Marató de Barcelona 15/03/2026

Dennis quina foto més bonica! En David es mereix un homenatge de l’atletisme popular català, la feinada que es fot aquest nano és una passada. Dennis m’encanta la teva manera de veure les coses i el córrer. Fantàstic
Ens veiem a Empúries, em pots fer companyia una estona 😜

Per cert, amant de l’estadística com ets, ho he oblidat a la crònica, fa només 6 anys, el 2019, hagués quedat 175è amb el meu temps, ahir vaig ser 956è. Increïble l’evolució de l’atletisme i d’aquesta cursa.

Vinga que avui el foro està calent, seguim!

estanis13
Veig que continues igual de rigorós en dieta i entreno tant en les 6h de can drago com en la marató
Primera felicitar-te per aquest sub 3, pocs ho poden dir. Brutal.
Després coincidir amb el nefast que va ser el control de calaixos, jo mateix portava polsera groga, per calaix preferencial, però això era igual podies situar-te al teu gust sense barreres.
Bé …. Això del vent tampoc el penalitzo massa. En general crec que vam tenir per sort de nou un dia fantàstic per a córrer una marató.

XaciCht veig que el Gallowey o com es digui és un recurs interessant per a fer una marató digne quan entrenes poc, així que enhorabona per aquesta bona decisió a l'hora de gestionar la marató en funció de l'entrenament realitzat.

Estic d'acord en les coses a millorar:
- als calaixos de sortida, al meu que era el blau, n'hi havia molts roses i d'altres colors
- també considero que les llebres no estan bé col·locades doncs, per exemple, al meu calaix de 3h a 3h15 teniem les llebres de 3h15 al principi (tres) i dos pel mig, però cap de tres hores. El sentit comú em diu que hauríem de tenir un parell al principi de 3h i dos o tres de 3h15 al final.
- la gent es va creuar unes quantes vegades (suposo que més participació, més seguiment, més gent)
- avituallaments; quan vaig passar n'hi havia de tot, però clar jo anava entre els 6000 primers aprox.
- a la Plaça Catalunya n'hi havia lavabos i policlinics per a pixar
- la sortida, crec que falta una pancarta que posi "Sortida" doncs fins que passes la catifa dels xips no ets conscient que surts
- mimar al corredor local (preu especial, per exemple)
- la sortida hauria de començar abans doncs els darrers si no fa un bon dia ho pagaran

Coses positives:
- el recorregut m'agrada
- medalla i samarreta han millorat
- existència d'avituallaments amb aigua en ampolla (particularment l'aigua dels gots no tinc molt clar d'on surt i si és apte pel consum que suposo que si)
- llebres molt bones
- punt d'animació Hoka espectacular al carrer Marina


Continuo llegint

-

Estanis13 he llegit amb atenció la teva crònica per a aprendre coses i aplicar-me-les en el futur (per exemple el cafè, jo em prenc 3 o 5 al dia i potser hauré de fer el que fas tú o tema de la nutrició faig el que vull sempre, un parell de coses a millorar, gràcies per compartir-ho).

En quan a la crònica m'ha encantat, amb quina naturalitat t'has cascat una marató a 4'/km, pim pam.
Un més que comentes la descol·locació de les llebres, hauríen d'endarrarir-se totes un calaix o repartir-se, ho tinc clar.
Les de 3h per exemple, doncs 2 darrera del calaix de 2h45 a 3h i 3 llebres al principi del calaix de 3h a 3h15, això seria l'ideal.

I si, també trobo a faltar algunes paraules en català per a megafonia, a banda del castellà i de l'anglès, una salutació, unes paraules d'ànim...

Jo vaig veure al Dabit fent fotos però a tu no, i crec que estaves amb ell. Llàstima!!

Una abraçada i ens veurem l'any proper.

Han passat un parell de dies, i la veritat es que estic prou recuperat, crec que un dels motius de com em va sortir la cursa es que vaig beure en tots els avituallaments, en alguns aigua, altres isotònic i si havia botella l'aprofitava, ben segur que vaig beure bastant mes que fa un any o a qualsevol cursa que donen aigua en gots.
Fa uns moments he fet , un any mes, la inscripció per la Marató d'Empúries, espero que allà en Dennis no pugui dir res de fatal i ens ajuntem un grapat de correcats.
Dennis, Jorfer, Antirco, gràcies per las vostres paraules, sou uns exagerats.

Vicenç

Antirco, vaja p..... el que vas agafar a 48 hores. Em sona doncs en el meu cas vaig decidir no sortir en la passada marató d'Elx-Alacant doncs no valia la pena sortir, però tu amb prudència i ganes vas aconseguir finalitzar la prova.

BlogMaldito com tu fas per córrer i fer les fotos? Moltes gràcies per les col·leccions de fotografies que ens has fet. Molt agraïts!!
Al veure el somriure del Dennis i les seves paraules, he dit que consti en acta, que si no t'oblidaràs. Doncs això, gràcies!!

Continuo llegint.

Dennis, diumenge vam arriscar molt i, com diria Julio a les tres Maries de Vacarisses "y lo sabes" i no vam poder gaudir al cent per cent de la marató. Del ambient si, però de la cursa no, però ja hem aprés una lliçó més i no cal ser tant optimistes.

De totes formes, moltes felicitats per la nova marató al teu historial.

A veure si demà puc penjar la meva crònica,

antirco, enhorabona!!!

I tens raó, és la primera marató que si hagués volgut hauria haver pogut menjar 10 gels des del km 12, crec. Impressionant!!

I sí Estanis i Jorfer, el Blogmaldito és una màquina i millor persona.
Com pots córrer, fer fotos, fer 1000 entrades amb tota la informació de la Marató (avui ja està liat amb la de Madrid), I tot sense cobrar ni un euro.
Si fins i tot a la fira el recorregut era seu.

Després de la Belenka (més que merescut, i no perquè per sigui la primera dona i a més a més tan guapa ) el David es mereix el premi d'Honor amb majúscules!!

Respecte als calaixos, l'any passat volia anar amb el Jorfer, i segurament hauria pogut, però era infranquejable el mur per passar del calaix de 3h45 al calaix de 3h15.

Però abans d'ahir era un coladero.
Ni tant, ni tan poc.
De totes maneres, he pogut córrer còmodament des del km 1. (Lo còmodament que m'han deixat les cames, és clar😁)

Quan vaig acabar la marató de Barcelona al 2018, no em podia imaginar que trigaria 8 anys en tornar a fer-ne un altre. Han sigut uns anys amb molt problemes físics, cap greu afortunadament, principalment produïts perquè el cos es fa gran i li has fotut molta canya i perquè em va costar trobar els canvis adequats al meu sistema d’entrenament que havia fet servir fins ara. A més a més als darrers temps a les maratons cada cop t’has d’inscriure amb més antelació sinó et quedes fora. Així doncs, l’estiu passat veient que havia acabat una temporada mínimament bona, tornant a fer mitges maratons, vaig decidir apuntar-me a la marató. Només inscriure’m em vaig tornar a lesionar dels bessons. Així doncs no va ser quasi fins al desembre que coincidint amb l’inici del pla d’entrenament vaig poder tornar a entrenar amb normalitat.

Vaig elaborar un pla d’entrenament que vaig anomenar de serveis mínims, o també “pla de merda”. Com que el que em resultava més lesiu era córrer ràpid vaig eliminar els entrenaments de sèries (on corres per sobre del ritme de marató), els controlats (on corres a ritme de marató), deixant així només un dia fort a la setmana, que serien els diumenges coincidint amb la tirada llarga. A part d’això vaig afegir un segon dia de gimnàs, que penso que a partir d’una edat és clau per minimitzar les lesions. El pla el vaig poder desenvolupar sense gaires problemes, doncs de dilluns a dissabte, tot eren rodatges suaus, així diumenge podia fer un dia més exigent sense arribar amb la musculatura gaire carregada. L’objectiu estava clar, prioritzava no lesionar-me per sobre d’una possible marca.

Així d’aquesta manera vaig aconseguir el primer objectiu, que era estar a la línia de sortida. En aquests anys que no havia fet la marató de Barcelona, et dones compte de seguida que ha crescut d’una forma exponencial. Un guarda-roba interminable, molta quantitat de gent en totes direccions, molts calaixos, diferents hores de sortida, etc.

D’entrada em sento una mica perdut a la nova sortida. Estic al calaix vermell (entre 2h45’ i 3h.), però davant del calaix no estan les llebres de 2h45’ sinó les de 3h. Les llebres de 2h45’ han sortit al calaix de davant fa deu minuts, de fet també han sortit algunes més de 3h. En fi, com que tampoc tenia intenció de seguir cap llebre, no em preocupa gaire, però el fet de que les llebres de 3h. estiguin davant de tot, fa que la gent s’amontegui més de lo normal. Lògicament la gent d’aquell calaix té intenció de córrer més ràpid, per tant el que volen és posar-se per davant d’elles quan donin la sortida i no quedar obstaculitzats pel gran grup. Queda molt poc perquè es doni la sortida, i mentre canten la cançó de Barcelona la gent s’apreta més encara, tinc la sensació de que Montserrat Caballé m’està xafant contra la multitud. Per fi es dona la sortida, empentes, cops de colze, i com que el ritme objectiu d’entrada es entre 4’ i 4’05” vull passar les llebres el més aviat possible. Afortunadament Gran Via es prou ample com per maniobrar sense problemes.

A la primera part predominen les llargues rectes, intento no mirar a la llunyania, prefereixo mirar als atletes que van al meu voltant, el públic, els edificis. El ritme l’estic complint bé, així doncs, ara mateix, l’únic objectiu és anar sumant quilòmetres. Em passa l’Estanis, em diu que vol anar a 4’. Jo estic anant a 4’02 en aquell moment i tot i que 2” no són gairebé res, prefereixo seguir al mateix ritme. Jo no corro amb pulsòmetre, corro per sensacions, i en aquell moment tinc les sensacions correctes. Quan arriba el primer avituallament allò és una bogeria. Has d’anar al tanto perquè hi ha gent creuant-se en totes direccions. Agafo un got i de seguida veig que només n’hi ha un dit d’aigua. És el primer cop que faig una marató amb els gots, per tant hauré de millorar la meva tècnica i amortir una mica la mà quan agafo el got. El carrer València es fa llarg però hi ha molta animació, i tinc la meva claca particular, el Khryz i l’Oliveras que m’estan seguint a diferents punts.

Quan s’acaba el carrer València, marco el quilòmetre més lent a la pujada de Felip II. Per sort, just després amb la baixada de la Meridiana recupero el temps perdut. Just allà està animant el mític Danili. Al següent avituallament un corredor beu d’una ampolla, la llença quasi plena i l’atleta que va al meu costat la trepitja i es torça el peu. M’ha anat de poc. Només estic bevent cada 5k, doncs cada 2,5k em sembla excessiu , però el fet de que en aquests avituallaments hi hagin ampolletes enlloc de gots em fan replantejar-me l’estratègia. El següent avituallament és correcat, una injecció d’energia amb els seus ànims, tot i que em ve al cap quan abans estava als darrers quilòmetres. Aquest cop encara queda molta marató per endavant.

Paso la mitja marató en 1h25’ i inicio la baixada del Paral·lel. Se’m fa estrany fer aquest tram de baixada, quan tradicionalment era la part final de la marató en sentit contrari. De cop sento una punxada al bessó. Això m’obliga a trepitjar una mica més de taló per una estona. És un dels problemes que et poden provocar les sabatilles de carboni, doncs et fan trepitjar molt de punta i els bessons poden patir més del compte. Entro a la zona del litoral, amb les cames cada cop més carregades, i un ventet que sense ser molt fort, molesta una mica.
Si la zona de la diagonal abans es feia dura quan era del k25 al 30, ara que és del k30 al k35, és fa més dura encara. Començo a tenir flato, fet gens habitual en mi. Crec que veure en got m’ha fet empassar més aire del compte, i ara noto un dolor molt fort. Intento relaxar-me i respirar correctament, però no és fins que giro a Glòries que començo a trobar-me un pel millor. Els isquios els tinc molt carregats, però a aquelles alçades tampoc crec que ningú vagi sobrat. Tot i que en aquesta segona part m’estic trobant físicament molt pitjor, no he baixat el ritme.

Quan surto de la Diagonal ja penso que l’arribada està més a prop, passo per un lloc amb molta animació amb un grup de diables que onegen bengales. Just el que necessitava ara, empassar fum i pólvora. Girem direcció al litoral de nou. Aquest tram se’m fa molt pesat, fins que tornem a encara el carrer Marina i de nou vas direcció cap a l’arribada. El darrers quilòmetres són molt durs, em fa mal tot, però trec forces de no se on. Per primer penso que puc acabar una marató vuit anys després. El darrer quilòmetre és una suau baixada, començo a gaudir, veig un grup de llebres davant meu, són les llebres sub3h que han sortit al primer calaix i com que els hi he recuperat els 10’ de diferència que m’emportaven arribarem junts. Xoco la mà amb el Waterpoler i passo la línia d’arribada en 2h50’, increïblement he fet la primera i la segona mitja quasi en temps idèntics. Em poso les mans al cap, em fa mal tot, però estic increïblement feliç.

El company Guissona, tenia una frase que deia: “Potser la última marató l’has fet i encara no ho saps”. Durant un temps vaig assumir que la del 2018 seria la última, però de moment he aconseguit que no ho sigui. Ara toca descansar i a veure que ens depara el futur.

RUNandWINE felicitats per la MMP, una llàstima que al final no ens vam trobar ni al Calaix de Sortida!

Dennis gràcies per les teves paraules i el teu somriure com sempre!

Jorfer ets un gran exemple per mi, gràcies per les paraules i consells.

Estanis13 et vaig veure just arribant a la meta i em vas donar ànims per acabar la marató amb una mica més d'energia, felicitats per la teva gran marató!

Antirco gràcies per les teves paraules i li donaré records al pare de part teva.

Chute moltes felicitats per la teva gran marató, gran crònica!

TÍTOL:

LXVIII: LA PRIMERA MARATÓ JUBILAT PER A UN JUBILAT

DADES:

15/03/2026
ZURICH MARATÓ DE BARCELONA
03:24:43 (1:36:11/1:48.32) +12´21”
CALORIES: 3142
PULSACIONS MITJANES/MÀXIMES: 170/175
PARCIALS/TEMPS/POSICIÓ GLOBAL/CATEGORIA
KM 5 22:59 ritme 4:37 (00:22:59) 5599/28
KM 10 22:36 ritme 4:36 (00:45:35) 5417/26
KM 15 22:56 ritme 4:37 (01:08:31) 5330/26
KM 20 22:38 ritme 4:36 (01:31:09) 5249/25
MITJA 5:02 ritme 4:35 (01:36:11) 5228/24
KM 25 17:53 ritme 4:36 (01:54:04) 5143/22
KM 30 23:56 ritme 4:39 (02:18:00) 4705/23
KM 35 25:49 ritme 5:02 (02:43:49) 5557/30
KM 40 28:59 ritme 5:47 (03:11:48) 6054/37
META 12:55 ritme 6:02 (03:24:43) 6393/58
POSICIÓ GLOBAL 6393/25115 arribats
PALMARÉS PARTICULAR: 34/68
PALMARÉS PARTICULAR MARATÓ BARCELONA: 16/30

EQUIPACIÓ I ALIMENTACIÓ EN CURSA

Dos rellotges, samarreta Inverse CoRReCaT de tirants, calçotet Saxx, malla CoRReCaT, mitjons correcats, mitges compressport i bambes saucony endorphine speed 45.
Esmorzar a casa: torrades de pernil dolç, plàtan, donut i cafè. I després a la Ronda Universitat un parell de cafès més un altre donut i plàtan.
En cursa: sis càpsules de sals (kms 3/10/17/24/31/38), i cinc gels Maurten als kms 7/14/21/28/35 els dos primers sense cafeïna. Només he agafat aigua els avituallaments en ampolla doncs he sortit amb una ampolla d’aigua a la mà i no perdre temps.

ENTRENAMENT, ALIMENTACIÓ I PROVES TEST

He fet des de l’estiu passat més de 2300 kms pensant en Alacant & Bcn. Després de la mitja de Terrassa es va inflamar el turmell per una torcedura i vaig perdre alguns dies d’entrenament. Aquestes setmanes em van fer perdre una mica de moral i no vaig reajustar els objectius encara que tenia clar que no arribava a les 3h10 previstes inicialment.

Porto un temps que entreno per pulsacions per a acostumar al cos a utilitzar el greix com font d’energia i per això un percentatge molt alt dels entrenos ho faig en Z2 (fins a 130 ppm). Mètode Maffetone posat en pràctica. Vull córrer durant molt de temps i per això baixo les intensitats i competeixo molt menys. Intento entrenar més i millor i fer menys qualitat.

MOTIVACIÓ

Intentar arribar a 50 maratons acabades a Barcelona. Serà difícil, però no imposible. Ara ja només queden 20 el problema és que el calendari ja diu que quasi tinc 62 anys.

ESTRATÈGIA PRÈVIA

Aquest any he sortit a arriscar sense convenciment i això es paga.
Interiorment era conscient que ni física ni moralment estava preparat per a fer el ball sencer a 4’30” amb la senyora, però encara així, vaig arriscar i veus sàvies interiors i d’amics com en Joan33 em deien que el 15M no era el dia per a anar aquest ritme. L’entrenador em va animar i em va dir que si les condicions climàtiques són òptimes que tinc les condicions adequades per a intentar assolir l’objectiu i vaig sortir disposat a provar-ho.
Dijous de la mateixa setmana vaig fer un test de 6 kms al Canal de Castelldefels a ritme marató i el vaig fer sense problemes, però es clar, a 170/172 ppm en plena Z5 i interiorment em vaig dir, buff, serà difícil aguantar aquest ritme sis vegades més,
Tot i així vaig a la sortida amb la idea de fer els primers kms a 4.35 i després passar la mitja al voltant de 4.30 i a aguantar,

LA MARATÓ

Sortim junts des del calaix blau fosc en Joan33, Jordi (nebot), Dennis i servidor. A cinc metres davant nostra està en AlexKnight i per darrera en Xavi Nad.

Sortida superemotiva i després d’explicar-nos les estratègies particulars i desitjar-nos sort anem al lio. Sóc conscient que aviat em quedaré sol doncs sóc el que més arriscaré del grupet. Sortim i podem córrer superbé des del primer moment, carrers amples que ho faciliten. De seguida ens agafa en Xavi però marxa un pèl més ràpid i li diem adéu. Al voltant del km 5 s’incorpora en Camilo que m’acompanyarà uns 15 kms aprox oferint-me de tot (fins i tot els meus estimats donuts) i ajudant-me amb la logística. Durant aquest tram fins la mitja em trobo sencer i veig que amb esforç puc rodar al voltant de 4.30/35, sortint algun km per sota però pocs. Ja rodem sols, doncs en Jordi, Joan i Dennis van un pèl més lents.

Per la Meridiana en Xavi Nadal em torna a passar i Camilo em diu que li costa anar a 4’30” i que en breu em deixarà després de la Sagrada Família (espectacular). El isquio dret em comença a donar algun avís però ni cas, encara així continuo rodant sobre 4.35 i passo la mitja en 1.36.11, però ja em dic que dificlment doblaré.

La segona mitja va ser una lluita interior de “quiero pero no puedo” i em vaig oblidar del 3h10 i em vaig dedicar a buscar noves fites a mesura que anaven passant els kms i gaudir de l’ambient impressionant de la cursa. Així els objectius mentals que m’anava posant eren:
fer kms per sota de 4:45
fer kms per sota de 5:00
fer kms per sota de 5:30
fer kms per sota de 6:00
no caminar.

I els vaig fer tots, fins i tot el km 41 per sobre de 6 i no vaig caminar. Els darrers 12 kms van ser molt durs, física i mentalment, però és el que n’hi ha per sortir amb una estratègia que no em creia ni jo mateix, d’alguna manera el meu cap em va boicotejar el ritme pel que no estava preparat. Lliçó apresa.

A la Diagonal em passen en Joan i el seu nebot Jordi i començo a dir-me si haguessis anat amb ells aniries molt millor, … però la partida ja estava en marxa des de fa temps. A partir d’aquest moment en Joan ja no el veuré més fins l’arribada, en canvi amb el seu nebot va ser un ara et passo jo, ara em passes tu, Crec que el get d’anar els dos patint ens va servir de motivació per a no tirar la tovallola i perseverar fins l’arribada. De fet ell em va treure un minut. Enhorabona Jordi!!! gran nova MMP.

Al final passem sota els dos arcs de Triomf i d’arribada i li dono una gran abraçada al Jordi (està emocionat i tocat) i busquem al seu tiet i els acompanyo fins la sortida. Miro vàries vegades a veure si trobo en Dennis, però res i penso ja arribarà. Em sento una mica responsable del seu naufragi doncs el vaig animar a provar amb mi. Ho sento Dennis.



VALORACIÓ DE LA MARATÓ

Feliç de córrer de nou una marató i més la de casa. Tenia mono de marató, per a mi un any sense fer una es fa llarg. De fet tenia dues programes i les vaig anul·lar (Madrid i Elx) i em va provocar ansietat d’alguna manera i preses, i això no és bo.

Hauré d’aprendre a gestionar millor aquestes ànsies de fer maratons. Jo programo l’any atlètic en funció d’uns objectius que em donen pauta, ordre i seguretat. L’he de donar una volta a aquest tema ara que estic jubilat i tinc més temps.

I ara donar gràcies a:

Glòria per a aguantar-me durant tota la preparació;
Al Kiko per fer aquests massatges de descàrrega que em van de perles;
A Gustavo i Matias pel seu savoir fer al gimnàs Villeroy de Castelldefels;
Al senyor Maffetone personalitzat en l’assessor Jesús Suárez i el seu grup de r4t.team on m’han orientat i aconsellat en aquesta nova forma d’entrenar.
Al contacte quasi diari i motivacional amb el Oscar, Rafa, i Charly.
A tots els amics dels grups de washapps i I a totes les persones que m’heu felicitat a les diferents xxss aquests dies.


Propera parada, la marató de Empúries fent de llebre de 3h45’

Continuem!!

Chute quina alegria que tornis a ser maratonià. Ja has vist com ha canviat el tema en vuit anys eh?
Ara és un negoci pur i dur, amb una campanya de marqueting espectacular i un nivell mitjà de marques molt superior.
La gent d'ara corre molt més ràpid, que fa uns anys. No sé si és tema del material, o que la gent es prepara millor o totes dues coses.

També tens la gent que fa maratons tur´stiques amb la tercera mà fent fotos, parlant, etc sense gaudir el present.

Chute endanvant i a continuar fent maratons que tens energia i classe per a fer moltes més.

Per si a algú li ve de gust llegir la meva crònica, ho podeu fer a través d'aquest enllaç a la meva pàgina web:

www.arcadi42.com/170-barcelona-15-de-marc-de-2026

Hola,

Deixo la crònica d'una altra marató correguda de menys a més i acabada amb bones sensacions.

PRÒLEG

16/03/2025. He fet la Marató de Barcelona en 3:29:38. Ja està, ho he fet, per fi sóc sub 3:30,...i ara, què?
Crec que encara tinc marge de millora i puc baixar més la marca en marató i també tinc clar que aquesta millora en marató ha de venir precedida d'una millora en distàncies més curtes, tocarà picar pedra de veritat. Picar pedra, però, sense tornar-me boig, a poc a poc, amb garanties, sense voler anar massa de pressa i acabar lesionat. Això també ho tinc clar, la constància ha de ser la base i no em puc permetre haver de parar.
Constància. Començo per aquí. Quan preparo la marató sempre surto 5 dies a la setmana i durant la resta de l'any acostumo a sortir 4 dies i alguna setmana, pel motiu que sigui, queda en 3 dies. El primer canvi serà aquest, durant l'any sortiré sempre 5 dies. Evidentment faré menys volum que quan preparo la marató però habituaré al cos a treballar 5 dies i descansar-ne 2 i també toleraré millor el dia de qualitat, que quedarà mig dissolt entre 4 dies menys exigents.
Dono al cos una treva de 2 setmanes per recuperar-me de la marató i a principis d'abril ja començo amb el pla de sortir 5 dies setmanals.
Els entrenaments van caient i a mitjans de maig faig un test al 10K de Vilanova. En un dia molt calorós em vaig quedar a només 28" de la MMP en 10K. Bona senyal. Vaig seguir corrent a l'estiu i a principis de juliol vaig fer el 10k de Pallejà. També molta calor, i un circuit més irregular que el de Vilanova i vaig fer pràcticament el mateix temps, només 4" més lent. Tant Vilanova com Pallejà les he fet altres anys i aquest és l'any on he rendit millor, fet que em motiva a seguir sortint els 5 dies setmanals tot i la calor de l'estiu.
Arribem al setembre i faig la Trail Senders del Penedès, cursa de 5,5km que fa 10 anys que faig. Aquí milloro 8" la MMP en 5,5 km i quedo 8è de la General. Aquest 8è lloc és anecdòtic, el que realment em satisfà és la MMP i les sensacions que tinc. La setmana següent faig el que no faig mai la setmana posterior a una competició, tornar a competir. Faig un 10K i milloro el resultat de Vilanova i Pallejà, quedo a 18" de la MMP i faig marca de la temporada. Definitivament estic millor que mai a aquestes alçades.
El mes següent faig la Mitja de l'Espirall i entre la calor que va fer, que el perfil és el que és i que vaig estar molt refredat, faig 1:43 i quedo lluny de la MMP, però mirant el costat bo valoro que és millor resultat que al 2024, on buscant un 1:38 em vaig ensorrar i vaig fer 1:46 i també millor resultat que al 2025, on vaig abandonar al Km 8 per un virus estomacal.
A partir d'aquí ja vaig fer la preparació específica de 16 setmanes, on no vaig perdonar cap entrenament i totes les setmanes vaig sortir els 5 dies planificats i fins i tot a les setmanes 11 i 13 vaig afegir un sisè dia molt suau. Constància.
Entremig de les 16 setmanes vaig fer la Mitja de Sitges, on tot i no fer marca vaig tenir molt bones sensacions. Tan bones que vaig acabar convençut que a la marató tornaria a baixar de 3h30m. Bones sensacions que es van confirmar dues setmanes després al 10K de Vilafranca, on, ara sí, faria marca de 10K i aconseguiria baixar de 45' per primer cop. Tant a Sitges com a Vilafranca vaig córrer en pla maratonià i vaig fer la segona volta més ràpida que la primera.
Tot anava bé, segons el planificat, i només esperava que no tingués la mala sort de lesionar-me....i abans ho dic i abans comencen les molèsties. Les últimes setmanes vaig notar una molèstia rara a l'abdomen. Com que no feia net i anava a més vaig anar al metge mig espantat per si era una hèrnia però per sort es tractava d'una contractura abdominal. Estiraments, isomètrics, fisio i llestos. Estava preparat.

LA MARATÓ

Dilluns 9 de març. Comença la setmana de la marató, aquesta setmana serà d'entrenaments suaus, descans, hidratació...i em llevo i tinc la cara mig vermellosa i una mica inflada. No m'ho puc creure. Justament aquesta setmana? M'autoconvenço que deu ser una marca que m'ha quedat de dormir i que ja em passarà però a mig matí la cosa empitjora i se m'inflen les parpelles i els ulls. En condicions normals aniria al metge però no vull córrer el risc de que no em deixi córrer o que em recepti alguna cosa que em deixi mig mort, pel que tiro pel dret, m'autodiagnostico una alèrgia no sé ben bé a què i em prenc antihistamínics. Dijous ja es veuen els efectes de la medicació i divendres pràcticament ja no se'm nota res a la cara. Ara espero que a nivell intern tampoc es noti res i la medicació no interfereixi en el meu rendiment.
Diumenge em desperto amb una sensació estranya, noto la contractura abdominal i no sé si és una molèstia imaginària que desapareixerà així que comenci la cursa o és una molèstia real perquè amb l'aparició de l'alèrgia em vaig oblidar de seguir treballant en la contractura. Vaig cap a Barcelona i durant el trajecte vaig rumiant en les molèsties d'última hora. Ja és mala sort, podrien haver esperat un parell de setmanes a aparèixer.
Arribo d'hora a Barcelona i quan surto del cotxe fa una mica de fred. Millor, no tolero gaire la calor i m'agrada córrer amb fred. Deixo la bossa al guarda-roba i vaig cap a la sortida i noto que ja no tinc fred i que ha sortit el sol. Sembla que farà calor. Entro el calaix, miro i no veig al Pol26. Llàstima, després d'interactuar al fil ara era el moment de posar-nos cara. Anuncien la sortida...i el meu calaix no surt, no entenc res. Una voluntària ens informa que han partit la sortida per evitar aglomeracions. Sortiré amb la segona sortida del meu calaix. Els 8 minuts que trigo a sortir se'm fan eterns i serveixen perquè la molèstia abdominal es faci present i també per notar l'estómac remogut, fet que vull imputar als nervis però que inconscientment penso que poden estar relacionats amb l'antihistamínic i que si és així puc tenir una cursa accidentada.
Entremig d'aquests pensaments donen la sortida i començo a córrer. Uf, males sensacions. Molt males sensacions. L'Abdomen molt dur, ritme forçat i el km 1 surt a 5:17 i el segona a 5:07. Quin drama! Deixo de mirar el rellotge, visualitzo els entrenaments que he fet, tinc pensaments positius i em concentro en la cursa i la cosa va millorant. Tercer km 4:55. Quart 4:55 i cinquè 4:56. Sembla que he salvat la situació, tinc millors sensacions i realment és així i en tota la marató no faré cap km tan lent. Els més lents seran els 2 primers. Els altres 40 tots per sota de 5, en el rang de 4:50-4:59 excepte el 22 que va sortir a 4:37.
Al Km 10 encara vaig per sobre dels parcials de 3:30 però em noto cada cop més còmode. L'avituallament Correcat em dóna ales i passo la mitja en 1:44:47, ja per sota de 3:30 i amb bones sensacions. La segona mitja és més ràpida i jo cada cop estic més còmode, estic segur que faré la segona mitja més ràpida.
Baixant pel paral·lel tinc les llebre a tocar i les passo, veig al fandes a l'avituallament i li faig un crit, m'estic trobant molt còmode. Al tram del litoral em molesta el sol i la calor però no afluixo i mantinc el ritme constant a 4:55. No puc anar més ràpid però tampoc haig d'anar més lent.
Entro al tram d'anada i tornada de Diagonal Mar i m'obligo a distreure'm mirant el públic, altres corredors o el que sigui amb tal de trencar la monotonia. Uns 200 metres més endavant veig una samarreta pastanaga i m'entretinc primer intentant diferenciar si és una samarreta Correcat o no i quan veig que sí augmento una mica el ritme per veure qui és. Mantinc aquest nou ritme i en poc temps em poso al seu darrera. És l'amic. Veig que puc mantenir el ritme, ara més a prop de 4:50 que de 4:55 i l'avanço. No sé quanta estona podré mantenir el ritme i penso que si peto millor estar jo per davant, així quan m'avancés ja tindria a qui seguir per no perdre gaire temps.
Sortim de Diagonal Mar. Km 36, 37, continuo corrent a ritme i penso que el canvi de ritme que tenia previst fer al km 40 el podria avançar al 38. Quan arribo al 38 ho provo i no puc. Ho torno a intentar i no hi ha manera. Estic en una situació d'anar còmode tal i com vaig però veig que si arrisco pot anar malament i tinc més a perdre que a guanyar. Decideixo ser prudent. M'és igual fer 3:29 que 3:28 o 3:26. El que vull és tornar a baixar de 3:30 i consolida-ho i això sembla que ja ho tinc. Toca nedar i guardar la roba.
KM 42, últims metres, estic buit però molt content. Tornaré a baixar de 3:30...temps final 3:28:17. MMP per 1min 21 seg i he tornat a fer la segona mitja més ràpida que la primera (1:44:47/1:43:30).

EPÍLEG

Durant la preparació, l'objectiu prioritari era tornar a baixar de 3:30. Si em podia acostar a 3:25, millor, però aquest any la idea era consolidar el sub 3:30, demostrar que l'any passat no va ser casualitat.
Sabia que 3:20 era impossible i 3:25 molt difícil. No era anar de tapat, era lògica pura: si en 10K aquest any he fet marca i és 44:56, a 4:30/km, estava clar que en marató anant molt bé faria 4:50/km, però no més ràpid.
Queda clar que el diagnòstic de l'any passat segueix vigent: la millora en marató ha de venir precedida de millora en distàncies més curtes. Aquest any he millorat lleugerament. Ara tinc pràcticament un any per millorar notablement. Tinc els coneixements de com fer-ho (via el míster jb), l'esperit de sacrifici de fer-ho i, sobretot, el convenciment de que fent-ho faré un salt de qualitat.

Seguiré avançant cap a Ítaca!

Boníssimes cròniques companys!

Chute ets gairebé tan bo escrivint les cròniques com corrent. Molt talent.

Jorfer poc a dir, alguna vegada ens podem equivocar, inclús amb la teva experiència. Per altra banda tampoc passa res, qui no arrisca… M’hagués agradat veure el teu potencial si haguessis anat a tope fa uns anys, si ara pots córrer a 3:10…

RUNandWINE no ens coneixem, però m’ha agradat llegir la crònica, molt detallada. Es nota que cuides els detalls

La veritat es que llegint les cróniques entren ganes de tornar a patir i preparar una Marató...moltes felicitats a tots.

Però aquest post es pel meu estimat Jordi. Només una pregunta: La teva millor marató recent (Sevilla 2020) amb qui la vas preparar? L'acusació no farà mes preguntes

Si el projecte del Jubilat #7227 no surt al final, m'agradaría fer un nou ball a BCN en la teva companyia. I segur q aquesta vegada el sots 3:10h cau i amb una "castanya" mes al teu cos.

Mil gràcies, al dia amb les lectures de totes, sou molt grans

RugbyMan va escriure: Si el projecte del Jubilat #7227 no surt al final, m'agradaría fer un nou ball a BCN en la teva companyia. I segur q aquesta vegada el sots 3:10h cau i amb una "castanya" mes al teu cos.

Estem parlant de 2027?

Ja sé que no sóc el teu estimat Jordi, però no hem posaré gelós i si és 2027 i les coses a Valencia no van com voldria (3h15-3h20) arriscaré i us acompanyaré i no patiu que us deixaré intimitat i només us miraré el culet tan de prop com pugui durant tota la marató


Salut!
Jordi

RugbyMan va escriure: La veritat es que llegint les cróniques entren ganes de tornar a patir i preparar una Marató...moltes felicitats a tots.

Però aquest post es pel meu estimat Jordi. Només una pregunta: La teva millor marató recent (Sevilla 2020) amb qui la vas preparar? L'acusació no farà mes preguntes

Si el projecte del Jubilat #7227 no surt al final, m'agradaría fer un nou ball a BCN en la teva companyia. I segur q aquesta vegada el sots 3:10h cau i amb una "castanya" mes al teu cos.

Per al.lusions....el projecte #7227 està en fase embrionària....certament, evoluciona favorablement, però ara encara no toca...quan sigui el moment hi haurà el convenient comunicat.

Wow! Aquest fil és pura motivació... Sort que amb l'entorn ja he parlat i ha posat seny, que sinó m'apuntava a la Marató de 2027 després de llegir-vos (i ni toca, ni estaria preparat!)

Vicenç felicitats campió! Quins bonics records en forma de medalla. Però com diuen la claca pastanaga, la nostra millor medalla és tenir-te de referent any rera any.

Pol26 que bonic el que expliques! Jo també sols n'he corregut una, i em sento molt identificat amb el que expliques. Segur que tens una família superorgullosa, ara la qüestió és, quan i on serà la segona?

estanis13 al 22,5 transmeties una energia BRUTAAAAL! És una passada tot el que estàs fent aquests mesos. En el fons, la teva forma de preparar reptes ha de ser el mirall pels impulsius que ens apuntem a tot xD

XaviCht el tema de les aigües és bastant difícil de gestionar-ho des de dins la veritat. En el Paral·lel sols podíem carregar aigua (fonts a una sola vorera) a una banda i ja procuràvem passar gots amb la major precaució possible a la banda muntanya a les primeres taules quan s'anaven buidant... Suposo que en altres no van poder-ho fer, perquè al principi encara devia ser més impossible creuar. Sort que el teu pla de cursa sí que va ser molt més acurat!

antirco qui no prova, no treu conclusions. Felicitats per superar les dificultats un any més! 2027 tan de bo t'acompanyi la neu, i també les tirades llargues!

Dennis potser mai et prendré de referent en les rutines d'entrenament , però sempre en la teva generositat amb els altres i en la teva gestió dels esforços. Ets una passada! I aquesta foto s'ha d'imprimir

Chute abans parlàvem de primeres vegades... Però crec que són molt més meritòries les primeres tornades. Wow, ets realment al·lucinant! Per superar tants obstacles i tornar amb aquest tiempasso. Felicitats!

Jorfer als seus peus sr. Marató! No sols per arriscar, sinó per seguir amb aquestes ganes d'aprendre i per tant procurar treure sempre conclusions de les decisions preses. A recuperar i fer una gran Empúries!

Arcadi segueixes sumant i sumant! I gran gestió de cursa. Bravo!

RUNandWINE i tant que et vam sentir! Gràcies, perquè capficats com estàvem en arribar a tothom era una alegria sentir veus amigues. Potser la persona que més es mereixia la MMP d'aquest fil, i aquí la tens, chapeau!

RUNandWINE llegida la teva crònica. Has fet una gestió perfecte de la marató fent la segona mitja més ràpida. Els nervis dels darrers dies ens fan males passades i somatitzen com sigui en forma d'al:lèrgies o d'altres. Encara i així has fet una grandíssima preparació i molt bona marató. Enhorabona!!

Arcadi, un mes més, i una marató més, Incansable, infatigable, persistent...Sarajevo us espera. Continuem!!

Rugbyman, correcte, certament la millor prepació la vaig fer amb tu a Sevilla 2020, per mi encantat de repetir i buscar com a mínim, el sub 3h20 que serà la teva marca extensible a tothom qui vulgui. Jordi i si vols acompanyar-nos encantat. Jo aquesta vegada m'he trobat solet, solet....

Fandes, Estanis,,, moltes gràcies per les vostres paraules. Em treieu els colors.