del compte, ara l´objectiu era arribar com fos al ritme que fos però sense clavar-me ( no m´ha passat en cap de les 7 maratons anteriors ).
Veient que ni el 3h 15´era possible ja només quedava intentar no passar del 3h 20´però tampoc era un objectiu serios, el tema era acabar.
Aquest cop, ni els super ànims del avituallament correcat del km 38 van poder injectar forces...  :frown:
Així ho demostren els últims km un parcial final de 11´25" (a més de 5´/km ) pujant el paral-lel on l´Amic em passa tirat per l´Anrol.
Finalment recullo la meva filla a manca de 195mts del final i acabo amb ella en 3h19´16"
Quin descans  :beurk:

Resumint,
Crec que es la marató que he preparat millor, amb els millors professionals :yes: que ens han dedicat hores, esforços i molt molt de carinyo  :love: :love: (sou molt grans Sergi i MLM  :yipi: ) però està clar que l´objectiu era massa ambiciós i els misters ja ho deien  :sarcastic: ( mira que soc tossut).
Però de veritat que no sé com he pogut acabar tant tocat de cames (tot i haver sortit ahir 20´encara em fan mal al baixar escales)
Per altra banda estic super content ja que per mi, més important que el resultat final es el camí que ens ha dut fins aquí, es a dir, l´entreno, les amistats que hem fet (Un grup súper compacte i motivat com mai he trobat en cap repte  :love:) tot el que hem après dels místers... per mi... això és la Marató  :yes: A tots els que no n´heu fet cap... us ho recomana de debó, apunteu-vos al proper repte!  :yes:
En Jorfer ens ha demostrat que tenim molts anys i moltes maratons per assolir MMP´s  :yipi:  oi Kapi?  vinga va!!!  baixa ja del núvol    bueno va... queda t´hi una estoneta més que t´ho mereixes campió!  :wink2:



Família... sou els millors TOTS PLEGATS :love:

Ens seguim llegint.

Voleu saber que es un totxo de crónica? 

Doncs aquí teniu la meva, que havia penjat primer al foro del grup d'entrenament JB

Al tanto que va per llarg!  :sarcastic:


Barcelona 2015. La meva primera Marató.

Pot un somni fer-se realitat? Es possible que la realitat superi el somni? Doncs això és el que m’ha passat a mi amb la meva primera marató, la Marató de Barcelona 2015.

Com ja vaig posar en un post, vaig decidir fer la Marató el dia de la Marató del 2014. Des d’aquell dia, cada vegada que em costava fer un entrenament, cada vegada que em feien mal les cames o volia abandonar, pensava en que estava entrenant la marató. Que tot em curtia i tot era una prova. Decidir no saltar-me un entrenament era també una part del entrenament, o fer les deu sèries tot i que a la vuitena no podia més…

Els dies passaven ràpidament i com qui no vol la cosa em vaig trobar amb la gran prova de foc, la Maratest. Van ser tant bones les sensacions que vaig tenir, tant satisfactòries, que em vaig tranquil·litzar moltíssim. Era evident que més enllà del Km 30 era un misteri, però signava sense dubtar arribar al Km 30 de la Marató amb la mateixa sensació que vaig tenir el dia de la Maratest, ni més ni menys.

Tot es resoldria en uns dies.

15 de Març. El dia arriba.

Vam quedar els companys JB’s a un bar, ben d’hora per fer la xerradeta i agafar ànims. Jo tenia un luxe increïble. Disposava de llebre pròpia, en danalbod, que m’agafaria al km 20 i m’acompanyaria fins el final. Es pot demanar mes?

Després dels ànims entre tots, anem cadascú al seu calaix. Decideixo posar-me una mica davant de la barqueta sub 3:30. El meu pla era anar a 4:55, de manera que pugés fer una mica de coixí de cara a la part més complicada, el Paral·lel. No volia arribar-hi i veu-re com se m’escapava el sub 3:30 a la pujada.

De córrer, no en se gaire, per això procuro escoltar tots els consells que em donen els que en saben. L’amic em va dir: “no apretis al principi, els deu primers km pots perdre trenta segons”.
Ho vaig tenir al cap tota l’estona.

Sortida.

Moment emocionant, esperant el tret de sortida que no arriba mai i quan arriba el cor es dispara: Vinga, ja hi som! Ja ha arribat el moment!!! Em sento eufòric i feliç, sense nervis, simplement gaudint el moment.


Km 0-5. 00:25:10 (5:02) / 00:25:10 / Posició 4226


Començo suau i no em preocupa veure 5:15 al meu rellotge. Recordo les paraules de amic i sé que ho recuperaré. Hi ha molt temps per davant, molt.
Pugem per Sants, ambient fresquet i força gent animant. Em deixo portar. Disfruto. Tothom riu i ho passa be, normal, tot just comencem. El rellotge diu 5:05. Vaig bé, -penso-, regulant amb les pujadetes i recuperant una mica amb les baixades. Cap el km 3 em poso a 5:00. Sento el meu nom i que m’animen: es el aurelian que està entre el public. Ens acostem al Km 5  i ja gairebé estic en temps promig previst.


Km 5-10. 00:24:35 (4:55) / 00:49:45 / Posició 4211


Els quilòmetres passen fàcil, molt fàcil. Arriba el primer avituallament i agafo aigüa. No em saltaré cap, donaré si cal un parell de glops i prou, no vull tenir set. Afortunadament hi ha molts d’avituallaments, un punt molt bo de la marató. A la Diagonal pujo una miqueta el ritme, només 5 segons per anar compensant. Com fa baixada em resulta fàcil i sense esforç aparent. Vaig molt còmode. Passo pel Km 10 complint la recomanació de amic.


Km 10-15. 00:24:27 (4:53) / 01:14:12 / Posició 4192


Enfilem carrer Tarragona, fa baixada i es fa fàcil. Penso en si veuré als companys Rugbyman i danalbod, que estaran al Km 12 veient-nos passar i després marxaran cap a la Meridiana. Mentre baixo per Tarragona penso que ja porto una hora corrents!! Se m’ha passat volant, gairebé sense adonar-me’n. Tinc la sensació d’haver començat fa 5 minuts. Em puja la moral. M’ho estic passant en gran. No veig els companys, tot i que en danalbod si que em va veu-re a mi.
Gran Via es fa una mica avorrida. Jo fa 2 anys que corro i ja he perdut el compte de les vegades que he passat per Gran Via corrents, així que es un tros que no crec que recordi en un futur. Pugem per Passeig de Gràcia i m’enrecordo de la sortida de la Cursa de El Corte Inglés. A Rosselló hi ha força gent. La veritat que que d’animació al carrer no hi falta, fa goig.


Km 15-20. 00:24:33 (4:54) / 01:38:44 / Posició 4196


Arribem a la Sagrada Família, un moment emocionant. Es com si estigués fent de turista a la meva pròpia ciutat.
Carrer València. Aquí havia quedat amb una amiga que vindria a animar, i em fa por que no ens veiem. Arribo al punt pactat, gairebé al agafar Meridiana i allà esta. Ens saludem: “Eii"!!! “Ueeee”!!! i en cinc segons ja he passat de llarg, però amb una injecció de moral.

I arribo a un dels moments marcats com a perillosos: la Meridiana. Un tros ben llarg d’anada i tornada que es pot fer molt monòton. Afortunadament, tinc coses en les que pensar. Per primera vegada puc veu-re els companys que van per davant: Veig a mk30 i la barqueta del capi Jorfer. Segueixo parant atenció, doncs m’he de trobar en un moment o altra amb danalbod… Ja el veig!! però ell no, així que el crido i es planta al meu costat en un tres i no res!
Comença una nova cursa.
Dani em pregunta com estic i li dic que sorprenentment be. Puc parlar i, de fet, xarrem una mica. Em comenta que ara ja m’ho pot dir: ha estat malalt fins el dia anterior. I tot i això està fent-me de llebre. Ets molt gran Dani, ets un crack!!!


Km 20-25. 00:24:27 (4:53) / 02:03:11 / Posició 4168


Seguim baixant Meridiana, relaxats i xerrant. Qui m’ho anava a dir, que amb 20 km a les cames i podria anar xerrant. En Dani no sols em feia de llebre, m’agafava l’aigua, em marcava el ritme i es preocupava de que no trepitgés cap botella ni tros de fruita al passar pels avituallaments. Un luxe, em feia sentir malament i tot, li deia: tranquil, Dani, que ja m’agafo jo l’aigüa…

Mitja Marató: 01:44:09 (4:56)

Passem la mitja clavant el temps. De cames vaig be, de respiració be… d’anims de conya. Li transmeto tot això a en Dani i ell m’ajuda a regular, sobre tot si pujo una mica ell m’avisa, però em deixa fer.  Sortim de Meridiana i anem a València. Torno a veu-re a la meva amiga i piquem les mans un segon.
Anem cap a Gran Via de nou i comentem que empalmem amb la mitja de Barcelona, donat que es una part igual, excepte que el tros de la Diagonal aquí es més llarg.


Km 25-30. 00:24:15 (4:51) / 02:27:26 / Posició 4003


Precisament la Diagonal es el següent punt crític que tinc marcat, com la Meridiana. Un tros llarg d’anada i tornada. De fet es gairebé mitja hora de cursa, amb els seus 5 km. Tot i així les cames van soles i ja fa temps que en Dani m’avisa que anem més propers a 4:50 que a 4:55. Intento baixar de tant en tant però la tendència es anar una mica més ràpid. Aprofitem per localitzar als companys que van per davant nostre a l’anada i als que van per darrera a la tornada. Entre una cosa i l’altra s’em passa ràpid. Arribem al km 30. Recordo les paraules d’en Polgi “al km 30 tothom arriba, la Marató comença després”. Molt bé, som-hi!!


Km 30-35. 00:24:47 (4:57) / 02:52:12 / Posició 3656


Passem pel km 30 i faig balanç: Un minut per sota de la Maratest i amb les mateixes sensacions, de poder tirar molta estona més. Tot segons el previst. Tot perfecte -de moment-. A partir d’ara el gran misteri, la màgia de la Marató. Apareixeria el mur de sobte, sense avisar i se m’acabaria el riure? Ni se’m va passar pel cap. Inconsciència? Pot ser, però tenia la intuïció que tot aniria molt be.
Just creuar el pas pel Km 30 li comento al Dani que cada passa que faig és millor marca personal en quant a distància: mira!, millor marca… millor marca… millor marca…! Girem per agafar García Faria i ens posem seriosos. Es el tros on es comencen a enterrar moltes maratons i no volem que ens passi. En Dani, molt assenyat, em proposa regular fins el 35 mes o menys i cap al Arc de Triomf tornar a agafar ritme. Em sembla molt bona idea i afluixem una miqueta (es pot veure al parcial dels 5 km). Comencem a veure gent caminant, amb rampes o parada. Inconscientment callem.
Al pas pel Km 33 ens posem alerta per localitzar a Jord1, que ens ha dit que estarà al km 34. El veiem i el saludem. Anem be de forces i ens fem notar.

Llavors passem pel lloc… el “meu” lloc. La corba entre Avinguda litoral i Salvador Espriu, el lloc on començo tots els meus entrenaments i on he anat saludant a la línia blava cada dia que hi passava, veient com s’esborrava i pensant en el dia que la seguiria, corrents la Marató. Va ser un moment interior, però molt emocionant.


Km 35-40. 00:22:17 (4:27) / 03:14:28 / Posició 3147


Ara venia el moment de la veritat. Pujàvem per Arc de Triomf i vam comentar que Ronda Sant Pere era traicionera, perquè va pujant i no t’adones però fa mal. La pujo millor que no em pensava. Exposo el meu pla: si al avituallament correcat em trobo be, apreto fins el final aprofitant la baixada de Via Laietana. En Dani assenteix.

Sense gairebé adonar-me’n fa temps que he pujat una marxa i la mitjana ja està clarament per sota de 4:45. Però es el moment, m’he reservat precisament per això. Baixant cap a Portal del Angel aprofito que fa baixada i accelero per passar a gent. Arribem a la Plaça de la Catedral i tenim una pujada de moral important, amb l’avituallament correcat. Recordo aixecar els braços i animar als voluntaris. Una festa. Impressionant. Baixem per Via Laietana i miro el rellotge: 4:30. En Dani em comenta de reservar pel Paral·lel i jo li dic: em veus cansat? No, oi? Doncs anem a cansar-nos!!! Es el moment. Tot l’entrenament ha estat per esperar aquest moment i em moro de ganes d’afrontar-ho. Li dic al Dani que el tros de Colón l’hem fet moltes vegades, en moltes curses. Ens el coneixem, això no es res!

Miro el rellotge… 4:20. No penso afluixar. Arribant a Colon veig que el Dani esta darrera meu, li pregunto, vas be? I em contesta… Vaig! S’està quedant, però em diu que tiri.
Corba a dretes… Paral·lel… Miro el rellotge i llegeixo el temps de carrera: 3:14:30. Estic per fer tres hores vint i poc… Accelero!!!!!


Km 40-42,195 00:09:25 (4:17) / 03:23:53 / Posició 2912
Segona mitja 1:39:45 (4:43)


Tota la cursa pensant en els 2 darrers quilòmetres i havia arribat amb forces. Era el moment de donar-ho tot, de buidar-me. I si hi ha un moment especial que recordaré d’aquesta marató, el moment que queda gravat a foc es la darrera part, aquest darrers 2.195 metres, en pujada, amb quaranta quilòmetres a les cames. Pujant no parava d’avançar gent. Passava com un coet pel costat. El camí es feia estret, amb tota la gent animant: Vinga que ja està, ja ho teniu!!! Semblava una etapa alpina del Tour de França. Brutal.
Segueixo pujant i no afluixo. Ara si que pateixo. Però no penso afluixar. Ni parlar-ne. Veig al Mister, quasi al final de la pujada i al seu costat al raulsan fent fotos. Els faig un gest amb el puny, en senyal de victòria, encara tinc forces, vaig a tope!

Arribo a la recta i veig el rellotge de l'arribada. Tot i haver sortit en la segona onada, passaré per sota de 3:30!!!

Ja no accelero mes… mantinc ritme i alço els braços. Crido! Trec la força i l’emoció continguda.

Ho he aconseguit!!!!!!!

Paro el rellotge i veig 3:23:55. Ni m’ho crec…

Havia somiat molts dies amb aquesta cursa, amb la cursa perfecta.

Però havia sigut millor.

Aquesta ha esta la quarta marató per mi, la segona a Barcelona (les altres dos a València) i venia precisament de València d’esgarrepar 8 minuts la MMP i deixar-la en 3:06:04, que em feia molta il·lusió doncs em recordava al meu aniversari que és el 6 d’abril. L’any vinent, si tot va bé faré 30 anys i és per aquest motiu que també feia d’aquesta marató especial, ho explicaré al final.

Un cop digerit València, vaig tenir clar que si volia preparar una marató a l’hivern em caldria molta motivació doncs jo sóc de calor i amb el fred em costa més entrenar. Així que no vaig dubtar a entrar al Repte 2015 amb la magnífica María Luisa Muñoz i el seu excel·lent ajudant Sergi Martínez. Honestament, no els coneixia i quan va sorgir el nom em va generar dubtes per aquest motiu però en Jorfer em va dir que ho fes i els seus consells són sagrats, així que primera decisió feta. Per apuntar-se calia omplir una fitxa amb l'objectiu que teníem pel repte i sinó vaig posar al voltant de 3h, és el que volia, estar sobre les 3h minut amunt, minuta avall si podia ser doncs molt millor clar!

Al repte he conegut gent fantàstica, seria absurd fer llista doncs em deixaria algú i no seria just. Durant 16 setmanes he tingut l'honor i el plaer de compartir temors, inquietuds, alegries, somnis, tristeses, nervis!, consells, opinions... amb tots ells i és que hi ha hagut un grup humà collonut  :love: Malauradament no tots hem pogut ser presents diumenge però si un alt percentatge, i entre ells també un alt percentatge ha obtingut millores en els seus temps de la marató. Per no parlar de les mitges o els 10k, doncs llavors crec que seríem tots els que hem millorat. Ha estat un repte excepcional, per tot i tothom, excels!

Camí de la marató vaig rebaixar la MMP de la mitja gairebé 3 minuts a El Prat, donat que no podia anar a Barcelona. Tot i el vent, amb l'ajuda d'en DEL@ com a llebre magnífica, vaig poder arribar pocs segons per sota d'1:24, el mínim que parlant amb els entrenadors del Repte creien que era possible per assaltar les 3h. Malauradament l'alegria va durar un dia doncs el dilluns següent un fort dolor al Aquiles esquerre em va fer parar, per sort no era greu però em va fer perdre les 2 setmanes de més volum de la preparació. I tot i poder completar perfectament, per sorpresa meva, la maratest doncs els dubtes ja no van deixar de ser-hi.

En les dues maratons que he preparat, la primera a Barcelona no sé com cara no hem vaig fer mal, el volum amb el que estic acostumat a treballar no és elevat. Però fins avui puc dir que, tot i que als que m'envolten els hi sembli una preparació massa curta, continuo responent als objectius. I aquesta, en quan a volum, ha passat el mateix. He fet setmanes de rècord quilomètric aquest 2015 però també d'altres amb 20-30k... Arribant així sense dolors forts ni cames pesades a la marató però si amb molts nervis. La setmana prèvia ha estat horrorosa, amb migranyes intenses i fortes descomposicions que no em deixaven moure massa. Tampoc acompanya la situació familiar que tinc, amb l'avi tot aquest any que ens va marxant. Vaig intentar dedicar-li la marató a ell arribant com si camines en bastó però estava bastant fet pols i crec que va quedar algo bastant absurd. De totes formes va per tu avi, i que en siguin moltes més que et puguis adormir buscant-me a la tele!

Divendres vaig passar el dia a l'stand de sabatilles solidaries i hem trobava fatal de la panxa. Vaig estar a punt de tirar la tovallola quan alguns moments no em podia posar dret del dolor. Per sort, la companyia va ser perfecta i el dia va passar molt ràpid. Al tornar a Vilanova m'esperava una olla d'arrós bullit, no havia dinat perquè no m'entrava res a l'estòmac i em vaig menjar 3 grans plats. I vaig seguir els sempre savis consells de la mama, després d'una bronca de mon pare, i em van fer prendre primperan abans de cada àpat. No vaig tornar a visitar el sr. roca fins dilluns!!! És la primera cursa de la meva vida que no el visito prèviament, tot un rècord!

Em vaig prometre divendres que si superada aquella merda de dolor, havia de sortir si o si i sense dubtes a per les 3h. Dissabte vaig estar perfecte i feia vots d'alegria. Diumenge continuava bé així que no hi havia marge al dubte. Em vaig aixecar i tot mirant el decepcionant inici de temporada de la F1, vaig esmorzar i canviar-me en un senzill hotel al costat de l'estació de Sants. Havia quedat amb en Jorfer, amic i ManoloM per fer el cafetó previ a les 7h. Hi havia força gent, que bé!! Recordo en Car-Pat que estava eufòric, se'l veia amb molta confiança acompanyat pel seu gran amic Raul Martínez!! El Carles em va explicar, tal com havia llegit, el canvi de plans que va fer a l'acabar la Maratest i la planificació que tenien amb en Raul, era genial!

Vam anar cap a les fotos correcats, primers amb els companys del Repte, una foto per enmarcar! I desprès una inmensa de tota la familia de corredors.cat, era la meva primera foto massiva i vaig quedar al·lucinat de tanta gent que hi havia! I en una marató! Vaig saludar el gran Toni VLC, i no solament per la seva corpolència sinó que també és un tros de pa! Em va preguntar qui anava a un ritme similar al seu i li vaig presentar un altre tros de pa, la Grinta!! Quina marató van fer els 2 i la parella de l'Eva!!! Complimenti!!

A les 8h m'esperava la Júlia per donar-li la roba i donar-me molts ànims! Volia sortir amb manguitos i guants però a última hora vaig encertar en deixar-los. Creia que ho tenia tot, vaig anar al pixadero i cap al calaix sub3h! Em va sorprendre que estes tan buit i trobar ràpidament al Joan33 i al Hansi, també hi havia David77, ERIC, Car-Pat, Lucius, Khryz, Koldo, Dabit, Miguel SBD, Jaume Bajo i l'alacal, que és molt jove i es presentava a la seva primera marató. L'aleix està fet d'una pasta especial i em va fer molta il·lusió ser al seu costat a l'inici de la seva primera marató. També d'en Miguel i en Jaume, camí del podi!! Quin parell de cracks! I enmig de tot això ajunten els calaixos -3h i 3h-3:15 i tothom s'apilona, tenia a la vista la barqueta però quan tot comença som amb en Joan33 que anem sortejant les primeres dificultats.

KM 0-5. 21:24 (04:16) / 00:21:24 / Posició 1248

Comencem lents i ens passa la barqueta del Capi Jorfer. Em va perfecte doncs no he pogut desitjar-li sort i aprofito per fer-ho, també al ManoloM i a algú més, no ho recordo, tot va ràpid, en Car-Pat i Hansi marxen i amb en Joan33 hem de tornar a tirar. No parlem d'en Joan3, la nostra gran referència, que amb les altres 3 llebres ja son ben lluny. Tots ho tenim clar, seguirem darrera, ens anirem apropant amb el pas del kms i ja es veurà. Però la idea, per garantir el sub3h, tal com hem sortit, és acabar davant seu i segur estarà al sac. Queda tota la marató...i ara fa pujadeta. A més noto que la bufeta apreta...

KM 5-10. 21:00 (04:11) / 00:42:24 / Posició 1212

Passat el punt quilomètric 5, just davant l'avituallament del Camp Nou, em desvio a l'esquerra. Un guardia m'indica que vaig malament, li dic que ja ho sé però que tinc una nessecitat i vaig al parc. Riu. Jo no! Al quilòmetre 5 i ja hi som! No puc perdre segons i menys en aquella zona. Faig via. Inconscientment esprinto i giro a la dreta cap a les taquilles de l'estimat Barça per sota de 4'/km. Aprofito els retombs abans d'arribar a la rambleta per tirar el més recte possible, continuo molt ràpid, segurament massa i al punt més alt de la marató, ja veig en Hansi. Em calmo, ve baixada i ja hi torno a ser. El vaig atrapant i em poso darrera seu on recupero una mica amb la baixadeta de la Diagonal. També situo en Joan33, bien! L'anem agafant. El susto es resol en menys de 5kms i vaig molt més còmode. A l'arribar a Urgell en Hansi estira les cames i imprimeix un bon ritme, fet que ens fa trobar al Car-Pat.

KM 10-15. 21:13 (04:14) / 01:03:37 / Posició 1150

La situació es repeteix per Tarragona, anem bé de temps i de moment segueixo bé de cames. A Gran Via hem toquem l'esquena i tinc la grata sorpresa de trobar el míster Sergi, es posa al meu costat (minut 57:00 de la cursa, surt a TV3, ell de groc per la dreta dels cons amb la càmara passant a tota llet) i em pregunta com vaig. Em comenta que faci tranquil, que procuri distreurem i que no em posi presió. Que gran que és!! Arribem a Passeig de Gràcia i allà hi ha d'haver la Júlia (que no l'he vist a la massiva sortida) i mons pares. Anem per la dreta amunt, perfecte doncs és on hem quedat amb ells. Ja des de Gran Via miro a la dreta, hi tinc costum en aquella zona buscant els que mai trobaré però si mai hi fossin es pararia el món, potser ja no els reconeixeria, s'hauran fet grans i guapos! Hem trobo la Júlia i mon pare, em criden, m'animen, emboigeixen!! Però em pregunto per ma mare, sempre diu que vol veurem i mai ve a cap cursa però les maratons no se les perden. Estarà bé? Em preocupo una mica alhora que les cames es carreguen massa i és massa d'hora. Espero no pagar tan aviat l'esforç del riuet. Li comento al Joan33 que ni em fa cas, com em coneix ja!!

KM 15-20. 21:13 (04:14) / 01:24:50 / Posició 1146

Passem pel 15 més o menys junts, portem forces kms amb la barqueta unificada i estem en temps d'èxit. Venen moments d'impas a l'espera de la Meridiana, zona clau per molts motius. Hi arribem i allà està el Raul Martínez, que enfila el grup pel lateral dret amunt. Intento seguir, va a un ritme alegre. Em distrec buscant coneguts a l'altra banda, veig en Xavi Nad, Esrafiki i Del@ i se'm passa per alt el Juan Antonio, company d'entrenament de Vilanova, va fer un gran pas per mitja per sota de 4'/km.

KM 20-25. 21:14 (04:16) / 01:46:04 / Posició 1136

Tram enganyós, el grup es divideix i haig de començar a triar. No m'agrada fer-ho, no m'hi sento a gust. En Raul Martínez està fent una feina sensacional, als habituallaments es multiplica i ens ajuda a tots. Personalment sé que està allà per ajudar el Car-Pat i em sap greu aprofitar-me'n així que en algun habituallament agafo aigua i em renya. Té tota la raó, però em sap greu tot el treball que fa! S'atura, obre paquets d'aigua, agafa 3 o 4 ampolles, reparteix amunt i avall, el mateix amb powerade i gels... S'agraeix la feinada! I per aquest motiu, quan veig que el Hansi no segueix i en Joan33 em comenta que van massa ràpids, tot i que crec que té raó, aposto per intentar seguir-los i apropar-me a les llebres. Em torno a trobar al pare i la Júlia, quina il·lusió!! Em comenten que la mare no es troba massa bé però que al final hi seràaaaaa i ja he passat! A Bac de Roda... em cal tornar a fer la segona parada tècnica.

Mitja Marató 01:29:26 (4:14)

El pas per la mitja és excel·lent, no tan sols anem en temps sinó que portem mig minut de marge i amb la companyia de la llebre de barqueta Raul Martínez, per tots conegudes les seves grans marques i, per tant, una assegurança de vida. Pinta bé, fins al moment tot va bé.

KM 25-30. 20:45 (04:09) / 02:06:49 / Posició 998

Per sort al sego tram de Gran Via també ha parat una de les llebres i junts hem anat recuperant el terreny perdut a molt bon ritme, altre cop per sota de 4'/km. Ja no penso si em passarà factura o no doncs ho sabré ràpid i és tonteria perdre energia a aquestes alçades. Em calia parar i ho he fet al primer arbre que he vist... Per Gran Via el Danili em crida i em diu que vaig al punt de les 3h, perfecte, doncs encara haig de recuperar, penso!! Torno a trobar al Joan33 que torna a estar molt aprop de la barqueta Car-Pat, on m'hi afegeixo a l'inici del segon tram de Diagonal. Van passant el kms i hem trobo bé. Cada km que passem hem dóna moral i ja enfilem cap a Glòries. Poc abans d'arribar, en Raul Martínez comenta algo que no entenc i desapareix. No sé que passa. Potser té una urgència com les 2 que he tingut jo? Faig el gir de 180º i miro endarrera, per primer cop m'adono que segueix en cursa en David77, hem parlat al calaix i crec que m'ha dit que tenia 24 anys. Diria que em sona que a la maratest també vam coincidir a la ST posterior i em va donar una molt bona impresió. Bé doncs faig una breu valoració de possibilitats i només una em passa pel cap, resguardar-me darrera les llebres oficials. Amb aquesta incertesa han marxat un pél, i hi ha com dos grups que em separen d'ells així que començo a reduir distància.

KM 30-35. 21:50 (04:21) / 02:28:39 / Posició 849

Sense adonar-me ni parar a pensar que ja ataco al mur passo 30 avall reduint diferències amb l'objectiu de contactar amb en Joan3. Fa forces kms ell ha parat i de tornada hem pogut parlar amb ell. És una gran persona. Haig de contactar-hi. Va Jaume, que pots, que vas bé. Cap allà al Prorunners em poso a cua de barqueta oficial sub3h, i allà em mantinc. Ara l'objectiu és que passin els kms sense patir. No sé pas com es fa això però intento no pensar on sóc ni el que puc aconseguir sinó vigila amb aquest que va caminant, aquest altre que està apunt de petar, compte el revolt que vas per dins i ningú et tiri... Anaven passant els kms i si seguia enganxat a les llebres oficials ho tenia al sac. A la Diagonal, vaig veure a l'Aurelian per segon cop, no recordo on va ser el primer però sempre riu i transmet molta energia positiva! Muchas gracias Aurelian!!

KM 35-40. 20:32 (04:06) / 02:49:11 / Posició 704

Arribo al tram que havia marcat en vermell. Hi arribo amb molta alegria doncs poder-hi ser ja és tot un éxit, porto 35kms de motius per pensar que avui pot ser el dia. Però queda aquest tram i estic sol davant del perill. No m'acompanya ningú i la gestió de la solitud en aquests moments durs és crítica. M'enfado per no trobar cap familiar meu per aquesta zona, m'hagués anat molt bé. M'engoixa tanta gent des de Marina fins al retomb posterior a l'Arc de Triomf. Arribar a Urquinaona es fa pesat, molest però sé que ho tinc, ensumo Catalunya i em veig arribant, ho tinc a tocar. M'emociono al passar per Plaça Catalunya, pell de gallina i em deixo portar pels sentiments. Floto pel Portal de l'Àngel i em poso a l'altura d'en Joan3 que m'anima a tirar endavant. Les seves paraules i el pas pel mega habituallament correcat fan que per Via Laietana vagi a tot drap, vull tenir coixí pel paral·lel. He vist la cris allà on em va dir que seria, al girar la primera de la izquierda! No he pogut distingir ningú més fins al final, la socanna esprintant per portar powerade a la gent!! M'ha sobtat no veure en Zenon, creia que seria aquí, no estaria a la Meridiana quan m'ha semblat sentir un crit amb el seu nom?? No l'ubicava pas allà sinó aquí i no n'he fet cas i crec que l'he cagat...

KM 40-42,195. 09:37 (04:22) / 02:58:48 / Posició 734
Segona Mitja 01:29:22 (4:14)

Bé Jaume, estàs on, com i quan havies desitjat!! Sempre havies dit que si arribaves a Plaça Catalunya el Paral·lel no seria una dificultat, no? Doncs cal demostrar-ho!! I et notes bé, així que a per totes, que tens les 3 hores a 2kms només! Així començo el temut colós de la marató de Barcelona, aquest fals pla que tothom sap que no és res i tothom sap que al final d'una marató es pot fer molt dur. I em comença a passar factura. Em poso nerviós. Em passa gent però és igual, el problema són les sensacions, que comencen a ser preocupants. M'estic desmoronant físicament i comença una batalla interna entre el meu cap i les meves cames. Aquestes diuem que prou, que pari, que no puc més; el cap que baixi el ritme, que tinc segons de marge que per sort he anat acumulant durant la cursa en cas de necessitat, la qual ha arribat. El debat intern és brutal. Veig en David77, quina alegria! Es veu molt sencer i m'anima, que ja arribem i els 2 ho aconseguirem! Jo en aquells moments no les tinc totes, vaig pel lateral dret i veig moltes mans que sobresurten, nens, cotxets... al mínim roce estic a terra, si us plau que ningú em toqui, per favor, no puc perdre aquesta oportunitat tan magnífica aquí!! Per fi veig Plaça Espanya i veig que em queda poc per acabar la pujadeta. Encara no m'hen passat les llebres per tant continuo amb marge, els que m'avancen ja no se'n van, ja estic al pla. Respiro tranquil! Em desfaig el buff que porto a la ma dreta i desplego les quatre barres. Avui m'he deixat l'estelada però el record és pel meu avi.

Aquest esforç és per tu i per l'àvia, que està patint molt.

L'alegria es va acumulant conforme van arribant les bones notícies. Veure l'mk30 arribar fent MMP o la gran arribada del Jorfer braços enlaire, ben feliç, no té preu!!! Malauradament no tot són bones notícies, en Lucius ha fet una gran aposta i arriba pel terra, per sort recupera ràpid. En Joan33 no ha aconseguit MMP, la farem quan tu diguis!

Objectiu més que complert, 02:58:48!! Ara vindran unes quantes maratons on tindré objectius molts seriosos però que no seran fer MMP. És l'hora de gaudir una mica més que patir. La propera serà a València on el Jorfer celebrarà la seva 50 marató! Ja li he dit que compti amb mi per l'objectiu que vulgui: si vol girar el 50 en 05 (03:05:00), fer de llebres conjuntament, disfrassar-nos... Ha de ser una festa i compto amb l'amic i ManoloM si o si!! I la propera, si hi ha quorum, serà Roma, ben aprop del meu 30è aniversari. Amb més d'un any d'antel·lació ja m'he demanat regal i, tot i que no és una marató propícia per a buscar marca, gaudirem de l'espectacularitat de l'entorn i la companyia!!

Molt content d'haver aconseguit aquest gran objectiu i a gaudir fins València16!!

uffffff!!! voy por la pagina 71. Las estoy leyendo todas una a una y a cual es más especiial.
cuando consiga leerlo todo, haré la mia.
Solo decir que lo pasé genial, corriendo esta maratón, con tanta gente querida tanto dentro, como fuera de la carrera  :love: :love:


:smile: :smile: :smile: :smile: :smile:

uffffff!!! voy por la pagina 71. Las estoy leyendo todas una a una y a cual es más especiial.
cuando consiga leerlo todo, haré la mia.
Solo decir que lo pasé genial, corriendo esta maratón, con tanta gente querida tanto dentro, como fuera de la carrera  :love: :love:


:smile: :smile: :smile: :smile: :smile:

Fue un placer animarte y animaros a todos los correcats que fui viendo en varios puntos. Fue una FIESTA para todos.

Quina ràbia. No tinc temps per a llegir-vos doncs estem d'avaluacions.
Quan pugui m'intento posar al dia i escriure la meva crònica.

:love: :love: :love:

Bon dia a tothom!!!

Jo també hi vaig ser :party:I també m'ho vaig passar pipa

L'any passat no va poder ser i em vaig estampar contra el mur, sense poder assolir el sub'4. A Oporto al novembre si que ho vaig aconseguir, però va fer que quasi preparés dues maratons seguides. Tenia els meus dubtes...

Però va sortir un dia esplèndid. Una festa. Dues mitges equilibrades ( 1.56.24 la primera i 1.56.08 la segona) per aconseguir 3.52.31 (MMB=Millor Marca de marató a Barcelona), baixant en 20 minuts el registre de l'any passat.

Donar les gràcies a tothom per no deixar-me a ningú!

Jordi

P.D. 1 : El blog maldito, quin gran blog!!!
P.D. 2 : Jo sóc correcat de fa poc, diria que menys d'un any, però també vaig veure en Zenon a la meridiana i,... pell de gallina :love:

Voleu saber que es un totxo de crónica? 

Carles #22 ahir mentre feia la meva crònica vas penjar la teva i el format em va agradar moltíssim així que com pots comprovar, me'l vaig copiar  :love: :love:

Jorfer si t'hem d'avaluar la crònica ara mateix saps la nota oi? I la de la marató també!!

Jaume86 Moltes felicitats pel marcon de diumenge! :yipi: :yipi: Me n'alegro molt per tu!! no et vaig veure a meta per felicitar-te!!

Jorfer si t'hem d'avaluar la crònica ara mateix saps la nota oi? I la de la marató també!!

Jaume86, vas fer una cursa extraordinària, moltíssimes felicitats.

A la zona de portal de l'Àngel, un lloc que ja és de pell de gallina (baixadeta, ambientàs i proximitat de l'avituallament correcat de la Catedral) va ser acollonant quan ens vas atrapar i avançar com una moto. Un dels millors records de la marató, segur. I poc després, ídem amb el David77. Va ser genial.

Jaume, quan vam parlar a la zona de Sagrada Família vaig entendre que no anaves del tot bé. Era al 17, quedava un món. Em vas enganyar, punyetero! Però me n'alegrooo!

Tots dos teniu fusta (vau fer maratons com uns veterans) i molt marge de millora encara. Enhorabona!

Gran Matinal Runner el domingo pasado, gran ambiente y mucha animación,  no hizo el frío que se anunció pero día perfecto para correr, el mejor que recuerdo de los últimos años, hizo sol pero la temperatura no paso de los 20º como en los últimos años.
Tenía la idea de ir a 5.10 para poder poder hacer sub 3.40, hice los primeros 6km de subida tranquilo y luego me puse a ritmo 5.08-5.10 fui muy bien hasta Arc de Trionf allí baje un poco el ritmo a 5.15 pero con muy buenas sensaciones, el avituallamiento del km 38 sencillamente espectacular, gracias a todos por los ánimos, los últimos 3km de subida al Paralelo como siempre toco sufrir y apretar los dientes, hoy no se presentaría Mr. Wall para alegría mía,  al final conseguí realizar el tiempo objetivo 3.39.54 mi mejor marca después de 8 maratones.
La organización muy bien, impecable salvo dos cosas el guardarropa y las colas, creo que es mejorable sobre todo por el espacio desaprovechado en el interior y los últimos kms del paralelo, creo que habría que cambiarlo porqué es una pena, tener que sufrir y dejarme casi un minuto en la parte final. El Keniata que ganó se dejo 40 segundos en los últimos kms así que es un tema que afecta a todos y creo que se puede mejorar.

Jorfer si t'hem d'avaluar la crònica ara mateix saps la nota oi? I la de la marató també!!

Com ja vaig fer en una ocasió, faré un resum com els que fa el propi Jorfer  

Jorfer, 3h17m19s.... millorar una marca a marató es ja un gran mèrit, pero fer-ho amb aquest temps i després de diverses vegades sense assolir-ho, té encara més mèrit.... la constància et dóna els seus fruits.... felicitats!!!  

Jaume86 Moltes felicitats pel marcon de diumenge! :yipi: :yipi: Me n'alegro molt per tu!! no et vaig veure a meta per felicitar-te!!

Moltes gràcies, ens veurem a l'arribada de València, on faràs un gran debut!! Ja et pots anar mentalitzant que serà així, la farem grossa 

Jaume86, vas fer una cursa extraordinària, moltíssimes felicitats.

A la zona de portal de l'Àngel, un lloc que ja és de pell de gallina (baixadeta, ambientàs i proximitat de l'avituallament correcat de la Catedral) va ser acollonant quan ens vas atrapar i avançar com una moto. Un dels millors records de la marató, segur. I poc després, ídem amb el David77. Va ser genial.

Jaume, quan vam parlar a la zona de Sagrada Família vaig entendre que no anaves del tot bé. Era al 17, quedava un món. Em vas enganyar, punyetero! Però me n'alegrooo!

Tots dos teniu fusta (vau fer maratons com uns veterans) i molt marge de millora encara. Enhorabona!

Joan3 m'emocionen les teves paraules!! A València vais tener la sort de coneixe't i vaig quedar enamorat de tu i la teva familia!! Ets un senyor i malgrat que les primeres impresions que va tener un de l'altre no van ser les millors, les vas reconduir perfectament! Si es que parlant la gent s'enten encara que algunos en ho vulguin negar...

La teva manera de correr elegant i alegre transmet calma i tranquilitat, i si dius que era al km17 on recuperaves terreny doncs no anava de farol no, estava preocupat per la sobtada duresa del passeig de gràcia, no veure a ma mare i la proximitat de la Meridiana. Per sort allà les sensacions van ser diferents, vam passar la mitja i començavem a restar kms. Ja no vaig pensar-hi més, cada km sumava, m'anava apropant al gran objectiu i cada metre es feia més factible!!

L'última empenta, a Portal de l'àngel, eternament agrait!! Igual que al David77 al Paralel on anava tan apurat ja!!  :love:

jaume86 crònica per enmarcar...  
molta sort a Valencia, amb aquestes aportacions em venen ganes d'anar-hi

Jaume86 crònica per emancar...  
molta sort a Valencia, amb aquestes aportacions em venen ganes d'anar-hi

Moltes gràcies Lucuis, bona part del mèrit el té el Carles #22!! Que mentre anava escrivint i no trobava com presentar-ho va penjar la seva, que és molt millor, i vaig copiar!!!!

Espero que ja estiguis recupera't del tot i que vagi perfecte la marató!! T'esperem a València 

jaume86, encara no has canviat la signatura...