Zurich Maratón Sevilla 23/02/2020

Zurich Maratón Sevilla 23/02/2020

26 febrer 2020 17:52 #261 per rnou (Associat/da)

aurelian va escriure: Gràcies rnou!

Em pasa algo semblant amb galletes / barres de cereals pensava que es pel contingut alt de fibra, no he mirat els edulcorants.

Pel que he vist, el gofio es una mena de avena?


Acabo de mirar la caixa, i ja diu que pot produir efectes laxants :/.

Sobre el gofio, originari de Canaries, és blat de moro (o qualsevol altre cereal) torrefacte i mòlt. Així que és més digestiu que la farina, conté més minerals i té un índex glucemic més baix. Es desfà en qualsevol líquid.

En Guzman és un expert ;).

10k - Nassos (2019) - 33:58
21k - BCN (2020) - 1:14:21
42k - Sevilla 2020 2:35:28

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

26 febrer 2020 18:40 - 26 febrer 2020 18:40 #262 per kilometer (Associat/da)
rnou, quines cròniques que fas:stucktongue ...Una marató "que te cagas",...literal i metafòricament, ja ja, algú ho havia de dir

Moltes gràcies nois pels comentaris. Estic treballant en la crònica que espero tenir llesta aviat. De momnet anem per bon camí, peró per falta de temps l'anem fent coma nem podent, mica en mica...peró aviat estarà llesta.

10 km: 33:17       XXIena Cursa de Bombers 2019
Mitja Marató: 1h12:51   eDreams Mitja Marató de Barcelona 2019
Marató: 2h34:08   XXXVI - Zurich Maratón Sevilla 2020

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

27 febrer 2020 13:18 #263 per Lucas (Visitant)
Bones, primer de tot agrair el seguiment i suport que s'ha fet des d'aquí a tots els que vam correr diumenge passat a Sevilla, moltes gràcies 🤗.

Per la meva part em vaig quedar amb una sensació agredolça finalitzant en 2h37'08", marca per 9', però lluny del que volia realment. L'objectiu era ambiciós i sabia que era difícil d'aconseguir, però la bona preparació que portava aquesta vegada, amb una base prèvia de 10k i 21k molt bona, sense lesions, ni cap contratemps, em donaven molta confiança per assolir el repte. L'any passat per exemple, les 5 setmanes prèvies a començar l'específic vaig estar aturat per lesió al quàdriceps i genoll dret, i també vaig patir un accident de trànsit a 6 setmanes de la cursa, que em van deixar 2 setmanes a 0k, tot i això vaig fer una marca inferior del que podia esperar llavors.

Dels primers 21km (1h15') crec que podria compartir gairebé tot el que ha dit el Ramon, Castillejo sobrat, i molt bé marcant el ritme. Com a anècdota dir que es va posar a explicar batalletes de les seves maratons, i un de l'organització que anava amb la bici seguint la carrera el va fer callar amistosament per pesat 😂. Del 15 al 19 la grupeta ja va començar a afluixar, la Azucena no anava còmoda (de fet em vaig enterar que al 29-30 va haver d'abandonar), i jo com anava força bé (ERROR !!!, m'hauria d'haver quedat on era), doncs vaig decidir seguir pel meu compte mantenint el ritme objectiu de 2h30, un pel acompanyat al principi, però a partir del 23-24 ja pràcticament en solitari, tot i així vaig anar cumplint molt bé fins al 30.

El 30k el vaig passar en 1h46' (3'33"/km), pero aquí ja es van acabar els bons parcials i les bones sensacions, el cardio anava molt bé això si, gels, aigua, isotònica, i sals m'estaven sentat bé, no tenia flato, ni cap problema digestiu, però les cames ja no anaven igual de ràpides. Amb parcials ja de 4'00-4'10" els últims 12k, vaig veure passar primer al Kilo que vaig animar perquè tirés fort (se'l veia molt més sencer que jo), i després al Ramón que anava maleint el mal de panxa que patia 💩😂. Ja a la recta de meta vaig provar un petit sprint per intentar baixar de 37' (de fet pensava que arribaria amb un crono superior) però ja era inútil, així que ja vaig entrar un pel resignat amb una cançó del Bruce Springsteen de fons, que sonava un pel trista per cert (ideal per l'ocasió 😂).

Ara que ja han passat un dies, pensant en fred, tot i no assolir el 2h30, es cert que valoro molt positivament l'aconseguit. Amb més cap prodria haver estat un 2h33-34, o arribar de la maneta amb el Ramón 😏 quí sap. Com em va dir el Dani Fandes, aquesta sentarà una molt bona base ... per tant ara ja només em queda pensar en la propera. Si hi ha un miracle i algú em cedeix un dorsal 🙄 seria Valencia, sinó tornarem aquí de nou l'any que ve.

Pd: com ha comentat algú es cert que encara no estic associat, en breu ho sol·lucionarem 😜, que a més a més de formar part d'aquest gran grup, també m'agradaria col·laborar de llebre en alguna carrera 💪.

10k • 32'29" • Bcn 19
21k • 1h11'18" • Vlc 19
42k • 2h37'08" • Sev 20

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

27 febrer 2020 13:34 #264 per Jorfer (Associat/da)
Gràcies Lucas per compartir per qui la teva experiència.
Segur que vas aprendre unes quantes lliçons que et serviran pel futur. La marató té els seus tempos i ritmes. És una distància especial i molt capritxosa doncs no sempre surt tot com nosaltres volem i si, com vol ella, la bella Marató.

M'agrada molt que entris a l'associació i ja et reservarem banderoles ràpides que sempre en falten.

Jordi

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

27 febrer 2020 15:07 #265 per JRDi69 (Associat/da)
Gràcies Lucas, i perdona les indiscrecions on clarament no calen totes les resposta si ho veus excessiu :oops: n'has tret conclusions de perquè les cames no anaven? Mur? Calor? Ritme excessiu?... Quantes maratons portes?

Felicitats i potser Sevilla 2021 serà la meva dècima marató, però primer haurem de completar la vuitena i novena ;)


Salut!
Jordi

* MMP *
3h24 37 Marató - 1h31 07 Mitja - 41:55 10km - 20:19 5km - 5:48 Milla - 3:19,50 1000m - 1:07,23 400m - 14,43 100m || 2h28 53 30km - 1h06 17 15km - 46:55 ECI
* Addicte a l'endorfina des del 18/08/2011 *
JRDi69 en STRAVA
Masses Límits

2h23 44 30km Berlín 2019

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

27 febrer 2020 18:03 #266 per aurelian (Associat/da)
Felicitats Lucas i moltes gràcies per compartir amb nosaltres la teva marató.

10000: 38:43 - Sant Antoni 02.2016
Mitja: 1:23:49 - Oxford Half Marathon, 10.2018
Marató: 2:56:26 - Maratona di Pisa, 12.2018

strava

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

27 febrer 2020 19:18 #267 per Dennis Teuling (Associat/da)
Lucas, un molt bon començament com a nou Correcat :evil: :evil: :evil:

Un temps de 2h37 és boníssim, però també entenc que amb una marca de 1h11 en mitja tens moltes oportunitats de millora.

D'aquí poc dins del select grup de Correcats sub 2h30... wowwwww

1500 La Haya - 4:09:78 indoor 1990
10 milles Amsterdam - 0:59:03 1992

10 km  Nassos     '11  -    36:54
Mitja  Tarragona  '15 -  1:24:38
Marató Empúries '16  - 3:03:21

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

28 febrer 2020 08:34 #268 per pinelli (Associat/da)
Felicitats a tots per les vostres marques , estic flipant amb els temps , 2:35,2:36,2:37h .. això es atlètic molt molt alt , m’alegra molt veure tantes mmp , lo del jorfer es digne d’estudi , amb la seva experiència i les ganes que li posa , estic segur que encara vol millorar mes i crec sincerament que pot .. ets un referent jorfer 🙌 ..
molt es gracies per les crono que a qué son brutals ..

lucas ja tardas en fer-te soci , necessitem llebres ràpides , no puc fer-ho sempre jo :laughing:
rnou quin nivell que tens tiu , can drago no es plana ☝️😁 ..
kilometer espectacular lo teu també , mai deixes de lluitar , m’agrada els collons que li poses 💪 .
srdoor m’alegro moltisim de la teva marca , molt currada en horaris de merda donant voltes a can drago , molt i molt orgullós de tu ..
vinga , a veure si feu cròniques 👍👍

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

28 febrer 2020 18:50 #269 per kilometer (Associat/da)
Començar aquesta crònica, vol dir remuntar-se als orígens del per que vam acabar a Sevilla, en primer lloc. Propers a la marató de Boston, l’any passat, ja començava a barruntar, que podríem fer després de les 6 Majors. No em va donar massa temps a pensar. La meva dona:hearteyes: , es va entusiasmar amb la marató de Jerusalem, no per la marató en si, si no per viatjar a un lloc que tenia pendent. Jo gairebé estava decidit, era un viatge que s’emmarcava dintre del seu 40è aniversari, no em podia negar moralment…però no ho acabava de veure clar, des del punt de vista maratonià. Un dia, en un sopar amb el cachirulo, em vaig convèncer d’intentar buscar una alternativa. Però tenia que poder satisfer les meves ànsies competitives, així com resultar-me econòmic i poder fer-ho en un viatge llampec (anada-marató-tornada), i havia de ser abans del seu aniversari al març... i així es com va aparèixer Sevilla al meu horitzó. I així, un cop inscrits, ens hi vam posar a treballar dur per un gran objectiu. La preparació, les motivacions, les pors, els dubtes, etc…tot ho he anat constatant setmana a setmana en una gran preparació, que em feia arribar amb confiança, però amb les lògiques dubtes, que a tothom en major o menor mesura, pot generar una marató. Aquesta, és la història de la meva 15ena marató, com diuen a Sevilla, la marató dels rècords :) .

I és que vull començar dient, que em sento orgullós d’haver participat a una marató on s’ha guanyat amb 2h04:46 (-29:22 respecte al meu temps), que de moment es la millor marca mundial de l’any. També ho ha estat de la femenina. Per suposat ha estat rècord de la prova. Una prova amb un alt nivell, que va permetre també el millor temps a un espanyol, Javi Guerra (2h07:27) en els últims 14 anys i rècord màster +35. Rècord de participació amb 13.800 (140 elit), rècord de finishers amb 10.500 (> 1000 sub3h), estrangers 4.200, o dones 2.200 entre d’altres. També hi han hagut millors marques per països com Itàlia, Suècia, Dinamarca, Israel i Argentina. I com no, la brillant classificació de Javi Guerra i de la nostra Marta Galimany (2h29:02) pels JJOO de Tokyo 2020.

Tot això, no és més, que la confirmació del que sospitàvem. Que Sevilla era una molt bona marató, per circuit, per qualitat d’atletes, per companys d’aventura... i que teníem possibilitats de traure un bon resultat. I amb aquesta perspectiva vam entrenar i ens vam presentar a la línia de sortida. Tot va ser molt ràpid, dissabte el matí agafàvem l’avió, i al mig dia ja ho teníem tot enllestit, en passar per la fira ràpidament. No m’agrada estendre’m a les fires i passo poc temps. Crec que estava ben organitzada, i era fluida i ràpida. D’ella em quedaré el record d’un dorsal assignat a “kilometer”. Directes, vam anar a dinar junts, la meva dona i jo, amb el Jorfer, el Jaume86, Rnou, i Sr. Door. Sort que teníem reserva per que la cosa va anar lenta, però lenta, així que vam passar gairebé 3 hores dinant. Ara bé, en bona companyia sempre es porta millor :kissheart: . A la tarda, després d’una mica de descans, passeig pel centre de Sevilla, algunes compres, i unes tapes (era inevitable, je je ;) ). Però tot en ordre, no havia aquesta vegada, ni viatge transoceànic, ni mil hores d’avió, ni jet lag, canvi horari, problemes de menjar, etc...Tot anava bé...

Fa 19 anys que vaig ser primera vegada a Sevilla. Va ser aprofitant el pont de Tots Sants de l’any 2001. Hi vaig poder anar (per visitar la família de la meva dona i fer turisme), en uns dies que em vaig donar de descans mentre preparava l’examen MIR. Sabeu quan va ser aquest examen, el 23 de febrer de 2002. És a dir, 18 anys després tenia un altre examen important per a mi, aquest cop, sobre l’asfalt sevillà (curiositats del destí):muscle:

Amb tots els deures fets t’encamines cap a la sortida, amb la teva música, concentrat, i coincidint amb la gent que torna de festa i els que anem cap a la sortida. Un contrast que sempre crida l’atenció. Es arribar al guardarroba, i la primera cançó que sona és "Highway To Hell" i aixó que és negra nit encara i fa una mica de fresqueta. Humor sevillà ?, peró aixó si, premonitori del que vindria... No sé a vosaltres però a mi la sortida de la marató em genera uns sentiments, unes sensacions diferents a les d’altres curses. A un 10 km, a una mitja, a altres, puc sortir encès, a menjar-me tot... Però a la marató, és una altra història. Se t’ajunten moltes coses al cap. Penses si estaràs a l’altura de l’entrenament, penses en per que no estàs fent turisme, o amb els teus fills, per que estàs allà...jo crec que en el fons penses si de veritat vols afrontar aquesta enorme distància amb tot el que suposa...Això sobretot em passa els últims anys. Després intento centrar-me, aïllar-me una mica de tot i pensar només en concentrar-me a córrer, ritme, kms i endavant...En aquesta aventura, estic molt ben acompanyat en cursa :great: , amb el Lucas, Rnou, Bhryz, i algú més que no conec, i amb la lluita de dones pel podi nacional i els JJOO, amb les seves magnífiques llebres: C. Castillejo – Azucena Díaz al ritme desitjat, amb el P.Villalobos – M. Galimany per davant, i al mig José Carlos Hernández – Aroa Merino. Tot un luxe, i una invitació irrefusable a intentar baixar de 2h30.

Tornem a la cursa. L’organització em sembla perfecte i ens podem posicionar sense problemes al nostre calaix, veure’ns bé tots i cercar les dones i les seves llebres. Pam, sortida cadira de rodes, i puntuals, sortim nosaltres...i pam, comencem...Aquests primers kms són un gran encert amb una via amb 6 carrils no tenim problemes per avançar i posar-nos a ritme des de la sortida i de seguida a l’esquena del Castillejo i l’Azu. Jo només em concentro en seguir el ritme, no vull pensar en res més. Fer km com si estigués en una bombolla. De seguida, km 2 i poquet, veig la meva dona :hearteyes: , que em dona un xut d’energia i em torno a ficar a la bombolla, fins que la torni a veure després, al mateix punt gairebé al km 14. El grup es maco, la gent va fent, però tot i així és mouen molt i vaig amb cura de no entrebancar-me amb ningú. Moltes vegades a cua del grup...Deien que Sevilla era plana, que era un refugi del vent però aquests primers km, sense ser res amb suma importància, si que és un petit compendi del contrari. Pas pels primers 5 km a bon ritme en 17:35 (3:31/ km). Anem per avingudes grans, en grup, al costat de l’Illa Màgica i els voltants. Sembla que tot és correcte, però l’Azu, ja comença a queixar-se de que alguna cosa no va bé. Mentre el Castillejo segueix amb la feina i intentant que no pensi tant en això. Per fi un crit familiar, em fa sortir del meu estat de concentració. “vinga kilo, vas molt bé”. Gràcies Jaume86 :muscle: , vaig pensar aixecant el puny (sabia que faria una gran feina amb el Jorfer). I amb tot això ja ens hem menjat 10 km. Pas pel km 10 en 35:20, fent un parcial de 5 km molt similar en 17:45 (3:33/ km). De seguida tornem a la zona propera a la sortida i la sensació és com si tornéssim de nou a començar, però penso que ja portem gairebé un quart de cursa. Tot en ordre. Torno a veure la meva dona:hearteyes: en les proximitats del 14. Com si tot és detingués i fos a càmera lenta li toco el braç i carrego energia pel nou puja i baixa del km 14. Un cop passat això en un tres i no res, ja estem al km 15. Parcial de 17:51 en aquests últims 5 km (3:34/ km).

Aquest és un punt que tinc marcat, per que aquesta vegada decideixo que faré estratègia de 2 gels i 2 sals. No tinc l’estómac que tenen alguns per aquí, ni ganes de provar-ho. Pensant en l’exigent que podia ser la prova, i que la temperatura clarament aniria en augment :sunglasses: , volia intentar tenir cobertes possible eventualitats futures, però sense comprometre la part abdominal. Dit i fet, una càpsula de sals i un gel de Maurten, sense cafeïna. Cap a dintre sense massa problema tot i que em suposa entretenir-me una mica. Ja no sé si és aquí, si es més endavant, que les queixes de l’Azu van a més i que el ritme, es va ressentint poquet a poquet. Molts no ho acaben de veure clar i comencen a marxar cap endavant, com per exemple el Lucas. Jo prefereixo mantenir-me allà, al costat de l’experiència, i l' rnou, sembla que també. Continuem fent i el vent de tant va emprenyant una miqueta :dash: . Poc a poc ens plantem al km 20, amb un parcial de 18:08 en els últims 5 km (3:37/ km). Això comença a no tenir bona pinta, però no per a mi, sinó per l’Azu :( . I ho acabo de constatar quan veig que el ritme ha decaigut fins als 3:42/ km en aquest últim km i escaig. No obstant passem la mitja en un molt bon temps 1h15:19. Això ja queda una mica justet per l'objectiu original, i veurem com respon el cos amb el que queda, però hem de seguir. Els ànims per ella són constants, però la negativitat que desprenen les seves paraules, no són un bon auguri. Cap al km 22, em torno a trobar amb la meva dona:hearteyes: , el que em dona alegria per continuar, ara amb poc més que el Castillejo, l’Azu i alguns corredors més, però ni molt menys l' enorme grupet del principi. Soc conscient de que el ritme ha decaigut, però em va bé i em trobo còmode, i el que és millor, en grup, que era important. Penso “aquesta tia, és professional, una guerrera, lluitarà fins al final, i prefereixo estar aquí que fer la guerra pel meu compte”. Però la realitat és una altre. Mica en mica es va quedant darrera i al km 24, arriba el moment clau. Diu que no pot més i es queda. Li dic al Castillejo que es queda, que no pot, i tiro endavant. Ha arribat el moment de jugar-se les garrofes sol...:muscle:

M’agrada aquell punt de la marató en que ja no hi ha estratègies i tot salta pels aires, i cadascú depèn de les seves cames, de les seves forces. Pensava que a Sevilla, els grups podrien aguantar més, però estem a 18 km de meta i les llargues avingudes, no oculten la realitat, reguitzell de corredors, cadascun fent la guerra pel seu compte, amb majors o menors forces. Per allà pul•lula l’rnou i també el Boris, al que veig per primera vegada en cursa. Però com deia ara tocava la lluita individual, contra els km, contra tu mateix, enfilem cap endavant. Pas pel km 25 en 1h29:47. Amb tot aquest parcial se’ns ha anat a 18:24 (3:41/ km). A partir d’aquell moment la estratègia mental és clara, anirem per blocs de 5 km i tot el que fem restarà d’arribar a aquell punt i cop arribem, tornem a fer un altre. Així pensem en la primera parada, el km 30, i anem sumant km per arribar. Anem passant poc a poc corredors i en aquest parcial torno a agafar a l’Aroa Merino (al final sots-campiona d’Espanya), que anava ben llebrejada pel José Carlos Hernández. Per moments penso que en aquesta cursa estic alternant amb una gent que fa anys no hagués gosat somiar. Passo alguns minuts amb ells, però les cames estan per més i continuo tirant endavant. La recta del km 30 és llarguíssima, però no hi penso. Parcial de 18:13 (3:38/ km). Hem recuperat ritme, però la cursa pesa, el sol també va escalfant més :sunny: , i entrem en la part important d’una marató, el km 30. Prenc un altre gel i una altra càpsula de sals, i d’aquí al final. Això és una guerra i serà així fins al final. Ve gent des de darrera amb un puntet més de frescor, i van caient com fruita madura, molts que va ser més agosarats, o més valents al principi.

Per mantenir-me sencer mentalment, a part del compte dels 5 km, em faig una regla, si la cosa es possés molt malament, havent passat en 1h48:00 pel km 30, si aconsegueixo mantenir ritmes sub 4, puc fer marca, vinga, continuem...En aquestes que girem a la dreta i em trobo el Villamarín a sobre, l’estadi del Betis. Es veu gran, però el meu pensament ja està uns km més endavant. Sé que ja no estic com al principi i que el ritme no és el mateix, però el fore, em permet veure que sobradament els km cauen per sota de 4, així que vaig restant, i veient com cada cop la idea de marca és més plausible. I en aquestes arribem a la Plaza de España, sense dubte el lloc més bonic fins al moment:tada: . No hagués imaginat mai córrer allà. Em passa un noi amb una samarreta de Bob Esponja, i penso no pot ser...però si que era, si. Ràpidament us explico, era la mateixa samarreta, el mateix corredor que també va avançar-me als kms finals de Boston l’any anterior. Quan el vaig veure a meta, li vaig preguntar i efectivament era ell. Que n’és petit el mon maratonià, que dos persones que viuen a UK i a Espanya, es trobin 2 anys seguits, primer a Boston i després a Sevilla...

I ja que parlem de Boston, a Sevilla l’escalfor del públic no la acabava de trobar. Si que hi havia gent, però no acaba de trobar els ànims de les Majors. Al meu dorsal portava “kilometer”, i només sortint d’allà un nen es va atrevir a dir-me, “vamos kilómetro” , la resta poqueta cosa més, tot i que com és habitual en mi, vaig demanar ànims, però ni per aquestes la gent s’enfervoritzava...Noies del Wellesley College, està clar que heu de fer tour pel mon maratonià... Amb tot hem arribat al km 35. Nou bloc de 5 km completat. Ha sortit en 19:02 (3:48/ km). Mantenim les dues regles, suficiència per sota de 4 i anar pensant en blocs de 5 km, :thumbup: . Ja començo a buscar la meva dona, que deu ser ja pel km 36 i així és, la trobo i li dic que s’acabi ja això. És un moment en que les emocions em dominen. Marató, t’estimo:hearteyes: tant com t’odio :grrr: , tinc ganes de plorar però no puc. Penso en els meus fills, els enyoro, penso en la meva estimada companya i amiga Eva que tràgicament vam perdre :heart: . El cos està bé, o relativament bé, però emocionalment és un batibarrull de sensacions. Pararies, però vols seguir, et sents bé, però fastiguejat de córrer. Em vaig animant, per que sé que en el fons ho aconseguiré. Hi ha qui m’avança, però jo em mantinc ferm i també continuo deixant endarrere gent, incloent-hi algun que altre professional estranger. Cap al km 37 veig al Lucas. Fa uns km pensava que el veuria a la meta feliç, havent aconseguit l’objectiu i fent-me una mica d’enveja sana. Em sap greu, el veig molt tocat, però és jove es refarà i volarà en el futur, segur. M’anima i tiro endavant. Per Déu, vull entrar ja al centre de Sevilla. Estic fart d’avingudes enormes, llargues, amb corredors sobrevivint, aguantant l’esforç, i la calor. Per moments tinc la sensació de que ens torturen amb els termòmetres de la ciutat :whip: . N’he vist uns quants i cada vegada la temperatura era més alta. He begut i m’he tirat per sobre tot el que he pogut :drops: , a part del que m’han tirat per sobre involuntàriament, je je. Ja sé que faré marca, les emocions estan més dominades i començo a pensar en el km 40 que ja havia vist la tarda anterior amb la meva dona. Per fi ens endinsem al centre de Sevilla. Per fi, carrerons més estrets, més refugiats de sol i vent, sense la sensació de ser llargs i inacabables. Ara si, la gent es deixa veure i es deixa sentir:tada: :speaker: . S’apropa el final. S’intueix victòria. Km 40, repetim parcial de 5 km en 19:02 (3:48/ km). Hem mantingut els dos axiomes, i sé que ara no fallarem. Un basc em pregunta si aconseguirem baixar de 2h34. Li dic que ho veig just, però m’esperona intentar-ho. Ara apreto les dents i intento augmentar una mica més el ritme :hocho: . Anem molt bé, em sento molt bé, vinga que això ja està fet. Entrem a l’últim km, no em vull despistar amb el ritme, ni tampoc amb gaudir del moment. Sortim del centre, corba a la dreta...queda una recta, girem a l’esquerra, de nou per la Glorieta de los Marineros i encarem la recta de meta...una delícia per mi, trepitjar de nou el Paseo de las Delicias. Veig el crono, apurem i pam...si, 2h34:08 ...MMP per 1:09. Últim parcial en 8:09 (3:42/ km). Estic bé, content, emocionat i fatigat...còctel final, del maratonià satisfet, que és el meu cas. Primera mitja en 1:15:19 (3:34/ km), segona mitja en 1:18:49 (3:44/ km). Hem perdut 3:30 en aquesta segona mitja. Tan se val, la felicitat es plena...començo a marxar en busca de la merescuda medalla, a ritme del Boss...a esperar a la meva dona, el meu sol:heart: , en un dia solejat...

10 km: 33:17       XXIena Cursa de Bombers 2019
Mitja Marató: 1h12:51   eDreams Mitja Marató de Barcelona 2019
Marató: 2h34:08   XXXVI - Zurich Maratón Sevilla 2020

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

28 febrer 2020 21:54 - 28 febrer 2020 21:55 #270 per JRDi69 (Associat/da)
Genial kilometer m'has fet sentir-me corrent la marató amb tu :woohoo: ; gràcies i FELICITATS!!!! :party: :party:


Salut!
Jordi

* MMP *
3h24 37 Marató - 1h31 07 Mitja - 41:55 10km - 20:19 5km - 5:48 Milla - 3:19,50 1000m - 1:07,23 400m - 14,43 100m || 2h28 53 30km - 1h06 17 15km - 46:55 ECI
* Addicte a l'endorfina des del 18/08/2011 *
JRDi69 en STRAVA
Masses Límits

2h23 44 30km Berlín 2019

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

29 febrer 2020 14:07 #271 per Jorfer (Associat/da)
Kilometer, gran crònica sens dubte i gran marató. Amb la preparació que portaves i el grupet que es va formar al voltant del teu objectiu el tenies que aprofitar i vas arriscar i no et va sortir tant bé com volies però pots estar ben content i orgullós amb una gran segona meitat lluitada en sol·litud.
L'important és que has gaudit de l'experiència i, segur que t'has quedat amb la sensació que encara pots continuar millorant oi?

Enhorabona crack!!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

29 febrer 2020 18:13 #272 per rnou (Associat/da)
Excel·lent crònica kilometer. Jo ni vaig sentir al Jaume86 cridar, i això que estava atent per si el veia :D.

10k - Nassos (2019) - 33:58
21k - BCN (2020) - 1:14:21
42k - Sevilla 2020 2:35:28

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

29 febrer 2020 23:38 #273 per Dennis Teuling (Associat/da)
kilo, quina gran crònica! Fantàstica :top: :top: :top:

Totalment en línia amb la teva preparació.. impressionant.

Bé, has fet un Bubka (Un minut en el teu cas) i segur que pots fer uns quants més i baixar dels 150'.

Bravo!!!

1500 La Haya - 4:09:78 indoor 1990
10 milles Amsterdam - 0:59:03 1992

10 km  Nassos     '11  -    36:54
Mitja  Tarragona  '15 -  1:24:38
Marató Empúries '16  - 3:03:21

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

02 Mar 2020 14:34 #274 per Lucas (Visitant)

JRDi69 va escriure: Gràcies Lucas, i perdona les indiscrecions on clarament no calen totes les resposta si ho veus excessiu :oops: n'has tret conclusions de perquè les cames no anaven? Mur? Calor? Ritme excessiu?... Quantes maratons portes?

Felicitats i potser Sevilla 2021 serà la meva dècima marató, però primer haurem de completar la vuitena i novena ;)


Salut!
Jordi


Bones Jordi,

No es cap indiscreció home :joy: . Aquesta ha estat la meva 4a marató, però realment com si haguès estat la 2a :stucktongue , perquè les dues primeres no les vaig preparar a conciencia. Els resultats a Bcn per cert, 3h22 (2016), 3h10 (2017) i 2h46 l'any passat.

Pel que fa a la marató de Sevilla, va ser un mur a mitges, perquè a les dues primeres si que el vaig patir al 100% i va ser un malestar general a tot el cos, fins i tot el cap em feia mal, i vaig acabar com un zombie a més de 6 pujant Paral·lel. En aquest cas cardio correcte, però la falta de força a les cames, crec que va ser una barreja del ritme (encara que la preparació i la base semblaven molt bones) i la calor. Tot i beure molta aigua els dies previs, hidratar-me molt bé en carrera, amb dues sals incloses, recordo que a partir del 30k moria de ganes d'arribar a meta i beure'm qualsevol cosa, així que es posible que fos un factor clau també.

10k • 32'29" • Bcn 19
21k • 1h11'18" • Vlc 19
42k • 2h37'08" • Sev 20

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

02 Mar 2020 14:52 #275 per JRDi69 (Associat/da)
:great: el viatge segur que també va afectar mínimament, no es lo mateix còrrer a la "comoditat" de casa ;)


Salut!
Jordi

* MMP *
3h24 37 Marató - 1h31 07 Mitja - 41:55 10km - 20:19 5km - 5:48 Milla - 3:19,50 1000m - 1:07,23 400m - 14,43 100m || 2h28 53 30km - 1h06 17 15km - 46:55 ECI
* Addicte a l'endorfina des del 18/08/2011 *
JRDi69 en STRAVA
Masses Límits

2h23 44 30km Berlín 2019

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

03 Mar 2020 15:39 #276 per aurelian (Associat/da)
Enhorabona kilometer moltes gracies per la cronica. Per mi és una molt bona gestio amb la segona part a 2-3' més lenta que la primera.

10000: 38:43 - Sant Antoni 02.2016
Mitja: 1:23:49 - Oxford Half Marathon, 10.2018
Marató: 2:56:26 - Maratona di Pisa, 12.2018

strava

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

03 Mar 2020 23:02 #277 per Jorfer (Associat/da)
TÍTOL:

LVIII; DE MARATONIÀ PER A RUGBYMAN

DADES:

23/02/2020
MARATÓ XXXVI SEVILLA
03:06:54 (1:33:21/1:33:33)
CALORIES: 3278
PULSACIONS MITJANES/MÀXIMES: 166/182
PARCIALS/TEMPS::
KM 05 22:19 ritme 4:30 (00:22:19) posició gral/cat 2145/55
KM 10 22:14 ritme 4:28 (00:44:33) posició gral/cat 2079/49
KM 15 22:05 ritme 4:25 (01:06:38) posició gral/cat 1994/45
KM 20 21:52 ritme 4:21 (01:28:30) posició gral/cat 1955/45
KM 25 22:05 ritme 4:25 (01:50:32) posició gral/cat 1994/45
KM 30 22:06 ritme 4:25 (02:12:38) posició gral/cat 1812/36
KM 35 22:23 ritme 4:31 (02:35:01) posició gral/cat 1717/35
KM 40 22:06 ritme 4:25 (02:57:10) posició gral/cat 1560/26
META 09:44 ritme 4:26 (03:06:54) posició gral/cat 1508/25

EQUIPACIÓ I ALIMENTACIÓ EN CURSA

Dos rellotges, samarreta pro CoRReCaT, calçotet d’estrena Saxx, malla CoRReCaT, mitjons joma verds, mitges medialest i vambes adidas glide.
Abans de sortir una càpsula de sals 226ers i un gel Maurten sense cafeïna.
En cursa: tres càpsules de sals (kms 12/24/35) i quatre gels els dos primers Maurten sense cafeïna i els dos últims Maurten amb cafeïna (9/19/29/34).

ENTRENAMENT, ALIMENTACIÓ I PROVES TEST

La preparació específica han sigut disset setmanes amb un volum total de 1239 quilòmetres.
He fet dos tests amb dorsal: Nassos (40:35) i la Mitja de Sitges (01:28:35).
L’entrenament tipus han sigut cinc dies setmanals, amb sèries en grup els dijous a les pistes de Cornellà (agrair especialment a Rugbyman i Dennis Teuling que han tirat de mi molts dijous), rodatges i tirades per Castelldefels (la immensa majoria en companyia de Rugbyman les més exigents i, rodatges més suaus, amb el XarlieOne1).
Durant aquesta vegada he pujat moltes vegades per les escales a casa (visc en un sisè) i he fet tandes de core, cinturó rus i sentadilles, més que en altres preparacions.
He anat quinzenalment al massatgista de confiança (gràcies Quico) i he començat a visitar a la podòloga de confiança cada sis setmanes per a tindre les eines bàsiques del corredor a punt (gràcies Sara).
En quan a l’alimentació no m’he privat de res i he menjat de tot (xocolata, torrons, donuts, embutits, carn, peix, llegums, fruita, verdura…) però variat baixant de pes durant la preparació de 78 a 74 aprox. Prenc cada dia, com suplement alimentari, una càpsula de quelat de magnesi de la marca Solgar. He intentat fer cinc àpats al dia intentant que l’esmorzar de mig matí i el berenar fossin fruita i/o fruits secs.

MOTIVACIÓ

Fa molts anys, després d’intentar baixar les marques de cinc en cinc minuts i, després de molts fracasos, vaig decidir baixar de minut en minut i, així gaudir i motivar-me més fàcilment amb fites més assolibles que, es poden perllongar en el temps. Això passa des dels ja llunyans 3;15:00 i vaig buscant noves marques de minut en minut. Porto des del 2015 sense fer nova marca i, el meu cap em deia que l’arròs ja se m’ha passat, però el meu cor em deia que encara podia provar, una vegada més, fer una nova mossegada a la marca.

El culpable de la tria va ser l’amic XarlieOne1 durant l’estiu que ens va embarcar en la marató Sevilla 2020 al Sr. Door, Jaume86, Rugbyman i a mi mateix i, va ell i, un cop apuntats i motivats ens diu que ell no va a Sevilla que s’espera a Barcelona.

EL VIATGE I LA LOGÍSTICA

Teníem clar que el viatge era per a córrer així que, l’estància a Sevilla curta i propera a la sortida/arribada de la marató per tal d’evitar desplaçaments i estalviar energies doncs, altres vegades en vàries maratons, hem cremat benzina de forma innecesaria i evitable el dia abans de la marató que vam trobar a faltar els moments finals.

Partint d’aquesta premisa el avió va arribar el dissabte al migdia i l’hotel el teníem a menys d’un quilòmetre de la sortida/arribada fet que va facilitar sortir tard de l’hotel i anar directament a la sortida ja canviats.

PRÈVIES A LA MARATÓ

A les 6:25 baixo a esmorzar i ja em trobo al Ramon i baixo amb el Jaume a la vegada. No em privo de res i esmorzo dos entrepans un de pernil dolç i l’altre de pavo amb mantega, i després un croissant, dos sucs de taronja i un bon cafè. Després a l’habitació també em prenc una ració de donutamina i un plàtan. Visita al senyor Roca, dutxa i a posar-se la roba per a l’ocasió. Després recollir l’habitació i portar tot a l’habitació on ens dutxarem després de la marató.

A les 7:45 sortim tots tres cap a la sortida tranquil·lament. Anem amb tanta calma que no ens orientem molt bé i, després de fotos i algun entrebanc amb el dorsal de Jaume anem a la part del darrera de la marató i avancem pels laterals fins trobar el nostra calaix de sortida. Pel camí un darrer riu, cordar-se amb doble nus les espardenyes i anem avançant. Al corral rosa entra Ramon i ens donen una abraçada desitjant-nos bona sort i dient-nos que “avui si.”
Jaume i jo continuem avançant pel lateral i, per fi, entrem al nostre corral a les 8:23 aprox. Quina és la meva sorpresa que miro els colors del dorsals i n’hi ha de tots menys els negres doncs ja s’havien trencat els cordons previs i ja estem tots barrejats. Miro endavant i veig a uns 30 metres els globus de 3:15:00. Li dic al Jaume que hauríem d’intentar avançar abans de la sortida però la densitat de maratonians per metre quadrat és molt àmplia així que, als pocs metres decidim parar i a esperar la sortida. No ens posem nerviosos doncs tenim referències de la bondat i amplitud del circuit i que, de seguida es pot córrer al ritme desitjat. Així que a esperar per a començar a córrer. Com sempre, en marató, no escalfo.

LA MARATÓ

I a les 8:30 sortim. Tinc al meu fillol atlètic al costat fet que em dóna un plus de confiança doncs sé que està en un estat de forma increïble (tant de bo que el 15M pugui recollir els fruits de tant bon treball), i surto bastant tranquil i segur i confiat en les meves possibilitats doncs tots els indicadors diuen que avui té pinta de dia històric.

Els primers metres són de molta cridòria per la gent que acompanya els maratonians i que s’han aixecat per a acompanyar-nos i de seguida podem córrer còmodes doncs són avingudes àmplies. Al primer quilòmetre en Jaume, marxa al arribar a la Torre del Oro, i em deixa sòl fins quasi el deu que ens tornarem a trobar.

Aquests primers quilòmetres en solitari els faig una mica lent doncs de seguida em trobo al macrogrup que va darrere dels globus de 3h15 i en fan un tap a l’àmplia avenida paral·lela al Guadalquivir. Després d’anar un parell de quilòmetres amb el grup i veure que vaig perdent segons decideixo passar la mediana i en un petit sprint de 50 metres passo al grup i tiro milles i fora problemes. Un cop passada les llebres i la seva barqueta ja corro més còmode i a poc a poc augmento el ritme i em poso a ritme creuer de 4:26/25. No tinc pressa per a recuperar els segons perduts doncs tinc molta confiança en les meves forces i en la gran llebre que m’està esperant al voltant del quilòmetre deu. Per aquesta zona veig per primera vegada en Kofbaler que ha vingut amb un grup de Vacarises i està fent el seguiment dels amics. Gràcies pels ànims, Toni.

I tal com hem quedat, en el lloc indicat i a l’hora pactada aproximada està el fillol esperant-me per a entrar en acció i transformar-nos en el binomi-taronja sevillà. A partir d’aquest moment el relax és total, confio al cent per cent en ell i sé que estic com mai i no li puc fallar. Tinc la sensació molts moments de la marató que juguem amb el crono i juguem a clavar els quilòmetres al voltant de 4:24/4:26. M’explica com ha vist els cracks del grup davanter: Kilo, Boris, Lucas i Ramon i em diu que van juntets i que els ha vist bé,

Em pregunta a quin ritme vull passar la mitja i li dic que ajustat, entre 1:33:20/1:33:29 que no cal apretar més, que vaig bé al ritme que anem i, passem la mitja i ho clavem (1:33:21). Som unes màquines, no parem de passar gent en cap moment, concentrats, fillol-padrí, padrí-fillol.

En alguns moments es nota el vent i li dic “tapa’m” i ell em diu “busca’m tu on millor et vagi” i en té raó. Em porta sensacionalment i els quilòmetres i els grups van caient. Als avituallaments no freno ni un metre, continuo la trajectòria pel mig i el Jaume em porta l’aigua i, en més d’una ocasió, no la prova (gràcies).

Sobre el 25 li dic al Jaume que un grup d’uns vint amb tres noies van al nostre ritme i ens acoplem al darrera o al davant, segons el vent i les ombres, però al al Benito Villamarín accelerem i marxem doncs estan aixecant el peu i perdem segons. Continuem passant gent sense parar i les sensacions continuen sent molt bones. Penso en tot el camí recorregut, en les tirades amb el Òscar, en les sèries fetes darrera del Dennis, en les ST després de pistes, en la gent que està pendent de nosaltres, en aquesta meravellosa llebre que tinc davant i que no li puc fallar. En alguna estona treu el mòbil i fa fotos i audios i demana audios d’animació als meus propers i me’ls posa i m’emociono. Les llàgrimes surten dels ulls. No tinc dolor, no tinc murs, vaig bé, continuem mantenint el ritme i això que ens apropem als 20 graus i el vent incordia.

Als quilòmetres 33 i 34 veig els dos parcials més lents i em dic “això no potser, així que posat en modo-concentrat”. En què consisteix? Doncs en comptar les gambades per minut, Evidentment només les d’una cama i l’objectiu és arribar a 186/190 senyal de que vaig bé i surten: 190/190/188/189/188...i veig quilòmetres sobre 4:20/22 i crido “Vinga, Rugby, per tu” i continuo, semblo un robot no una persona, no n’hi ha dolor, estic gaudint, en Jaume no para de cridar-me i animar-me.

Ja arribem a la Plaza Espanya i fem la volta, molta animació i ja toca la part final. Continuem a tope, en Jaume no para i anem cap al centre. Entrem els carrers estrets del barri de Santa Cruz i el binomi continua passant i passant gent sense parar. Un maratonià andalus que passem ens diu “Pitxa que bien que lo llevas” i és una nova carga de moral per a continuar doncs ja estem a l’alçada de la Giralda i no queda res. Continuem, continuem i continuem el torped taronja passa gent a tota pastilla sense parar. Cau el 39, 40, 41 els crits sense parar del Jaume esperonen i jo continuo com mai cap a l’arribada. Al 40 miro el rellotge i veig el 2.57 i dic buff, deu minuts per fer 2195 metres, vinga darrer esforç que es pot. Em dic pots, pots, pots, fins i tot en aquest darrer moment em poso a fer càlculs i jugar amb els segons, m’agrada la sensació de controlar els ritmes, les distàncies i els segons per a clavar temps, per moments penso que som les llebres del sub 3:07 i tenim que clavar el temps.

I darrera rotonda i el Jaume desapareix, es queda darrera vol que sigui el protagonista i es posa al costat. Ja es veu l’arc final, no miro el crono, segueixo, segueixo, apreto i em poso a 4:10, fantàstic, el cor bombeja i les cames responen, alegria immensa, ja ho tenim, i passem la línia d’arribada i comencem a cridar i abraçar-nos. Estem euforics per la fita assolida, felicitat enorme, somni fet real, increïble però cert, després de cinquanta-vuit maratons i quasi cinquanta-sis anys aconsegueixo marca personal. El Jaume treu el mòbil i comencem a compartir l’alegria amb els amics i familiars més propers, audios, trucades,...una bogeria.

I decidim esperar al Sr.Door, el nostre amic que està lluitant encara amb la senyora marató i en solitari. Ell també ha fet la preparació de la seva vida i el seguim per l’app i tenim clar que fa un marcote. Per fi arriba i al veure’l pell de gallina tots tres, ens donem una abraçada per a emmarcar i no oblidar mai en la vida, plorem i cridem plegats, eufòria absoluta, alegria infinita i pensem en el XarlieOne1 i amb el Rugbyman que no estan físicament però si animicament. Els nostres èxits, són seus. Estem feliços.


POSTMARATÓ

Un cop acabat el somni fet realitat, marxem els tres xino-xano i amb la medalla al coll cap a l’hotel a dutxar-nos i a posar-nos les botes en un petit i bonic restaurant recomanat pel Carles1989 i on va sopar Obama l’estiu passat (Bache de San Pedro) on ens vam posar fins a dalt de plats i vins. Espectacular tot!!!
I per la tarda cap a casa.

AGRAÏMENTS I DEDICATÒRIES

Abans que ningú agrair-li a Glòria la paciència infinita que té amb mi i la meva passió per facilitar-me el poder entrenar i competir molts dies de la meva vida.

Donar les gràcies al meu entrenador, Jordi Ballesteros, que ha confiat en mi i ha cregut en les meves possibiltiats i el somni d’un any més un minut menys a la marató. Aquest any està sortint la temporada perfecte.

Agraïr al massatgista que em descarrega amb un somriure quinzenalment les cames per a continuar donant-li canya i entrenar dur. Gràcies Quico. I també a la podòloga que em deixa els peus a punt. gràcies Sara.

Aquí no em puc oblidar del meu estimat fillol atlètic en Jaume86, que em va portar de forma sensacional durant la marató. Una bona part de la marca és seva. Sense la seva companyia segur que un parell de minuts haurien caigut.

Tampoc em puc oblidar del company i amic de viatge en Sr.Door que, al igual que jo, ha fet la preparació perfecte i l’alegria immensa de la recompensa compartida.

I al meu trio d’estimats amics de Castelldefels: Fran, XarlieOne1 i Rugbyman, amics de confidències, d’alegries, d’il·lusions compartides, sou molt grans per estar sempre al costat a les bones i a les dolentes. No vau estar físicament però si al cor i a l’ambient. Us vam trobar molt a faltar.

Òscar, amb tu he fet més de la meitat dels quilòmetres d’aquesta preparació amb tu i, he vist com has crescut com atleta al meu costat, al davant o al darrera, la teva millora ha sigut espectacular però els astres no han volgut que m'acompanyis aquesta vegada, però segur que tindrem més maratons pel davant i destrossar el teu crono i poder estrenar la samarreta que tenen dedicada al teu cunyat. Quan vulguis aquí tens una llebre per fer-ho, que ja saps que “si tu me dices ven, lo dejo todo…”

No em puc oblidar tampoc del grup de pistes Jb, grup que ens ajuda a millorar com persones i atletes i on ens recolzem setmana a setmana. Gràcies a tots, però especialment als més propers com Dennis Teuling (gran llebre en sèries i entrenos), Asana (una guanyadora de marató del Mediterrani), Josep58 (persona increïble plena de seny i pau), Joan33 (una bellisima persona que vol tornar als seus temps), amic (amic entre els amics, veterà expert, mirall en el que m’emmirallo), mk30 (la propera marca amb tu, així que espavila crack) i Quim i Adri Flores i Isaac i Raúl Martinez i David77 i Manel56 i Jonathan i DaniSabater i Willy i Vay i….

I també a totes les persones amigues, coneguts i companys que m’han felicitat per totes les xarxes socials, per telèfon i pel foro...entre tots m’heu fet ser conscient de la fita que he assolit per el poc habitual. Gràcies, gràcies i gràcies.

Agraït infinitament a tothom i, per últim, gràcies a tota la família CoRReCaT per tot el suport rebut.

Propera parada, si ens deixen, la marató de Barcelona.

Continuem!!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

03 Mar 2020 23:47 #278 per JRDi69 (Associat/da)
Jorfer a continuar fent els somnis realitats i els minuts sigui endavant o endarrere que no parin de fer-te ser com ets :kissheart: :party: :party:

La propera "seriosa" un minut menys i "negative split" :666:


Salut!
Jordi

* MMP *
3h24 37 Marató - 1h31 07 Mitja - 41:55 10km - 20:19 5km - 5:48 Milla - 3:19,50 1000m - 1:07,23 400m - 14,43 100m || 2h28 53 30km - 1h06 17 15km - 46:55 ECI
* Addicte a l'endorfina des del 18/08/2011 *
JRDi69 en STRAVA
Masses Límits

2h23 44 30km Berlín 2019

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

03 Mar 2020 23:51 #279 per Dennis Teuling (Associat/da)
Woowww jorfer,

Brutal la crònica... machine!! Mr. Marató :raised: :raised: :raised: :raised:

Gran crònica campió, i gràcies pels elogis a tots nosaltres.
Saps que si poguessis ser reelegit, guanyaries tots els anys el Pastanaga a la millor persona de Corredors.cat.
El món amb tu és sens dubte un món millor!!

Fa mesos que estaves dient que baixaries la teva marca en marató... i tot i que podia creure que podries baixar bé de les 3h10, per mi no era tan probable que fos possible. Però vas seguir, i seguir i seguir, amb uns entrenaments brutals i llargs amb el rugbyman (que per tant bé es mereix una part de la teva victòria) i a sobre fent sèries de 2000 a ritme sub 4'. Era la teva confiança en tu mateix que ens va donar l'esperança a nosaltres, i clar... amb una llebre com el jaume86 no podia fallar res.

Tot i així, impressionant!!

Estem tots molt feliços per tu!!

Continuem??

1500 La Haya - 4:09:78 indoor 1990
10 milles Amsterdam - 0:59:03 1992

10 km  Nassos     '11  -    36:54
Mitja  Tarragona  '15 -  1:24:38
Marató Empúries '16  - 3:03:21

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

04 Mar 2020 08:06 #280 per XarlieOne1 (Associat/da)
Que bé passar a l´història com la persona que va encendre l´interruptor de la teva MMP (fins ara..) i us va deixar tirats.....:laughing: :laughing: :laughing: :whistle: :whistle:

Emocionant crònica d´un fet que tots esperavem tant o més que tu...i que com bé ha dit en Dennis...ho creiem perquè tu desde l´esforç , la constància i l´il·lusió ens vas fer creure que era possible.

Mil cops t´he felicitat i no em cansaré de tonar-ho a fer-ho!!!!!

I si....ara per BCN....jajaajajaj

Jorfer va escriure: TÍTOL:



El culpable de la tria va ser l’amic XarlieOne1 durant l’estiu que ens va embarcar en la marató Sevilla 2020 al Sr. Door, Jaume86, Rugbyman i a mi mateix i, va ell i, un cop apuntats i motivats ens diu que ell no va a Sevilla que s’espera a Barcelona.



Propera parada, si ens deixen, la marató de Barcelona.

Continuem!!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.