Zurich Marató de Barcelona 2021

xevifisio va escriure: Ostres antirco, espero que no sigui res!
Al fer el gir del 18'5 t'hem vist i hem comentat amb en JORDI69 que no se't veia be.
La nostra barqueta ha arribat sencera a meta!!!

Estic be. Nomes decepcionat per no conseguir el objectiu currat amb 12 setmanes de preparacio. I que estava tant segur de tenir a l'abast

Me alegro que a vosaltres os hagi anat con pensàveu segurs. Felicitats

Al final Fincher de la marató de Barcelona he fet la 15na marató de Barcelona i la 38na en total pero avui el meu fill ha fet la seva primera marató tot dos junts pare i fill estic molt content

Felicitats companys!

Antirco va escriure: Aquí un fracasat
Hem sortit Xevifisio koose i JORDi69 smb idea de mantenir 6' el km
El ritme a estat una mica superior pero aguantaba be fins el 12
Aquí he aflujat una mica per no cremarme pero a partir del 15 pujant per la meridiana me ha vingut un casamient molt acusat.
Al km. 19,5 la meva dona me esperaba per fer la foto ja que visc a sant Andreu i estic molt aprop de casa.
No en veía capaç de fer mes del doble del que portava fet.
Le dic a la meva dona que plego.
Mario.cat es tectic ocular de la reculada.
Ella se espanta. No es normal en mi.
En pregunta si en trovo be.
Porto tota la cara braços i cames amb taques blancas.
Li dic que si pero estic molt cansat.
No sé si es per alguna reacció a les sals que hi pres o que. No me había Passat mai.
O sigui que...
A preparar la seguent

Renoi Antirco, no he sabut veure l'incident que expliques. Si m'hagues adonat, hagués parat a ajudar-te. Perdona, però quan he fet el comentari a la cursa, ho he fet en plan de conya ja que feia uns quants minuts que et veia a la llunyania i volia mirar d'arribar a la teva alçada, i quan ho he aconseguit, doncs .......
Repeteixo, et demano disculpes. ??

Antirco Espero que et recuperis ben aviat. T'he vist fent una parada técnica a la Merdiana però no he pensat en res dolent...

xevifisio Content que hagi arribat la barqueta a bon port

MIGUEL SBD Felicitats per la marató compartida amb el teu fill!

Polgi Gràcies per les fotos!

En quant a mí, content d'acabar en 3h51' sense patir massa... No podía esperar gaire més després de fer 1h 50' en la única mitja.
Intentarem millorar. Quan pugui faré una crònica

Me ha gustado reencontrarme con muchos de vosotros y especialmente con Monica y Periko. Ha hecho un día ideal aunque en Meridiana(que no recordaba tan dura) pegaba el aire bastante y no sé si al final de la carrera el calor causaba mella. He visto algún abandono que me entristece como el de otro histórico como Xavi Nadal pero la maratón si vas justo de entrenos no perdona y no respeta a los nombres.

Por mi parte esperaba no tener problemas con la ampolla y ya en el km 16 me dolía,el giro del 18 me ha hecho gritar de dolor,como si te retorcieran la planta. Además se me estaba empezando a recalentar la planta del otro pie. Le he dicho al compañero que en la media me retiraba,pero me esperaban Anfeca y Vicente en el Km 26 para verme pasar y he decidido continuar. También por acompañar a Jordi hasta el 25.
La carrera estaba siguiendo el guión perfecto.
Los pasos:
5k-22'39
10k-22'14(44'53)
15k-22'21(1h07'14)
20k-22'28(1h29'42)
MM 1h34'23
25k-21'41(1h51'23)
A 136 de pulso medio. El compañero ha aguantado el tipo y ha hecho 3h10'00.

Ya no tengo el cuerpo para la épica,17km más sin disfrutar no merecía la pena,los 4 últimos han sido un sufrimiento.

Enhorabuena a todos y ahora a leer crónicas.

Ja sabeu que LA MARATÓ mai deixa indiferent, sigui per bé o per mal.
Avui heu tingut un bon dia per a córrer però penso que alguns haureu pagat la manca de ritme competitiu dels dos darrers anys. Pel cos ara és una mica com començar de nou. Us ho dic perquè, als que no esteu contents del tot us he de recordar que això va, sobretot, de passar-s'ho bé, encara que a la majoria de nosaltres ens agrada ser competitius fins i tot (o especialment) amb la nostra ombra.
Per segona vegada he viscut LA MARATÓ des d'un avituallament. Si fa uns anys va ser a la Catedral avui ha estat al Front Marítim. L'experiència és altament gratificant, fins i tot terapèutica quan no la pots córrer però la vols viure. Us he cridat a uns quants, a alguns fins i tot us he donat l'ampolleta i a més d'un i una us he vist patir, però tots estaveu donant tot el que podieu a aquell punt de la cursa en que, normalment, les coees es comencen a complicar.
M'heu fet venir moltes ganes de tornar-hi. De moment la readaptació del meu cos no m'ho permet, però potser d'aquí a sis mesos o un any sí. Si córrer m'agrada, LA MARATÓ m'enamora.

Espero amb delit les vostres cròniques.

Enhorabona a tothom: als que us heu quedat en l'intent, als que no heu acabat contents i als que heu assolit els objectius que us havieu proposat. Ser-hi ja era una victòria.

No patiu que ara estic perfectament be y sense agulletes.

Crec que tot a vingut per una sobre hidratació. Es diu hiponatremia.
Al dissabte vaig veure molta aigua pensant que això era bo. (ja en va advertir un company que això no era gaire recomanable per que perdria moltes sals) I durant la cursa he avituallat a tots els punts que trobava aigua.
Ja portava capsules de sals però ara he vist que estaven caducades. Merda.
Això comporta una pèrdua de sodi que es molt perillosa.

mario.cat tranquil , inclús me he alegrat de veure’t tant avançat.
Caram Tiny quin tiempozo per no estar del tot entrenat, Saps que ets un del meus referents, sempre penso “si el puede yo también podria”, perquè en portes un any mes oi ?
Apa a descansar.

kooooollons Artico, recuperat aviat
Quan t´he saludat al km 11 , ja m'has comentat que no anavas fi
molta forÇa company

Antirco m'alegro que només fos un ensurt, a per la propera

Amunt els "caiguts" i kanya pels propers reptes

Com no podia ser diferent en una marató tenim de tot: alegries, penes, petites decepcions,... però la família és gran i entre tots ho fem tot més fàcil i divertits Seguim!!!!

Jo amb una mica de trampa he aconseguit el meu negative split, a veure quan el repetim competint i no "passejant":
4:00:22 5:42 145/170 (2:01:14 + 1:59:08)

Se m'ha fet més dura del que pensava inicialment, però bona companyia (xevifisio i koose d'inici a fi i Antirco fins el 15K aprox.) i un ambient espectacular m'han dut a seguir amb el "rock and roll" amunt i avall tot fent 57 Kms, ja sabeu que el meu cos sempre vol una mica d'èpica tot i que sigui de "passeig"


Salut!
Jordi

Antirco primer de tot, ho sento!

Això de la hiponatrèmia, ho vaig veure a Londres, ho anunciaven a les pantalles que no s'havia de beure massa aigua, només un glopet a cada avituallament. Donada la temperatura, etc... no calia i era pitjor.

Ànims i felicitats a tots

Bon dia!!! Com van les agulletes?

La meva tercera marató ha set la de pitjor marca (3h24.57”) i alhora la mes patida i lluitada de totes. Un autèntic suplici des del 33km, amb el cap donant ordres i contra ordres sobre si abandonar o continuar. Al final vaig creuar la línia de meta quasi com un zombi. Massa agònic.
He fet una preparació curta però estava content amb el volum. Pot ser hauria d’ haver treballat també les series, però no hi havia temps per tot. O ja es la edat. Els 48 anys ja fan que amb preparacions similar el rendiment davalli.
Però bé molt content i molts ànims sobre tot pels que van haver de parar que avuir segur son els mes decebuts.

Salut!!!

Bon dia!

Aquí un que va ser part de la Mega-barqueta pirata de la marató.
Gashina de piel per com vam anar plegat durant uns 25K (gràcies al capi Jorfer) i que després va veure com van entrar els Generals de la casa (Amic, Josep58, ManoloM, Raul Martinez, Jaume86, Sr.Door, Pescallunes) per tal de portar-me de les millors de les maneres i acabar en uns esplèndids per a mi 3:31:50!!!!

M´alegro molt d´aquells que vau ballar amb éxit amb la Sr. marató i molts ànims per aquells que vau tenir algun problema....com tots ja sabeu, la Marató es molt capritxosa i no t´estima sempre....

Prometo crònica extensa de 4 o 5 capítols amb el que ha sigut tot aquest maravellós viatge!!...però doneu-me uns dies!!!!

Hola nois,

En el meu cas un dia complicat i amb regust agredolç.
Molt content de tornar a veure tots aquests atletes que fèia tant de temps que no veia, gairebé em poso a plorar i sense escoltar la música que ens tenen preparada desde l´organització per posar-nos els "pels de gallina".

Ja parlant de la Marató, doncs vaig a ritmes suaus i control.lats, de fet vaig compartir quilòmetres aprop de´n Xavicht. En el Km17 vaig notar que el bessò dret es convertia de cop en una pedra, sense avís previ.
Segueixo endavant i vaig notant que el dolor augmenta, fins que al km 25 decideixo caminar a veure i millora. La veritat no ho fa i vaig alternant caminiar i còrrer fins al km 28 que és quan em retiro definitivament, ja que començo a anar coix fins i tot caminant.

Una vegada ja retirat intento pensar en possibles causes per apendre de la situació, i per tal d´evitar que torni a succeïr en altres ocasions.

- Hidratació: Sempre hidrato bé, i la setmana anterior a més he begut cada dia una ampolla de 1,5L amb electròlits i sals minerals, a més del que ja es beu habitualment.
- Sabatilles: Noves de fa 2 mesos, per lo que a nivell d´amortiguació estan noves.
- Tirades Llargues: en cap de les tirades llargues he tingut un avís previ.
- Mitja Maratons: Ni a la del Maresme, ni a la de BCN'21 va passar res semblant, i a la Marató el problema va començar al km17, ja que si em passa al 35, hauria pensat que pot ser per la falta de quilòmetres a la meva preparació.
- Pressió: realment anava sense pressió, ja que jo lo que veia més difícil, pel genoll, era poder entrenar sense problemes i arribar a la línia de sortida. I en quant a objectiu només era acabar, no volia tenir exigència a nivell de marca concreta. Per mi era més difícil la preparació i entrenaments que no el dia de la Marató en si.

La única justificació que li poso, són els nervis, malgrat que crec que tots nosaltres estem nervisosos abans de una Marató, per lo que no em convens. I l´altre causa que els darrers dies suposo que també pels nervis, no he pogut descansar/dormir, i em despertava hores intempestives: per exemple el dia de la Marató obro els ulls a la 1:30AM, suposo que pensant de no dormir-me i mirant a veure si estava ben posada l´alarma.

En definitiva, malgrat que he de treure coses positives...per mi aquest intent de tornar a ser finisher ha estat un suspens.

Felicitats a tots els Maratonians que van còrrer, tant els que vàreu aconseguir els objectius detitjats com els que no ho vàreu aconseguir.

Per acabar ja una reflexió, de cara als organitzadors...em vaig retirar en el km 28 i vaig agafar el Metro fins a plaça Espanya, donat que havia de anar al Guardaroba...em va ser completament impossible poder tornar el xip Lila, ja que com la zona d´arribada dels Maratonians estava amb tanques, no em van deixar accedir per retornar el xip Lila.

Bones familia,

Molts ànims Antirco

La marató no perdona mai els petits detalls, i es el que crec que em va passar a mi ahir a la marató, al final no vaig aconseguir l'objectiu, vaig apostar a "gloria o muerte" i ja sabem com sol acabar, del sub 3h10' que em vaig proposar després dels test que vaig fer en entrenaments i la mitja marató de barcelona, al final vaig acabar la cursa en 3:20:02.

Un altra vegada els isquios, sempre em passa el mateix, pot ser tindria que treballar-los més, en asfalt es el meu punt débil.

Per el que fa la cursa, els primers 30kms vaig anar clavant els temps de pas, segons amunt, segons avall, però a partir de km 33 l'estomac es va tancar i ja no entrava res, ni l'aigua, i a conseqüència van començar els problemes, davallada important del ritme, em costava mantenir-me per baix de 5'/km i al 37.5km primera rampa a l'isquio de la cama dreta, vaig tenir de parar una estona i caminant, més o menys per mitat Laietana vaig poder començar a trotar i anar agafant ritme poc a poc, quant pensava que ja ho tenia fet, al km 40.5, la segona rampa, aquesta vegada a l'isquio de la cama esquerra, just a l'últim avituallament, vaig para, estiraments, caminar, molta calma i poc a poc vaig anar agafant ritme fins a l'arribada, acabant fort l'últim tram de Sepúlveda fins a meta.

Jo crec que el punt on vaig fallar, va ser en els trams que feia molt de vent, em vaig quedar sol (sol no, estava davant d'una bona colla de corredors que els tenia refugiats del vent darrere del meu metre vuitanta-vuit ) i pujant Meridiana vaig voler enganxar amb el grup que portava a 100m, per refugiar-me del vent i vaig gastar més del que hagués volgut, pensant en que baixant Meridiana regular per recuperar, però la marató no permet "alardes" i crec que es el que vaig pagar. Pot ser amb el vent que feia hagués fet bé perdre uns minuts que haguessin ajudat a mantenir el ritme en la part final, i qui sap, estalviar-me alguna de les rampes als isquios.

Però en resum, estic molt content de la cursa que he fet i se que solament necessito més maratons per agafar més experiencia en la distancia, però ara mateix crec que estaré una bona temporada sense competir en asfalt, torne a la muntanya, que per Sant Jordi tinc la CSP (Castello - Penyagolosa) de 110km.

Temps de pas de la marató:




Temps de pas que m'havia preparat, en verd els que anava clavant i en vermell els que anava ja perdent temps:

KM | Elapsed
2 | 0:08:59
4 | 0:18:01
5 | 0:22:35
6 | 0:27:01
8 | 0:36:09
10 | 0:45:02
12 | 0:53:55
14 | 1:02:53
15 | 1:07:30
16 | 1:11:58
18 | 1:20:51
20 | 1:29:55
22 | 1:38:49
24 | 1:47:43
25 | 1:52:13
26 | 1:56:40
28 | 2:05:38
30 | 2:14:36
32 | 2:23:34
34 | 2:32:32
35 | 2:37:02
36 | 2:41:30
38 | 2:50:31
40 | 2:59:29
42 | 3:08:35
42.2 | 3:09:30

Ací la gruppeta que vaig pujar fins a dalt de Meridiana



Acabat de passar Arc de Trionf, apunt del la primera rampa



Molts ànims a tots i que recupereu aviat per seguir sumant quilòmetres.

Fins aviat!!!!

Felicitats a tots els que heu aconseguit finalitzar la cursa i ànims als que pel motiu que sigui no ho heu pogut fer. Primer de tot, dir que estic bastant desconectat i això que sempre he sigut dels que ha defensat la importància del fòrum envers d´altres formes de comunicació. El dia de la cursa arribo molt d´hora i desprès de deixa la bossa al guarbarroba vaig al punt de trobada per la foto correcat. No m´havia assabentat que s´havia canviat la ubicació i quan arribo al lloc em trobo al JRDi69i em diu que la foto era a Les Fonts de Montjuic. Anem cap allà però ja arribem tard. Saludo a uns quants correcats i marxo a escalfar. Quan em fico al calaix busco amb la mirada a veure si trobo alguna barqueta correcat però no veig a ningú. Confio que ja la trobaré durant els primers quilòmetres de la cursa però no ha estat així. Suposo que he sortit masa ràpid.
Durant tota la fase d´entrenament, els meus ritmes i sensacions eren per plantejar-me fer un sub 3:45. Desprès de la Mitja de BCN vaig estar una setmana sense córrer ja que vaig fer quatre dies de muntanya a les valls d´Ordesa i La Pineta. i em vaig clavar una bona pallissa. Peró desprès de tornar he tingut molt bones sensacions entrenant i això va fer que em plantegés el sub 3:30, cosa que no he fet des-de la Marató de BCN del 2017 (3:21:20, al 2019 vaig fer 3:33:12). Escribint això acabo d´adornar-me que ja fa quatre anys i mig, ¡déu meu, com passa el temps!.
No tenir una expectativa realista en una marató no acostuma a acabar bé. He mantingut el ritmo per sota dels 5 min/km fins al km 24 però a partir d´aquí he començat a superar ampliament els 5 min/km. Fins el km. 30 encara estava en temps de estar molt a prop de les 3 h 30 min. però era evident que no seria així. Així que, com en altres ocasions, i tirant d´experiència i de cap, em disposo a patir fins a l´arribada. Passat l´Arc del Triomf em passa la barqueta correcat sub 3:29 però estar clar que ja no puc fer res més que saludar-los. Aguanto el tipus i finalment acabo en uns dignes 3:42:19. Aixó si era un objectiu realista i segurament el podia haver aconseguit patint menys.
Arribo molt tocat però em recupero de seguida. He patit més del compte però ja tinc la meva 25ª marató (d´asfalt) a la butxaca. Avui estic molt content.
I a partir d´ara em comprometo a estar més actiu i atent al fòrum, com abans. També penso que ja ha arribar el moment de deixar-me de tonteries i fer les maratons més a poc a poc i gaudir més.

Fins la propera.

Debut oficial a una Marató. Molts nervis fins a la sortida. A hores d'ara i despertant-me a mitjanit per l'emoció....

Vaig a fer la foto, soc allà, saludo, m'en recordo que he de donar uns gels a un amic i crec que tinc tems d'anar i tornar. ERRORRRRRR. quan torno la foto està feta. Vaig als calaixos...

Tenia un objectiu clar que era estar a 3h15 i inclús vaig dir al Rafa Perez literalment "no me voy a separar de ti en 3 horas".... Tenia dorsal groc i ja conservador, me n'he anat al segon calaix, de 3h a 3:15 on he vist les llebres de 3:15 escalfant. M'he posat mes o menys davant per deixar-me caure un cop passem plaça espanya quan, sorpresa (ni que fos la primera cursa que faig), tinc davant les llebres de 3h i les de 3:15 surten al tercer calaix (segona sortida)... Moment de pànic mentre canten un "Barcelona" descafeïnat... I comença la tragèdia mental. Val miquelet, no cal llebre, et poses a 4:35 i a tu bola. Que no saps anar a un ritme tu solet? (Resposta real, NO. Resposta del cervell ple de sucre i endorfines precursa: Off course crack, mastodonte, élite de los corredoruchos (blogmalditoTM) ... [El Hostion Es veu arribar des-de montserrat....]).

El pla va durar fins al KFC de carretera de sants (Bé, diria que a la parada de taxis de plaça espanya ja no valia per res), començo a veure gent ràpida, i poso un ritme de 4:10km molt còmode (per un 10k-21k) i vaig agafant velocitat a travessera de les corts, el meu exbarri amb tots els amics que han vingut a animar i empènyer una mica. Quan miro el crono, al km6, he fet 3k a 4, 3:57 i 3:46 i vaig bé… (burruuuuuu frenaaaaa. Frena!!!!).

A l'alçada de plaça espanya, he enxampat i em trobo dins de la barqueta de 3h i amb en Davit amb qui parlo 1 minut, però vaig bé, i vull aprofitar que vaig molt fresc per estabilitzar el ritme. Deixo darrere la barqueta de les 3h i kamikaze, vaig meridiana amunt i avall fins a la mitja marató que passo a 1:29 i amb un ritme super còmode. Aprofito tots els avituallaments per beure una mica i segueixo el pla de sals i gels...

La diagonal comença a passar factura i baixo força el ritme. Prou perquè a diagonal mar, la barqueta de 3h m'enxampa de nou. Tinc al cap el 3h15 que està més que fet (podia fer el km a 5:35 i encara arribaria ) però podia i volia millorar-ho, sobretot tal com havia anat la primera part de la cursa.... I aquí es quan sona la música de pel·lícula de por serie B i el solí i bessó de la cama dreta comencen a donar símptomes de bloqueig... Molt de mal en fer la compressió del múscul i just en aquell punt que saps que si estires una mica més, es pujaran o pitjor, trencaràs…

Així que tot i portar una llebre de luxe, baixo el ritme per evitar el dolor, a uns 4:30-4:40/km on puc aguantar. Fent l'esforç, el isquio dret comença també a patir la sobrecàrrega de la feina que no fa el sapastre del bessó i ja semblo en alguns moments chiquito en el festival de benalmadena .

Però noi, queden 4-5 km i, ja que el meu pare ha anat al 41 a saludar, he de passar per allà com sigui.. Últims dos km a 4:55 i acabo MOLT FELIÇ en uns 3:05:39 .

Molt feliç perquè no volia i no havia de forçar i encara que no ho sembli, vaig parar ritme quan vaig veure que podia ser pitjor una lesió. Molt feliç perquè no sé córrer d'una altra manera que així, malament, segons impulsos i segons el cos em crida. Sense seny i sense pensar gaire. I si. Ja ho sé. Per una banda sempre sembla que vaig de tapao perquè acabo fent millor marca de l'anunciada. Perquè sempre dic que aniré el km 1 i el 2 a una velocitat i després el pla se'n va a la merda als primers 50 metres. Córrer com un llebrer que deixen anar. Però m'ho passo molt bé així. Potser acabo fent curses a un ritme de menys a més, constant planificades, o darrere d'una banderola d'inici a final, però Not Today.

Ara a recuperar per behobia-4k de les franqueses-jean boin i a baixar el 3h a Valencia tot in a row.

Molt content per tots els correcats que han assolit els seus objectius i molts ànims pels que no ho han aconseguit i/o s'han lesionat. Força. Tornareu millor del que estàveu. Segur!!

Salut!

Bé, per començar, felicitar a tots els que heu acabat la marató. I felicitar el doble als que a més heu aconseguit objectius. I permeteu-me que feliciti el triple a en XarliOne1, suposo que pel fet que l'any passat estava a punt (si no venia la SandraB, que era dubte) d'anar amb ell, veure que aquest any ho ha fet genial em fa especial il·lusió. Quin equipàs de llebres de luxe has tingut!

En segon lloc, molts ànims als que no ho heu aconseguit, per sort la propera ocasió per intentar-ho està prou a prop, però prou lluny com per poder recuperar-se i entrenar-la bé. Antirco, quin ensurt! Sort que no ha estat res.

I en tercer lloc, mini-crònica.

Havíem entrenat menys kms dels planificats, per motius diversos, i el nostre pla ja és de pocs kms, o sigui que la SandraB i jo estàvem segurs que patiríem molt, al final. Havíem descartat el sub4, com havia explicat en missatges anteriors, i el pla B, MMP de la SandraB (sub 4h 13, per tant), era el més realista que podíem esperar. I el pla C, acabar-la, també era molt acceptable.

Després de la mitja de Barcelona (amb els kms previs) al ritme del pla A, potser hi havia alguna possibilitat... però era conscient que molt minsa.

Arribem sobrats d'hora, per un cop, a la foto! Genial saludar coneguts, conèixer nicks que encara no tenien cara...

Anem cap al calaix, per sort en aquesta cursa, amb control de mascareta (a la mitja va ser un desgavell).

Sortida emocionant, com sempre (però el detall dels cantants en directe, més!). Massa gent davant, es podia córrer però no a ritme si no volies fer esses, o sigui que anem fent i avançant poca gent, i quan arribem a Travessera no anem amb massa temps perdut. Però ja veig que la Sandra no va tan còmoda com cal a aquelles alçades, i deixo el rellotge per a les comprovacions de quant perdem respecte al sub4h, enlloc de per veure el ritme a seguir.

Primera trobada amb amics i coneguts animadors, al 13, fa il·lusió veure una ex-companya de feina. Vaig fent comentaris sobre la gent que anima, que quina sort els que els hi fan una pancarta. Li vaig preguntant a la Sandra si li sona que hi hagi alguna cosa especial al km 16, i diu que no. I la cosa especial és una sorpresa per ella: hi troba la família, amb pancarta animant-la, que havia de ser a un altre lloc però en secret ho han canviat per venir. Injecció de moral per afrontar la Meridiana, i més sabent que a la tornada els tornem a veure.
Ara ja no esperem més trobades fins a Diagonal, però un amic que havia de ser a Diagonal ens sorprén a Gran Via abans de Prim. 2020 havia de ser la seva 1a, i aquest any encara no s'ha decidit a fer curses, però després d'ahir, s'apunta a la propera segur!

A Diagonal ens espera una amiga amb la que ens agrada molt sortir a entrenar (i córrer curses, quan podia seguir-la ), per acompanyar-nos fins al final. Ens localitza al 27 i ens espera al 29. Tornem a veure la família a dalt de tot, tornem a veure l'amic, i ja incorporem la Patricia, la nostra llebre pirata, que ens anirá genial per xerrar, donar-nos ànims, ajudar-nos amb l'avituallament...

A Arc del Triomf, altre cop injecció de moral veient la família d'ella, i ja cap novetat més fins el 38-39, moment en que començo a estar ja molt cansat. Fins llavors, força bé pel poc entrenament fet. I l'únic problema de tota la cursa, m'oblido de prendre un gel que tenia previst per llavors. Pujar Ronda Sant Pau, costa molt, i a Sepúlveda començo a notar una baixada de sucre sobtada, prenc un gel immediatament, és clar, però ja em costa molt molt fer el darrer km. La Sandra va estirant de mi enlloc de jo d'ella, per primer cop. No parlo en més d'un km, i això fa preocupar les noies. Normalment estan preocupades pel mal de cap que agafen sentint-me xerrar tot el pu*t* entrenament, o sigui que ho interpreten com que estic fatal (i no s'equivoquen de molt, en aquell moment). La Patricia ens deixa just abans de meta, i entrem amb les últimes forces, baixant la marca de la Sandra en més de 8 minuts i fent el temps que ja prevèiem des d'abans de la mitja, 4h 5 min i mig aprox. O sigui que un èxit!

Ella està prou sencera, a mi em costa recuperar-me, però després de la trobada amb família i amics (i altre cop la Patricia, que amb el que es va emocionar en la mica que va viure, crec que té plantada la llavor i no crec que trigui molt en debutar ) ja estic bé, dins el què es pot estar bé després de la marató

Ara, a planificar bé la propera

MIGUEL SBD va escriure: En primer lloc vui felicitar a les voluntaries i voluntaris a tots els finishers i com no al meu entrenador JB
Per fí he pogut fer l'objectiu que tenia desde l'any 2019 era fer la marató Pare i Fill la veritat en el 2019 estava molt millor que ara i amb 2 anys meyns tenia 57 anys i ara la he fet amb 59 anys peró al menys he pogut fer l'objectiu fer la nostre marató de casa i fer maratonià al meu fill Ruben
Quant vaig començar l'entreno no lo tenia clar a mesura que anavar passant les setmanes em veia una mica millor la meva empentar ha sigut les 6 ultimes setmanes fer tirades llargues entre 20 a 30km la setmana avanç de la mitja de Barcelona vaig fer una tirada de 27km i en aquesta ja em veia finisher de la marató encavat vaig fer la mitja de Barcelona amb un temps de 1h51' i aqui ja vaig veure que ademés de que podria ser finisher podria ser suh 4h deprés vaig fer la tirada de 30km vaig acavar molt senser a 5'49''
Aquest diumenge vaig gaudir de la marató sobretot córrent junt al meu fill li anavar explicant tot sobre la marató com anecdotes li anvant dien quant vem passarper km 27 la meva tirada a la platja el km30 la nostre tirarda fins Badalona i d'aqui endevant seria la teva tirada més llarga peró quant vem arrivar al km32va ser un goig de veure el nostre avituallament de Correcats encavat a paratir del km 37 era ell qui m'animavar el paracila de 5km molt semblant a 5'30'' meny la part final en va sortir a 5'38'' tota la marató en 3h57'33''
Vui donar les gràcies també a la Socanna per la Voll que em va donar en el km 20
També vui donar les gràcies a totes i tots per els votre anims i per les fotos
Propera parada el mes que ver marató de València fent de guia del Jaume Bajo

Ara torno a ser maratonià de nou ab aquesta marató ja porto 38 fetes i d'elles 15 a Barcelona

Hola a tothom!!

Abans que res, felicitar-vos a tots per estar a la sortida plantant-li cara a la distància. Els qui no la heu pogut acabar, recupereu-vos bé i no hi penseu gaire més si no és per a treure'n aprenentatges per a la propera!!!

Aquí va la meva crònica, per cert Kaisur m'has fet riure molt, ets una cabra boja (amb carinyo)

Per fi després de 9 anys he tornat a preparar una marató, totes les sensacions pre cursa, els nervis, la il.lusió....I la foto!!
Ja vaig comentar que volia anar a buscar les 3h50' així que surto intentant mantenir un ritme per sota dels 5'30" fins on arribi i després ja veurem
Vaig molt bé, tinc referències distribuïdes pel recorregut, on espero veure el meu pare, on veuré el meu home, on veuré amics...i això em manté entretinguda. Arribo a Meridiana força bé, l'encaro amb moltes ganes perquè penso que a la tornada ja seré a la mitja marató.
Passo la mitja un pèl per sota del temps previst, però poc després començo a sentir una molèstia punxant al lateral del genoll...intento distreure la ment però penso que no podré acabar la marató, no se si hauria de parar o esperar a que em pari el genoll, se que si és la condromalàcia se'm bloquejarà en qualsevol moment i no podré seguir. Vaig aguantant, de fet no afluixo tot i les molèsties...Trobo el meu home al 25, reposo gels i li dic que em fan mal els genolls i que ja veurem si acabo. Quedem al 30....

Encaro la Diagonal i la molèstia afluixa...és curiós, el dolor fa com una onada, es desplaça cap a l'isquio i desapareix...fins que torna a aparèixer...això m'anima, de moment puc córrer i la musculatura va bé, així que endavant...La Diagonal l'agafo amb ganes, se que quan torni ja seré al 30 i això és compte enrere! Al 30 hi ha el meu home, em pregunta com vaig, li dic que tiro i em diu que ens veiem al 40. I tant que si, encara que sigui caminant, arribo!

El ritme a partir del 29-30 ja va caient una mica, ja fa estona que he canviat al pla B o C o ja no se quin coi de pla , vull arribar a meta i seré feliç faci el temps que faci. Van passant els kms, arribo a l'avituallament correcat , saludo en Gorka i segueixo...estic en ritmes propers ja als 6'/km, les molèsties als genolls i a la cadera segueixen allà però puc córrer. D'aquí a Arc de Triomf, Plaça Catalunya vaig gaudint molt de l'animació...la gent em crida pel nom (moltes dones m'animen) i somric molt, no puc parar de somriure estic contenta de ser aquí, patint com una burra...

I arriba el moment més dolorós, el primer tram de la baixada de Via Laietana, allà veig les estrelles i em costa molt córrer, la cadera i els genolls estan patint molt, per sort quan es suavitza la pendent puc recuperar el ritme...D'allà fins el 40 vaig una mica per inèrcia, comencen a estar carregats els bessons, a partir del 40 amb la gent animant em creixo una mica, apreto el ritme i penso que encara puc baixar de les 4 hores (que optimista) però en girar cap a meta ja veig que no serà així i en realitat tampoc no passa res.

Arribo a meta en 4 hores i 42 segons i molt feliç. Les hores després ja vaig passant per totes les fases post maratonianes, la negació (mai més), el dubte (potseeeeeer....) i ja a casa l'acceptació (m'inscric avui o demà a la propera?)

Coses que he après:
- Aquesta marató ha servit per a fer base, la propera hauria de poder assimilar més volum i ritme. La marató ha estat justa amb mi, he entrenat per estar en aquest temps, minut amunt-minut avall.
- He de fer treball de força
- M'he de fer amb unes sabatilles amb més amortiguació....
- He guanyat fortalesa mental i autoconfiança, potser ho fa l'edat? (ja està bé que tingui alguna cosa positiva fer anys!!!)

I més coses

XaviCht felicita la SandraB de part meva, veig que ha estat una marató plena de sorpreses i emocions!!!

cachirulo que bien te vi después de tanto tiempo cuida ese pie!!

tiny jo crec que has fet una marató perfecte amb el temps de la mitja!! enhorabona!!!

antirco cuida't molt!!!

felip pot ser una contractura, una sobrecàrrega...a saber!! avui et fa mal?

bebop potser hauries sortit a buscar les 3h42' i t'hauria passat el mateix...això no ho sabràs mai. Enhorabona!!!

anguru vaig veure molta gent estirant isquios, fa mal només d'imaginar el dolor quan s'agarroten...Cuida't molt i molta sort per la muntanya!!!

Perdoneu si em deixo algú, m'he llegit totes les cròniques però no retinc tant

Fins la propera!