Ja l'ha teniu aquí
42K 5:17 154/176 (3h45:00 - 1h39:48 + 2h05:12)
Aniré editant per adornar amb emoticones i negreta més endavant
Amb una preparació més que decent hem plantava a la línia de sortida de la meva segona Major, la primera i única és Berlín on tinc la meva MMP i tot i la petita decepció amb l’etiqueta “major” o tornàvem a intentar a Chicago. D’aquí segur m’emportaria el turisme com a premi extra i es que anar tant lluny enredant a família i amb la despesa econòmica no només podia ser per sumar una altra major.
La preparació amb la calor i la falta de base al iniciar el pla específic ha sortit d’aquella manera i no les tinc totes d’estar en el meu millor moment de forma, hem sobren quilos i hem falta confiança d’una tirada llarga sense patiment o davallada final en el ritme, però hem vingut a jugar i buscarem MMP. Provarem una nova alimentació sense gels, que vaig descobrir per les 24h i que farà que porti dos ampolles amb els preparats en les butxaques; ja hem aprés que les mans han de quedar lliures per no sumar més estrès del necessari.
Arribem amb vol directe i sense problemes amb molt de temps per fer turisme, no m’estaré de res pensant en que passarà a la marató si “arribo cansat” i gaudiré cada instant. A la cua de l’aeroport per entrar als EEUU coincidim amb la
luzyan54 i ens saludem desitjant-nos un nou “world record” i es que tot just el Diumenge passat hem tingut a Berlín un altre espectacle de Kipchoge i de com córrer una marató. Recollim el dorsal a la fira sense incidents i agafant tot el que ens ofereixen.
Arriba la nit prèvia al dia i sembla que tenim el jet-lag controlat i que no ens hem cansat massa amb el turisme. El sopar/esmorzar habitual l’he d’improvisar ja que no estic en un apartament on fer-me un bon plat d’espaguetis, però trobem al hotel un especial de pasta amb pollastre que sembla podrà fer el pes. Tenim estudiat el tema dels calaixos i hores de sortida,... i preparem la roba i complements per demà sorpresa les pols per omplir el dos bidons de 500ml no he calculat bé i tinc la meitat, així que sense marge ja només queda resignar-se aprendre per la propera i fer els preparats suaus, amb la mitat de la dosis. Afegeixo unes gominoles amb cafeïna que ara sí o sí m’hauré de prendre en algun moment i espero que amb algun gel extra de l’organització ho acabarem solventant sense masses incidents/conseqüències.
Per fi arriba el Diumenge i anem al nostre calaix a empapar-nos de l’ambient d’una marató multitudinària. Pel meu gust fa massa fred, però espero que en començar a córrer s’hem passi. Els dies anteriors vaig fer una volta per la zona per veure calaixos, lavabos,... però ara hi ha un munt de tanques més i ens van dirigint sense masses problemes de gent ni de pèrdua. Aprofito que es d’hora per arribar als primers calaixos e intentar veure algun conegut sense èxit. Última visita al lavabo i llestos. Falten urinaris de peu per no tenir tantes cues i agilitzar els nervis i pixera final; vaig preparat amb una ampolla ja que amb el fred i nervis segur tornaré a tenir ganes, però ja entro en el meu calaix.
Busco les llebres de 3h25 i les veig amb un cartró pegat a un pal i comentant la jugada. Amb els dubtes d’intentar entrar en la conversa i saber quina estratègia seguiran apareix en
esquimal i ens saludem, abracem i cometem la jugada.
Quina alegria i casualitat. És una llàstima perquè sé/confio que
esquimal farà el temps que busco, però hem falta la confiança i coneixença del tipus d’atleta en cursa per proposar e insistir en fer barqueta. La marató és massa llarga i fa massa temps que l’esperem així que millor que cadascú faci la seva. Sortiré al costat del grup de 3h25 i aniré valorant, per mi ja d’entrada estan en el cantó equivocat per la primera corba i en
esquimal hem confirma que correran amb el pal i el cartró a la mà tota la marató.
A punt de sortir ja desprenent-se de les robes d’abric intento fer l’última pixera i no hi ha manera, amb el fred i la gentada no hem surt. Serà una merda si per parar a pixar no faig marca, però es el que hi ha. Última abraçada amb en
esquimal i ens desitgem bona cursa. Ell va avançant amb la gent i s’en va allunyant de les llebres així que sortirà davant, jo m’espero per intentar sortir amb elles.
Per fi comencem a córrer, l’amplitud de l’avinguda fa que correm a ritme des del primer moment. Vaig parell amb les llebres, però es van quedant i jo crec anar a ritme. El túnel farà que el GPS sigui un accessori inútil, però aquests primers metres hem donen la confiança de que el ritme el tinc. Les sensacions no són les d’anar sobrat i ja comencen les pors que intentem amagar ràpidament amb l’excusa de que es pel fred, que un cop entri en calor ja tot anirà rodat.
Sembla que estem complint per l’empenta de la gent i de la quantitat de gent corrent pels voltants. Faré laps manuals als 5K i aniré consultant l’autolap del GPS cada quilòmetre a mode informatiu.
Arribem al Km5 en 23:46 (4:45) així que ho hem clavat i seguim. Ja no sé on son les llebres, però tinc de referència en
esquimal, que l’hauria d’anar atrapant a poc a poc.
El parcial del Km10 el fem en 23:23 (4:40) així que estem accelerant i portem de cursa 47:09. Continuo amb les mateixes sensacions, però he passat en
esquimal i ens hem animat, l’hi comento que vaig a ritme i que no sé on son les llebres que només espero que no m’atrapin.
El parcial del Km15 el fem en 23:39 (4:43), sembla mentida, però ho estic clavant. Portem 1h10:48 de cursa i ja he vist que tenim cartells de quilòmetre i milles així que vaig controlant força els cronos, però les sensacions no milloren i busco aliats.
El tema alimentació vaig fent amb els meus bidons/avituallaments i agafant algun got extra d’aigua de l’organització; el isotònic/gatorade el vaig provar a la fira i no el prendré si no veig necessitat, no hem va agradar gens cap sabor. Tinc pastilles de sals que vaig prenent abans de començar i cada 10K, així com les gominoles amb cafeïna que ja he pres una en el Km12.
He trobat una dona que va al meu ritme i que sé que només seguint-la sembla que tindria el meu 3h25, però les sensacions des del Km15 ja són com d’estar en el Km30 i d’haver de forçar massa per mantenir el ritme. Per orgull aguantaré fins la mitja sí o sí i espero revifar o no perdre massa, però no pinta bé. Jet-lag, turisme, gestió alimentació, fred,... tot semblen bones excuses i no trobo força mental per girar la truita.
El parcial del Km20 el fem en 23:44 (4:44) i portem 1h34:32 de cursa. La dona i ganes hem porten, però no sembla quedar gaire per veure el mur infranquejable.
Passem la mitjà clavant-ho en 1h39:48 amb un parcial de 5:16 (4:48/4:43); el ritme ha baixat una mica, però res greu. Moralment hem veig obligat a seguir lluitant i marquem el Km25 en 1h58:44 i un parcial de 18:56 (4:51/4:44), ja he anat fent la goma amb la dona i va marxant. Crec que fins aquí, els miracles avui no es donaran i si no faig MMP ja hem puc relaxar i gaudir de l’ambient. Hem passa en
esquimal i l’hi comento que jo ja estic, que pararé a pixar i que tiri i no es preocupi que farà una gran marató.
Ja pixat i sense l’obsessió de la MMP m’he tret uns quants quilos de sobre i començo a empapar-me de l’ambient.
El parcial del Km30 el fem en 25:57 (5:11/4:49) i portem 2h24:41 de cursa. No està tan malament per haver parat a pixar i anar relaxat, si mantinc podré baixar de 3h30? Tot i que t’han més intentaré que el crono no creixi de manera espectacular. Tot es un miratge/il·lusió i la cosa va a pitjor. La quantitat de gent que hem passa desmoralitza a qualsevol. Per sort algun català/espanyol m’anima en passar-me i fan el tràngol menys feixuc.
Ja “perdut” agafo/prenc tots els gels de l’organització esperant que alguna cosa hem doni ales i hem revifi, però sembla que no hi ha res que hem faci l’efecte. Mentre no m’empitjori ja estarà bé.
El parcial del Km35 el fem en 30:12 (6:02/5:00) i portem 2h54:53 de cursa. Ara si que veig que he de sobreviure i que si no arribo a ritmes de 7:00 ja serà una gesta, però el que tinc clar es que vull fer-la sense caminar i això es en l’únic en el que vaig pensant per seguir endavant. Els ànims del públic i anar baixant el ritme ajuden a complir-ho sense masses problemes.
En una de les anades i tornades finals he pogut esperonar en
esquimal i he vist que m’ha tornat els crits amb força i això vol dir que o dissimula millor que jo o està fent la marató somiada. Penso en positiu i en que està fent una gran marató i hem reconforto i alegro tant que s’hem posa la pell de gallina.
Per fi arribem al Km40 amb un parcial de 36:24 (7:16/5:16) el que vol dir que portem de cursa 3h31:17 i ja segur que no baixem de les 3h30, però realment el crono es el que menys hem preocupa, només faig comptes del que queda i repasso mentalment les sensacions que vaig tenir quan revisava en l’activació prèvia per saber com seria aquella sorpresa final. Per fi els ànims pugen i crec anar accelerant.
Finalment ja només queda la pujadeta i apretem les dents per acabar “esprintant” a meta en girar i tancar el parcial a meta en 13:43 (6:14/5:19) el que suposa aturar el crono en
3h45:00. Sembla que al final si que ha sortit quelcom rodó en la meva cursa.
Recullo medalla i vaig recuperant-me amb els avituallaments i menjars que ens donen. Pregunto per la gravació de la medalla i no hem saben dir res fins que no arribo a un punt d’informació on m’indiquen que si he pagat ho rebré a casa. I efectivament ja vaig rebre el tros de placa per enganxar en el forat de la medalla.
Passo per la festa final i sec una estona gaudint d’una actuació i de ser finisher d’una nova marató. No veig en lloc zona de massatges així que decideixo anar a dutxar-me al hotel i trobar la família que estarà patint amb la davallada de parcials.
Tot just sortint si que veig uns massatges i tot i no tenir clar si allà pot anar qualsevol o has de ser d’un club entro a preguntar. Hem donen menjar i veure i massatge sense problemes.
I ara sí postmassatge tanco l’experiència amb la trobada familiar, que ja van acostumant-se i no semblen haver patit tant. Ens continua quedant un gran viatge per davant i ja amb la medalla aconseguida la feina està feta. Tot i poder sortir millor no hem puc queixar per haver-ho intentat, però ja dono voltes a la idea de la propera i poder corregir les errades que clarament he comés (falta de rutina alimentaria de la nit abans i esmorzar així com alimentació durant la cursa; spoiler: serà Lleida i anirà encara pitjor).
M’ha semblat increïble el tema de les llebres amb cartró i un pal en el que anomenen “una major”, però el còmput global hem fa tornar a engrescar-me en que sí que m’agradaria intentar fer-les totes així que esperant la sort per la propera seguirem apuntant-nos als sorteigs e intentant millorar les MMPs per tenir més números o alguna opció conforme passen els anys.
Salut!
Jordi