Komando Kanyero 2025: seguimos con ahínco.

Fandes molta sort i a gaudir al màxim.
Aurelian mucha suerte en la preapración hacia Berlin y busca sombras.

M'agrada que torneu a entrenar dur... ara que ve la calor...

I bé, els que no podeu entrenar tan dur, dir-vos que no ho deixeu, que això va de passar-ho bé i que unes temporades les coses ens surten millor que altres.

Aquesta setmana marxo cap a Estocolm, a reprendre la llista de les Maratons olímpiques que vaig deixar abandonada el 2018 a Montreal. Com he dit a un altre fil, amb una mitjana setmanal de 43Km durant les darreres setmanes, a l'únic que aspiro és a acabar-la i això ja m'estarà bé. Així que ja us ho explicaré quan torni de les terres escandinaves.

Hola Kanyeros!

En primer lloc, molta sort gorka aquest diumenge 31 de Maig a Stockholm! Saber adaptar les preparacions i encara més l'estratègia de cursa al que has pogut realitzar és un grau. Amb ganes de llegir la teva crònica de finisher, ja que segur que ho aconsegueixes!

En el meu cas cap de setmana brutal a Tarragona! A nivell d'equip vam rendir a un nivell altíssim quedant sots-campions de Catalunya Master d'Aire Lliure. Era el primer cop que ho assolíem com a Unió Colomenca d'Atletisme i no vam pujar més amunt pel gran treball del CA Nou Barris, que va ser el merescut campió masculí. El premi femení se'l va endur el Barcelona Atletisme, pel que la gent de la capital va adaptar-se la mar de bé a la calor i vent canviant de la pista del Tarragonès.

A nivell individual vaig participar a les 12h als 800 metres. Cursa de 13 participants on vaig tenir la gran sort de compartir carrer amb el correcat Josepdenuc. Al ser el més jove de la sèrie l'estratègia estava clara, sortir a tirar i buscar resistir al màxim la pèrdua de velocitat. Primera volta en 1m00s i malgrat que la vaig lluitar segona força més lenta per marcar 2m04.22s. M'hauria agradat veure un 2m03s, però d'igual forma vaig quedar molt satisfet, per quedar-me a poc de la marca amb la que vaig obrir temporada d'aire lliure (2m04.08s) tenint en compte que en aquella tenia gent a seguir, i per millorar el rendiment del mateix campionat de l'any anterior (2m05.33s a Lleida).

Gràcies a fer 1 segon menys que a 2024 i tenir 1 any més, també vaig millorar la meva puntuació per edat (de 80,80% de fa un any a 82,16% enguany). Malgrat tot en punts vaig quedar sols 7/13, així que guanyar la sèrie no és sinònim de quedar primer real (m'encanta aquest sistema de puntuació perquè obliga a tothom a donar el màxim). Almenys de nou va ser millor que a 2024 (on vaig fer 7/11).

I després a les 14h passades (sense menjar res ) tocava el relleu! Molt emocionant la nostra sèrie amb el Manresa, amb les nostres 1a i 2a posta duent la capdavantera i els del Bages agafant el liderat a la 3a. A mi em tocava la 4a (amb l'amic Sergio pels de les pistes del Congost) i vaig aconseguir remontar-li els pocs segons de desventatge i acabar amb un avantatge de 5s a meta (1 respecte els guanyadors de la segona sèrie, el Nou Barris). De fet vam ser l'únic equip que va baixar dels 4 minuts amb 3m59.01s, a mi em van marcar el relleu en 54s. Molt contents i quedant 3/13 en aquesta prova.

Ara a seguir amb el puzzle d'entrenaments ja pensant en el Campionat de Catalunya Individual Màster el 8 de Juny a Lleida on faré triplet de proves (si el cos aguanta): 800m i 400m al matí i per la tarda o bé 1500m o bé 4x400m si podem muntar equip colomenc.

Espero que esteu gaudint d'una bona setmana, gràcies Jorfer pels bons desitjos, crec que estan funcionant!

Molt bona actuació del teu equip i sobre tot la teva fandes!!!

Dóna gust fer campionats així, tot I que mai saps per on vas comparat amb altres més grans menys joves.

Gorka, a gaudir!!

Moltes gràcies Dennis! La veritat és que aquest és un hobby fenomenal. Aquest cap de setmana també ho hem passat molt bé a Can Dragó (tot i la calorada que crec que es va deixar notar en el rendiment).

- A les 17h00 400m llisos en 55.19s. És la meva 10/14 marca en temps d'aquesta distància, i la 6/8 marca en màster. Malgrat tot, considero que està prou bé, ja que els darrers 150m en cap moment vaig trobar el ritme (em notava massa flexionat i sense força a cada passa). De fet segons el Coros vaig perdre 1s en els darrers 95m respecte el meu habitual en aquests tipus de curses, així que abans que acabi la temporada m'agradaria confirmar aquest 54 baix que sembla que tinc a les cames i que milloraria el 54.61s que vaig aconseguir a la pista coberta.
- A les 17h30 tocava fer de llebre els primers 1000m d'un 1500m per a 5 companys que volien projectar entre 4m15s-20s al final de la cursa. No ho tenia gens clar, no pel ritme (2m50s) sinó per les sensacions després de colapsar tant en la volta a la pista. De fet em vaig passar la mitja hora entre proves caminant perquè em sentia incapaç de córrer... Ara bé, com som amb l'efecte dorsal (i més si prenem una responsabilitat envers amics!), perquè vaig completar el mil al ritme pactat, parant-lis el vent en tot moment i passos moooolt estables! Del 0 al 400 -> 1m07s, del 400 al 800 -> 1m08s i del 800 al 1000 -> 34s.

Així que sensacions trobades, però sobretot agraït de seguir amb molèsties controlades i gaudint de la camarederia màster. El cap de setmana que ve torna a venir carregat...

- Dissabte 18h35, 800m en Segona Divisió Espanyola a Santa Coloma de Gramenet. De nou amb els sèniors, vejam si soc capaç d'aprofitar una cursa amb gent clarament superior. El que està clar que em mouran fora de la zona de comfort!
- Diumenge Campionat Catalunya Individual Màster a Lleida. Aquí correré 2 de les 3 proves que tenia previstes. Amb el 800 del dia previ em toca o descartar la mateixa prova o el 400m de la matinal. A la tarda, amb el que quedi sortiré al 1500m, pel meu estat de forma potser la prova que m'és més desfavorable i on espero aprendre més.

La part bona és, que a diferència d'aquesta, tindré suavitat per part del míster, i sols farem un dia d'intensitat (dimarts). Espero arribar fresc (almenys a la primera cita, la del dissabte!).

Muy bien fandes, a ver si en un 800 con gente con nivel puedes bajar de 2 minutos. Por lo que estas corriendo en 400, yo creo que lo tienes, solo se trata de encontrar el momento, quizás el sábado.

Felicidades gorka por ser finisher de la maratón de Stockholm, tiene mucho mérito estar de pie tanto rato, a mi me duele la espalda solo pensarlo. Enhorabuena.

Totalmente de acuerdo aurelian! Lo de gorka es tremendo. Yo no sé que hubiera hecho en su situación.

En mi caso el pasado fin de semana fue un altibajo de sensaciones:

Setmana prèvia: l'augment de la calor i l'estrès a la feina va començar a llimar-me les defenses. Vaig començar amb un molt bon entrenament el dimarts i el vaig acabar dijous i divendres amb descomposició. Dubtes de cara al cap de setmana...
Dissabte, 2a divisió espanyola, 18h30: desastre absolut. Pitjor marca de sempre en un 800 (2m12s), perquè al passar els 300m en el ritme que tenia pensat (43-44s) vaig començar a sentir inicis de rampes als isquiotibials que dedueixo venien de deshidratació. Demanar disculpes als companys de club i intentar recarregar electrolits... De camí a Lleida on tocava doble competició el diumenge.

Diumenge matí, 800m, 11h30: el volum de participació (enguany la federació ha posat mínimes per aconseguir medalla) ha davallat en la majoria de categories, però afortunadament el nivell no ho ha fet. Decidim els M35 fer una cursa tàctica (i vaja si ho és) passant la primera volta sobre 1m07s sense posar-nos nerviosos... A falta de 300m decideixo fer el meu moviment, i malgrat que a falta de 50m em sobrepassa el Dani Campos-Hull (merescut campió del CA Mollet) segueixo corrent fins al final i acabo sols a 2 dècimes de la medalla d'or. M'ho he passat tan bé que la superplata que acabo d'aconseguir és secundària.

Diumenge tarda, 1500m, 17h30: la tercera cursa en 23 hores serà la més calurosa. El termòmetre oscil·la entre 34 i 35 graus i procurem escalfar a l'ombra. El terra treu foc . De nou la situació és la mateixa, però aquí crec que em quedaré una mica més a l'expectativa. Correm amb la categoria immediatament superior, i ajuda, ja que és un company M40 el que es posa a liderar amb tots els M35 i un altre corredor de la seva categoria a estela. No és una cursa ràpida, però tampoc lenta per a que ens posem nerviosos, passant els 800m sobre 2m23s. A partir d'aquí l'Angel (del Pratenc, que acabarà sent tercer) decideix llançar un atac llarg. Malgrat que ens fa patir al principi, ens soldem jo i un altre company UCA. A falta de 400m, al toc de campana, el David (que serà or al final) llança un darrer canvi. La seva darrera volta serà entre 1m02s-03s, impossible per mi de seguir, entrant de nou en plata a uns 2 segons (4m19s en cursa, que amb una acceleració tardana em sembla més que acceptable).

El cos encara no s'ha recuperat de la tardor. He passat una setmana de mal al pit i mocs, de malestar intestinal i de sols dos dies de cursa (12km en total, 7 el dimarts i 5 avui dissabte). No és el que un voldria... Però va valdre la pena, perquè Lleida em va donar moments de gran diversió. Aquest diumenge a gaudir al 10k de la Campana o si el cos encara no està prou recuperat a no patir-la massa.

Que tal aneu vosaltres kanyeros?

Fandes una de cal i altre de sorra no? Pots estar ben content de córrer a aquest nivell. Enhorabona pels teus èxits i de les derrotes segur que prens nota pel futur.

Per la meva banda demà vaig a Vacarisses a fer el 10 i la setmana passada vaig fer Pineda amb la idea de fer 43 però la calor i la humiat em va penalitzar i vaig perdre un minut al segon cinc finalitzant en 44:04. És el que n'hi ha amb 61 anys, doncs no em queixo que, com a mínim, puc córrer.

A l'horitzó les maratons d'Alacant (30/11) i Barcelona (15/03) a veure si sóc capaç de baixar de 3h15 a les dues.

I a córrer per l'ombra i de nit....que venen els calors.

Per els que no l'heu llegit al fil que vaig obrir us poso la crònica de la meva Marató d'Estocolm.

XLV Stockholm Marathon (31 de maig de 2.025)

Quan no és un all, és una ceba

Després de l’experiència florentina, feia tot just 6 mesos, tenia clar que la Marató de la capital sueca no em podia anar malament. Havia estat entrenant 14 setmanes focalitzat en la Marató, sense fer grans volums (mitjana de 43Km setmanals amb màxims de 52), però tenint clar que amb el pas dels anys això va cada vegada més d’estar-s’hi molta estona i no d’anar ràpid. Sí que havia descuidat una mica el treball de força al gimnàs, però la vida no em dona per més. Alguna altra cosa era conscient d’haver fet malament: la tirada més llarga (30 Km) només 21 dies abans de la Marató quan sé que em funciona molt millor 28 dies abans però la vida és com és i a -4 setmanes no va poder ser.

El fet que la cursa fos en dissabte i sortida a les 12h també aportava algunes circumstàncies a les que no estic gaire acostumat però el cert és que havent viatjat en dijous i llevant-se per esmorzar a les 8h el dia de la cursa l’adaptació no crec que sigui realment un problema.

Amb una cosa inesperada sí que em vaig trobar: si bé era conscient que s’havia de passar una vegada un pont amb uns 80m de desnivell entre el punt més baix i el més alt, pensava que la resta de la cursa era plana, doncs Estocolm està construïda sobre un conjunt d’illes a nivell de mar. Doncs senyors, es pot afirmar que Estocolm no és plana: 662m de desnivell acumulat, amb una cota màxima de 85m i la mínima de 0m. Un trenca-cames! Suposant que més o menys la meitat dels quilòmetres siguin plans, vol dir que l’altra meitat puja o baixa un 2% de mitjana. I això, a la Marató, es nota.

La gestió de les grans multituds que fan els germànics és millorable: procediments segurs però lents i poc eficients. Això fa que estiguis més estona de la desitjable per entrar a recintes, per deixar bosses, per recollir-les etc. No va ser greu però quan vas a córrer una Marató no vols esperar 20’ per passar per un embut que no aporta res perquè ningú decideix obrir una tanca. A més a més, sortint a les 12h, una cosa que sí que passa és que ni a Escandinàvia esperes a la fresca (a finals de maig). Per sort vaig trobar una ombra a l’estadi on hi havia la logística de la cursa per esperar assegut que fos l’hora d’anar al calaix de sortida. Temperatura de 18º-20º i un 55% d’humitat en un dia amb sol: a l’ombra hi havia sensació de frescor però el sol, que allí apareix a les 2h del matí per pondre’s a les 22h, apretava. Per sort hi havia avituallaments cada 2-3 quilòmetres.

A les 12h10 donen la sortida de la segona onada, on estic jo. Sobta estar a la sortida d’una Marató envoltat de més dones que homes. Al meu calaix predominàvem homes vells i dones joves!

El meu pla de cursa era aplicar el mètode Galloway amb blocs de 7Km, és el que havia aplicat a Florència i el que havia entrenat a la tirada llarga molt satisfactòriament, donant un ritme mitjà de 6.15-6.20 (amb parada de 500m cada 7Km inclosa). Vist que hi havia desnivells, al llarg de la cursa decideixo flexibilitzar-lo una mica: no em posaré a caminar si puc aprofitar 500 o 700 metres més de baixada.

Després de la sortida la situació és bastant tensa: hi ha més de 20.000 participants, els carrers són amples però no tant i la separació entre corredors és sempre justeta. A més a més sempre apareixen alguns motivats que venen de darrera amb pressa... per sort passo els primers quilòmetres sense incidents però si que s’havia d’estar més concentrat del que estic acostumat. Els parcials surten perfectes (31’ el quilòmetre 5) i a partir d’aquí, incloent una parada de 500m caminant a cada parcial de 5Km sempre rondant els 32’. La caminada tàctica de 500m em penalitza uns 2'. Els avituallaments no estan gaire ben solucionats: encara que freqüents només estan a una banda i amb tants corredors això complica la vida. A tots beguda esportiva primer i aigua després i de tant en tant coses rares: gominoles, fruita (plàtan i poma), cogombre i als últims quilòmetres RedBull (no vaig veure ningú que s’hi atrevís) i cafè!

Al quilòmetre 15 passem per davant de la televisió pública sueca (conec un visionari que treballa aquí) i tenen posat un bon sistema de música amb Avicci a tota castanya! Aquest home ressuscitava els morts! Però jo ja vaig una mica preocupat... ja fa una estona que el meu genoll esquerra hi és. Tinc dos meniscs trencats i això em provoca que cada dia sigui diferent... tot depèn de com queda situada l’articulació. Sembla que aquell dia el que em queda del menisc extern esquerra no havia quedat ben posat...

Vaig mantenint el ritme i els plans però fins més enllà de la Mitja Marató però a partir del quilòmetre 25 el dolor al genoll cada vegada és més intens i sobretot invalidant de manera que aquí s’acaba la pel·lícula: a partir d’ara es tracta d’anar a recollir la medalla. Ja no importen els parcials, quan es pot es corre i quan no es pot es camina dominant el dolor. No hi ha més remei! Així van caient els quilòmetres i els minuts extres fins que arriba la pujada de 2Km que porta a l’Estadi d’Estocolm. Aquest és el premi, tot i que no entrem per la porta de Marató. Ho fem per una altra però la sensació és gratificant.

Només els que hem acabat Maratons a estadis plens coneixem aquestes sensacions (jo és la cinquena vegada que ho faig: Sant Sebastià, Àmsterdam, Munic, Atenes i ara Estocolm) amb la particularitat que aquí estic a l’estadi que més rècords del món d’atletisme ha vist. Doncs a aquest estadi faig jo la marca més lenta del meu historial maratonià: 5h22’20” que em situen aproximadament als 65% de la classificació.

Al cap de poques hores, el meu genoll sembla una pilota de bàsquet, però ha valgut la pena: amb aquesta són 36 Maratons acabades i la col·lecció olímpica suma la desena creueta.

fandes
He llegit les teves sensacions a la pista i estas a una absoluta muntanya russa. T'he de dir que m'encanten les muntanyes russes. Al final en tot això ens hi posem una mica per tenir emocions, no?
Molta sort demà a La Campana!

Com diu en jorfer hem de mirar de córrer a la fresca, si la trovem. Aprofito per comentar que ala Lliga CoRReCaT teniu la Garmin Epic Trail 12K a la Vall de Boí que és una excel·lent excusa per estar un parell de dies corrent a la fresca. Us ho dic amb coneixement de causa que en diferents distàncies l'he fet 4 vegades i hi he col·laborat unes quantes més com a voluntari. No sé si aquest any hi seré (com a voluntari) però si hi sóc espero trobar-hi algun CoRReCaT.

fandes, tot i que a molts ens hauria agradat fer la teva pitjor marca de sempre, entenc que era una decepció.
Però... quina manera de recuperar-te i aconseguir dos grans medalles de plata! (Sort que eren carreres tàctiques, ehh😄)

Saps que jo havia fet pista, però mai hauria sigut capaç de fer 3 curses a tope en 23 hores. Brutal!!

(I després t'ha estranyat que has fet uns segons més a la Campana d'avui )

Bon dia! Dennis empipat, però tot ha seguit un curs comprensible. El que toca és fer neteja de virus (o al màxim possible del cos) i llavors, i solament llavors si el cos, l'entrenament i el clima acompanya em podré plantejar màxims. Molt content de tot el viscut amb la situació d'aquestes dues setmanes!

Respecte al Campionat... Totalment d'acord. Vaig ser el primer que sabent com em trobava vaig plantejar ambdos curses tàctiques. Hi havia gent molt bona (erem 3 de 2m00s al 800m, 6 sub4m15s en el 1500 en el darrer any) i si volia tenir alguna possibilitat era el que tocava. Afortunadament va sortir molt bé!

I de la Campana... Què dir! He fet crònica extensa en el seu fil, però la veritat és que preveia que aniria molt pitjor. Satisfet de veure que el cos té memòria i que potser un any he de fer la prova de preparar-la una mica. Soc lluny del cap de cursa actual (quasi 3 minuts), però perquè no lluitar una edició per almenys poder-los veure en les rectes més llargues fins al final?

El que tinc clar, és que mentre el cos no s'assenti seguiré gaudint de les que anomeno "bogeries de juny". La d'aquesta setmana serà el hattrick de velocitat, si la salut ho permet correré un 400m al matí i un 100m i un 200m a la tarda. Les meves marques personals són 100m: 12.59s (2022), 200m: 24.88s (2022) i 400m: 53.78s (2022). No crec que m'hi apropi però intentaré caçar alguna bona sortida (per mi) des dels tacs de sortida.

Gorka totalment d'acord amb el que dius! La vida és una muntanya russa i quan més gaudim dels puges i baixes millor. Com notes el cos ara que ja han passat uns dies de la marató?

bon dia gent que entrena cada dia per superar-s'hi!

Una pequeña actualización: las cosas van fluyendo, acabo el mes de Mayo corriendo 290km y empiezo a mover la curva del fitness en la dirección correcta. El objetivo que tenia planteado era de llegar a principio de Julio acostumbrado a hacer tirada largas de 2h y correr unos 70-75km a la semana. El problema es el calor que ya empieza influir los ritmos de entrenamiento, toca entrenar por sensaciones.

Quedan 14 semanas hasta la maratón de Berlin.

Bravo aurelian! Que segueixin les bones sensacions. Ara et toca estirar dels kanyeros que ens està costant una mica més complir el puzzle de cada dia i entrenar el que toca

Aurelian, no queda altre que matinar per a guanyar uns graus de millora.
En el meu cas estic sortint sobre les 6:00 del matí i esquivo una mica la calor...però poca cosa. Ànims que Berlin t'espera

No tengo perdón,crear el hilo y no dar señales de vida.
Como comenté mi objetivo final era la media de Edimburgo el 26 de mayo y me retiraba de competir,
Hice muy buenos entrenos en marzo y abril y me planté en la media de Montornes con la idea de disfrutarla sin competir. Era el entreno del fin de semana y corrí en progresión ,muy relajado la subida y apretando un poquito en la bajada. Hice mi PMP con 1h40’40(4’46) pero lo bueno es,que ya no me importaba.
Tenía más de un mes hasta mi objetivo y creía que podría buscar sub1h30.
Edimburgo tiene un perfil favorable no homologable. Es en bajada los primeros 7km desde el centro hasta la costa. Pero engañoso,toboganes y bajadas muy pronunciadas que tampoco ganas tanto y tienes que retenerte muscularmente.
Llegamos a Edimburgo el sábado y llevaban 10 días con un tiempo buenísimo para correr. Fresquito y sin aire. Fuimos a buscar el dorsal y ese día ya avisaba,íbamos a tener muchísimo aire al día siguiente con rachas importantes. Ya avisaban que no se pondrían hinchables en salida y llegada por el fuerte viento.
Así fue al día siguiente. Los de la media salíamos a las 8 de la mañana. Los de la maratón a las 10. Día nublado con riesgo de algún chubasco,sobre 10-12 grados y un aire terrible. En la media nos afectaría sobre todo en los 3 últimos km en que se giraba en la costa y se volvía. Los de la maratón lo tendrían peor ya que a ellos les pillaría los últimos 12-14km.

Dan la salida a las 8h,algo más de 10000 corredores y un montón de mujeres.
Yo caliento lo mejor que puedo ya que con la condromalacia en las bajadas sufro mucho. Y a los 2km ya veo que no va ir bien. Voy al ritmo de 4’10-4’15 y solo aguanto hasta el 3. Me noto raro y el pulso lo dice todo. Voy sobre 155-160 cuando el pulso en media no me llega ni a 140(mi maximo apenas supera las 160). El km5 lo paso en 21’30 y obviamente me ha dado la arritmia. Ya se lo que es esto ya que he hecho entrenos con ella pero no tanta distancia.
Sobre el 7 ya termina recorrido favorable y ya es plano así que voy tirando y ya noto que empiezo a ir más lento. Llego al 10 en 44’00(parcial 22’30) y hasta me sorprende poder ir así.

El pulso va loco variando entre 140-160, dudo si es una FA(fibrilación auricular) o un Flutter.(ya que la media estaría sobre 150). Además otras veces el pulso se me ha disparado mucho más.
Pero las sensaciones son de un gran cansancio de piernas,el latido no es efectivo. Llego al 15 con parcial de 23’51(4’45).

Además de las sensaciones malas el hecho de que me adelante tanta gente no ayuda a la cabeza. Y encima antes del 18 se gira y aquí es la hecatombe. Lo que de ida notabas aire de lado y rachas que te empujaban aquí es un muro de aire. Hay que apretar mucho para mantener el ritmo,y aparte de ir más lento el pulso se empieza a poner peligroso. Ya me muevo por encima de las 180 pulsaciones(inefectivas, en sinusal mi maximo son 162). El parcial del 15-20 en 24’48(4’58).

Último km con unas ganas enormes de llegar. La llegada está en medio de un prado a varios km de la ciudad. Parcial de 5’33 y tiempo total de 1h38’13(4’39). puesto 842/10200.
Por el pulsometro los últimos 3km he ido a 183 de media y maximo de 198.

Espero a que llegue Anfeca que hace su tiempazo con un día de entreno semanal en 1h42’04.
Dos horas después ya empiezo a no encontrarme tan bien. Estoy entre 130-140 ya en reposo. En el hostel ya me tome un betabloqueante para bajar pulsaciones y al día siguiente ya estaba en el ritmo sinusal normal.
Mi compañero de entrenos Jordi corría la maratón y como ya he dicho sufrió el viento durante más de 12km. Iba hasta el 30 para bajar de 3h10 y se fue a 3h19’25. Joan también corría la maratón y se lesionó en el aductor y tuvo que caminar para hacer 4h06(iba para menos de 3h30).

Y desde entonces,pues en vez de 5 días a la semana y sobre 70km ahora lo hago 4 sobre 50-55. Sin ningún objetivo más que correr por salud y mantener el típito. Además con este calor voy fatal. Algún día voy algo más rápido (sobre 4’30) algún km y el resto muy por encima de 5’00.
Jordi prepara ahora en verano Berlín y aunque haga alguna cosa con el ,las tiradas largas le acompañaré con la bici. Yo voy a Berlín de acompañante.
No se que será de mi como corredor,me he plantado en las 108 medias maratones. Ni siquiera he corrido para apuntarme a la media de Barcelona del año que viene. Igual hago carreras de 10k como Bombers pero por ir a 45’ si para entonces puedo con ese ritmo.
Han sido 25 años corriendo (2001-2025). Más de vuelta y media al mundo.
Me ha dejado con una arritmia cardiaca,una insuficiencia mitral(tanto latido vigoroso durante años ha desencajado la válvula) y condromalacia rotuliana bilateral. Por lo demás todo bien.

Os sigo leyendo.

Cachirulo gracias por compartir tus sensaciones y tu estado. Noto en tus palabras aceptación y resignación a la nueva realidad que marca el cuerpo. No nos queda otra que ir adaptándonos a las hojas del calendario, ley de vida.
Yo como tus amigos Jordi y Anfeca, soy del 64 y corro con orgullo y tranquilidad a más de 6'/km y no me importa lo más mínimo. Disfruto como el primer día, veo amanecer, los conejos en la playa, la brisa marina rozando la cara, descubro nuevos detalles del paisaje que me rodea y voy feliz y tranquilo. La época de marcas ya ha pasado y, el objetivo ahora es perder velocidad lo más lentamente posible en las pocas competiciones que hago para durar en esto del correr lo máximo posible.

Espero que, ahora que me jubilo, la paz y tranquilidad que me deje el mundo laboral, me permita seguir disfrutando con salud muchos años del correr.

Encantado de leerte de nuevo por aquí y gracias por compartir la crónica de Edimburgo.

Un abrazo crack!!

cachirulo gracias por compartirnos tus vivencias. A mi me enseñan más que cualquier marca momentanea. Aplaudo tu capacidad de adaptación, como bien dice Jorfer y estoy seguro que la motivación seguirá ahí. Eres la base del ánimo Kanyero... Así que tu felicidad es la felicidad de todos.

Procuraré ser escueto sobre lo acontecido este mes de Junio. El calor me mata (las 3 últimas semanas solo he sumado 96,3km; a 32,1 por semana) así que me he limitado a maximizar aquello que nos gusta. Y creo que eso lo he conseguido:
- Volver a la Cursa de la Campana (versión 10km). Pese al 0 entrenamiento de montaña conseguí quedarme a menos de un minuto del tiempo de 2022. Además, con el regalo de repetir la misma posición (3º) y llevando el color pastanaga al podio absoluto.
- Hacer la tripleta de velocidad sin lesiones. Correr en un mismo día el 400m (55.53s a les 12h30 ), el 100m (12.56s, MMP, a las 17h30 ) y el 200m con lluvia y viento en contra (26.69s, PMP, a las 20h50 ) ya está tachado de la lista de locuras.

Ahora al principio de julio aprovecharé que tengo cursos de formación online para escaparme a una zona más fresquita con la família y ver si así puedo alargar la temporada 1 último mes. En el horizonte: 12 de Julio Campeonato España Master de Clubes (2a división) con el objetivo de subir a la máxima categoría y el 26 de Julio Campeonato España Master Milla Individual, para vaciarse por una última vez. Y de ahí en adelante, centrarnos en hacer deporte salud.

Lo dicho al principio del mensaje, Cachirulo, muchas ganas de seguir leyéndote y ánimo compañero!

Dani molta sort pels reptes del juliol i enhorabona per aquesgts grans resultats del mes de juny.