cachirulo
Millor la rima ocurrent que no la clàssica.
fandes
Comences l'any amb un calendari estressant i amb un Campionat de Catalunya sota el braç. No està malament.
Enhorabona a tu i a l'equip de l'UCA!
Tenia pendent posar-vos el "toston" de la crònica llarga de la Marató de Florència. El posaré per aquí, a veure si animo a algú a anar-hi l'any que ve. Allí no hi ha problemes per a carregar hidrats de carboni els dies previs.
XL Firenze Marathon (24 de novembre de 2.024)
Mostrari de llambordes
La setmana prèvia a la Marató hauria de ser tranquil·la. La meva no ho va ser. Em plantava a la Marató florentina havent agafat 5 avions des del dilluns i havent dormit a 4 llits diferents (3 hotels i a casa) les 6 nits anteriors. De l’alimentació, en aquestes circumstàncies, no cal ni parlar-ne...
Però si una cosa tenia clara era un pla de cursa que em portés a sobreviure i, si podia ser, en menys de 5 hores: 6 blocs de 6.500m a ritme còmode (a 6’ i escaig) i 500m caminant despresa. Segons els meus càlculs, seguint-lo, si tot em sortia rodó, podria rondar les 4h50. Havia assajat el pla a una tirada de 28Km a la Carretera de les Aigües i havia comprovat que cada aturada em penalitzava uns 2’ respecte al ritme al qual corria.
Pel que fa a l’alimentació, també havia preparat i provat a les tirades prèvies una estratègia basada en que hi havia avituallaments cada 2.5 Km. Es tractava de prendre un gel als quilòmetres 12.5, 20, 27.5 i 35. Això era la teoria... A l’hora de la veritat, a la fira del corredor, m’assabento que els avituallaments seran cada 5 Km i això em fa canviar el plantejament: serà als 10, 20, 30 i 35 Km.
El dia va sortir fred i sense vent i, amb alts i baixos, vaig anar seguint el pla durant ben bé 35 Km. Si bé és veritat que a partir de la Mitja Marató el ritme va anar baixant i que el meu cos reclamava energia abans d’arribar al punt d’ingesta de gel, es pot dir que em vaig adequar prou bé.
Només durant els últims 7Km em vaig aturar més del previst, en molta part per culpa de les terribles llambordes florentines. Tot i ser conscient que Florència és una ciutat plena d’aquest tipus de paviment, que és un dels pitjors enemics del corredor de fons, pensava que el recorregut de la Marató tendiria a evitar aquestes superfícies. Cap mena de contemplació: el recorregut dona voltes i més voltes pel centre històric, sobretot durant el darrer quart de cursa i allí l’únic paviment que hi ha són llambordes.
Els 6 últims quilòmetres de la Marató són sobre aquesta superfície... o millor dit, sobre aquestes superfícies perquè n'hi ha de 5 tipus diferents a quina pitjor! Un dels entreteniments que vaig tenir durant aquesta fase de la cursa va ser jugar a identificar els diferents tipus de llambordes que hi ha a la ciutat. Al Km. 36 anava tan cascat de cames que em vaig dir "amb llambordes no corro!" El problema és que si hagués fet cas a l’entenimentada decisió, ja no hagués corregut ni un metre més. Vist això, vaig haver de canviar d'idea i limitar-me a córrer sobre els dos tipus de llambordes més toves. Sembla que no, però la diferència es nota!
Costava trobar l’arribada perquè el meu GPS anava una mica perdut i em va acabar marcant més de 43Km (tantes voltes pel centre històric el van fer anar força boig) però finalment vaig creuar l’espectacular arc d’arribada al costat del Duomo amb 5h11', una mica per sobre del que hagués volgut però fent 10' menys que l'any passat a Budapest i molt content de sumar la 35a Marató del meu historial.
Era la tercera que corria a Itàlia (Milà i Roma són les altres dues) i, malgrat el temps que vaig fer, vaig arribar en la posició 6638 de 8880. Evidentment es tracta d’una cursa molt “popular” amb gent que va a gaudir de la ciutat i del córrer.