Marató de Barcelona 15/03/2026

Moltes gràcies pels vostres bons desitjos.
Segur que gaudirem i patirem de forma equilibrada.

Ens veiem pels carrers de Barcelona!!!

Galloway/CaCo: 6,5K Co + 500m Ca amb 300m extres abans dels 39K per arribar corrent i exultants a meta

Gràcies!! Farem alguna cosa així, doncs

Xavi

Pol26, sortiràs al meu ritme diésel o ja aniràs a un ritme més alegre des del principi?
Jo sortiré del calaix rosa. Em posaré tan endavant com pugui i al costat dret, que el primer gir és cap a la dreta i no estic per regalar metres.

Sort a tothom!

RUNandWINE jo també surto del calaix rosa així que espero que ens veiem! Els últims dies m'he anat animant i miraré de passar la mitja en 1h40-1h41 però potser peco d'optimista i al final m'atrapes tu.

Sort a tothom demà.

Continuem.

Entro després de molt de temps per desitjar-vos a tots la Marató que heu somiat. Estaré d'espectador fent fotos i filmant una mica.
Aquesta tarda he anat a la Fira amb el Pol 26 i he deixat unes sabatilles a la carpa Correcat. Llàstima que les samarretes M i L pels corredors ja estaven esgotades.
Recordeu tallar ungles, sopar pasta, anar a dormir d'hora (amb sexe o sense), llevar-se amb temps, lleuger esmorçar però esmorçar, bona hidratació i anar al Sr. Roca abans de la cursa i breu escalfament de 5' minuts abans de sortir perquè no hi hagin sorpreses.
Per els que aneu a fer temps, si als primers kms perdeu alguns segons per l'aglomeració, no pasa res. La marató es molt llarga i es recuperen rapit.

Del km 0 al 10, es corre amb el fre de ma posat.
Del km 10 al 20, disfrutant de l'ambient
Del km 20 al 30, amb el entrenament que heu fet
Del km 30 al 40, amb el cap.
Del km 40 al 42, amb la emoció.

Seeeeeeeeeeny i Gaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaasssssssssssssssssssssss!!!!!!!!!!!!
Continuem.

Sort i cap, amics!

La pluja que ha estat caient tot el dissabte a Barcelona, ha d'haver desaparegut diumenge al matí.

Estaré a estones entre els quilòmetres 40 i 41 animant-vos.

Quina calor he passat 🤪
3:28:17, MMP per 1min 21 seg.
Segona mitja 1:17 més ràpida que la primera.
Quan recuperi l’alè faré crònica.

Salut!

Felicitats

Ja he pogut verificar per l'APP i xarxes que grans que sou, enhorabona


Salut!
Jordi

Un que ha passejat per Barcelona de bon matí, a les 8h30' sortia just al darrera de l'elit, amb les llebres de 2h45 al darrera meu, el motiu, avui era campionat de Catalunya i d'Espanya i els federats amb marca mínima teníem aquest privilegi, no cal dir que a la sortida m'ha avançat mitja humanitat, he mirat de no fer nosa i crec que ho he aconseguit, aquí mateix havia escrit un objectiu de 4h20', tot i que el dimoni que porto al cap deia que potser 4h15'.
He anat fent sense forçar en excés i la mitja ha caigut en 2h00'07", sempre perdo mooolt temps a la segona part, però avui fins i tot el tros de Diagonal Mar no l'he trobat tan feixuc, al final he acabat en 4h07'51" i de retruc segon del Campionat de Catalunya del grup 70-74 anys i tercer del de Espanya del mateix grup, molt content.
He pogut saludar alguns companys quan m'avençaven i aquest any vull destacar els avituallaments, molts i alguns en botella, llargs i amb moltes mans, ara a pensar en la propera.

Vicenç

MARATÓ 10 ANYS DESPRÉS

Fa 10 anys havia de córrer la marató de Barcelona amb el meu pare el Polgi, per problemes personals a un mes de la cursa no vaig poder posar-me a la línia de meta i no vaig poder córrer i debutar amb com jo volia.

Va anar passant el temps, vaig fer 30 anys el passat mes de juliol i vaig decidir que era el moment de tornar a intentar-ho. Just 10 anys després, havia de fer la Marató BCN 2016 i pensava aconseguir-ho a la Marató BCN 2026, encara que el meu pare ja ha penjat les sabatilles i em tocaria fer-ho en solitari.

Vaig fer una mitja marató al mes d'octubre i vaig començar les 16 setmanes específiques per marató a finals de novembre. Per sort he pogut complir bastant bé el pla que m'havia proposat de 4 dies per setmana i un volum de 50-60Km setmanals amb la idea de baixar de 3h30min. Al mes de gener vaig fer la mitja de Granollers en 1h31 i em va motivar a intentar un temps entre 3h20 i 3h25.

El dia abans de la cursa vaig a la fira amb el meu pare i la meva parella (ara promesa ja) i recollim el dorsal i saludem al Jaume86 que com sempre té bones paraules i ànims pel debut. Després anem a sopar tots tres a un italià i feina feta pel dia següent.

Arriba el dia de la cursa i fa un dia per córrer espectacular, arribo aviat al calaix i agafo bona ubicació (la única cosa que no acabo d'entendre és que si el calaix és de 3h15 a 3h30 les llebres de 3h30 sortin de davant de tot del calaix), sortida amb la pell de gallina i emoció amb la gran cançó de Freddy Mercury i Montserrat Caballé i començo la cursa, la idea és anar a un ritme sobre 4:45min/km.

Intento posar-me per davant de les Llebres el primer KM i em surt a un ritme de 4:27min/km i penso que ja estic anant massa ràpid, així que intento buscar el meu ritme i trobar-me còmode i van passant els Kms a un ritme aproximat de 4:40min/km. Arribo al Km 4 i trobo per primer cop al meu pare i la meva parella que m'animen, i al agafar el carrer València els torno a trobar de nou sobre el km 6, els tornaré a trobar en el Km 16 així que penso que em queda una bona estona en solitari.

Van seguint els Kms i em trobo molt a gust tot i que penso que encara queda molt i que al ser la primera no sé si tot seguirà igual, primer gel al Km 9 i de moment tot va perfecte, la tornada pel carrer Mallorca em va molt bé i em serveix per agafar ritme fins que al Km 16 veig la meva germana i em diu que el meu pare i la meva parella, la Iulia, m'esperen al Km 18 a la Gran Via amb el carrer Urgell, els veig una vegada més i continuo cap a plaça Catalunya i després plaça Universitat on trobo una companya de feina en una batucada que també em dona molts ànims i just al Km 20 em torno a trobar la família que no para d'animar. Passo la mitja marató en 1h38 i em trobo molt còmode, aquí me n'adono que m'he oblidat de prendre el gel al Km 18 i me'l prenc en el 20-21.

Baixant pel Paral·lel i pel Litoral segueixo mantenint el ritme pero començo a notar cansament a les cames i començo a veure que potser se'm farà més llarg del que pensava (aquí ja no se m'oblida el gel del km 27 ja que l'espero amb ganes) igualment mantinc el ritme i passo el Km 30 en 2h19, penso que tinc una hora per fer 12km i encara confio en baixar de 3h20, al Km 33 torno a veure la família aquí ja més just de força però segueixo intentant mantenir-me per sota de 5min/km, cosa que aconsegueixo fins al Km 36 i aquí ja veig que tocarà patir, passo dos Kms a 5:05min/km, els dos següents a 5:30min/km i els dos últims a 6min/km. Al Km 40 se m'apunta la meva germana i m'acompanya del 40 al 42 que per mi es fan més llargs que els 40 previs.

Intento accelerar una mica entrant a la meta i veig que puc baixar de 3h24, així que apreto el poc que puc i passo la meta en 3h23'58''.

Un cop creuo la meta em trobo el Dennis a qui no veia des de fa molts anys i em fa molta il·lusió trobar-lo.

Per fi soc maratonià, deu anys després ho he aconseguit i en un debut on he tingut de tot, moments molt còmodes i disfrutant de la cursa i acabar patint per tastar el que és fer una marató i disfrutat d'arribar a la meta i haver-ho aconseguit. Estic especialment orgullós i content del debut pel fet d'haver-ho fet tot en solitari, tant els entrenaments com el dia de la cursa, ara toca recuperar les cames que avui em recorden que ahir van fer un sobresforç i pensar propers objectius.

Li dedico especialment al meu pare el Polgi que em va introduir a l'associació i al gust per córrer, a la Iulia que és la que ha aguantat al meu costat tota la preparació i a la meva germana Gina que em va animar i acompanyar en els moments més complicats de la cursa.

Continuem.

RUN&WINE, enhorabona per la nova MMP!!
T'ho mereixes, i molt més.

Vicenç, sí senyor!! Podium de Catalunya i Espanya!! Gran temps enguany.
T'he passat i la veritat que tenies molt bona pinta. Molt millor que l'any passat. Quin crack tú...

Pol26, enhorabona maratonià!!! Gran, gran estreno a la marató.

Molta il·lusió trobar-te a l'arribada. Gran crònica! Espero que siguin molts més com aquestes.

I moltíssimes gràcies a Polgi, que fa anys que no vem a l'Àlvar per aquí.
Ahir hi era per tot arreu, donant ànims que ens feia revivir inclòs on fallaven les cames.

Aquesta nit una petita crònica... però res a dir.. va anar fatal

RUNandWINE va escriure: Quina calor he passat 🤪
3:28:17, MMP per 1min 21 seg.
Segona mitja 1:17 més ràpida que la primera.
Quan recuperi l’alè faré crònica.

Salut!

M'alegra molt el teu èxit Joan, era la crònica d'una marca anunciada. Llegiré la crònica amb interès.

Jordi, moltes gràcies pel seguiment i pels ànims!!

Vicenç, espectacular el teu rendiment, sempre penso en tú i em dic, d'aquí uns anys com el Vicenç però ja veurem si sóc capaç de fer els teus temps amb més de 70 anys. Fa molt de temps que et conec i sempre has sigut el meu mirall del futur, M'alegro molt del teu podi. Enhorabona!!!

Bones! Una mica de crònica del que vaig viure ahir.

Context

Com sempre una mica de context, no tots ens coneixem ni ens seguim per xarxes.
No soc massa de competir, almenys no com molts d’aquí de setmana si, setmana també i menys amb els nens, on competir implica restar molt de temps familiar sobretot quan vius lluny de la major part de coses interessants en aquest sentit.
Dit això, les meves últimes competicions van ser la marató de Tromso fa 9 mesos i les 6h de les 24h d’ultrafons de Barcelona de fa 3 mesos. Estava inscrit a Sevilla però no em sentia amb temps i vaig canviar de plans per Barcelona on curiosament debutava. Sense pressió i sense ganes de res en concret, inclús valorava ajudar a algun amic, més que res la marató era per fer volum de cares a pròxims reptes que em motiven més.
Desde les 6h no he fet cap cursa “a tope”, el que si que vaig notar, que així com després d’aquesta prova ( i ja abans) no tenia massa ritme, desde finals de gener, hi va haver algo que va fer “click” i córrer a 4’ o menys em tornava a sortit amb certa naturalitat, els volums entraven sense problema ( ja abans) però ara podia fer series sense ressentir-me. De cop un estat com el de fa 10 anys que pensava que ja havia quedat enrere

Dies previs

Aquí vull incidir perquè crec que molts, ens esforcem molt a entrenar i fer kms això ho passem bastant per alt.
Els dies previs em torno una mica ( més) friqui, arribo a l’extrem per mi de deixar de beure cafè durant tota la setmana, perquè així la cafeïna durant la cursa em faci més efecte.
En aquest context, els tres dies previs a la cursa, pràcticament només hidrats i una part de proteïnes, res de fibra i poquíssima grassa, al final si no tens res als budells, no pots tenir problemes amb els gels. 600 grams d’hidrats el dijous, més de 700 el divendres i uns 500 el dissabte.
Evidentment intentar descansar tota la setmana tan com es pugui.

Cursa

Tot el que he dit abans a prendre pel sac ( o casi). Amb els anys ens anem fent grans i especialets, un mes abans de la cursa un amic de tota la vida ( que va debutar a Barcelona) em diu que agafa una habitació pels dos a 100 metres de la sortida, apunt estic de rebutjar-ho perquè sabia el que podria passar però resulta impossible rebutjar la proposta amb cap argument lògic. Total que d’un temps cap aquí tinc un son fàcil però delicadet i més en un dia de nervis com el previ d’una marató. I no vaig dormir gens en tota la nit, el company em va desvetllar sense voler un parell de cops agafant el son i apa nit en blanc.
Vaig arribar amb nervis, però vaig tenir temps d’intentar pensar en que no m’afectaria i realment crec que així va ser.

Segona cagada, vaig arribar molt aviat a la zona de sortida, amb el tema aquest dels calaixos, per veure’ns tots els que veníem de la Garrotxa vam quedar molt aviat i em vaig quedar sol al calaix desde 30 minuts ben bons abans de la sortida. Feia bastant de fred, però era bona senyal per fer una marató.

Sortida. Segon calaix 08:40. Espectacular el lloc i brutal la cançó de Barcelona, gallina de piel que deia aquell. Amb les bones sensacions que havia tingut les darreres setmanes havia decidit sortir a 4’ sempre donant un marge a confirmar per sensacions. Sortida complicadeta com sempre, molta gent i tots volem guanyar la cursa els primers 200 metres. Km 1-2 veig a en Chute ( únic correcat que veuria en cursa) em plantejo anar amb ell però realment em va fer cosa molestar i ho vaig desestimar, vaig passar-lo pensant que ell em passaria segur en algun moment ( està molt i molt més fort que jo en mitges).
Sensacions a partir del km 2/3 boníssimes, com diuen els joves, flow total, els kms passaven sols. Pas pel 5k en 20:01, ritme clavat i fàcil, potser massa ( o no, mai ho sabrem) i vaig decidir deixar-me portar un pel més i tot que no es zona favorable, pas pel 10k en 39:41. I així vaig anar fins a passar la mitja en 1:23:46. Sincerament aquí estava contentíssim, pensava inclús que podria doblar o fins i tot que podria apretar més endavant ( tram favorable, tot son festes) però crec que va ser arribant per estació de França o per allà ( perdoneu si m’equivoco) que la cosa ja no anava tan fluida, anava molt bé però la idea d’apretar ja la veia més llunyana pas pel litoral correcte però en arribar a la Diagonal ja vaig confirmar que hi hauriem de posar algo més que una mica de ganes per arribar al final sense perdre temps. Per mi el pitjor moment va ser entre el 35 i el 37, just al deixar la Diagonal, em va semblar que el vent em molestava més, i que tot plegat ja justejava, però al final tot i així es van salvar els mobles amb un parcial de 20:29 del 35 al 40. El tros de Marina es va fer etern i gràcies que hi havia molt ambient sinó… després de marina ja si que em vaig revifar i inclús abans de girar cap a Arc de triomf ja estava de celebració perquè allò ja estava fet, tenia al cap que podria aconseguir un 2:48 i que segurament baixava del 2:48:47 que marca els 4’ per km en una marató.
Al final 2:48:34 ( MMP anterior 2:54:40) segona mitja en 1:24:48, perdent una mica més d’un minut, es podria millorar però ho he de donar per bo. Realment la sensació va ser de donar-ho tot. Això és el que hi ha i crec que m’ho he posat difícil per millorar-ho en un futur.

Acabant la cursa em vaig estar una hora llarga per la ronda sant Pere animant a tots els corredors, especialment alguns de vosaltres, tot i que varis us vàreu escapar. Em va encantar l’ambient.

Valoració general

La cursa és la hòstia, així de clar, ho té tot per ser una cursa top i a més va sortir un dia rodó, no de 10 pel vent, però si de 9.

La critica més gran que tinc per fer és el tema dels calaixos, un descontrol total, pobres els voluntaris no donaven a l’abast i la gent no els hi feia ni pxxx cas. A sobre que de que et pots inscriure al calaix que vols ( malament) a sobre no fas cas al que et diuen… però es que el més lamentable és que la pròpia organització posi per exemple, llebres de 3h al calaix de sub2h45, a qui se li acut? L’únic que aconsegueixes es que centenars de persones vegin les llebres i es posin en un calaix on no poden ser. Problema, els de calaixos posteriors ens trobem un tap ( en el meu cas em vaig trobar tot el grup en el gir de Diagonal) que costa molt de passar.
Per la resta la organització res a dir, avituallaments molt llargs, amb molta gent i sense cap problema
El que si comentar, no valorar, que la cursa en cap moment sembla que estiguis corrent a casa, tinc la sensació que m’he trobat més catalans corrent a París que a Barcelona
El que si que em sembla fatal és que parlin en castellà per megafonia
I el tema de la cua per entrar dissabte al mati a la fira millor ni en parlem

En fi, l’any que ve espero tornar, veurem.

Pol26 ja ets maratonià i has debutat amb una gran actuació. Has gaudit i has patit, doncs sense esforç no n'hi ha paradís. Has fet una preparació excel·lent i has encertat el ritme. M'alegra molt que siguis maratonià. Enhorabona!!

Jo tinc que redactar la crònica. Prometo unes quantes línies però resumint m´he tirat a la piscina i he fet, com diria el meu amic Dennis, un Gasorfer!!

Enhorabona a tots els finishers! I gràcies a tots els voluntaris!

Ja vaig comentar que no havia entrenat prou per fer-la, i que intentaria fer CaCo fins on pogués...
No haver entrenat prou em va servir per a que la SandraB, que no l'anava a fer per no haver entrenat, acceptés venir des del km 0 enlloc de més tard, aprofitant el dorsal (gratuït) del Marc (que ja es veia a venir que no entrenaria en temporada d'esquí)

Finalment la Sandra es posa malalta i no ve. Em toca fer-la sol, si se li pot dir "sol" al munt de gent del meu calaix...

La veritat és que, igual que no vaig fer gens bé la preparació (amb el canvi de casa m'he saltat molts molts molts kms, i no he arribat a fer més de mitja marató des de novembre, que vaig fer la marató de Donostia), estic molt content de com vaig gestionar la cursa. Vaig pensar q l'única manera d'arribar lluny seria fent Galloway (adaptant el que em vau aconsellar, vaig decidir córrer 5.5 km i caminar-ne 0.5 ja des del principi). Pensava retirar-me quan veiés que no podia més, i vaig anar fent.

En fi, calaix de sortida verd. Em situo amb temps, i prenem la sortida. Fa força fresca, bon temps per córrer, de moment.

Normalment trigo en anar còmode, o sigui que no em preocupa que els 2 o 3 primers em costin. Em comença a preocupar més que els 4 i 5 em costin, també. Arribo al 5.5, i camino fins el 6. A destacar que al primer avituallament no hi havia aigua quan vaig passar-hi.
Al 6 començo a córrer fins el km 11.5, encara tinc les cames i el cos mandrosos. En fi, anirem fent. Ja estic acostumat a córrer cansat, el que falta saber és fins quan aguantaré. Després la sensació millora i ja em sembla més adient a l'estat de forma i l'esforç fet.
Crec que va ser al 17 on tampoc trobo aigua... només aquarius. Tinc set i per tant l'agafo.

Els avituallaments molt molt molt llargs, que van "deixant estar" les taules del principi a mida que avança la cursa, no van gens bé. No saps on acaben ni on deixa d'haver-hi aigua i comença l'aquarius. seria millor no anar veient taules buides durant una estona i després que hi hagi 3 tauletes amb aigua. O qui ni en trobis, com em va passar dos cops...

Aprofito les caminades per anar comentant la jugada amb la Sandra, que em va animant.

En algun moment em passa un paio amb una samarreta que posa "I don't stop when I'm tired, I stop when I'm done" (no m'aturo quan estic cansat, m'aturo quan he acabat). Penso que se m'adapta bastant, però tot té un límit, ja veurem...

Tot i anar parant a caminar a estones, vaig coincidint amb gent a la que avanço quan corro, i m'avancen quan camino, entre ells un parell de correcats a qui no conec, però ens saludem

Al 24.5 ja veig que arribaré al 30, perquè em queda caminar 500 m fins el 25, i córrer 4.5 després ho veig possible encara que estigui cansat. I després, caminant 500 m ja seria al 30...
En aquest moment veig que sigui corrent poc o molt, i caminant molt o més encara, és factible arribar a meta i regalar-me la 17a medalla pel meu 59è aniversari.
Al 30 ja no faig 5.5 + 0.5 sinó que corro només 4.5k i camino fins el 35. Ja molt cansat, del 35 només vaig fins el 37.5, i passat el 38 corro fins el 39.5, vaig en progressió descendent (el ritme quan corro també és pitjor), però ja veig clar que arribo si no passa res greu! Els kms que segueixo són els del rellotge, que ara ja van un parell de centenars de metres per darrera dels oficials. Al 40 "meu" tinc previst començar a córrer, i just veig en David fent fotos, quasi m'enxampa caminant

Del 40 al 42.2 ja no paro, vaig molt molt cansat però aguanto segur. Encaro l'Arc del Triomf amb sensació d'estar acabant una cosa que no em pensava que podria fer, i quan passo l'Arc veig que si espavilo entro just per sota de 4h 30, o sigui que "esprinto", si se li pot dir així, per acabar en 4h 29' 56". Si en algun moment pensava que potser acabaria gràcies a caminar estonetes, ni de conya esperava que seria en gaire menys de 5h, o sigui que la meva nova medalla em porta una sensació de triomf enorme.

Gener molt molt justet... 4 tirades d'entre 20 i 22k, una tirada de 15, una de 12, i un parell de sortides de 8, i 5k. Res gaire llarg.
Just abans del tapering, al febrer només dues 21.1k (Barcelona i Colomenca) i dues tirades de 15k, més un entrenament de menys de 5k.
Març: 12k la setmana abans, i 9k la mateixa setmana de la cursa...
No és la manera d'anar a una marató...

Hi ha moltes coses bones, a la marató de Barcelona, però tinc algunes crítiques:
- descontrol als calaixos
- avituallaments, com ja he comentat
- amb els calaixos tan escampats, no saps on trobar lavabos abans de la sortida
- el recorregut actual té moltes coses bones, però es creua molta més gent, en ser més cèntric i en facilitar que els familiars vagin a animar al següent carrer... Fins i tot dos cotxes sortint de dos parkings, vaig veure, un per la vorera però l'altre estava pressionant per ficar-se al carrer! Vaig arribar a xocar, i fort, amb una que creuava, per sort sense conseqüències per ningú

I la sortida em segueix semblant justeta, comparada amb la del recorregut anterior... l'arribada és genial, això sí.
Samarreta i medalla, molt millors que anys anteriors

En fi, repeteixo l'enhorabona a tots els que heu acabat, especialment els que heu complert objectius!

Aquí un altre que també va ser-hi.

Tot comença quan trobo un nou fil en el fòrum d'estrenar a zona 2.

Preparacio
Aficionat d'anar provant coses noves (Autodidacta, Llibres, entrenadors personals, Sistema Compex, Botes Reebook, Vercho, etc.. ), plantejo preparar la marató en aquest sentit, m'atrau el tema i no em sembla massa sacrificat i evita possibles lesions.

El resum ha estat el següent
10,28 setmanes
487,48 km.
79 dies de carrera + els dies de descans treballant la força
43 km. Setmanals (mitjana)
5,7 dies a la setmana (mitjana)

El problema és que de tirades llargues només vaig fer la Mitja de Granollers, les avituals eren de 6 – 8 – màxim 12 km. Les mitges de Sitges, Terrassa, Barcelona i Santa Coloma, les vaig haver de suspendre per què en van coincidir per travesses de raquetes de neu. Aquest any la neu ha estat excepcional. Tenia que aprofitar-lo.

Els objectius de tota manera no eren masses ambicioses només mantenir la forma no lesionar-me i poder la acabà. Com segon propòsit era de fer 5 hores i com a possible baixar més encara el temps, tot això sense partir i gaudir de nou d'aquest meravellós marató que tenim a casa nostra.

Dijous dia 12, feina feta, recollir dorsal fira del corredor, espades en alto i a veure que passa diumenge.
Divendres dia 13, (divendres 13 havia de ser) gastroenteritis al canto, 37,5 de febre fet pols i no m'entra ni un macarró a la panxa.
Dissabte dia 14, Sembla que estic millor, l'aixeta del cul ja no raja tant, a marxat la febre, tot el dia fent llit, puré de patata i arròs bullit i mirar d'hidratar el que puc. Tal com en conec sé que si no vaig em penediré sempre , així que preparo bossa, a dormir aviat i despertador a les 5.30.
Diumenge dia 15, Preparo típic esmorzar de Marató liquat de poma taronja llimona i pastanaga, després una torrada amb oli cru i truita a la francesa, La truita quasi ni m'entra, mig plàtan i prou, els fruits secs ja no arribo, no m'entra més.
Arribo d´hora a Arc de triomf, recargolament de panxa i darrera caqueta als wàters mòbils, espero de sigui la darrera. I a línia de sortida.


Cursa
Tinc molt clar el objectiu, ritme suau sostenible i constant fins a la mitja marató, fins al km. 15 perfecte a partir de qui ja espero arribar a la mitja, així i tot mantinc el ritme constant com un rellotge suís, els que hem fet de llebre moltes vegades sabem com fer-ho.
Per experiència ser que si no arribes a la mitja totalment fresc, difícilment podràs afrontar la segona part amb èxit , així doncs ràpidament em mentalitzo per arribar a la mitja, i passar al pla B. CACO total sense complexos i assegurar l'arribada, l'opció C d'arriscar més i possiblement trencar-me i no arribar no em mola.

Així doncs, només trepitjar la línia de mitja marató 2:16 , en vaig a posar a caminar córrer, petits objectius i a gaudir de l'ambient, entretant vaig veure passar diversos correcats entre ells el gran mario.cat a tota velocitat descol·locant-me el barret, després en Manel26 que posteriorment van anar coincidint fent la goma, ara passo jo ara passes tu. I algun correcat més que no vaig arribar a reconèixer.

Chino chano a meta assegurant l'arribada, En la meva categoria de discapacitat visual no érem gaires aquest any, això ho sabia i en aquesta idea de tan sols arribar a ser finisher en podia donar la possibilitat de tornar a fer pòdium, i així va ser per que el que anava davant meu es va trencar al km. 32 y vaig pujar a tercera posició del grup ONCE.

Conclusió.
El sistema d'entrenament escollit no és llenç recomanable per fer una marató, poder per una mitja i fer-la tranquil·lament si, però per una marató encara que el volum setmanal estigui més o menys adequat és quasi imprescindible introduir entrenaments de tirades llargues.

Antirco, buff.. amb la teva última setmana... quines ganes de córrer!!

Prou bé t'ha sortit!! Es el que mes temo.. pensar en WC-mòbils fent una marató! Enhorabona per acabar-la.

XaviCht, ni tan mal, ehh!! Malgrat tot, has fet un sub 4h30. Imperdonable que els que pagueu lo mateix i trigueu una mica més que nosaltres no teniu ni una cosa tan bàsica com l'aigua Millor dit, una vergonya!!

Estanis, després de la preparació i execució de la cursa de 6h has demostrat que pots correr hores i hores a 4' sense despentinar-te. Però... has de fer-ho. I dèu n'ho do que ho vas fer. 2h48.. davant fins i tot d'un crack com el Chute. Recordo de fa 10 anys que per a tu era més suplici baixar de 40' en 10K que no baixar de 3h en la marató.
Sembla que el teu cos està realment fet per la llarga distància!!

I t'agraeix molt pel moment màgic del km 41. Estava totalment fos, anava a 5'45", però veient-te animar-me m'has tret un somriure que el gran David Blogmaldito va immortilitzar

La meva crònica serà curta.

El mes de gener gairebé tot el mes lesionat.
Febrer amb tirades llargues, molt llargues.. fins a 50kms molt lents el día 15.
El día 22 la primera mitja en anys, Santa Coloma en 1h36:30 amb bones sensacions.
Però després 2 setmanes gripós on les cames no podien ni anar 5'20".. sinusitis.

Però la última setmana tornaven les bones sensacions, i ahir diumenge tenia ganes de córrer!

El millor moment, trobant-me amb els amics Jorfer i Joan (i el seu nebot Jordi) abans de la sortida!
Pell de gallina escoltant la canció de Barcelona.. quina veu la noia!! i apa.. a córrer.
Sabia que anar a 4'30" no tocava, però poder anar amb un amic com el jorfer no té preu, i te n'oblides que potser no és lo més raonable. Al km 3 ja noto que no puc anar tan ràpid i em penedeixo.
Ens acompanya el gran Xavi_Nadal, amb dos dits al nas, i es nota que va sobrat.

Al km 5 23:00 clavats (ritme perfecte pel Joan33) ja decideixo que no puc seguir així. Intento baixar el ritme, deixant-me anar, però curiosament veig que Jorfer i Joan no es queden tan lluny.
Al km 8 un noi de darrera em dona un cop amb el peu al meu, i vaig rodant per terra. Aii.. quin dolor de colze.
De seguida torna a recollir-me de terra i li dic que estic bé i continuem.
Amb el xut de Adrenaline vaig accelerant fins i tot una mica més i passo el 10k en 45:49 (4'35"). Massa ràpid.

Després baixo una mica més el ritme, però són tants els ànims i la marabunta que em persegueix que sense voler no baixo massa el pistó. Els següents 10k a 4'45" i passo la mitja en 1h38:32.
Sé que moriré així i penso en caminar però el fantàstic públic no em deixa. Polgi, Jordi69, Cachirulo, RafaB, Danili i molts altres correcats i no Correcats m'animen una barbaritat.

Baixo el ritme a 5'00 i penso que encara puc fer 3h24.
Aguanto fins al km 25, però després el ritme va a 5'20". Calculo que fins i tot a 5'20" puc baixar de 3h30 i apreto els dents i segueixo.

Es una sensació molt rara. Estic patint moltíssim, les cames simplement no van, però per l'altre cantó estic gaudint tant dels altres corredors (segurament m'han passat més de 2500 corredors) i sobre tot dels ànims del públic que no puc sinó sentir-me un gran privilegiat pel sol fet de ser-hi, i poder córrer.
I així vaig fent, xocant les mans dels nens i tocant els cartells però al km 39 ja noto que no puc ni aguantar el ritme de 5'25" que seria suficient per baixar de les 3h30.

Només queden 3k, i el els pulmons tenen energia de sobra, però les cames no són més que papilla i vaig a 5'45" i gràcies.

Em costa fins i tot somriure, fa tan mal tot, fins trobar-me amb el rei de la Ultradistància l'Estanis que em fot un grit i estira la mà. Ni m'assabento que el DavidBlogmaldito ha tornat després de fer 3h14 en la marató per continuar la seva Ultra fent milers i milers de fotos. Tot i que diu que son de qualitat regulera.. són de molt bona qualitat, sí senyor! Li xoco la mà i ara sí em sento feliç. Falta res per acabar la marató.

3h31:11
No he donat la talla jo, però Barcelona sí. Quina gran marató tenim aquí a la nostra ciutat!!

Arribo i no trobo a ningú.. per sort després veig la cara (barbuda) i molt feliç del Pol26 que fa moooolts anys que no el veig.
Un plaer parlar amb ell una estona, buscant al papi. Va ser ell que em va ensenyar a fer les sèries en les pistes de Cornellà.

I hem après que la marató l'has de respectar. Has d'anar al ritme teu, per molt que vulguis anar amb els amics...
A Empúries tornarem a patir!

Vicenç
Mara meva quin tiu, flipo de debò, sempre has estat un gran referent meu i ara després de aquesta super marató encara mes, et felicito i ja no es la primera vegada que et demano el teu secret (La recepta secreta).

Pol26
Enhorabona per la teva primera marató, me ha agradat molt la teva crònica, i me ha emocionat molt llegir la, recordant-te fa molts anys al costat del teu para polgi i la teva germana gina a la fira del corredor de la marató de Barcelona, éreu molt joves, i encara i ho ets , segur que aconseguiràs grans èxits, molts records el teu pare segur que esta super orgullós de tu, una abraçada de part meva.

RUN&WINE
No ens coneixem gaire però seguint els teus entrenaments no esperava menys, felicitats

XaviCht
Molt bon resultat, llàstima que has tingut que pati tant, no se de quin calaix vas sortir, però jo precisament de aquesta marató he quedat molt sorprès del bon servei de avituallament, vaig sortir a les 8:50. Gels pràcticament des de abans de la mitja, quant abans els començaven a donar a partir del km, 30, aigua isotònics fruita gominoles fruits secs molt sovint, cap queixa.

Dennis Teuling
Va vinga, si fins hi tot fas bona cara
I per favor no tornis a dir que no has donat la talla, sense comentaris, valora mes el que tens