Vinga, doncs ara em toca a mi. Quatre línies “només”.
Afrontava la Senyora de Barcelona després haver fet la de Porto al Novembre i quedar-me a 46 segons de la meva marca, i de fer València al desembre amb una projecció a ritme de marca fins al 39 on un atac de tos degut a un fort refredat que duia al damunt em va fer desistir i quedar-me novament a poc de fer marca.
Entrenament molt estructurat de 5 dies setmanals incloent dos dies de series, carreres continues a ritmes per sota del ritme objectiu, tirades de 1h30’ normalment els dijous a ritmes objectiu i tirades llargues de 26,28 i 30 quilòmetres les setmanes prèvies a la marató. (Pla fet pel José Garay per la marató de València). Entre 70 i 80 k's setmanals.
Tot va anar bé fins que a 10 dies del dia “D” vaig tenir un contratemps de salut amb l’aparició d’un herpes zòster a l’esquena i al pit i que la metgessa va dir-me que seria convenient que no corrés més per no foragitar l’herpes amb la suor. Doncs a parar a 10 dies encara que jo sabia que ningú m’impediria córrer el dia 10. Ni la metgessa, ni l’herpes. Uns dies abans vaig fer una prova per veure com em trobava i al ser positiva, dons el diumenge a córrer pels carrers de Barcelona.
Arribada a Barcelona molt aviat i vaig poder aparcar amb molta comoditat bastant a prop de l’arc de Triomf. Pensava que seria mes difícil i no ho va ser. Hi havia molt lloc. M’acompanyaven els amics
Paco Barcia i l’excompany de treball
José Montilla.
Ara, trobar un bar per fer el cafetó, ja va ser mes difícil i caminant, caminat, vàrem anar a parar al davant de l’estació de França on hi havia un obert. Aquest fet va fer que no pogués anar a fer la fotografia Correcat, ja que del bar vàrem anar cap el guarda-robes i d’allà cap al calaix de sortida que en el meu cas estava a la Ronda de Sant Pere i se’m feia feixuc anar on s’havia dit i tornar al calaix novament. Potser hagués estat millor fer la foto prop del guarda-robes i d’allà cada un al seu corral.
Sortida mes o menys normal, del darrere del calaix per anar una mica mes tranquil, però sense la espectacularitat de Maria Cristina. L’arc de sortida me’l havien canviat per un poste lateral que no es veia ben bé que allò era la sortida i el Freddy i la Caballé de torn pujats en un mini andami al mig del Passeig de Gràcia en lloc d’estar al damunt de l’arc de sortida amb focs d’artifici. En lo que es refereix a posada en escena, està clar que hem anat enrere. Allà coincideixo amb el company
Apintu que em comenta que vol estar al voltant de les llebres de 4h.
El meu objectiu era aconseguir un sub 3h45’ el que implicava un ritme mitjà de 5’20” el quilòmetre.
Començament de la cursa amb relativa comoditat i primer gir a la dreta sense problemes. Trams d’anada i tornada pel eixample que en certs moments trobo perillosos per la gran quantitat d’elements de regulació del trànsit a la calçada. Vaja, els anomenats pirulos, bolardos i gomes al terra dels carrils bici. De fet, ja només a poc de sortir es veuen caigudes per aquest tema.
Començo a agafar el ritme de creuer ben aviat i de fet el primer k ja el faig a 5’22. Corro pel costat dret dels carrers evitant l’aglomeració del centre i la veritat es que no hi vaig molt còmode pel fet descrit abans dels bolardos i per la invasió de la gent a l’asfalt, sobre tot a les cruïlles fent-les mes estretes i difícil de passar pels costats.
Van caient el quilòmetres i em trobo molt bé. Fins i tot haig d’anar frenant per no pagar-ho després. El ritme de Garmin s’estabilitza entre 5’15”/5’16”. El punts quilomètrics de l’organització van quedant pel davant de quan em pita el rellotge. Es a dir, que el 5’15 potser no es suficient pel sub 3h45’, però no m’amoïna gens. Si vaig còmode i no haig de patir, doncs que surti el que tingui que sortir de temps final.
Pas per la zona del pont de Calatrava i es on pitjor ho passo pel tema de l’agobi de gent. Tornem a lo mateix, tros estret de calçada, obstacles pel mig i un volum de gent excessiu per les dimensions del tram. De fet, es el pitjor parcial de tota la cursa ja que el faig a 5’31”. Que li farem.
Encaro Meridiana amb comoditat de creuer novament i a encarar el carrer Mallorca. Molta gent a l’alçada de la Sagrada Família, estretint novament el recorregut. Jo a lo meu i a mantenir el ritme que he dut tota la cursa.
Paso la mitja marató en 1h53’21”. Un pel per damunt del previst, però ja m’està bé. No vull apretar mes.
Baixada pel Paral·lel i em prenc el primer gel de Finisher magrana d’assimilació lenta. Entra bé i seguim en mode de creuer.
Colón, Ciutadella, Marina i Litoral. Tot segons lo previst. L’al·licient que tinc ara es arribar a l’avituallament Correcat del quilòmetre 30. Ho faig i veig a molts companys als que vaig saludant i cridant al passar. Es un moment de subidón al veure’ls allà. Fins ara he anat agafant aigua a tots els avituallaments i es tanta l’alegria que em fa veure’ls que se’m passa agafar aigua allà. No passa res, ja que sempre porto una ampolleta al damunt i es llavors que aprofito per prendre’m dues càpsules de sals.
A l’alçada del Fòrum em trobo al
Tiny i ens saludem breument i em comenta que mes endavant està l’
Andreugg. Ens desitgem força mútuament i segueixo al meu ritme. Al fer la rotonda de davant del Fòrum puc veure a l’Andreu i no el tinc massa lluny. Es aleshores que intento apretar una mica per veure si el puc agafar i ho faig uns moments després. Novament salutacions i anem plegats un parell de quilòmetres.
Es en aquest moment que tinc l’únic moment d’incertesa de tota la marató. Anem els dos junts i tinc la sensació de que al anar plegats vaig una mica mes rapit del que pertoca. No miro el rellotge però sento que vaig per sobre del ritme desitjat. Li comento que afluixo una mica ja que no vull sortir-me del guió i aprofito per calmar-me una mica. En aquells moments pujant la Diagonal, veig al grup del
Xarlieone1 baixant per l'altre banda i faig un "berrido" dels meus cridant-lo i tota la gent del voltant meu es queda acollonida. El Xarlie em veu i em saluda.
Al fer la baixada de Diagonal, em tranquilitzo una mica i torno a recuperar les bones sensacions. Es el lloc per on està aquell paio que te un mall a la mà i no vull que es fixi amb mi. Tornem al ritme previst i aprofito per prendre'm el segon gel d'assimilació lenta.
Encarem la llarga recta del Poble Nou i torno a estar còmode. Van caient els quilòmetres i el patiment es el justet i necessari. Em trobo companys de la RUA de Ripollet i m’esperonen quan els passo. Poc mes enllà em trobo al grandiós
Rafa Pérez animant com un descosit i un altre subidón d’energia al veure’l.
Arribo a Marina i li tenia por al tram que tothom deia que pujava a la part final. I si, puja però es bastant curt. Me’l esperava mes llarg i m’alegro al veure’l curtet. Pas a pas i gir a l’esquerra a l’alçada de l'arxiu de la Corona d'Aragó.
Ni me’n adono i ja veig el cartell del 41. Ja ho tenim. Es moment final. Intento apretar una mica i dono tot el que em queda al tram de la Ronda de Sant Pere. Baixada cap l’arc de Triomf i bonica passada per sota per encarar la catifa blava.
Al final, temps de 3h46’04” millorant la meva marca de Sevilla de l’any passat en quasi 3 minuts. Segona mitja un pelet mes ràpida que la primera. Molt content, molt feliç i satisfet del resultat després d’haver fet la feina en els entrenaments diaris. No em puc queixar que a la meva edat encara pugui millorar marques. A la mitja de BCN no vaig poder per 14 segons, però a la Senyora si que ha caigut i amb molt bones sensacions.
Trobada a meta amb la
Marta Sayol, amiga de la nostra
No Surrender i molt emocionant l’abraçada que ens vàrem fer.
Agrair a tots els que m’heu esperonat aquest dies.
Al
XarliOne1 per la seva insistència per que anés amb ell i quan li dono el si, veiem que sortim de calaixos diferents.
Al
Jorfer per confiar en mi i ser un gurú del que passaria a la cursa. Ho va clavar. Tindré que escoltar-ho mes.
Al
Paco Barcia per compartir entrenaments amb mi al llarg d’aquestes setmanes.
Al grup dels jubiletes, per fer-me un marcatge de tant a prop.
I a tots els que em deixo d'anomenar però que heu estat allà ajudant-me.
Propera parada, la marató dels JJ.OO. de París 2024, encara que crec que aquesta me la prendré en pla “turista càmera en mà”.