Hola
correcats,
Doncs aquí un que va estar present el cap de setmana a Valencia.
La ciutat, no la vaig poder visitar gaire, doncs vaig anar el dissabte mateix a la ciutat. La fira, ni vaig entrat de la gentada que havia. Tant sols recollir el dorsal, i la bossa del corredor. Vam gaudir del fantàstic temps que valia la pena aprofitar per estar al aire lliure.
Diumenge, ni em va fer falta deixar la bossa al guarda-roba, doncs no feia fred, i on estava allotjat era relativament a prop de la sortida.
L’entrada al calaix, va ser fàcil, malgrat per un costat hi havia molta gent que volia accedir-hi, i l’altre, per on vaig entrar jo, pràcticament ningú.
La sortida, sona la cançó “Libre” de Nino Bravo
, malgrat molta gent no sap ni qui és ... doncs ja fa uns anys que no es troba en vida. Així i tot, representa molt bé al país Valencià. Sobretot, els italians, em preguntaven quina cançó era ...
Bé, comencem a córrer amb certa facilitat, e intento agafar el meu ritme amb cap i seny. Serà de 5’20’’ a 5’30’’ segons em trobi. El primers quilòmetres passen molt fàcil, per una zona que google maps m’ha ajudat a trobar el seu nom, Malva-rosa. Sempre és bonic córrer per trams nous desconeguts. No hi ha gaire públic, però encerten molt bé d’aprofitar a que associacions, col·legis, u organitzacions, tinguin llocs puntuals per animar vestits amb disfresses. Un encert.
Transcorregut la zona universitària, fàcil d’identificar per els noms de les facultats, d’anada i tornada, entrem a la zona que m’ha agradat més de la marató que vaig fer. És el Passeig de l’Albareda. Em quedo “parat” de la quantitat d’entusiasta públic que hi ha recolzant als participants.
Deixat aquesta zona, ens endinsem cap a Mestalla, on veig l’estadi del Valencia CF, que a un futbolero com jo, ens agrada de veure.
Poc després, el meu bessó esquerra, ja diu prou, i comença fer avisos seriosos de que té dificultats i és comença a posar dur com una pedra. Vaig afluixant el ritme, passant fins i tot la mitja. Intento “dialogar” amb ell, per veure si vol seguir a un ritme més suau, i prop del quilòmetre 24 , on torno a estar molt a prop de la ciutat de les Arts i les Ciències, ja es clava dues vegades, amb fortes rampes, i ja veig que això s’acaba, resten 18 qm. i no aguantarà. Poc després de seguir caminant fins el quilòmetre 25, m’avança la llebre de 4 hores. Fi.
Allà s’acaba la marató inacabada, em perdo anar al centre històric de la ciutat, e imagino que serà on es viu més la marató. Jo ja no arribo, ni puc gaudir i patir d’allò.
Indicar que aquest bessó, ja anava tocat des de finals d’octubre. Em va permetre fer la Pujada i Baixada a Guanta, la Behobia, i alguna tirada llarga fins a completar 24 qm. Sempre amb molta cura, i amb moltes visites al fisio per arribar al 1 de desembre. Així i tot, no vaig poder fer una preparació decent que es necessita per arribar amb condicions a una marató.
Res, no enfadat, vaig cap a l’apartament a la dutxa per després retornar a veure al quilòmetre 41 com els corredors s’endinsen cap al Palau de les Arts Reina Sofia, Hemisfèric i arribada espectacular al Museu de les Ciències. Tant de bo, pugui l’any vinent ser jo qui pugui estar corrent per aquell quilòmetre, i no aplaudir o animar als participants.
Fins aviat Valencia, i per el que vaig viure, teniu una marató molt guapa.