37. Donostia Marathon. 30-11-2014

Molt bé No Surrender . Això ja és una marca de persona gran! I també al Hansi que vas passar un parell de temporades fluixes fa un temps i ara amb 44 anys fas marca de llarg. Em vull emmirallar en tu! Jo duc un parell d'anys gairebé en blanc i ara mateix no passo pel millor moment. Encara que fos tornar a fer una marató i poder fer un sub 3:10 em faria molta il·lusió i veient-vos crec que és possible.

Hola,

DION, moltes gràcies per fer-nos partíceps de la teva marató amb la teva crònica. 

Enhorabona i felicitats  per partida doble  

Enhorabona!! a tots per les vostres grans maratons . Sempre es corre molt a gust a Donosti pels ànims i pel temps.

Hansi, veig que t´han anat molt bé els entrenaments per terres de Ponent.

No Surrender, et mereixies una marca com la que has fet.

Dion i Aulaka, també impresionant la vostra marató.

R_3 i jcarpa, sou uns fora de serie.

Bé, ara que tinc 5 minutets, faig una petita crònica de la Marató.

Haig de començar dient que, com sabeu, l'objectiu eren les 3h 30'. La meva marca, que és la que encara tinc, és de 3h 33', aconseguida fa poquet a Saragossa. Per tant, veia un objectiu, almenys a priori, "realista"
Si heu seguit el fil haureu seguit la meva preparació que, per cert, no ha estat gens epecífica. De fet, un company de feina em diu moltes vegades que si em deixes de fer tantes bestiesses i em preparés una Marató amb un entrenament específic seria sub 3h 15' fàcil. Jo no sé si és així, pero com lo dic, no puc deixar la droga  :intello:

Tornant al diumenge, dies abans vaig decidir sortir a 4'55'' per tindre uns segonets de marge. Teòricament el ritme hauria de ser a 5'/km però vaig pensar, erròneament, que 5 segons tampoc es notarien.

Comença els 1ers km's i ja veig que avui el Fore de poc servirà (cel ennuvolat i pas per uns quants tunels). De fet, haureu vist que us ha donat molta distància (en una Marató que hem de suposar ben mesurada per ser Campionat d'Espanya...)
Vaig marcant parcials i veig que tot i decidir sortir a 4'55'' els km's vain caient a un ritme més ràpid. De fet ben be fins el pas per la Mitja tinc 1' de marge sobre el pas teòric per la Mitja si anés a 4'55''.
Tot i així em trobo bé i penso que no faré figa (o almenys que si la faig seria una cosa controlada).
Anem fent i ja pel km 34 aprox veig que la cosa no rutlla bé. Els ritmes comencen a baixar i no em sento còmode. Intento alleugerar una mica pensant en "aprofitar" el marge que tenia però veig que avui tocarà patir... Efectivament, els kms 35 en endavant ja ha arribat la catàstrofe i soc conscient que l'objectiu de 3h 30' s'escapa. Penso per mí mateix que, almenys, lluitaré per fer MMP. Però no trigo ni un kilòmetre en donar-me que no podré fer ni això..
Faig les meves càbales i veig que tal i com estic i amb el que queda, ambdos objectius marxen, ni 3h 30' ni MMP... Marató "perduda" Per més INRI, al pas pel km 38 s'em carreguen els músculs que "envolten" el genoll (el nom tècnic en castellà és "músculo Vasto Medial") i haig de parar a fer-me un "automassatge" per descarregar. Ja només queda acabar-la.
Dins l'estadi, i per "orgullo torero", intento fer sub 3h 40'. Faig una mena d'esprint i entro en 3h 39' 20'' reals.
Medalla i cap a Barcelona.

Sincerament, ara que ho miro en fred, és la meva 3ª MMP i no hauria d'estar tan decebut pel resultat. Però em comparo amb la que vaig fer a Logroño al setembre on va ser 3h 41' i les sensacions, amb només 2' de diferència, són totalment diferents. A Logroño fent la 2ª mitja més ràpida que la 1ª i acabant "pletòric" i a Donosti acabant totalment fos i demanant l'hora...

Però això és la Marató, tan gran que no fa que n'hi hagin 2 d'iguals...

Vull fer menció a la resta d'expedició correcat a Donosti:
Desde tota la troupe que va fer la mitja (Dani, khryz, koldo, Patiño, i claca: esrafiki, rubens, oliveras i perdoneu si em deixo algú) fins als cracks Hansi i R_3 que van fer una Marató per treure's el barret: les meves felicitacions i admiració.
A la mega-barqueta 3h 45' poc hi puc afegir al que ja s'ha dit. M'han emocionat les vostres cròniques i me'n alegro moltíssim per tots 3. Enhorabona cracks!

I per alusions...
tonivet, tens raó, potser si hagués anat en grupet el resultat hagués estat diferent. La prova la tinc que a Saragossa em van portar de la mà...
Jorfer, tens raó que no sempre surt el que volem però sap greu quan aquesta Marató m'encanta i anava "a tope" de motivació.
sherpa amic, ja en porto 21, i no jospon, no em dona temps a fer Màlaga aquest diumenge (tinc un compromís en forma de 6h de Calella...  )
Danigoal, tens rao, no tinc pressa  :he:

I als demés agraïr-vos les paraules d'ànims abans i després de la Marató, sou genials  :love:

sandman, ara toca descansar que portes un any molt atrafegat.

Segur que l´any vinent superaràs la marca de 3h.30.

Ho torno a provar...

Durant els entrenaments, tenia bastant clar que volia anar a fer sub 3h45, em sentia preparat, i amb la barqueta que haviem muntat encara més!  Quan vaig arribar a la sortida, en DION i na NoSurrender ja hi eren i se'ls veia molt segurs i amb ganes! així que vem començar sense dubtes en quant a la cursa que voliem fer...

Els primers kms van passar molt ràpid, anàvem petant la xerrada (uns parlant més que altres... jejeje) saludant a companys que ens creuàvem i anar cruspint kms... jo em sentia molt fort i amb ganes de més, però per sort tenia qui em controlava el ritme... El pas per la mitja va ser molt emocionant, la gent animant i el pas per Anoeta no et deixen indiferent, i al sortir de l'estadi algu va dir (crec que va ser en DION): "ara comença la marató..." quanta raó! :yes:

La cosa seguia bé, passaven els kms i inclús en algun moment em vaig sorprendre a mi mateix capficat en les meves cabòries, i alguns metres per davant dels meus companys  :surprised:. No pot ser, he de frenar una mica... quan m'atrapen, l'Helena em diu "...si vols tira..."  :no: em quedo amb vosaltres!

Jo tenia molt clar que volia arribar al km35 amb suficient garanties per seguir i acabar la marató en condicions, així que em vaig posar aquell punt com a objectiu principal. Pel pas pel km30 ja vaig veure que el ritme que duiem era massa fort per mi, em costava seguir-los... L'Helena se'ns distancia uns metres i, jo m'enganxo a en DION, però quan l'Helena ens fa un crit, "vinga va!!", canvio una mica el ritme i l'atrapo, però va molt forta  :surprised: :surprised:
Rondava el km 33 quan decideixo que no puc aguantar el ritme que m'exigeix l'Helena i freno un pèl... al cap de poc m'atrapa la llebre de les 3h45 amb en DION enganxat, i apreto una mica les dents i m'hi enganxo també... però no estic còmode i afluixo una miqueta... al 35 ja estava sol...

Tenia clar que l'objectiu de sub 3h45 no era viable, però tenia a les meves mans la MMP, així que decideixo seguir per intentar fer sub3h48. Tot fent numeros arribo al final de la Contxa i de cop i volta m'apareix el km39... ja només em queden 3km :surprised: Recordo perfectament tota l'avinguda que enfila cap a l'estadi, ple de gent animant-me, dient el meu nom, "AUPA", vinga!!!! M'animo i em surten forces no sé d'on, la gent, la proximitat amb el final... animo als corredors que caminen, m'animo a mi mateix... tinc la MMP a les mans...

L'arribada a l'estadi va ser impressionant, simplement espectacular... la gent t'empenyia cap a la meta, i, de sobte, entre la gent veig la Laura, la meva dona, i li dic "ja arribo!!" visiblement emocionat... Un cop dins l'estadi, em dedico a observar intentant capturar el moment... Va ser mooolt emocionant... i per fi passo per la meta en un temps de 3h47'30'' MMP aconseguida!!!  :yipi: :yipi: :yipi:  M'entren unes ganes terribles de posar-me a plorar de l'emoció, però no em surt res...

Un cop passat la medalla i l'avituallament em retrovo amb en DION i la NoSurrender i els faig una abraçada, estic molt content i sé que sense ells no ho hagués pas fet.

Més enllà de la marca aconseguida, em quedo amb l'experiència viscuda: per primera vegada acabo una marató sense parar en cap moment (ni per veure aigua), i sense cap pensament negatiu. Em quedo amb la companyia durant bona part de la marató, repeteixo, un luxe!! :love: :love: Em quedo també amb la companyonia entre companys saludant i animant en tot moment, amb l'organització, amb la gent en general...

Un plaer haver pogut saludar a en Sandmann i en Hansi abans de la sortida. Enhorabona per les respectives curses!!

Gràcies a tots pels ànims pre-marató i per les felicitacions post-marató  :yes: :wink2:

sandmannn

una altre marató a la saca crak a vegada les coses no sorten com un volt però has saltvat bé el mobles poc a poc fares una nova MMP  :yes:

Els primers kms van passar molt ràpid, anàvem petant la xerrada (uns parlant més que altres...

Gran cap de setmana a Donosti!

:eyes: 3:46 a 3:49 Pas pel Km. 2

Aulaka

moltes felicitats de nou crak per la teva marató i la teva crónica 

Grans cròniques, col·legues donostiarres! :happy: Aquí va la meva (com de costum, se m'ha allargat molt i encara tinc la sensació de deixar-me un munt de detalls més que podria incloure-hi).

---

La marató de Donosti ha estat un cúmul d'incerteses per a mi des del moment en què havia de començar a preparar-la, la puc anomenar “la meva marató dels dubtes”. Els que heu llegit aquest fil ja ho haureu anat veient :sarcastic:. En Física Quàntica he aplicat sovint el principi d’incertesa de Heisenberg a electrons o neutrons, però el concepte no m’agrada sobre mi mateix com a atleta :mdr:...

Inici teòric del pla de catorze setmanes (el meu costum) a finals d’agost. Ajornat tres setmanes per molèsties a l’adductor dret. Oh noooooo! Podré fer una bona marató amb un pla d’onze setmanes, venint de dos mesos entrenant poc a l’estiu?

Començo per fi a entrenar, l’adductor “deixa fer”, però sempre recordant que hi és i posant la por al cos. Contra tot pronòstic, aviat corro a uns ritmes que feia anys que no assolia. Serà que m’aconsellen molt bé en la preparació :love: i que estic una mica més primet. Quan faig 1h24’ a la mitja de Mollerussa (marca que no assolia des de feia 7 anys :surprised:), ve el següent gran dubte: el ritme de sortida a la marató, l’objectiu. Molts amics m’insisteixen “intenta sub3h, a 4’15”/km”. Què faig, ho provo? :happy: Crec que em ve gran, i més encara fent un pla escurçat, però no paro de progressar a cada setmana d’entrenaments. La marca sub3h és massa mítica pels maratonians populars, i tot i no voler ser fetitxista en aquest aspecte, un no pot evitar tenir en compte l’opinió de molts dels que aprecia. Sort que el Chute, El Més Gran, sap posar un punt de calma a l’eufòria desbordada i em convenç fàcilment, amb la seva saviesa experta, que ara busqui les 3h05’.

Tranquil, Hansi, que si no et ballava prou el cap, un mes abans de la marató encara falta un nou vertigen: lesió a l’isquio esquerre. Noooooo...ara que estava tan bé, justament ARA??!!?? :grrrrrr: Si dura una mica, havent començat tard la preparació, si a sobre vaig a la línia de sortida amb l’isquio tendre de sortir d’una lesió...compro tots els números per una retirada o una gran petada :arf:. Per sort, un bon tractament de fisio i alguna habilitat regenerativa del meu organisme ho arreglen després de només malbaratar una setmana amb entrenaments light. Però els dubtes queden, romanen, soterrats, pesen en el fons...les cames arriben molt cansades a dues setmanes de la marató, i encara notant dos músculs (adductor dret i isquio esquerre) que a cada entrenament una mica exigent es manifesten com els “tocats” de la pel·lícula. He perdut molta de la confiança en mi mateix que tenia abans de la segona lesió.

El viatge a Donosti, amb els dos dies genials, divertits, entranyables, en companyia de grans amics gasoses, són qüestió apart que no adjuntaré en aquesta crònica. Només ho esmento i subratllo que si hi ha gent amb qui vull anar pel món, a fer curses o el que sigui, és amb ells (i alguns més que es van quedar a Catalunya) :love:.

Ja arribem a la nit abans. Dormir poc i malament per uns sorolls a la pensió que em desperten a mitjanit i tardo hores a adormir-me de nou. Això ja m’ha passat en més maratons, però és obvi que no aporta seguretat al meu principi d’incertesa particular :sarcastic:.

I el dia 30 de novembre a quarts de set del matí, l’R_3 pica a la meva porta de la pensió, com li havia demanat, per si el meu despertador fallava (gràcies, crack!). És el compte enrere per la marató dels dubtes! L’afronto sabent que no correré ni un kilòmetre al costat de cap amic, o company, o almenys conegut. A sobre, sortir a 4’20”/km és garantia de no trobar grups, ni amb desconeguts, perquè gairebé tothom que pot portar aquest ritme, cau en el parany de sortir a 4’15”/km i buscar el caramel del sub3h. Doncs...au, Hansi, som-hi, xaval, si vols baixar la p*** marca de marató que tens avorrida, hauràs de demostrar que tens una mica de fusta de maratonià. "Solo ante el peligro".

Els amics gasoses m’omplen d’ànims i afecte abans de la sortida, a més em trobo un altre petit grup correcat a qui no havia vist en tot el cap de setmana, i són just els que més hem compartit dèries al fil del fòrum . Bones vibracions, de seguida cap al calaix de sub3h15’ a esperar.

Em juramento internament  en la determinació ferma que avui, si no escric una pàgina important en la meva modesta història com a corredor de fons, no serà perquè jo no posi tota la lluita i l’energia necessàries. Si he après una cosa en aquesta vida és que he de lluitar per tot el que vull aconseguir, i ni així ho tinc garantit.

Tret de sortida, a la marató de Donosti moooolta gent està als calaixos de més endavant (sub 3h). Tardo més d’un minut a trepitjar catifa de sortida i quan ho faig, plaer hedonista: torno a ser enmig d’una marató! :yipi:

Anant sol, sense parlar amb ningú, són incomptables quantes vegades em vaig arribar a preguntar si el ritme al qual estava corrent era realment el que podia aguantar durant 42 km, si m’estava passant, si les meves sensacions eren les d’anar tan còmode com havia d’estar al km 3, al km 4, al km 5, al km 8, al km 10, al km 15...”Hansi, no et passis, no t’euforitzis”. La marató és fer 30 o 32 km prou “còmodament” per llavors fer un deu mil a tope, que a aquelles alçades costa bastant . Els meus amics saben que sóc un ens pensant, filòsof de tercera categoria per vici, i sovint voldria aturar l’activitat del meu cervell, però em resulta impossible. En diversos punts, els ànims de la Montse (dona del DION), de la Carmeta, de l'AndreuRunner, i dels meus estimats amics gasoses :love:, eren energia en vena i aire fresc per la ment reflexiva. Els primers 21 km feia tot el possible per només córrer, cames, cames, cames, cor, pulmons...però la ment analitzava i feia preguntes i més preguntes. Fins quan el principi d’incertesa de Heisenberg?...o li diem ja “el principi d’incertesa de Hansi-enberg”? :wink2:

Fins quan? Doncs, pel que fa al ritme, fins passada la mitja marató. Cap al km 24, encara més solitari que en la primera meitat per l’absència dels participants en la mitja marató que ja són a meta,  em trec del cap que he d’anar còmode, perquè és lògic que les cames ja comencin a notar un esforç considerable. Hansi, deixa’t de contes de fades: per molt bé que estiguis, ara ha de començar a haver-hi cansament muscular i esforç per mantenir el ritme. I anirà a més. Com diu el meu amic Chute quan preparem maratons, això no és Disneylàndia: encara no he vist el Mickey Mouse a cap avituallament allargant-me una ampolla d’aigua :intello:.

L’altra idea quasi obsessiva que vaig repetir-me infinitat de vegades durant tota la marató, però més insistentment com més kilòmetres superava i més difícil era seguir a ritme, era que la Núria, la meva dona, estaria en la llunyania barcelonina (no va poder venir a Donosti) pensant en mi i desitjant-me que m’anés molt bé. Em repetia a mi mateix que si havia marxat a passar un cap de setmana sense ella només per córrer, havia de fer que valgués la pena el sacrifici (sí, ho heu entès bé: per mi, el millor del món és estar amb la meva dona, i si no hi sóc, la trobo a faltar. Què passa?). A lluitar per la marca que havia vingut a buscar!! Se m’haurien d’espatllar molt les cames per fer-me claudicar en aquest propòsit, cabut i entestat com a bon descendent d’aragonesos :mdr:.

Els parcials per kilòmetre, des de la sortida, no eren gaire fiables (jo corro sense GPS, només cronòmetre, digueu-me raro i allunyat de l’arquetip de runner glamourós ). Els cartells estaven posats amb poca precisió (suposo que només s’hi van mirar molt l’exactitud amb els km múltiples de 5), però el km 27 em va deixar astorat: 5’37”, i això que vaig picar l’anterior km a la marca pintada a terra, que era la real, i no abans, on estava el cartell del 26, mal posat també :grrrrrr:. A partir d’allà, vaig suposar que aquell km 27 havia compensat curtedats d’altres km, totes de cop, i per tant, veient que en els km següents no en venia cap de clarament curt, el meu objectiu passava a empitjorar més d’un minut respecte el 3h03’ que jo creia que estava portant a 4’20”/km.

A tot això no us he dit que tota la meva cursa des de l’inici fins al final vaig estar avançant gent. Això parla bé de la meva constància de ritme (tot i un lleuger decandiment del km 35 al 40), i de l’encert escollint-lo a priori, però no em mola gens el que se’n diu “recollir cadàvers”. No sóc un esportista competitiu contra els altres, només contra el meu crono i encara :he:. La gent que va sortir a 4’15”/km i no hi estava preparada ja havia petat poc després de la mitja, alguns de manera lamentable, i d’altres anaven patint lesions musculars, rampes, desànim, paraven assedegats o famèlics als avituallaments...jo no gaudeixo avançant companys que pateixen, desanimats o lesionats. Podeu tornar a dir-me raro.

El meu moment més inspirat va venir quan, a partir del km 24-25, em vaig dir que encara quedava tot un món. Que, de fet, a aquelles alçades, només dos km ja eren un món :he:. I vaig començar a comptar els "mons" que recorria, i a planificar-los, valorant com em trobava a cadascun d’ells que consumia :rofl:. Quan vaig arribar al km 32, vaig calcular que si feia “un món i mig” (tres km) a 4’30”/km, després em podia permetre petar a 5’/km fins a meta i tot i així faria marca personal per gairebé un minut. La moral pujava a cada punt kilomètric que trobava i havia fet per sota del càlcul, cosa que significava sumar segons i després minuts al temps que rebaixava la meva marca personal :happy:. En aquestes, vaig creuar-me per únic cop amb el grup de l'energètica No Surrender, que em va fotre un crit d’ànim (jo ni els havia vist de tan concentrat que anava ) i en aixecar la vista i enfocar-la, vaig creure que veia una guerrera de l’antiga Esparta en peu d’armes :he:, disposada a conquerir el seu objectiu amb un parell d’ovaris de cames i de bons companys.

La tornada cap a la Kontxa, pels km 35-38 em va costar, especialment per la pujadeta del 38, i pel vent de cara que, com de costum, me’l vaig menjar...com?...sí, ho heu encertat! En solitari! :he: El p*** adductor dret s’havia començat a notar uns km abans, i en aquelles alçades feia mal, però no impedia córrer. De totes maneres, amb la mentalitat de “la marató és meva” que portava, tenia clar que ni que fos de costat i arrossegant una cama, seguiria corrent tan a prop de 4’20”/km com pogués. Passada la dificultat de perfil i vent del km 38, entràvem de nou al nucli donostiarra, i els km em passaven ràpids enmig de l’animació del públic, sentint-me gràcies als seus crits absurdament heroic en una activitat tan banal i improductiva com transportar ràpid el meu propi cos amb l’ajut de les cames :intello:. Visca l’absurditat de la glòria i l'èpica maratoniana, a mi m’encanta! :wink2:

Quan els càlculs em feien pensar, al pas del km 40, que baixaria de 3h06’, ja em semblava prou bo per estar content. Però apretant amb desig i fe, del 40 a meta vaig anar a 4’14”/km, incloent una volta a la pista d’Anoeta amb pas de llebrer quan em vaig adonar que si donava un plus, baixava també de 3h05’... a la recta de meta hi havia una cridòria d’apoteosi atlètica, i sabia que els meus amics gasoses estarien entre el públic, esperant per veure'm. Pel rellotge de meta, en temps oficial raspant el 3h06’, vaig pensar que no sabrien que, en temps real, estava baixant de 3h05’, i vaig aixecar un puny a l’aire perquè ho intuïssin. Travessada la meta, vaig pensar primer de tot en la Núria i les ganes de trucar-li i explicar-li, amb una alegria intensa, dolça i irracional. Després de caminar uns metres per no marejar-me, vaig tornar enrere i, sense poder acostar-me del tot a ells a causa de les tanques, vaig cridar al meu grup d’amics gasoses :love: que havia fet sub3h05’. Van celebrar-ho :yipi: :yipi: :yipi: com un gol del seu equip a la final de la Champions i em van fer sentir tan acollit i tan valorat que em va semblar que havien corregut tots la marató al meu costat :smile:.

Feia uns anys que, malgrat les moltes circumstàncies infortunades que m’havien impedit brillar més en les maratons, jo insistia que estava convençut de la meva capacitat per fer 3h05’ en marató. Demostrat! :wink2: M’he tret un pes de sobre i a més m’ho vaig passar molt bé. El màxim que podia extreure de Donosti 2014, ho vaig extreure.  I ara què ve? Com diu el Polgi...

Gràcies a tothom per llegir-me, per animar-me, per felicitar-me, per ajudar-me i per acompanyar-me d’una manera o altra!

Gran cap de setmana a Donosti!

:eyes: 3:46 a 3:49 Pas pel Km. 2

Gràcies Buff!

Una vegada més gràcies a tots per les felicitacions.  :love:

Ah, No Surrender, la meva és MMP, ja ho crec!, i per 5' exactes! Et recorda algú? :wink2:  Estic moooolt content!

5 minuts!!!!! Qué  bé!...esperarem impacients la teva crònica.  :yes:

Sincerament, ara que ho miro en fred, és la meva 3ª MMP i no hauria d'estar tan decebut pel resultat. Però em comparo amb la que vaig fer a Logroño al setembre on va ser 3h 41' i les sensacions, amb només 2' de diferència, són totalment diferents. A Logroño fent la 2ª mitja més ràpida que la 1ª i acabant "pletòric" i a Donosti acabant totalment fos i demanant l'hora...
Però això és la Marató, tan gran que no fa que n'hi hagin 2 d'iguals...

Aquesta és l'actitud, estar content pel que has aconseguit, encara que no fos el que havies desitjat, la marca vindrà segur, i ho saps. Jo repetiré, i com tu hi vas sempe, allà en hi trobarem.  

Danili gràcies per la cançó, i per les teves paraules, m'han fet molta il.lusió.

Amb les cròniques de'n Dion i Aulaka he tornat a reviure-ho tot! .
Ahir en Dion me va enviar la foto que he adjuntat, on es veu lo aprop que els tenia.... que beneita vaig ser!!!  :arf:, si ho hagués sabut hagessim pogut fer tota la Marató junts, i no fer 8km separats per aquest pocs metres!  ...però clar, el cap no donava per més.
De moment l'abraçada que vos vaig fer a l'arribada, si fos avui seria més gran, la foto en qüestió està de fons de pantalla al mòbil, i a mida que passin els dies, i el record encara faci que idealitzi més el dia  i la companyia.... probablement en una setmana sereu els meus germans!!!   :rofl: :rofl: :rofl:

Apa, recuperau-vos, a seguir entrenant, ja  ens trobarem en alguna cursa!!!  :love:

Upps!!! Hansi!!! ens hem sol.lapat!!!....ara llegeixo la crònica!!!!

____________________________________________________________

Edit:
Llegida!!!!    Que graaaaaaaaaannnn!!!!
Gaudeix del moment!!!, feicitats una altre vegada....i compte amb les agulletes de la cara amb el "somriure perpetu" que segur que t'ha quedat! 

En Polgi, diu....Continuem ...no?  :wink2:

Hansi :love:

moltes felicitats per la gran marató que has fet  :yes: tu mereixes i felicitats per la teva crónica 

Genial la crònica Hansi, una MMP de molt mèrit¡¡¡
Buff!, Josep58 moltes gràcies¡¡
No Surrender, Aulaka ja informareu de quina marató tocarà el 2015

Salut¡¡

Molt bona la marató i la crònica Hansi 

Em va alegrar animar-te i veure't :yes:

Disfruta-ho!!

Hansi  Magradatmoltlacronica.......   ets un crak ...

Agraeixo les felicitacions a tothom...i més sabent que la crònica em va quedar llargueta .

Molt bona la marató i la crònica Hansi 

Em va alegrar animar-te i veure't :yes:

Disfruta-ho!!

Gràcies Andreu! Jo també molt content de trobar-te! (Edito la crònica per subsanar l'oblit, sorry...la hipòxia...)

Hola,

sandmannn preparar, estar a la línia de sortida i acabar una marató, ja es prou motiu per felicitar-te. La grandesa d'aquesta prova fa que moltes vegades no es puguin complir els objectius previstos, però el mèrit de fer-la,, acabar-la i explicar-ho són prou motius per felicitar-te. 

Aulaka felicitats per la marató, per la MMP, per fer-la sense parar, per no tenir pensaments negatius, per arribar a meta gaudint del m oment, per la crònica,  enhorabona 

Hansi, moltes felicitats per aquesta MMP que fa justícia al que et mereixies.    Vas tenir una preparació plena d'entrebancs però vas saber treure el millor de tu mateix en cada moment i n'has recollit un gran èxit.