Abans de començar, moltes gràcies pel seguiment i les felicitacions rebudes!
Fa molts mesos que es va començar a gestar una gran expedició correcat en aquesta major, que coincidint amb la setmana santa facilitava molt les coses. De fet, vam invadir el fil de l'any passat on l'OscarBolo va donar una lliçó enorme del gran maratonià que és. En tots els sentits!! Ha estat un far que ens ha anat guiant a tots a base d'una quantitat innombrable de consells.
També el fet de tenir el kilometer a l'expedició ens ha donat un plus a tots, mostrant setmana a setmana la seva detallada preparació, com l'Oscar, que anava més enllà dels consells maratonians, motivant-nos a tots i posant-nos alerta de tots els possibles imprevistos que ens podíem trobar... tot i que malaurament, i molt injustament, en va haver de superar un de ben gros de darrera hora que demostra l'enorme capacitat de sacrifici i superació que té aquest megamaratonià, dels millors de la història d'aquesta associació i, a sobre, encara millor persona. Un piropo clàssic però que us ben asseguro que és completament ajustat!
Com deia, fa molts mesos que vam començar a preparar aquesta marató. Els primers detalls que vaig completar van ser el vol amb aircanada el maig passat, sense voler esperar a levels i norwegian, ni tan sols a tenir l'ok per córrer la marató. Alhora reservava un apartament cozy a Cambridge, per compartir, donada la gran expedició que seríem n'estava segur que trobaria companyia (i ara que s'està acabant el viatge, que bé que vaig fer!! Ha estat una experiència de convivència enorme amb el Joan3 i la Rosa, la Mona, el Barceruel i la Judith!).
Els dies previs al viatge van ser de molts nervis. La preocupació pel temps ens va embogir. Vistes i revistes les imatges de la darrera marató i sabent gairebé de memòria les cròniques de l'Aurelian i sobretot de l'OscarBolo, un estat de pànic es va apoderar de l'expedició. Tot apuntava a vent i pluja i semblava que les "altes" temperatures no podien ser. En algun moment de les nostres converses va sortir aquest aspecte de la temperatura, que ho canviava radicalment tot respecte a l'any passat, però semblava que no podia ser temperatures de 14/18 graus. O si més no, ho deixàvem de banda i la nostra preocupació ens portava a l'any passat en no començar la marató mullats i per tant gelats...
Dissabte a primera hora agafava el vol d'air canada cap a Toronto, on faria escala per arribar a Boston al vespre. Allà ja hi era la Mona, que havia passat uns dies a Montreal (on estic ara fent escala de tornada) i a mitja nit arribarien en Joan3 i la Rosa. Amb el jet lag, l'endemà ens vam aixecar ben d'hora per anar a fer una petita activació de 20'. Seguidament vam anar a recollir el dorsal (malauradament el temps se'ns va tirar a sobre i no vam poder visitar la macro fira) i corrent cap a la foto correcat que havíem convocat a les 12:30 a l'arribada de la marató. I seguidament vam anar a dinar a un italià que havíem reservat ben aprop, on ens vam reunir 24 persones! El diumenge va passar ràpid, a penes vam poder passejar pel Boston Common per arribar al Massachussets State House i tornar cap al metro cap a "casa". Sopar pasta i cap a dormir. L'endemà era el gran dia i calia descansar al màxim.
En Joan es va aixecar ben d'hora ben d'hora, ni el vam sentir. Ell sortia de la primera onada i amb l'amic i la mona sortiríem de la tercera, fet que ens permetia agafar els autobusos cap a la sortida de Hopkinton dues hores més tard. Els de la primera onada havien d'agafar els busos de 6-7, de 7-8 els de la segona, de 8-9 nosaltres els de la tercera onada i a partir de les 9 els de la darrera onada. Des de l'organització ens havien avisat que, degut a les inclemencies meteorològiques que ens trobaríem, la quarta onada no esperaria i sortiria immediatament després a la tercera. Al recollir el dorsal ens van dir que el desplaçament cap a Hopkinton eren un 45'. Com que la nostra sortida estava prevista a les 10:50, vam queda amb l'amic a les 8 a la parada de metro de Copley (just al costat de l'arribada i allà on es deixava la bossa per l'arribada). A l'aixecar-nos va començar a ploure. A ploure molt. Un diluvi! Eren les 6 i poc i només esperàvem que els companys que sortien a la primera sortida ja haguessin pujat a l'avió perquè sinó... per sort el radar donava "només" una tempesta vermella de poca estona però per si de cas, ens vam preparar per lo pitjor. Quina pinta feiem amb la mona!! Com que, per sort, la temperatura era agradable, vam sortir ella en xancletes i jo amb unes sabatilles de les que donen als hotels. Ella amb roba vella i jo amb la manta del vol com a pareo, amb forces capes a sobre de la pastanaga i, com no, amb una de les capalines que ens donen a l'arribada de la mitja i la marató de bcn. Quines files feiem!!
Però la jugada ens va sortir bé, duiem la petita bossa d'un galo a rebentar amb tot lo necessari per canviar-nos completament si plovia. En canvi, l'amic ho duia a la bossa gran, plenament convençut que li deixarien portar a Hopkinton. Cal remarcar, pels que hi aneu en properes edicions, que no vam passar cap mena de control. Cap! Potser per la meteo... però podríem haver dut força més cosa d'haver-ho sabut, com l'any passat els van deixar amb previ avís de que podrien dur una bossa normal sempre que fos transparent i es podés veure què duien dins! Deixar les bosses per l'arribada va ser un moment, els voluntaris eren eficaços i simpàtics, sempre desitjant-nos sort a tots! I ràpidament ens vam dirigir cap a la zona on hi havien els busos que ens durien a Hopkinton, al carrer que separa els dos parcs del centre de Boston. Allà sí que hi havien cues però vam tardar relativament poc en pujar a un dels primers busos i dirigir-nos cap a Hopkinton.
El camí es va fer llarg. El què ens havien dit que serien 45' van passar a ser uns llargs 75'. Per sort, el trajecte es va fer molt amé amb la mona, el rafa i un amic seu que sortia a la darrera onada/sortida. A l'arribar a Hopkinton vam veure molta gent fent necessitats als boscos del voltant, fet que ens havien prohibit reiteradament. De fet, cada minut algú de l'organització cridava "out of the woods!" però res... i a l'entrar al campament ho vam entendre tot, amb la pluja d'abans (que per sort, vam evitar des de l'entrada al bus), va quedar tot el campus enfangat! A les grans carpes s'hi estava molt bé i hi havia menjar i café calent però amb la demora del bus ens havien quedat sense temps per veure massa del campus. Vam demanar un café ràpid, una mica d'aigua, ens vam canviar ja amb la roba per córrer i vam descartar els policlínics passant a anar als arbres del mig del campus. Entre el fang d'una zona de lavabos i la gran cua a l'altra zona, vam tirar per l'opció més fàcil i guarra (amb perdó pels americans!). Ens vam fer una foto per inmortalitzar el moment (imprescindible comprar el pack de fotos abans de la cursa amb marathon photos per 60$, val molt la pena!) i gairebé corrent cap a la sortida. Hi ha una bona distancia, més d'un km (unes 0,7 milles) i ja anaven sortint els dorsals de la tercera i la quarta sortida/onada.
I com aquell que no vol la cosa, vam començar la marató! Vista l'arribada el dia anterior ens esperàvem una bona parafernalia però no, un parell de coolumnes a banda i banda on hi deia START i a córrer. Més tard en Joan3 ens explicaria com va ser la seva sortida (ja ho explicaran el Kilo i ell) de gallina de piel! Però nosaltres ens hi vam trobar, de fet si no arriba a ser per les catifes "championchip" per entendre'ns, no haguéssim dit mai que ja havíem començat. Els primers kms van ser complicats. Havíem comentat de córrer a un ritme sobre els 5' amb un objectiu de 3h30' però que en cap moment ens havia d'obsesionar. Si podíem apretar, apretaríem. Però si calia aixecar el peu també ho faríem, que l'important era gaudir del moment i ja que havíem començat plegats, també hi acabaríem! Al sortir mesclats amb corredors de la 4a onada, va fer que haguéssim de sortejar molta gent als primers metres. Dues coses van quedar clares als primers minuts. Que seria una marató dura de collons doncs teòricament eren els 10 primers kms favorables... però després d'uns metres de baixada sempre et trobaves un tram de pujada! No eren les Newton hills però no et permetien agafar un ritme constant en cap moment. Ho vam comentar ràpidament, que res d'apretar en aquests primers kms favorables doncs calia guardar forces per la segona mitja, clarament més dura, amb les Newton Hills i ja amb forces kms a les cames. També ens va sorprendre la quantitat de dones. En varios moments ens veiem completament envoltats de dones!! Per tant, sorpresos gratament en aquest aspecte! Després vam saber que les dones arribaven gairebé al 50% dels finishers! Allà sí que ho tenen ben montat! També m'agradaria destacar la quantitat de gent amb problemes que ens vam trobar en el transcurs de la marató. I tot i així seguien endavant, cadascú al seu ritme i animats per la multitud d'espectadors que es trobaven a cada metre de la marató. Quina passada d'ambient!!
Els 10 primers kms els vam fer en aproximadament 49', agafant gairebé un minutet de coixí sobre la previsió que teníem. En tot moment imperava el seny, nombroses vegades ens comentàvem que anàvem massa ràpids! Però l'ambientazo que hi havia ens hi portava. La meteo havia canviat radicalment. On ens temíem fred, vent i pluja va passar a ventet, núvols i molta xafugor en aquest primer quart. Més tard encara es va obrir una mica més el dia i va sortir el sol! A alguns ens va tocar massa i tot...
Personalment em trobava força còmode. Amb algunes molèsties als isquios (el meu tendó d'aquil·les personal!) però amb moltíssima energia i alegria. Portava la gopro al pit però constantment la treia per fer fotos i videos, ja us els compartiré doncs si van sortir com volia (era la primera vegada que hi corria i no n'estic segur d'haver copsat al 100% l'ambient i la festivitat durant tot el recorregut!) seran el millor record pels 3! I això que, repeteixo, les fotos de marathon photos valen molt la pena de comprar amb anterioritat doncs dsp de la marató valen força més.
Vam passar la mitja marató en 1h44', mantenint el minutet de coixí per les hills! A destacar d'aquesta part de la marató el km20, on s'amunteguen les noies del Wellesley College demanant petons durant pràcticament 500 metres. És impossible no deixar-se endur per la cridoria, tal com descriu el cachirulo! Jo no em vaig aturar però vaig grabar tot aquell passatge xocant les mans de totes elles que cridaven embogides! I això que els primers classificats feia més d'una hora que havien passat per allà!! Un dels trams més bonics de la marató, sens dubte!
I pocs minuts més tard, el rafa va començar a mostrar signes d'anar malament. Faltava molt i personalment no creia que l'acabés sense parar a caminar varies estones. Que equivocat que anava!! Amb la Mona anàvem gaudint al màxim i animant al Rafa. Vaig decidir començar a agafar ampolles d'aigua sempre que en veies als espectadors, que constantment ens oferien fruita (plàtans, taronges), regalessies així com puntualment gelats o cervesa! És impresionant com la gent es volca amb la marató!! Jo no perdia ocasió per treure la gopro i fer videos. La gent embogia i animava a tope al veure-la!! Els meus braçets no donaven per dur-la tota l'estona però era tant espectacular que tinc mooooolts trams grabats. La finalitat era aconseguir la màxima animació pel rafa però ell ràpidament es va posar en mode supervivència i a penes deixava anar un aigua de tant en tant. Feia patir però alhora, no defallia i anaven passant els kms i les hills.
I aquí em vull parar, a les Newton hills, les famoses i temudes Newton hills! Teòricament i pràctica, comencen a la milla 16 dsp de la milla segurament més ràpida de la marató, fins a la milla 21, a la Heartbreak Hill, la més famosa de totes. Com ja han comentat, la més dura la primera, sense dubtes, i la darrera tot i ser la més famosa i la que t'agafa amb les cames més cansades, no és la pitjor. De fet, el pitjor és tot el recorregut. Aproximadament un mes abans de la marató l'organització ens va enviar un video on es feia el recorregut a càmara ràpida, ens uns 7/8minuts. Es podia copsar que no hi havia un metre pla però un cop feta, us podem assegurar que és un error centrar totes les forces en les famoses Newton Hills doncs tot el recorregut és un puja-baixa constant, trenca cames i trenca ritmes! És significatiu que cap correcat/a fes negative split! El temps calorós segur que hi va tenir la seva influència però no va ser el motiu exclusiu!! Cal tenir en compte aquest perfil trencador prèviament, segurament recordo únicament 3 kms de ritme constant: el prier de baixada, el desè força pla i la milla 15, prèvia la primera hill, de baixada. La resta, una putada!!
Anàvem passant les hills i el patiment del rafa amic es feia més pal·lés però en cap moment vam haver de parar. Es dedicava a seguir, seguir i seguir! La mona i jo feiem el possible per ajudar-lo, animant-lo i aportant-li la màxima hidratació possible, així com alguna fruita però em feia la sensació que estava aillat de tot i tothom, que desitjava acabar i que l'únic que feiem era molestar-lo! I jo amb la gopro, segur que em va maleir infinites vegades desitjant que me la fotes pel...
I vam arribar, tot i que ens importava poc el temps, uns segons per sota de les 3h38'. Havíem dit de començar i acabar plegats i això vam fer! Als darrers metres ens van sorprendre el Dabit, Vane, barceruel i Judith, amb la càmara apunt per tirar la foto que millor segurament descriu la nostra marató. Ja sabeu la dita de que una imatge val més que 1000 paraules (i jo ja en porto 2500...). En plena recta final també hi havia la Montse, amb l'estelada a punt per identificar-la entre la multitud, també càmara en mà!! Quina felicitat acabar i després d'aquests darrers metres de subidon total i multiplicats exponencialment gràcies als correcats trobats! 1000 gràcies!!
A l'acabar, ens vam fer fotos amb la medalla, ens vam abraçar i gairebé plorar!! Les emocions estaven a flor de pell! La mona i jo eufòrics i malauradament el rafa, rebentat! Quin esforç més gran que va fer!! Sense defallir en cap km, ni en el més dur de les hills! Va regular amb l'experiència del gran maratonià que és, amb l'afegit de tenir un parell d'ous com a zeppelins de grans!!!Admiració infinita!!
Vam deixar el rafa a l'hotel i corrent cap al metro que just en aquell instant es posava a ploure!! I allà mateix, a l'estació, ens vam trobar amb el joan3 i el joregar, amb les seves dones! Tots molt contents tot i no haver aconseguit les maratons somiades tot i que van fer uns grans resultats i així els hi vam fer saber!! En joan es va marejar una mica, segurament pel gran esforç que va fer en aquesta dura marató. A l'arribar a casa vam dinar, una mica tard però molt satisfets!! i mentrestant començava a Fenway Park la festa de la milla 27! La ubicació és brutal, al camp dels red sox completament pels maratonians, amb dos grups de música en directe i cervesa gratuita, degut a que l'sponsor de l'esdeveniment és la cervesa 26.2. Amb la mona hi vam treure el cap i ens vam ajuntar al dabit, vane, judith, barceruel i esquimal, que gaudien de la festa! Vam anar a sopar (després d'alguns problemes burocràtics per no dur el passaport a sobre, amb el dni no et deixen entrar als bars a les 10h de la nit...).
L'endemà vam trobar-nos per esmorzar en un dinner típic i ens vam posar les botes! Abans ens havíem acomiadat del Joan i la Rosa i a l'acabar l'esmorzar ens acomiadàvem de la mona, la vane i el dabit. Amb el Victor i la Judith anàvem un parell de dies a Cape Cod, que van ser brutals!!! Vam llogar unes bicis i vam fer un tomb per les afores de Provincetown, a la punta del cap. Un camí per bicis entre dunes i aiguamolls i boniques platges! L'endemà vam anar a veure balenes (poques i alguns dofins juganers!!) i vam volar cap a Boston doncs feiem tard als Celtics! Per sort havíem agafat parking al TD Garden mateix i vam minimitzar molt la nostra demora (ajudat també per la destresa del Victor al volant del cotxe!). Vam arribar just començar el segon quart! Esàvem molt aprop del cachirulo i entremig de les nostres boques també hi havia el joregar. Amb tots ells ens vam fer fotografies i fins i tot vam aconseguir que el Victor i l Judith sortissin als videomarcadors!! Va ser un dia inoblidable!!
Dijous ells anaven a Salem però jo em vaig quedar a Boston doncs encara no l'havia visitat pràcticament, i a això em vaig dedicar fins al darrer moment, passant per Harvard i el Mit, el Freedom Trail, Beacon Hill o l'Aquari.
Boston és una ciutat genial, el centre és petites i et permet visitar-lo en poc temps. Alhora, hi pots passar dies visitant cada edifici emblemàtic d'aquesta històrica ciutat, la primera d'Estats Units, allà on es van instal·lar els colons puritans o allà on es va desencadenar la guerra d'independència arrel dels fets ocorreguts amb el té (allà amb un increment d'impostos sobre el té la van liar parda i aquí ens foten d'osties per suposadament posar fairy al terra i mirar amb molt d'odi...
I la marató és espectacular!! No he fet cap més major i serà difícil fer-ne alguna més (tal vegada London algun any!) però la sensació que m'emporto d'aquesta cursa és de ser una Behobia multiplicada per mil! Quina gentada animant a tot arreu!! Una vivència que la recordaré tota la vida amb un record bestial!
I amb això pujo a l'avió de Montreal cap a Barcelona i acaba una setmana de viatge de somni!! Moltíssimes gràcies a totes i tots els que l'heu fet possible, ha estat increïble!!