39a Marato de Valencia (1 desembre 2019)

Jorfer Doncs si, les meves conclusions son que tinc de sortir més suau, però ves estic molt content avui ja he pogut sumar 5km, els quàdriceps ja molesten menys i sembla que la recuperació és bona. I també estic content de que en els moments complicats vaig saber continuar. Sigui com sigui sense perdre els ànims, aquest divendres més!

Toni VLC Si ja funcionen els enllaços, molt bona feina, i bones fotos. Tampoc m'haguessis vist ja que no em coneixies i encara no m' arribat la samarreta està en producció. Una abraçada i el proper any amb el 40 aniversari ens veiem allà de nou.

Toni VLC

Gràcies per les fotos

Hola Dennis merci, mi intención era bajar de 3 pero cuando en el 34 me puse andar pensé pues un sub3. 10 y llevarme la mínima para Chicago pues no esta nada mal jejeje

Hola! He aprofitat un parell de dies de relaxació per a escriure la crònica de la Marató de València 2019. Aprofito per donar les gràcies al toniVLC per les fotos

Antecedents i marques:

2018: “Jo no correré més de 10k” – 36:58 a Nassos
2019: 2xMaratons, 1 Maratest i crec que 7 mitjes maratons i una Behobia... - 34:39 a st marti, 1:16:03 a Espirall.

A BCN volia fer un Sub 2:45. Ho tenia tot a favor, una grupeta genial (gràcies un altre cop companys, va ser una experiència que no oblidaré mai), preparació prou bona però el genoll esquerre va dir prou al 28. La Fàscia Lata, el mal de molts m’arribava a mi. Al final en comptes de 2:43 vaig arribar dignament amb un 2:46:03. Molt maco per ser un debut... però el que jo volia era entrar a Tòquio 2020.

Vaig provar sort al sorteig, i mentre esperava el resultat vaig anar preparant el pla B. Tour descartat, 3000 Euros per 5 dies!... Així que tocava el pla C... buscar una altra marató. Hauria de ser favorable, propera en el temps i amb possibilitat de tenir pla D (Sevilla) i E (Barcelona). Així que en quedaven dues, València o Sant Sebastià.

Al final vaig decidir València... així que vaig començar la preparació 14 setmanes abans. Ja havia entrenat un cicle de 5 K i 10 K, sense gaires resultats espectaculars... però acabava de sortir de la lesió de la fàscia, i del trocànter. Vaig baixar 3 minuts de rendiment a la mitja marató. Així que amb la calorada de l'estiu vaig començar a picar pedra.

He seguit la mateixa planificació de l’anterior temporada, però les primeres setmanes vaig adaptar-les, ja que ja tenia molt bona base. La planificació, com ja vaig explicar, vaig adaptant-la cada vegada que competeixo amb els ritmes corresponents. De manera que no preparo una marató a xx:xx, simplement preparar una marató i el ritme ja el decideixo al final. Això em permet un nivell d'exigència elevat als entrenaments.

He competit menys que a l'anterior, fet que m’ha fet fer més tirades llargues. Tal com va anar l’anterior no necessitava més velocitat, sinó que no fallessin les cames. No he deixat de fer treball de força i estiraments en tota la preparació, cosa que vaig deixar 1 mes abans de l’anterior. L’alimentació més o menys igual que l’anterior, més vegetal. Malauradament el pes no ha estat tan baix, però amb un 9.6% de greix final ja ho vaig deixar per bo.

Sabatilles: Les Vaporfly Next. Vaig comprar-les a l’últim moment per poder tenir un recanvi de les 4%. Tenen un drop de 8mm, i no vaig entrenar gairebé res a drops baixos (i no faig mai bessons de treball de força)

Durant la preparació vaig anar a la Behobia, per analitzar com era córrer una cursa amb un viatge. Sé que els avions em senten malament, m’inflen i em pugen les pulsacions. Però en tren no ho sabia. Vaig provar també que esmorzar, ja que ho faig sempre 3 hores abans de la cursa, en aquest cas vaig comprar barres de cereals. La nit de la cursa no vaig dormir, per tant, a la Marató havia de tenir son acumulat.

Un dels últims entrenaments era un 18k a RM. Aquella setmana estava a Edimburg a sota zero, per tant vaig decidir apuntar-me a un gimnàs de 24h i fer-ho a la cinta. Per assegurar-me el ritme vaig utilitzar un podòmetre... i va ser un error... me’l vaig col·locar malament i em va fer mal a un tendó del peu. A hores d’ara encara el tinc inflat. Vaig córrer Espirall així, i corrent no fa mal, però la trepitjada no era correcte. Vaig començar amb AINEs i massatges i a la Jean Bouin el mal era mínim i en 24 h gairebé no es notava. Però no desapareixia... Vaig decidir completar els entrenaments de qualitat (un fartlek i un 4x1000) i parar el dijous, divendres i dissabte. El mal continuava, 21k potser sí però 42k no sé si els aguantaria. Li comento als companys que potser hauria d’abandonar.

Des del viatge a Edimburg, les pulsacions estan més altes del normal, tan corrent com en repòs. No baixo de 40... No em preocupa, ja que en teoria és el punt més estressant pel cos de la preparació, per preparar-se pel que vindrà... però la setmana de “peaking” no millora... aconsegueixo arribar als 37 un dia abans d’agafar el tren però hauria d’estar molt més baix... ara sí que em comença a preocupar... Evidentment estava estressat. El peu em podia deixar fora de València abans de començar. La nit de la marató no vaig dormir gaire (res)... i les pulsacions no van baixar de 50...

Però vaja... anem al dissabte

Agafo el tren a les 07:00, coincideixo amb l’andreugg (gràcies per l’aigua)
Viatge relaxat, cap problema. Anem a la fira del corredor xino-xano. El peu molesta al principi, però va desaparèixer amb el temps. Agafem el Dorsal, samarreta, comprovem xip (el comprovador em pregunta a quan aniré i li dic segur a 2:38)

Després torno al centre, a l'hotel a veure si em deixen fer el checkin ( ja porto 6 km caminant ), em diuen que sí, però que no tinc l’habitació fins a les 14.30... decideixo no deixar res a consigna. Torno a la fira fent temps per dinar amb tots els correcats (14.30, 3 km més). Una pizza tardana, i a l'acabar a tornar a l’hotel (3 km més). Ja amb la idea de no sortir, vaig agafar el dinar de la paella party i me’l vaig fotre.

Preparo tot, dues pastilles per dormir i ... res...

Tota la nit en vela com estava planejat, vaig aprofitar per tenir els peus a sobre d'un coixí.

M’aixeco a les 5:00 -> I van cap a dins un paquet de castanyes pelades del mercadona (150 kcal), dues barreres de les que donaven (150x2) i crec que una de taronja (96 Kcal). Preparo una mica de gofio amb aigua que m’ha donat el company Guzmán. I preparo el gel Maurten de 160 amb 200cc d’aigua. Finalment, a falta de cafè (i a més feia dues setmanes d’abstinència) bec aigua calenta.... i fa el seu efecte, cosa que no vaig aconseguir a Barcelona.

Faig els estiraments específics per la fàscia i els genèrics al costat d’una foto de la Gloria Estefan, l’hotel es diu Casual de la Música... i té les habitacions temàtiques.

Vaselina al peu, tal com em va dir en Sergi Ariaca a l’Espirall per evitar una butllofa al peu dret a la zona mitja... (al km 35 va aparèixer)
Em poso els dos GPSs (hi ha un que es penja, però veig l'informació molt bé i l’altre el GPS no és fiable) i la polsera de temps. En principi amb la polsera i el temps ja en tindrem prou.

Sobre les 6.30 agafo l’autobús, crec, arribo i encara toca caminar 1 km... El peu fa mal, més que ahir...

Com porto la motxilla em foto una altra barreta, tinc gana. I després de donar voltes per la foto correcat, veig que falten uns 40 minuts i em prenc la beguda Maurten.

Al final fem una foto correcat, jo vaig a fer cua al lavabo. Acabo just a les 8:15, toca anar a meta. Ni estiraments ni escalfar, sort dels de l’hotel.

A la sortida trobo al ruben6, li pregunto que farà i decideixo que és massa risc començar la primera meitat així... tiro cap enrere. En principi vaig sense grupeta però no hauria de ser gaire problema a València.

Sortim i em recorda a la Behobia... Vaig perdre un minut a la sortida allà, aquí València em col·loco al temps establert (per sota) al km 5. Al 3 trobo al Khriz i em diu que més endavant hi ha un company que va al meu ritme. L’avanço, al 5 trobo a un altre company no correcat. Li pregunto si va a 2:38, diu que sí però no el veig molt segur. Vaig informant dels dos parcials de 5K 18:18. Li dic que anem bé, que tingui cap... a l'11 primer gel, fa 40 minuts que corro... i toca la beneïda cafeïna... el meu company al 13 perd el ritme i m’avança... M'estranya, però al 15 torno a marcar un parcial bo i per sota, així que penso que potser a trobat el botó del turbo.

Crec que per aquí vaig veure a la Judith, els hi llanço un petó .

Toquem la 1:00:00 de cursa fa una estona que he passat el 16, així que toca el segon gel, en aquest cas normal, no aconsegueixo obrir-lo... decideixo intentar-ho amb les dents gairebé estic 500 metres... al final s’obre... Tinc un pic de pulsacions i la respiració es descontrola, moment zen i a tornar a la calma.... Tot baix control. El peu bé, el genoll bé, respiració bé... cap problema.

Arribo a la mitja, veig al Raul M.... No em quadra, ell anava a 2:36, jo estic assegurant el 2:38 però tant no. Passem junts a 1:18:41. Veig per la cara que fa que no va bé...

Vaig traient el gel, no vull que em passi com l’altre... aquest torna a ser de cafeïna ...

Hora de decidir: faig la segona més ràpida o li faig cas al Jaume86 i espero al 32. Començo a valorar moltes coses, i m’entren els fantasmes de la marató de BCN... I si apreto i el genoll torna a fer mal, i si el peu es queixa... De moment li faig cas al Jaume86 que se la coneix i jo ja estava assegurat pel 2:38 amb el ritme que portava...
Arribem al 25 i trobo al meu company del km 13... No ha aguantat... tenint en compte el que he trigat a atrapar-lo no m'estranya. Una mica més endavant torno a veure una samarreta pastanaga, merda en Bighouse... Intento animar-lo (com puc) i em giro a veure si s’enganxa a mi, res...

Comença la zona de la ciutat més atapeïda i ja començo a aplaudir, és el km 30. “Correr ens farà lliures” diu una pancarta.
He passat ja el 28 i no noto res al genoll, genial. Faig càlculs, si em passa com a Barcelona arribo igualment al Sub 2:45. Sobre el 32, em noto el bessó esquerre (el del peu lesionat) que comença a pujar... canvio la postura, i avanço les sals (n’he anat prenent 6 dividides en el temps)... Sembla que el puc controlar sense baixar el ritme. Espero amb candeletes l’aigua... no per beure sinó per llençar-la als pantalons i refrescar-lo. Millora, però no marxa... No puc pujar el ritme com volia...

Crec que poc després vaig creuar-me al ruben6 i a l’Oscar Bizanda que li feia de llebre. En un primer moment, com anaven a un 2:38-36 penso que van bé i que jo m’he avançat gradualment. Però cada vegada m’acosto més i veig que no... :/. En ruben6 em diu que vaig bé pel Sub 2:40. Té raó, intento una altra vegada pujar el ritme... fins al 38 aproximadament ho aconsegueixo... però sorpresa, l’altre bessó vol fer-se notar...

Amb el dolor de la cintilla puc córrer, però sense bessons no. Si pugen plego directament, ni caminant arribo... Tiro aigua, em prenc totes les sals que em queden (2).. res... solament em queda baixar el ritme :/ i esperar que no vagi a pitjor. Veig algú que em crida i m’anima (gràcies), és l’OscarBolo... Li miro el nom a la samarreta, no em quadra... no sé què ha passat... tampoc l’he vist a la sortida així que acabo pensant que ha decidit no sortir i assegurar a Sevilla. La realitat era pitjor :/.

Recordo les paraules de l’andreugg quan fèiem la baixada a meta: aquí se’t poden carregar els bessons... queden 2 kilòmetres per arribar-hi. Se’m fan eterns, intento distreure’m amb el públic i l’animació. Aplaudeixo i xoco les mans a dos Furbys gegants xD. Veig físios amb el reflex, però valoro ràpidament que si em paro encara serà pitjor... vaig estar temptat d’agafar un pot de reflex i sortir corrents i aplicar-ho en ruta... crec que ho valoraré per la pròxima

Toca la baixada forta, la supero... penso ja està no has perdut tant de temps (des del 36 que no mirava el crono ja). Puc apretar una mica al pla, i no passa res. Tocar celebrar que he arribat fins aquí, que he pogut acabar-la.

L'arribada és tan llarga que puc fer 3 celebracions, però l’última assenyalo amb el dit cap al cel, per algú que deu estar flipant aquest últims anys.

A l'arribar trobo al Boris que ja havia fet la digestió i tot, fem el report de qui he trobat :/. No mola.

Tocar pujar-baixar-pujar-baixar moltes escales. L’any que ve si pagues 10€ ens posen un servei d’ascensor. Vaig a fer el ritual de gravació de medalla, vaja no surto a l’ordinador… La fem a mà, per això tinc l’ordre del nom tradicional a la meva. RAMON NOU CASTELL 2:39:37. El meu possible bitllet a Tòquio 2021, 9 mesos després de BCN.

Es pot millorar, sí, cal? Per ara no ho necessito.

Gràcies companys pel seguiment.

Doncs Ramon pots millorar, però no crec que calgui, amb consolidar les coses obtingudes crec que tens més que suficient. Això si crec que ha València ens ha servit a molts per lluir cartes que normalment tenim guardades fins l'inici d'any i saber si anem pel bon rumb.

El que és segur és que no hem de deixar de seguir sumant kms.

Una abraçada!

rnou va escriure: 2019: 2xMaratons, 1 Maratest i crec que 7 mitjes maratons i una Behobia... - 34:39 a Sagrera, 1:16:03 a Espirall.

Sagrera?? Ho tens tot tant analitzat que fins i tot saps la marca que faràs d'aquí uns dies??

jeje és conya, ... gràcies per la crònica, vaig a veure si aprenc alguna cosa

Alex_Knight va escriure:

rnou va escriure: 2019: 2xMaratons, 1 Maratest i crec que 7 mitjes maratons i una Behobia... - 34:39 a Sagrera, 1:16:03 a Espirall.

Sagrera?? Ho tens tot tant analitzat que fins i tot saps la marca que faràs d'aquí uns dies??

jeje és conya, ... gràcies per la crònica, vaig a veure si aprenc alguna cosa

Ui, Sant Martí!

A Sagrera faig un 36:59 ?

Gran crònica rnou!!

andreugg, enhorabona, vas aguantar prou bé!!

Sergi42195, amic, em sap molt greu espero que la propera puguis tornar a ser finisher com sempre, i que no et doni la barra el bessó.

A propòsit, llàstima, que no et vaig veure a Guanta ??

Rnou, un altre correcat que ho té tot sota control i amb poca experiència. Amb temps i pulint cosetes et veig en poc temps al voltant de les 2h30. Tens un potencial increïble i un motor enorme.

Enhorabona!!!

Bé, doncs ja tinc una nova marca personal en marató (3h02'33") que no només significa una mossegada de 9' a l'anterior (3h11'38" VLC'18) sinó que a més a més significa disposar de la mínima per optar a NYC Marathon i somiar en poder entrenar per baixar de 3h algún dia.

La meva cursa va ser força estable: primera mitja en 1h31'12" i segona en 1h31'21". Tot segons el pla previst pel que fa a ritmes, gels (Maurten 160 previ, Maurten 100 desde el minuto 45' i cada 30'), i sals (abans i cada 60'). Tot i això, va tenir un moment dur entre el km 38 i el 40 quan les cames no em permetien córrer més ràpid del que anava. Ja feia uns km que havia perdut de vista en Jaume86 (el vaig perdre mentre prenia un gel i en acabar-lo vaig collar però m'era impossible contactar amb ell per la qual cosa vaig decidir seguir el pla inicial tornant al meu ritme de cursa). Cap fred i seguint a roda a alguns corredors que em passaven vaig recuperar sensacions i tornar al ritme de cursa i fins i tot collar una mica més a la zona final.

Val a dir que ha estat una cursa que m'ha aportat certa experiència sobretot gràcies a les dues llebres de luxe amb les que vaig anar (Barceruel i Jaume86) que no només em van marcar el ritme sinó que, a més a més, em van donar consells i ànims tots els km que vàrem compartir. Nois, moltes gràcies!

Avui encara estic pletòric i crec que em durarà uns dies més...

Sanguita ja trigues en modificar la signatura dels teus posts que la marca de la marató ja està més que caducada. Quin salt qualitatiu has fet. És una bestialitat. El sub 3 el tens a les cames i crec que tens un cap de maratonià que sap patir quan toca i anar al ritme corresponent.

Enhorabona!!

Cronicasses, motivació pura companys, bravooo!