Idò jo molt contenta amb la Marató i amb el resultat.

La preparava per fer sub 3:45, però a mida que s'anava acostant els dies, menys clar ho tenia. Vaig arriscar bastant sortint amb en
DION i
n'Aulaka, ells volien passar la mitja en 1:50-1:51 i jo ho vola fer en 1:52 i pico, per mi sortir més ràpida ja era de risc, ja que no anava gens sobrada amb l'objectiu. Però pensant era molt millor anar els tres junts la primera mitja i després que cada un fes el que poguès. Així que ho vaig voler provar.
Vàrem sortir els tres, intentant clavar el ritme, l'Aulaka tenia ganes de volar, i en
Dion, era el que contínuament hi posava seny. Jo anava fent.
El dia era més que ideal per a córrer :glasses:, gens de calor, el vent ens va respectar deixant només una mica d'aire en algunes zones. I un intent de pluja que no va ser res. El recorregut és perfecte pels animadors, poden anar de banda a banda i veure't varies vegades :yes:. Agraïr especialment els ànims de la
Montse (la dona de'n DION), de la dona de l'Aulaka ( no se que nom), de la
Carmeta :love:, que ens va animar dos cops quan passarem per la Contxa, així com també els de la
claca del grupet correcat que hi havia. Només me va semblar reconèixer a en
Rubens i Oliveras, però hi havia alguns més...i una al.lota amb parka correcat amb uns ulls :eyes: espectaculars, no se qui era...els vostres ànims ens donaren una bona empenta, tant, que després havíem de baixar ritme per no descontrolar-nos. :yipi:
La primera mitja va ser relativament fàcil amb tant bona companyia, intentavem no passar-nos i per això havíem de mirar tot sovint el rellotge. En
DION no callava :wink2:, a mi m'anava genial, ja que ens va entretenir moltíssim, però me sabia greu no ser més simpàtica, està clar que jo no podia córrer i parlar tant. Compartirem anècdotes, saludavem als catalans que ens anàvem trobant, ens creuarem amb els correcats que feien la Mitja i els animàvem. En
koldo i en
Dani no s'enteraren dels crits que els vaig pegar, però en
Chute i na
Patiño si.
Quan arribam a Anoeta, les cames agraeixen trepitjar la pista tova, allà els de la Mitja segueixen la pista, i els de la Marató sortim per la porta per fer la 2na volta. Vaig trobar molt emocionant :'( els ànims de la gent que animava quan sortíem. Just a la sortida, hi va haver una estona de silenci a la nostra barqueta, estava molt clar que aviat començaria la Marató.

Seguirem els tres al nostre ritme, ara ja no era tant fàcil posar-se a volar, no ens havíem de frenar tant, però anàvem bé i de moment continuaven junts. Ens varem creuar amb els companys de la Marató, en
jcarpa anava molt bé (el vam veure dues vegades i se'l veia content), en
Hansi el vam veure una vegada i la nostra percepció també va ser bona. També varem poder animar a en
Sandmannn que se'l veia lluitant i a en
Darth Vader, aquest també molt content.
Crec que va ser a partir del 30km que sense adonar-me'n vaig marxar una mica

, quan en vaig ser conscient els tenia a darrera, a dos metres i escaig, els vaig pegar un crit de :
Vinga, som-hi! A veure si apretaven i em seguien...ho vaig fer un parell de vegades. Jo m'estava començant a enfonsar mentalment, vaig mirar d'animar-me, torn a mirar enrera i veig a
l'Aulaka, a pocs metres, però no veig a en
DION...joder...feia una estona m'havia dit que anava tocat de la cama.
Portava l'Ipod per si el necessitava en cas d'emergència...i l'emergència va arribar :beurk:, , estic a la zona més avorrida i de més poca animació, que a la primera volta ja patirem per la segona...per tant me'l poso a veure si m'anim una mica. M'està costant força mantenir el ritme, però no mir enrera, abans en DION m'havia dit:
endavant, no miris enrera, mira endavant...i li faig cas.
La gent continua animant, els aupa neska, els oso ondo, i els venga Helena donen forces però no en tenc prou. A les 12h en punt, estic a punt d'arribar als 34km, i pens:
Ho has fet mil vegades entrenant, quan només tenc 45' abans d'anar a cercar els nins al cole faig 8km, com serà que no ho puguis fer ara?...només en passa un i ara pens que només me queda un 7X1000, només això....començ a sentir un grupet gran just a darrera i lo que no vull que passi està a punt de passar: M'Avança la llebre de 3h45' amb tot el grup :frown:....joder, joder, no me vull enfonsar, i de cop i volta apareix en
DION amb el grup, això m'anima. Intent concentrar-me en les sabates de la llebre, després veig que em motiva més mirar-li els bessons. No se ni quina cara feia la llebre, però en aquell moment veia uns bessons molt sexis.

...però veig que no me va bé, no els puc seguir, em despenjo...estan a metres, només metres...
En
DION també s'acabà despenjant i tornam a anar junts....ara ja estam cap al 39' ja queda poc però no hi han forces, ens anem animant mútuament, a mida que ens anem acostant a Anoeta els ànims emocionen molt, però molt :'(. Vull arribar, veig que faig marca, però en vull més...fem la volta a l'estadi i és llarga, però ja està...entrem, en
DION ja no es devora meu, trepitjo la pista, veig que m'hi va de segons...apret les dents, no se d'on surten forces, veig el sub 3:45 i el vull, corr més i més, avanço a corredors, sent que l'espeaker diu el meu nom, pas per l'arc, trepitjo catifa...agaf alè i quan mir enrera veig en
DION, ens fem una abraçada i ara si que veig que ho hem aconseguit. Recollim medalla, i esperem a
l'Aulaka que en aquell moment entra, arriba i diu: estic mort...Ara toca abraçar-lo a ell...
Companys de barqueta :love:, ha estat un plaer compartir amb voltros aquesta Marató, l'hem fet gairebé tota junts. Me vaig arriscar i me va sortir bé, segurament sense voltros no ho hagués aconseguit. Jo estic amb una felicitat que no m'aguant ni jo mateixa, esper que voltros estigueu igual. La foto que ens va fer la Montse, i que en
Miguelón ha penjat, crec que explica en una imatge lo feliços que estàvem a l'arribada.
:love: