Setmana 11 de 15
Continuem acumulant bones sensacions, no estic on voldria però la progressió és evident i això és l'unic que m'importa ara mateix, anar acumulant entrenos i entrenos a les cames, sense prendre mal clar. Poder estar a la línia de sortida d'una marató ja és molt bona senyal per mi. El que passi després ja... la Sra marató és molt capritxosa!
Aquesta setmana ha estat clarament pervertida per la mitja test que tenia diumenge, així que d'interessant només vaig fer les sèries de dimarts, unes dures 6x2000 amb r=90" que havien de ser a 3:50 i amb prou feines vaig rondar els 3:55. De totes maneres, en vaig quedar molt content. Qui m'ho hauria dit a l'agost?? Jo, per suposat, no.
I ahir per Holanda, el dia es va aixecar rúfol, tapat i fresquet però sense pluja i el vent havia minvat respecte dissabte, on vaig aprofitar per fer una mica de visita a Amsterdam que no hi havia estat mai. Dit de pas, em va agradar moltíssim i hi vull tornar quan sigui possible, es posa entre les meves capitals europees preferides amb Londres i Berlin. Tornant a la mitja, mentre esperàvem els comapnys d'entrenament de la Hanneke va començar a ploure. La cursa començava en una hora ben estranya, les 14:35 i jo portava tot el matí nerviós. Tenia clara la tàctica: 4:10. La darrera cosa que vaig fer divendres abans d'adormir-me va ser mirar el temps que vaig fer a la mitja test de fa 2 anys, 1h29' al prat, recordo d'aquell dia que perseguíem de llebre l'estimat SuperMario guissona, que malauradament porta una mala ratxa de lesions. Aquella temporada em va ajudar tantíssim!!! També recordo que faltant un parell o 3 de kms va saltar el dani del grup i, kamikaze com sóc als dies D, darrera seu que vaig anar. És tot el què recordo. Doncs ja tenia objectiu per la petita mitja de Dordrecht, rondar els 90' i, per si de cas els kms no estaven exactament posats, sortir a 4:10 de garmin.
No hi ha massa a explicar, a la sortida érem uns 700 corredors que parlaven extrany però que es desitjaven success, success per aquí, success per allà... i jo xop de cap a peus, amb una samarreta interior de màniga llarga primeta però empalfadeta per no morir-me de fred. La resta de corredors, en màniga curta o tirants. Una amiga de la Hanneke tremolava mentre feien el compte enrera i la Hanneke es preocupava pq no passes fred. En aquells moments ja m'era realment tot igual, estil any passat a la mitja del mediterrani però amb uns 10º. Era un dia dur de collons però havia anat a allà precisament per això, a fer la mitja test, així que mirada felina, tret de sortida i a córrer. Primer km ràpid, la Hanneke em senyala un company seu que vol baixar dels 90'. Fem el primer km ràpid i veig que s'escapa, cap problema, em preocupa més veure la Hanneke darrera meu quan el garmin em pita 4:02. Ella també es vol acostar als 90' però té clar que no pas baixar-los. Em poso a fer la meva cursa, 4:10. I així van passant els primers kms. Entre el 5 i el 6 enxampo el grup de l'amic, em poso a remolc i evaluo durant un parell de kms. Curiosament, quan hi arribo em sento Kipchogue, grup encapçalat pel noi de marres i els 4 restants que es van obrint darrera seu, dos a cada costat. Arribo i em poso al lloc de Kipchogue a Monza, em fataven els dos de darrera per completar la fletxa de Viena. El km6 s'en va un pel, 4:14, i el 7 a 4:15 i, burro de mi, salto del grup. 4:10 jaume, 4:10. Però estàvem en una recta llarguíssima on es notava el vent de cara, em vaig qüestionar si havia fet bé de saltar, total a 4:15 aconseguia el sub90! No aconseguia apropar-me a dos corredors que anaven per davant, un de blau i un de taronja, però mantenia distancia, que ja era algo. Em van fer de referència molts kms. Aviat es va apropar a mi un corredor que anava al grup i havia parat a cordar-se bé les sabates. Al passar-lo jo, em va seguir fins a reincorporar-nos al grup. Suposo que al veure que saltava, va decidir continuar seguint-me. M'intenta donar conversa però no l'entenc pas. Amb el meu anglès macarrònic li dic que sóc de Barcelona i somriu, m'explica que l'any passat va fer 1h27' en aquesta mitja i que va venir a fer la marató, però que era llarga. Diu que de rellotge li van sortir gairebé 43kms i clar, que el 3h27' que va fer no era real, que era 3h23'... El felicito just en el moment que em sona el km9 a 4:19 i sento arribar per darrera el grupet. Espavila jaume, prous tonteries ja has sentit per avui! Torno a recuperar la distància que havia perdut amb la conversa sobre els de davant alhora que vaig deixant de sentir gent darrera. Aribo al km10 i hi ha un rellotge on hi veig un 41:i segons. Em ve un calfred doncs acabo de fer els millors 10k de la temporada. I el que queda... Mà a la butxaca i agafo el Maurten cafeina que volia provar en un dia important. Porto les mans gelades i mullades i no el puc obrir. M'hi barallo 500m i el torno a guardar. Al pas pel 11 recordo que porto un buff, potser amb l'ajuda de la tela... tampoc, joder!! el començo a mossegar i poc a poces va escapçant, cullons que complicat, estic perdent més energia de la que em donarà... finalment aconsegueixo una petita escletxa i ja el rebento i l'engoleixo. Quina textura tan peculiar tenen els maurten, recordo. Comença un tram de cursa amb alguns petits turonets. Com les cames no van sobrades abaixo el ritme, passeta curta per no fregir els quadriceps i quan arribo a dalt a seguir, 4:10. Els de davant comencen a sobrepassar gent, fet que m'il·lusiona, si almenys no puc pillar la dupla blava/taronja, intentarem passar els seus cadàvers. Sorpresa, una noia, doncs cap allà que vaig amb energia extra. Potser la passo al 15 o era el 16, no ho sé, a partir d'allà ja no miro el rellotge, només penso en el de davant i caçar-lo, i quan ho faig a pel següent, petits micro objectius que m'ajuden a no pensar en el mal de cames que tinc, amb els peus xops o que les samarretes em pesen el triple de l'aigua que porten. Al pas del km19 torno a veure el taronja de la dupla com a proper corredor, ara ja no se m'escapa penso. El tio al sentir-me arribar apreta, ja queda poc i potser té un canvi més o dos. Pues jo també, què caram, em vingut a la guerra del nord i batallarem fins el final. Cap al 20 el passo i inclús passo un altre corredor aviat. El següent em queda lluny i queda menys d'un km, apreto i apreto doncs veig que m'acosto i a 50m de meta el passo tot cofoi! A més, veig que el crono encara està en 27 així que de retruc, entre enxampar un i l'altre, baixaré del 88'. Arribo exhaust i gelat, recupero l'aire, bec l'ampolla d'aigua i refaig els darrers metres en busca de la Hanneke. La trobo al cap d'una estona, fa mala cara i ja ha passat força estona des que he arribat, per cert amb el seu amic baldat però ben aprop tot i que no m'ha passat. De fet, tret del primer km, no m'ha passat ningú. Li foto un bon crit a la Hanneke i la faig esprintar de valent fins a meta, potser em guanyat 5 segons, no massa, i tampoc li serveix de gaire doncs no aconsegueix fer marca. Li dic que és normal amb la merda de dia que havia reservat per mi! Somriu. Ràpid busca un dels seus entrenadors i pregunta si ha guanyat algo, primera de categoria F40, ella contenta i jo putejat, que m'haig d'esperar estona xop per la dutxa. Tornem al guardarrobes i veig que a la zona de massatges no tan sols no hi ha cua sinó que no hi ha ningú, doncs allà l'esperaré!! Em fan treure la roba xopa quedant en malles, m'assequen i m'abriguen i comença el martiri, per sort no apreta tant com el presi Barceruel
i s'hi recrea doncs no ve ningú. Fins i tot em pregunta si vull l'esquena, faci faci senyor, que aquí estiradet i calentet estic molt bé!! Finalment s'acaba, com tot en aquesta vida, recullo tota la roba xopa i descalç recullo la motxila. Hi porto roba seca... però no altres bambes. Algo és algo! I mentre espero la Hanneke recupero el telf i començo a enviar whats al mister i a la family. També m'adono que per NY ja corren i les notícies que m'arriben son molt bones. Encara queden moltes milles però els animals que l'han preparat brutalment bé sembla que estiguin en una marató plana, totes les projeccions ronden les 3h, acollonant! Així que entre whats i whats torna la Hanneke feliç amb un ram de flors i 60€, com molen les mitges d'aquí si reparteixen pasta!! Aquí hi haurien osties i tiempazos!!! Acabem la tarda amb un sopar amb uns amics seus, aquests si que son amics, bona gent i vetllada molt agradable per tancar el cap de setmana i la gran mitja que no esperava fer!
Però a seguir, malauradament aquesta setmana també quedarà pervertida per dos motius, dimecres tinc una prova d'esforç ben seria, a veure si m'haig de preocupar o no (com no ho estic) per les altes pulsacions. També influirà i molt la Behobia, que no és una cursa sinó un divertimento dins d'un cap de setmana ben especial, dels millors de l'any! Així que propera setmana fluixeta i la següent serà la darrera de càrrega, acabans amb la tirada llarga de 30kms dins de la mitja de l'espirall, que havia de ser la segona tirada però al mediterrani vaig plegar abans d'hora...
KMS SETMANALS: 76
KMS ACUMULATS: 840
MITJANA KMS PER SETMANA: 76