Kms 12-18. Dels granotes als xotos
La Ronda Nord es fa pesada, anem lluny dels edificis de la ciutat. Des del principi hem de recórrer a la ment, no perdre la concentració. A vegades, és tan fàcil deixar-se dur i quedar-se fora de la carrera. La missió és seguir a ritme mentre ens dirigim cap al nord, sempre deixant a la dreta l’horta que ha fet famosa esta terra. Algun ciclista aïllat acompanya pel carril bici... i uns altaveus que l’organització hi disposa per fer més entretinguda eixa zona.
Poc després del kilòmetre 13 fem 90 graus a una rodona que ens durà, de nou, fins al riu Túria, al Passeig de L’Albereda. Dels barris de l’extra radi al centre en prop de tres kilòmetres.
Encerclem barris com Benimaclet, nucli urbà que tenia entitat pròpia i que, actualment, ha estat reabsorbit per la gran ciutat. Lloc emblemàtic de la ciutat, que reunix als estudiants universitaris i llocs d’oci, però amb l’encant de mantenir trets populars, tant arquitectònicament como socioculturalment.
Els veïns ja han despertat i guaiten a vore qui passa, als més conscienciats amb l’esforç dels corredors els trobarem a peu de carrer, aplaudint i cridant.
En el 14, passarem per Orriols, que també fou poble exemt de la ciutat fins 1882, a pocs metres de l’estadi del Llevant Unió Esportiva –club fundat en 1909 resultat de la fusió entre Llevant Futbol Club i el Gimnàstic Futbol Club-, el club degà de la ciutat de València, els aficionats del qual es coneixen pel malnom de granotes. Força Llevant!
Mentre, al kilòmetre 15, tornem a beure i és el moment d’avaluar l’estat i sensacions que duem. En principi, encara ens trobem bé, deuríem anar frescos, concentrats i amb ganes, però cal estar alerta davant qualsevol eventualitat que ens puga aconsellar un canvi d’estratègia per a no pagar-ho després.
En no res arribem als Jardins dels Vivers, que són els antics jardins del Palau Reial, la residència oficial dels Reis de València quan visitaven la ciutat. No el busqueu, el palau –conegut com el palau de les tres centes claus, de tantes habitacions que hi tenia-, per què fou derrocat en 1810 per l’exèrcit espanyol en la Guerra del Francés, arguïnt presumptes raons estratègiques per trobar-se fora de les muralles. Brutal. Un palau que ja apareix esmentat a la crònica de Jaume I quan entrà a València al segle XIII.
I, de seguida L’Albereda, el passeig que va vora riu i que en esta ocasió el fem cara la mar, de baixadeta, així que podem permetre’ns apretar una mica, vinga. Així, en el kilòmetre 17, voltem cap a l’Avinguda d’Aragó on arribarem fins a l’estadi dels xotos, el meu, el del València Club de Futbol. Ocasió perfecta per vore el restailling que li han fet al Mestalla per fora –però que no acaba de xutar en allò futbolístic des de fa uns anys-. Amunt València!